res sota els peus: Dificultat vs. exposició

Conceptes tècnics:

La dificultat tècnica i l'exposició en activitats de senderisme i muntanya

En les meves darreres sortides guiades m'he adonat que entre els participants hi ha un elevat grau de confusió entre el que és la dificultat tècnica d'una ruta i l'exposició.

"Això no és difícil, així que no és perillós!"

Massís de la Maladeta

Les estadístiques diuen que un percentatge molt elevat dels accidents que tenen lloc a la muntanya es produeixen practicant activitats com el senderisme i el trekking, és a dir, en activitats amb una dificultat tècnica baixa.

No perquè una ruta estigui catalogada de dificultat tècnica baixa vol dir que no estiguem exposats a un perill real.

M'explico: pot ser que transitem per una ruta catalogada de dificultat baixa, on senzillament es tracta de caminar per un camí, però en canvi, estem exposats a què un mal pas ens comporti una caiguda al buit o que un despreniment de pedres, sovint causat per membres del mateix grup, ens afecti.

Glacera de l'Aneto des dels Portillons

No hem de confondre la dificultat tècnica d'una ruta, que definiríem com els obstacles que cal superar per desplaçar-se per aquella ruta (la necessitat d'utilitzar les mans o no per progressar, progressió per terreny inclinat i ús de material tècnic com els grampons, piolet o la corda, etc.) amb l'exposició, que definiríem com la possible existència de passos aeris i/o exposats, on un mal pas pot provocar una caiguda al buit o pel pendent, la possibilitat de caiguda de pedres, etc. que poden ocasionar lesions greus o fatals a l'excursionista.

Pas de Mahoma

La dificultat tècnica d'una ruta és la màxima dificultat per progressar en alguna part de l'itinerari on pot ser necessari l'ús de les mans per equilibrar-se (caos de blocs), per progressar (grimpada), o bé es requereix l'ús de material tècnic (grampons, piolet o corda), o bé s'ha de superar algun tram equipat. Són els obstacles que caldrà superar per desplaçar-se per aquell itinerari, que amb persones poc avesades a caminar per muntanya poden comportar dificultat o perill.

La dificultat física, o millor dit, l'exigència física, és l'esforç necessari que caldrà realitzar per completar la ruta i depèn, bàsicament, de la distància, el desnivell positiu i negatiu acumulat, el temps que tardarem a completar l'itinerari i el tipus de terreny per on progressem (pista forestal, camí, tartera, caos de blocs, etc.).

La dificultat d'orientació és la necessitat o no de tenir uns coneixements d'orientació per seguir l'itinerari (no és el mateix seguir un itinerari lineal que segueix paral·lel a un riu per un sender senyalitzat, que una travessa circular que recórrer diverses valls).

La dificultat de desplaçament és la regularitat i/o dificultat per mantenir un mateix ritme per desplaçar-se i depèn del tipus de terreny per on transcorre la ruta (no és el mateix caminar per una pista asfaltada, que per un pendent inclinat d'herba o un caos de blocs).

L'exposició fa referència a la possible existència de passos aeris i/o exposats, on un mal pas pot provocar una caiguda al buit o pel pendent; la possibilitat de caiguda de pedres, etc.

I per últim, un altre aspecte a tenir en compte és el compromís, o sigui, la possibilitat o no, d'abandonar la ruta pel motiu que sigui, o de demanar o aconseguir ajuda en cas d'accident.

Glacera de l'Aneto

Per tal d'entendre la diferència entre aquests dos conceptes, posem un exemple:

L'ascensió a l'Aneto pel vessant nord, des de la Besurta, tindríem que:

Dificultat tècnica: alta. Pas de IIº escalada en roca (pas de Mahoma) i progressió per pendents inclinats i nevats o glaçats (glacera Maladeta), on caldrà la utilització de material tècnic (grampons i piolet).
Dificultat física: alta, ja que s'han de superar 1500 m de desnivell positiu acumulat i uns altres 1500 m de desnivell negatiu acumulat en una distància de 15 km.
Dificultat d'orientació: exigeix el coneixement de tècniques d'orientació i comprensió del terreny.
Dificultat de desplaçament: l'itinerari transcorre fora de sender en la seva major part, per terreny d'alta muntanya amb trams de caos de blocs, pendents inclinats nevats i/o glaçats i un tram curt de grimpada que faran augmentar notablement la dificultat de desplaçament i disminuir el ritme de progressió.
Exposició: el pas de Mahoma és un pas aeri amb caiguda vertical a les dues bandes que pot comportar sensació de vertigen (por a l'altura) en algunes persones, i on una caiguda pot tenir conseqüències fatals. A més, hem de travessar el pendent de neu de fins a 30° d'inclinació de la glacera de la Maladeta, on un mal pas pot comportar una caiguda pel pendent amb conseqüències greus. A tot això, si afegeix la gran afluència de gent que pot augmentar el risc de caiguda.
Compromís: en el cas d'accident, no hi ha cobertura des de la Besurta fins als Portillons. En la glacera el senyal és inestable i fins a prop del cim no és segur que tinguis bona cobertura mòbil per trucar al 112. Més info.

Pic d'Aneto pel vessant nord

Diferents catalogacions de la dificultat per la mateixa activitat:

Segons l'escala de graduació de l'escalada alpina, catalogaríem l'ascensió a l'Aneto pel vessant nord com F (fàcil) II°.

El sistema MIDE la cataloga de la següent manera:

A ressotaelspeus la catalogaríem de la següent manera:

Ruta molt exigent, que on és necessari l'ús de les mans per progressar (grimpada de II° al pas de Mahoma), i l'ús de material tècnic (grampons i piolet) per la glacera.

És necessari reconèixer els accidents geogràfics per orientar-se i en cas de factors meteorològics adversos que no són infreqüents (com la boira i les tempestes), la dificultat d'orientació pot augmentar notablement.

L'itinerari transcorre fora de sender traçat, per terreny caòtic on no es pot mantenir una regularitat en el ritme. S'han de creuar pendents nevats i glaceres.

La ruta transcorre per terreny d'alta muntanya, sense possibilitat d'aixopluc si es fa de nit o en cas de mal temps, i depenent de la localització a més de 3 h. d'un telèfon o emissora de socors.

Exposició a possibles passos aeris on un mal pas pot provocar una caiguda al buit o pel pendent. Possibilitat de caiguda de pedres. Exposició a Tª inferior a 0 °C durant la nit.

Vessant oest del massís de l'Aneto

Per sort, actualment disposem d'un gran ventall d'informació per preparar les nostres rutes per muntanya, però cal seleccionar bé les fonts i saber interpretar-les. Disposem de guies, revistes especialitzades, comunitats d'usuaris que comparteixen rutes en línia (com wikiloc, mendikat, wikirutas, etc.) aplicacions per telèfons mòbils, blogs, manuals i "sant Google", on podem trobar una gran quantitat d'informació, però no sempre fiable i que caldrà contrastar. I per sobre de tot, cal formació per saber interpretar la informació que trobarem.