El dia s'ha llevat força clar, però en menys d'una hora s'ha anat ennuvolant, i ara ja cauen algunes gotes. Esperem que s'aguanti!
Comencem el recorregut al poble de Capdella. Pugem per un carreró amunt fins a tocar l'església de Sant Vicenç, d'origen romànic.
L'església de sant Vicenç data del segle XI i, l'any 2008, va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. En destaquen les arcuacions llombardes de l'absis, fetes amb roca calcària, i el campanar quadrat.
 |
| Sant Vicenç de Capdella |
Enfilem un carreró estret, passem una font i tombem a l'esquerra on trobem una cruïlla de camins. Des d'aquí a l'esquerra aniríem a la vall de Filià, però nosaltres agafem el camí de la dreta, cap al port de Rus.
 |
| Cruïlla sortint del poble. |
El camí empedrat ascendeix progressivament per sota un bosquet ombrívol d'avellaners entre murs de pedra seca que ens recorden que ens trobem en l'antic camí ral que unia la Vall Fosca amb la Vall de Boí. De fet, les pedres gastades del camí donen fe que ha estat una calçada molt transitada durant anys. S'ha d'anar amb compte de no relliscar, ja que estan una mica humides, i molt polides.
 |
| Avellaners al camí ral. |
Anem remuntant la vall de Riqüerna pel seu marge esquerre (dret en el sentit de la marxa), guanyant altura gradualment i, sense adonar-nos'en, arribem als Planells de Riqüerna.
 |
| Planells de Riqüerna. |
Aquesta zona de pastures i murs de pedra seca és un bon exemple de les pastures d'alta muntanya i els prats, amb nombroses espècies de plantes típiques d'aquests ambients i un veritable paradís pels amants de les orquídies.
 |
| Orquis socarrat (Orchis ustulata) als Planells de Riqüerna. |
|
Quan parlem d'orquídies tothom s'imagina aquelles plantes de flors vistoses que trobem a les floristeries. Però aquelles orquídies són pròpies de boscos tropicals, on es troben la gran majoria d'espècies. Les orquídies que trobem a casa nostra no són de flors tan vistoses ni espectaculars, però tot i això, no deixen de sorprendre'ns amb els seus colors i formes sorprenents.
 |
| Platantera bifòlia (Platanthera bifolia) |
Les orquídies de les nostres latituds, a diferència de les tropicals, són plantes terrestres que passen l'hivern sota el terra en forma de rizoma o tubercles (geòfits). Però la part que destaca més de la planta és la flor, que és zigomorfa (simetria bilateral) i es caracteritza per estar dissenyada per enganyar i atraure els insectes que la pol·linitzen. En el cas de la platantera, la planta recompensa a l'insecte amb nèctar que es troba dins del seu esperó.
 |
| Notable contrast entre el vessant obac i el solà a la vall de Riqüerna. |
Continuem ascendint pel solà de Riqüerna, amb el pic de Mussoles al fons encara força emblanquinat per les nevades d'aquesta primavera. El contrast entre l'obaga i la solana en aquesta vall és notable: a la nostra esquerra s'estén un frondós bosc de pi negre, mentre que a la nostra dreta, per on transcorre el camí, el vessant està despullat d'arbres i només hi creixen alguns bedolls aquí i allà, i tot està cobert d'un mosaic de bàlec i tarteres esquistoses.
 |
| Ramat de vaques de raça bruna pasturant a Riqüerna. |
Pel camí trobem un petit ramat de vaques de raça Bruna, la raça típica d'aquestes valls pirinenques, que fa poc que els ramaders han pujat a l'alta muntanya. Aquest any no els hi falta menjar, els prats estan verds com feia temps que no veia, després d'un hivern sec, aquesta primavera ha estat generosa i, la Vall Fosca, com tot el Pirineu, ha estat ben regada.
 |
| Vall de Riqüerna amb el cimal esquistós del Castell de Rus al fons. |
Continuem ascendint progressivament pel camí que planeja entre pastures i els ressalts esquistosos que davallen del tossal de l'Espada, que s'alça a la nostra dreta. Si ens hi fixem, veurem que sobre aquesta roca metamòrfica, entre les esquerdes i els petits relleixos, hi trobem diverses espècies de plantes rupícoles que aprofiten els petits raconets amb una mica de terra per créixer. Entre elles hi ha diverses espècies de crespinells, matafocs i saxífragues, com la saxífraga nervosa, un endemisme pirinenc que trobem a les fissures silícies del Pirineu central i molt semblant a l'Herba de sant Segimón, un endemisme del massís del Montseny i les Guilleries.
 |
| Saxífraga nervosa (Saxifraga intricata) |
|
|
|
En els petits reguerols d'aigua que baixen per tot arreu, hi trobem una planta carnívora, o més aviat hauríem de dir insectívora, ja que s'alimenta d'insectes: la viola d'aigua. Aquesta planta és típica dels degotalls de les roques i dels aiguamolls, i es fa sobre substrat calcari, però també la trobem sobre substrat silici. A les seves fulles hi té una substància enganxifosa que fa que els insectes s'hi quedin adherits fins que es moren i, llavors, la planta aprofita els nutrients procedents de la descomposició de l'insecte com a font suplementària de nitrogen orgànic.
 |
| Viola d'aigua (Pinguicula grandiflora) |
Arribem finalment al pontet de Rus, on un vistós salt d'aigua davalla per la roca fosca i polida del llit del barranc de Francí.
 |
| El salt d'aigua del pontet de Rus |
Prop del torrent, i al costat de les pedrusques esquistoses que davallen del vessant de llevant, hi trobem el neret, un arbust que ben aviat entapissarà els vessants obacs amb les seves flors rosades.
 |
| Les flors del neret (Rhododendron ferrugineum) |
Creuem el torrent pel pont de fusta i comencem a ascendir fent llaçades fins a trobar un cartell. Deixem el camí marcat que marxa a la dreta i seguim recte amunt, fora de sender, fins a enllaçar amb el GR11.20, on trobem un altre cartell que ens indica el camí a seguir cap al port de Rus.
 |
| Barranc de la Coma del Port |
Emprenem la marxa direcció a ponent, seguint el sender de gran recorregut que a estones es desdibuixa i es perd enmig de les pastures per culpa dels nombrosos camins que han fet les vaques. No seria gens estrany que vegem algun ramat d'
isards enfilat en aquests vessants pedregosos, ja que en aquest indret s'hi fa de manera abundant una lleguminosa: la
regalèssia de muntanya, una de les plantes preferides d'aquest ungulat, que contràriament del que podem pensar, és un
remugant i pertany a la família dels
bòvids, no a la dels cèrvids.
 |
| Regalèssia de muntanya (Trifolium alpinum) |
En aquests
prats d'alta muntanya també hi trobem les vistoses flors de la
genciana alpina, molt semblant a la
genciana acaule, però de flor més petita i amb fulles de la roseta més arrodonides.
 |
| Genciana alpina (Gentiana acaulis subsp. alpina) |
I típica també dels prats alpins és la pota de gat, una composta que té plantes mascles i plantes femelles, aquestes últimes amb els capítols rosats.
 |
| Pota de gat (Antennaria dioica) |
Continuem vall amunt fins a una gran esplanada esquitxada de grans blocs d'esquist que han davallat del vessant del
Castell de Rus. Just a sota un gran bloc hi ha un petit
vivac construït amb una paret de pedres arrenglerades aprofitant la cavitat que quedava sota la roca, un espai reduït però suficient per encabir-hi un parell de persones estirades en cas de necessitat. I just sota aquesta gran roca i trobem una
planta rupícola pulviniforme: la
andròsace imbricada (Androsace vandellii), típica de les
roques esquistoses.
 |
| Andròsace imbricada (Androsace vandellii) |
Continuem vall amunt fins a una altra jaça on trobem un altre petit ramat de vaques jeient i remugant just sota un cartell que ens indica que estem a la zona perifèrica del Parc Nacional. A partir d'aquí el GR gira totalment a l'oest i s'enfila per l'aglevat tot fent ziga-zagues en direcció al port de Rus, que ja ens queda al davant.
 |
| Ramat de vaques a la coma del Port |
 |
| Congestes al port de Rus |
A mesura que m'hi vaig acostant es fa evident que la cornisa que hi ha al coll em dificultarà l'ascens i, així que veig una alternativa per evitar-la, decideixo deixar el GR i enfilar una petita depressió a l'esquerra que em porta fins a un estrep rocós. M'enfilo pel vessant pedregós i evitant les clapes de neu arribo a un collet a la cresta, ja molt a prop del cim.
Giro a la dreta, direcció nord-oest, i arribo sense complicacions resseguint l'ampla carena fins al cim del tossal de Rus, de 2.668 m d'altura.
 |
| Tossal de Rus |
Les nuvolades que m'han anat fent la guitza durant tot el matí, sembla que es volen obrir per deixar-me veure les magnífiques vistes des d'aquest mirador privilegiat.
 |
| Tossal des Raspes Roies o de la Mina |
Enfront, a l'altre costat del port de Rus, s'alça el tossal des Raspes Roies o de la Mina, segons el mapa de l'Alpina, o lo Castell de Rus segons els mapes de l'ICG.
 |
| Coma del Port de Rus camí a la vall de Boí |
A l'altre costat del port de Rus s'obre la vall que porta fins a Taüll i la vall de Boí, i cap al nord-oest s'entreveuen una munió de cims nevats que entre els núvols no sóc capaç d'identificar.
 |
| Vall de Manyanet |
Cap al sud-oest s'obre la isolada i solitària vall de Manyanet, i al sud s'alça el tossal del Paiasso, encara amb molta neu al seu vessant nord. I entre l'anar i venir de les boires veig el trencalòs solitari sobrevolant els vessants vermells d'aquests cims esquistosos.
 |
| Coma del Port amb el tossal d'Espada al fons |
Després de fer un mos i de contemplar aquestes espectaculars vistes, les boires tornen a tapar-ho tot, i abans d'agafar fred, decideixo emprendre el camí de tornada. Segueixo la carena, direcció sud-est, fins al collet i traspasso la cota 2.658 per davallar de nou fins al portarró de Manyanet o el port de les Cabeçades, depenent del mapa que es miri. Des d'aquí emprenc el descens direcció nord-est tot seguint rastres de sender i segueixo perdent altura per l'ampla coma.
 |
| Iridescències baixant del portarró de Manyanet |
Descendeixo pel vessant herbat que fins fa poc estava cobert per la neu, testimoni en són les plantes que em trobo, plantes típiques de les congesteres que creixen abundants així que la neu s'enretira, com: la soldanel.la, la prímula integrifòlia o la jonquilla.
 |
| Prímula integrifòlia (Primula integrifolia) |
 |
| Jonquilla (Ranunculus pyrenaeus) | | | |
|
Més avall em trobo la flor de pastor, una timeleàcia que desprèn una fragància embriagadora, i la silene acaule, una planta que forma densos coixinets que semblen molses i que la protegeixen contra la dessecació i els factors erosius de l'alta muntanya.
 |
| Silene acaule (Silene acaulis) |
 |
| Flor de pastor (Daphne cneorum) |
Arribo al fons de la coma i travesso els torrents fins a enllaçar de nou amb el GR11 prop del cartell de la zona perifèrica. A partir d'aquí desfaig el camí que he fet aquest matí, gaudint de les vistes sobre el tossal de l'Espada que em queda enfront, fins a arribar al Pletiu de Rus.
 |
| Ramats de vaques a la coma del Port |
Aquí deixo el GR i encaro la vall de Riqüerna tot gaudint de l'esplèndid jardí que s'estén davant meu.
 |
| Flor caputxina (Anacamptis pyramidalis) |
 |
| Orquídia mascle (Orchis mascula) |
 |
| Orquis maculat (Dactylorhiza maculata ssp.maculata) |
Encara m'encanto quan trobo algun exemplar d'orquídia que no havia vist a l'anada, i sense adonar-me'n, arribo al poble de Capdella, punt final de l'excursió d'avui.
 |
| Arribant a Capdella |
No és la primera vegada ni serà l'última que trepitjo aquests verals, i és que la Vall Fosca és un d'aquells indrets dels Pirineus que, no sé ben bé perquè, però m'atrau, suposo per la seva bellesa, però també per la seva solitud: i és que no me trobat ningú en tot el dia!
Ascensió realitzada a mitjans de juny de 2016.
Si t'ha agradat aquest article
comparteix-lo amb els teus amics!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.