res sota els peus: Racons amagats del Prepirineu

RACONS AMAGATS DEL PREPIRINEU

EL PORT DEL COMTE DES DEL VESSANT NORD

Avui visitem el massís del Port del Comte, un massís calcari situat al Prepirineu entre la serra del Cadí i la comarca del Solsonès, per un indret poc freqüentat i força desconegut: pel vessant nord, des de la comarca de l'Alt Urgell.

Arribant al cim del Pedró dels Quatre Batlles

El paisatge és molt variat, amb grans extensions de boscos de coníferes, cingleres calcàries, pedregallers i valls profundes que li donen una marcada fesomia salvatge a l'indret i que han comportat un notable despoblament de la zona en les últimes dècades. El substrat calcari propicia la infiltració de l'aigua al subsòl i la formació de coves, dolines i avencs o gralleres, anomenades localment bòfies (forats en forma d'embut).

Infiltracions de carbonat càlcic al subsòl

Sortim des de la Cortal del Romà, situat a poc més d'un centenar de metres de la carretera que uneix Padrinàs amb el poble d'Ossera, a les Masies d'Ossera.

Bosc de pi roig amb boix

Seguim un sender marcat que puja per entremig del bosc de pi roig fins al mirador del Cap de la Guàrdia, o de la Gòrdia com diu al mapa de l'Alpina. Des d'aquí tenim unes bones vistes de la Vall de Pardinàs amb la serra del Cadí al fons.

Vistes des del mirador del Cap de la Guàrdia

Continuem pujant per entremig de la pineda que més amunt es converteix en un bosc de pi negre. Per sort estem a la part obaga de la muntanya (o aubaga, com l'anomenen a la zona) i la calor és suportable. Arribem als Prats de Casalí i més amunt al límit del bosc, on el paisatge boscós dóna lloc als pedregallers del massís del Port del Comte.

Cim del Pedró dels Quatre Batlles

Finalment, després d'una pujada suau però molt llarga per terreny monòton, pedregós i lleugerament ondulat, arribem al cim del Pedró dels Quatre Batlles, de 2.384m. d'altura, el punt més alt de la serra del Port del Comte i de l'itinerari. El nom de Pedró dels Quatre Batlles és molt escaient, ja que un pedró és un munt de pedres, un terme que senyala el límit d'una finca o d'un municipi, i aquest punt és la confluència de quatre municipis diferents: Odèn i la Coma i la Pedra, pertanyents a la comarca del Solsonès i, Fígols i Alinyà i la Vansa i Fórnols, pertanyents a l'Alt Urgell.

Les vistes són impressionants, a pocs metres cap al nord tenim la Tossa Pelada, més enrere el massís del Cadí, i més enrere encara els Pirineus, cap a l'oest tenim les serres calcàries de l'Alt Urgell, al sud les planes del Solsonès amb el massís de Montserrat al fons, i cap a l'est la serra del Verd, la serra d'Ensija, el Pedraforca... ens podríem passar hores contemplant el paisatge, però encara ens queda un llarg recorregut per fer.

Recorrent aquests vasts tarters calcaris del Pedró dels Quatre Batlles, que des de lluny poden semblar desproveïts de tota classe de vegetació, descobrirem una gran quantitat de plantes glareícoles (que viuen preferentment a les tarteres, pedruscalls o geleres) adaptades a viure en aquest indret que sembla tan inhòspit. L'avantatge dels pedregallers cimals del Port del Comte és que són molt més estables que la gran majoria de tarteres a causa de la poca inclinació dels seus vessants, fet que comporta que les plantes s'hi estableixin amb més facilitat, o amb no tanta dificultat. Les plantes glareícoles han desenvolupat diferents adaptacions per poder colonitzar aquest hàbitat tant inhòspit, com el ranuncle de pedrusca o herba de mal gra (Ranunculus parnassifolius), que ha desenvolupat un manyoc d'arrels que li permet arrapar-se al substrat, o com el julivert d'isard, que té unes arrels llarguíssimes que li permeten enfonsar-se i arrelar-se a la part més estable de la tartera.

Ranuncle de pedrusca o herba de mal gra

Altres plantes han desenvolupat uns altres tipus d'adaptacions, és el cas de la gregòria (Gregoria vitaliana), que creix formant un coixinet molt espès que li permet retenir la terra entremig de les seves tiges i fulles.

Gregòria (Gregoria vitaliana)

També trobem plantes típiques dels prats alpins, com la pedicularis pirinenca (Pedicularis pyrenaica), de flors vistoses i endèmica dels Pirineus, i d'altres plantes típiques de les pastures calcícoles, com la pastorella (Gentiana verna), capaç de suportar un ampli ventall de condicions ecològiques, i que té com a tret característic que floreix molt d'hora a la primavera i que sovint torna a florir a la tardor si les condicions li són favorables.

Pastorella (Gentiana verna)

Pedicularis pirinenca (Pedicularis pyrenaica)

Si ens hi fixem bé, podrem observar alguns individus de pastorella amb caràcters albins, és a dir, amb els pètals quasi desproveïts de la coloració blava que tant la caracteritza.

Exemplars albins de pastorella

Entremig del pedruscall també creix l'ussona (Festuca gautieri), una gramínia que ajuda a la retenció del sòl i que prefereix els vessants càlids i exposats al sud, que romanen poc temps coberts per la neu.

Pastura xeròfila d'ussona

A la que baixem d'altitud retornem als prats alpins i als boscos de coníferes, principalment de pi negre i més avall, ja a l'estatge montà, de pi roig. I si estem de sort i no fem fressa, podrem veure els isards pasturant tranquil.lament, o els sentirem córrer entremig del bosc sorpresos per la nostra presència.

Isards sorpresos pasturant

A partir de Les Collades, sota el Cap de l'Aubaga de Companys, el camí es fa més difícil de trobar: desapareixen les fites i els rastres de sender, i baixem per dins d'un bosc de pi roig on la falta de visibilitat ens fa difícil identificar la nostra posició. És ara quan amb l'ajuda del mapa, la brúixola i l'altímetre, podem practicar les nostres habilitats d'orientació per trobar el millor itinerari per arribar al Corral dels Acens, on retrobem un sender marcat que ens porta fins al poble de l'Alzina d'Alinyà passant per sota el Tossal de l'Àliga. Passat el Corral, una mica més avall, hi ha la font dels Acens, on amb una mica de sort podem trobar aigua.

Font dels Acens i Tossal de l'Àliga

El llogarret de l'Alzina d'Alinyà pertany a la comarca del Solsonès, al municipi de Fígols i Alinyà, i està situat en un coster a 1365 m. d'altitud, en un bon mirador de la vall. Hi destaca al centre del poble l'església de Sant Bernabé, d'origen romànic. Aquí el clima és molt més sec que al vessant nord per on hem pujat, fet que condiciona el tipus de vegetació que hi trobem, amb espècies xeròfiles (adaptades a l'escassetat d'aigua) que no hem trobat fins ara, com l'argelaga o el romaní.

L'Alzina d'Alinyà

Continuem el camí, altre cop amunt, cap al Coll d'Ares, seguint el torrent de la Font Negra, ara totalment sec. Passem pel costat de la característica pedra anomenada La Pedra Paret i deixem a la dreta el camí que va cap al Tossal de l'Àliga per continuar amunt cap al coll. Quan arribem al coll trobem un cartell que ens recorda que estem a l'Espai Natura Muntanya d'Alinyà, propietat de la Fundació Catalunya La Pedrera i inclòs dins l'Espai d'Interès Natural Serres d'Odèn-Port del Comte, la Reserva de Caça del Cadí i la Xarxa Europea Natura 2000. Es tracta de la finca privada més gran de Catalunya, situada entre la serra del Cadí i el riu Segre, on nidifiquen i es poden veure les quatre classes de voltors europeus: el voltor comú, el voltor negre, el trencalòs i l'aufrany. També hi podem veure, si estem de molta sort, el gall fer, el picot negre o el cabirol, i amb més facilitat l'isard, que pastura als prats i s'endinsa als boscos.

Comencem la forta baixada seguint un sender per l'esquerra del torrent de Coll d'Ares, que més avall travessem per arribar finalment al poble d'Ossera. El poble està situat en un turó sobre la vall d'Ossera, a 1250 m. d'altitud. El poble havia arribat als 100 habitants, però cap a la dècada dels 70 estava quasi deshabitat, fins que van arribar una colla de gent vinguda de fora, alguns de Barcelona i d'altres de l'estranger, i s'hi van instal·lar, convertint-lo en un poble de petits artesans. Antigament, però, Ossera va ser conegut per les trementinaires i la trementina, un extracte de la resina del pi que servia per fer ungüents.

Ossera

Deixem el poble i continuem pel sender marcat, sense ni pujar ni baixar gaire, fins al punt d'inici de l'itinerari, i el final del trajecte, descobrint abans una de les moltes orquídies que podem trobar per aquests paratges: el curraià blanc (Cephalantera longifolia).

Curraià blanc (Cephalantera longifolia)

Cansats, però contents, acabem la jornada després de veure el massís del Port del Comte per un vessant desconegut, des d'un altre accés que no són les conegudes pistes d'esquí pel qual és típicament conegut.

Ossera i la serra del Cadí al fons

DADES PRÀCTIQUES:

Distància: 24 km.
Desnivell: +/-1800m.
Dificultat: exigent/molt exigent, tenint en compte el desnivell, la distància i la dificultat en l'orientació.
Temps: 7h30' (sense parades)
Mapa recomanat: Vall de Lord - Port del Comte Ed. Alpina, 1:25.000.
Època recomanada: tardor i primavera o principis d'estiu (cal evitar les èpoques de més calor). A l'hivern hem de tenir en compte la probable presència de neu al cim del massís, i el fred, ja que la majoria de l'itinerari transcórrer per la vessant nord.
Observacions: estem en un massís calcari, per tant, tinguem en compte que serà difícil trobar aigua. Cal un bon sentit de l'orientació al transitar per terreny sense traces de sender. La boira pot dificultar molt l'orientació a la part final de l'ascens al Pedró.
Punt d'inici: Cortal del Romà, coordenades 31T x=0374972 y=4674929 Datum Europeu 1950
Com arribar-hi: des de Sant Llorenç de Morunys agafar ctra. C-462 a Tuixén, passar el poble i deixar el trencall a la dreta que va cap a Gósol, seguir cap a l'esquerra i una mica més amunt, agafar trencall a l'esquerra fins a Montargull de la Vansa. Aquí agafar trencall a l'esquerra, travessar el riu de Lavansa i continuar amunt deixant els pobles de Sant Pere de La Vansa i Padrinàs fins a uns 2km. abans d'arribar al poble d'Ossera agafar un trencall a mà esquerra que per pista apta per turismes ens porta fins al punt d'inici, al Cortal d'en Romà (de Montargull a Ossera hi ha uns 8 km. de pista asfaltada, estreta però en bon estat).
També des de Gósol agafar carretera C-563 direcció a Tuixén, i just abans d'arribar-hi, seguir per C-462 a la dreta per enllaçar amb l'itinerari anterior. També si pot accedir des de la Seu d'Urgell per la C-462.

Itinerari realitzat el 27 de maig de 2015.

Track de l'itinerari al wikiloc.