Ruta per la vall de Salarça
Rocabruna- Vall de Camprodon - Ripollès
EIN Alta Garrotxa
Pirineu Oriental
Aquesta ruta és un recorregut circular per la vall de Salarça, situada a l'extrem nord-occidental de l'Alta Garrotxa, sota la zona d'influència de la vall de Camprodon, al Ripollès. La ruta comença a Rocabruna, passa pel castell de Rocabruna, el llogarret de Bolòs, l'ermita de Sant Valentí de Salarça i Beget.
L'itinerari està senyalitzat i segueix diferent tipologia de senders.
 |
| Vista panoràmica de Rocabruna |
El principal interès d'aquesta ruta és la singular roureda de Salarça, els petits pobles de Rocabruna i Beget, el castell de Rocabruna i les ermites de Santa Maria de Bolòs i Sant Valentí de Salarça.
La vall de Salarça està situada al terme municipal de Camprodon, sota els vessants septentrionals del Talló i el puig d'Ou, i forma part de l'Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa. És una vall eminentment forestal, coberta per boscos caducifolis d'influència eurosiberiana poblats principalment per faigs i roures. La zona que descobrirem engloba el naixement de la riera de Beget, que neix prop de Rocabruna, on recull les aigües de la carena que uneix el Montfalgars i el coll de Malrem, i la riera de Salarça, que recull les aigües dels obacs del Talló i el puig Ou.
 |
| Vall de Salarça |
L'Alta Garrotxa és un territori situat a cavall del Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà que abraça els contraforts calcaris de l'extrem més oriental de la serralada pirinenca. La morfologia càrstica de l'indret ha donat un marcat caràcter a l'Alta Garrotxa, on els cingles abruptes, les valls profundes i els frondosos alzinars conformen un paisatge complex, caòtic, laberíntic i feréstec que sedueix als amants de la mitja muntanya més esquerpa i solitària. Tot i això, la part més occidental de l'espai, té un caràcter més amable i gens esquerp, de formes més arrodonides i relleus coberts per boscos d'influència eurosiberiana on destaquen les fagedes i rouredes, els prats de pastura, els masos i els pintorescos llogarrets de Rocabruna i Beget.
 |
| L'Alta Garrotxa a Beget |
Rutes properes:
Punts forts de la ruta:
- Les ermites de Bolòs i Sant Valentí de Salarça
- Els pobles de Rocabruna i Beget
 |
| Beget |
ITINERARI SOBRE MAPA
 |
| Itinerari sobre mapa Ed. Alpina a escala 1:25.000 |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 26,2 km
Desnivell: +/- 1.290 m
Dificultat: exigent, la dificultat rau en la distància i el desnivell notable a superar, ja que tot el recorregut està senyalitzat. Tot i que la ruta transcorre per diferent tipologia de senders, tots estan senyalitzats amb banderoles metàl·liques dels Senders de la Vall de Camprodon, senyals de continuïtat de color blanc i groc del PR-C 187 i el PR-C 186, senyals de continuïtat de color groc i banderoles metàl·liques de la Xarxa de Camins d'Itinerànnia i senyals de continuïtat del GR 11.
Temps aprox. (sense parades): 8:10h
Altitud màxima: 1.033 m
Altitud mínima: 541 m
Punt d'inici: Rocabruna
Època: tot l'any (evitant les èpoques de més calor). A l'hivern pot ser que trobem neu.
Observacions:
- Cal dur suficient aigua per tota la ruta. Hi ha una font a Beget.
Recomanacions:
- Cal que respectem l'entorn i les espècies que hi viuen. No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I si us plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca! NO DEIXIS RASTRE!
- Recordeu que s'han de travessar zones de pastura i tancats de bestiar, deixeu les portes dels tancats electrificats com les heu trobat, i si porteu gos, porteu-lo lligat!
Més info Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa
Consulta la meteo a Rocabruna
Mapa recomanat:
- Alta Garrotxa Escala 1:25.000 Editorial Alpina
Accés al punt d'inici: des de Vic, agafem la C-17 fins a Ripoll. Continuem per la C-26/N-260 i la C-38 fins a Camprodon. Un cop a la rotonda de Camprodon, continuem per la C-38 en direcció a Molló/Ceret. Passats uns 4 km de Camprodon, gireu a la dreta per GIV-5223 (Rocabruna/Beget). Des del trencall fins a Rocabruna hi ha 6'5km. Es pot aparcar al bell mig de Rocabruna o passats uns centenars de metres, a l'esquerra. A uns A 1h 11 min i 72 km de Vic.
TRACK DE LA RUTA
PERFIL ALTITUDINAL
 |
| Perfil altitudinal de l'itinerari |
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Avui visito Rocabruna, un bonic llogarret pertanyent al municipi de Camprodon, al Ripollès i geogràficament situat a la part més nord-occidental de l'Alta Garrotxa. Novament, i sense ni adonar-me'n, em trobo recorrent els camins de l'Alta Garrotxa.
 |
| El llogarret de Rocabruna, a la vall de Camprodon |
Després de veure l'església de Sant Feliu, començo la ruta per la vall de Salarça.
Surto del poble caminant pel voral de la carretera en direcció a Beget. Deixo de banda un trencall a l'esquerra que em portaria al coll de Vernadell i la Menera, ja en territori francès, i continuo pel marge de la carretera fins a una nova cruïlla al costat de Can Tadeu, just passat el PK 7.
 |
| Absis de l'església de Sant Feliu de Rocabruna |
Deixo el vial asfaltat i segueixo les indicacions cap al castell de Rocabruna. Travesso un prat on un ramat de vaques pastura l'herba tendra i fresca de la primavera.
 |
| Vedells a Rocabruna |
Un cop surto del tancat, torno a tancar el filat elèctric. Continuo per una pista forestal sobre un sòl rogenc, seguint les marques de continuïtat de color groc i una senyalització vertical sobre suports metàl·lics amb el nom del castell ben visible.
 |
| Camí al castell de Rocabruna |
Ressegueixo el prat, passo pel costat d'un ramat de cabres, i segueixo pujant fins al turó del Castell. Les restes del castell de Rocabruna es troben sobre un turó pelat amb una esplèndida vista panoràmica sobre els contraforts més orientals del Pirineu i l'Alta Garrotxa.
 |
| Sargantana de Rocabruna (Podarcis) Lacertidae |
Passejo per les restes arqueològiques, contemplant el paisatge i distraient-me amb els plafons interpretatius que hi ha. Després de recorre tot el recinte, torno el punt d'entrada de les ruïnes i continuo el recorregut.
 |
| Restes del castell de Rocabruna |
El castell de Rocabruna fou documentat per primera vegada l'any 1070. Es tracta d'un conjunt medieval fortificat que durant segles tingué una gran importància pel control militar dels passos fronterers degut a la seva situació prop dels passos pirinencs orientals. Durant els últims anys, un grup d'arqueòlegs hi ha treballat per restaurar-lo i s'han col·locat panells informatius per interpretar les restes arqueològiques.
 |
| Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) Paridae |
Davallo tot seguint les marques de continuïtat del PR-C 187 pel vessant de llevant del turó que em porten al peu de les parets calcàries on s'aixeca la fortalesa, al costat de les restes d'una casa. Passo fregant la paret i davallo en una esclarissada roureda amb boix. El corriol va tombant cap al sud i el sud-oest, per un matollar de ginebrons i argelagues, fins a atènyer un prat i un mas restaurat. Enllaço amb una pista de terra i continuo baixant cap al clot de la Capellera. Travesso el petit curs d'aigua, deixo la pista que marxa a la dreta i segueixo pel costat del torrent aigües avall, per un bonic i frescal bosc de ribera, fins a trobar el molí d'en Sorolla.
 |
| El molí d'en Sorolla |
En aquesta cruïlla de camins, on s'encreuen el GR 11, els senders de la Vall de Camprodon i la Xarxa d'Itinerànnia, és on enllaçaré a la tornada.
Ara però, continuo recte, passant arran de la paret del molí, en direcció a Camprodon.
Baixo cap a la clotada per un bosc ombrívol amb heures i falgueres, i atenyo la riera de Rocabruna. Aquest tram de camí està encatifat de flors: buixols, gatasses, canugueres i el pa de cucut entapissen aquesta bonica raconada poblada de verns i avellaners.
 |
| Catifes de buixol (Anemone nemorosa) al torrent de Rocabruna |
Travesso la riera amb un pas llarg i tombo a l'esquerra per continuar per un corriol que planeja pel mig del bosc caducifoli. Mentre camino sota les branques encara sense fulles, gaudeixo de vistes vers a Rocabruna i cap al cim més alt de la Garrotxa: el Comanegra. Més endavant, el camí, a trams empedrat, remunta enmig d'una roureda seca amb boix fins al collet de Font Ramut.
 |
| El Comanegra des de la vall de la riera de Beget |
Arribo al collet, on creix una petita pineda de pi roig força esclarissada, i el travesso en direcció a ponent. Davallo pel vessant solell, seguint les marques de pintura força desgastades del sender de petit recorregut. Com que encara estem a principi de primavera, els roures encara no han brotat i em permeten gaudir de bones vistes de la vall. Camino per un extens bosc que presenta una flora i una fauna característiques de la muntanya medioeuropea, molt lluminós en aquesta època de l'any.
 |
| La roureda de roure martinenc (Quercus pubescens) |
Travesso el llit d'un torrent sec i, més enllà, enllaço just en un revolt d'una pista pavimentada. Pujo per la pista i arribo al corral de la Quera. Deixo la pista i continuo arran de paret per un corriol que em porta de nou a una boixeda amb roures i alzines.
 |
| El corral de la Quera |
El camí és còmode i trepitjat, i camino sense preocupar-me massa pel recorregut, badant aquí i allà amb les nombroses espècies de plantes i insectes que comencen a despertar-se d'aquest llarg hivern que sembla que no vulgui acabar-se.
 |
| El paó de dia (Aglais io) família dels nimfàlids |
 |
| La flor de la fam (Potentilla neumanniana) Rosàcies |
Més endavant, passo prop d'unes parets de calcari rogenques que trenquen la monotonia de l'extensa boscúria. Travesso la solana de la Batllia, situada sota la urbanització de Font-rubí, amb vista a la vall de Salarça i a l'horitzó la silueta del Bestracà.
 |
Orella d'ós (Ramonda myconi)
|
Finalment, atenyo una pista forestal que just s'acaba allà, i tombo a l'esquerra. Continuo per un corriol, travesso un parell de tancats pel bestiar, i de sobte, el sender gira a l'esquerra i davalla pel mig d'una pineda fins a atènyer la cruïlla de Mas Blanc.
 |
| La cruïlla de mas Blanc |
Aquí deixo el PR-C 187, que continua cap a Camprodon, i segueixo les indicacions cap a Beget per Bolòs i Sant Valentí de Salarça, que coincideixen també amb el recorregut del PR-C 186. El bosc ha canviat radicalment i en aquest tram la vegetació és més espessa, formada per pi roig amb un sotabosc força més frondós, amb boixos, ginebrons i esbarzers.
 |
| La vall de Bolòs sota el puig d'Ou i el Talló |
Baixo per uns terrers amb vista a la vall de Bolòs i enllaço amb una altra pista forestal. La segueixo a l'esquerra, passo el coll de Bolòs, i continuo per la pista fins a trobar un cartell que indica el camí a seguir. Prenc el corriol a la dreta, passo un pas ballat amb fil-ferro, i baixo de nou per una lluminosa roureda fins al coll de la Masó. Continuo pel corriol de la dreta, en direcció a migjorn, i més avall enllaço de nou amb una pista.
Continuo baixant uns dos-cents metres per la pista fins a una estaca de fusta, on giro a la dreta per un caminoi i baixo per una zona de vegetació esclarissada. El corriol davalla per un pendent pronunciat, primer per una zona de pastura colonitzada per rosers, boixos i ginebrons, i més avall s'endinsa al bosc, per continuar perdent alçada decididament fins a atènyer una clariana on s'alça la rectoria i l'ermita de Santa Maria de Bolòs.
 |
| Santa Maria de Bolòs |
Estic sola. L'indret és enclotat però no feréstec, i m'assec al costat de la font i els dos altius xiprers que hi ha al costat de la rectoria. Si fa no fa, ara estic a mig camí, i ja és hora de dinar. Faig un mossec i bec aigua, i em permeto el luxe de gaudir d'una estoneta del sol del migdia que, tímidament, ja comença a escalfar. Escolto el cant dels ocells que habiten aquestes denses boscúries al peu dels vessants septentrionals del puig d'Ou i el Talló. Sento el crit del picot garser gros i els crits estridents del picot negre. No em puc relaxar gaire, encara em queda molt camí per fer, o sigui, que som-hi!
Oriol de Bolòs és un dels referents botànics del nostre país. De fet, l'interès de la botànica de la família Bolòs ve de molt antic. Oriol de Bolòs va néixer a Olot l'any 1924 i era fill d'Antoni de Bolòs i Vayreda i de Maria Capdevila i Balançó, una important nissaga de farmacèutics i botànics de la Garrotxa. Pot ben ser, que el cognom Bolòs, tingui a veure amb el topònim Bolòs, de fet, veient la gran biodiversitat de l'entorn de Santa Maria de Bolòs i la vall de Salarça, no seria gens d'estrany que aquesta nissaga de botànics provingués d'aquest petit llogarret del Ripollès.
Emprenc de nou la marxa pel corriol que surt de la part de dalt de l'edifici de la rectoria, per sobre d'una feixa. A baix em queda Ca N'Eudald. Enllaço amb una pista i la segueixo a l'esquerra. Passo per davant del Puig i arribo a una altra pista. Continuo per l'ampla pista en direcció a llevant.
 |
| Argelaga (Genista scoparius) a la vall de Salarça |
Sort que encara no fa calor, perquè m'imagino que aquest tram, en aquesta hora del dia, n'hi deu fer força. La pista que segueixo està vorejada per boscos, rouredes i pinedes de pi roig.
 |
| Papallona zebrada (Iphiclides feisthamelii) a la vall de Salarça |
El recorregut continua per la pista en direcció est força estona, paral·lel al curs de la riera de Bolòs, que queda a la dreta. Al fons s'albira la vall de Salarça i s'endevina un mosaic de pastures i bosquines amb alguns masos escampats.
 |
| Oma a la vall de Salarça |
La pista fa un parell de revolts per continuar en direcció a llevant, a l'horitzó apareix la silueta del Comanegra presidint el paisatge. Deixo diversos trencalls de banda, passo la masia del Mulladar i poc més endavant, l'entrada al santuari Gaia, un refugi d'animals domèstics.
 |
Sargantana de la vall de Salarça
|
Els dos saures més abundants a la Garrotxa són dues sargantanes del gènere Podarcis: la sargantana roquera (Podarcis muralis) i la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica). Aquestes dues espècies són força semblants i difícils de distingir. Totes dues habiten a l'Alta Garrotxa.
Les nuvolades creixen amb força sobre la carena fronterera, però de moment, sembla que el vent que bufa de component sud-oest les manté a ratlla. Travesso el torrent del Bac del Morell per un pont, i poc més enllà, el sender deixa la pista per continuar per un corriol. Baixo pel caminoi, travesso el torrent del Ricard, i continuo resseguint les planes del Ricard on pastura un petit ramat de bovins. Travesso una bonica bosquina d'avellaners i enfilo per un corriol enmig d'enormes roures fins al petit turonet on s'aixeca l'ermita de Sant Valentí de Salarça.
L'ermita de Sant Valentí de Salarça fou consagrada el 1168 i està prop del Mas Ricard, dalt d'un turonet i envoltada d'un prat. Al seu costat s'aixequen enormes i majestuosos roures que ennobleixen enormement aquesta petita edificació religiosa. Aquesta església romànica va pertànyer durant segles al monestir de Sant Joan de les Abadesses.
 |
| Sant Valentí de Salarça |
L'indret em sorprèn gratament i, més que la bonica ermita romànica, el que més em captiva és el majestuós roure que s'aixeca al seu costat. No puc reprimir l'impuls i m'hi acosto per tocar la seva pell arrugada. Pel seu tronc, una renglera de formigues pugen i baixen atrafegades. Miro amunt i em pregunto quantes coses deu haver vist aquest testimoni mut de vés a saber quins esdeveniments. Fort i robust. Sobrevivent.
La roureda del Ricard de Salarça, situada a prop de l'ermita de Sant Valentí de Salarça, al terme de Camprodon, al Ripollès, és una de les rouredes més importants del nostre país amb més de 2.000 exemplars de roures i algunes alzines. Aquesta roureda de roure martinenc presenta alguns roures de dimensions notables, alguns amb una soca de diàmetre superior al metre i mig i més de 250 anys.
Em sap greu no poder quedar-me una estona, però encara em queda molt camí per fer, i si el vent canvia de direcció, encara em tocarà mullar-me!
Travesso el prat de davant de l'església fins a un pal indicatiu custodiat per un parell de vaques. Ni s'immuten per la meva presència.
 |
| Pastures de la vall de Salarça |
Reemprenc el camí seguint les indicacions cap a Beget. Prenc la pista de sobre i continuo en direcció nord-est. Travesso una cadena que barra el pas dels vehicles i vorejo una zona de recuperació d'espais oberts promoguda pel Consorci de l'Alta Garrotxa.
 |
| Grans nuvolades sobre la roureda seca |
Segueixo caminant amb l'amenaça d'un gran núvol blanc que creix amb força al meu davant. El blanc contrasta amb el cel blau i, tot i que m'ho hauria de prendre com una amenaça, m'encanto veient-lo créixer amb aquesta energia.
Passo per una extensa zona de pastures, i arribo al collet de la Vila. Continuo recte i baixo primer per la pista, trepitjada per les vaques, per continuar per un camí i endinsar-me de nou al bosc. Travesso el clot de la Vila i enfilo per una roureda amb boixos cap a uns terrers margosos. Més enllà, la roureda deixa pas a l'alzinar, el característic bosc de l'Alta Garrotxa.
 |
| L'alzinar de l'Alta Garrotxa |
El camí ressegueix murs de pedra seca i ateny una gran clariana a les envistes de Beget.
Travesso el pla de la Paradella, com s'anomena aquest planell herbat, i baixo en direcció nord. Travesso una pista i més avall la Torrentera i finalment enllaço amb una pista que segueixo a la dreta i que em porta fins a la carretera asfaltada que uneix Beget i Oix. Just abans d'arribar al vial asfaltat, m'enfilo a l'esquerra cap a la capella de la Mare de Déu del Remei.
 |
| Capella de la Mare de Déu del Remei a Beget |
Segueixo el corriol que surt del davant de la portalada i que continua paral·lel al vial asfaltat on enllaço just a l'entrada del poble de Beget.
 |
| Església de Sant Cristòfol de Beget |
Com que de moment encara em queda aigua, i d'altres vegades ja he visitat el poble, continuo fent camí.
 |
| El GR 11 a Beget |
Prenc el GR 11 en direcció a Rocabruna que ressegueix la riera de Beget aigües amunt. Camino amb el soroll de l'aigua de fons i a l'ombra de l'alzinar.
 |
| Violes a la riera de Beget |
 |
| Riera de Beget |
Travesso diverses vegades la carretera i un parell de vegades la riera per dos ponts. Enfilo de nou cap a la carretera per travessar-la per últim cop, i continuo bosc amunt seguint les marques blanques i vermelles.
 |
| Camí de Beget a Rocabruna |
Passo pel costat del mas rònec de la Solana, i continuo resseguint la solana de la riera de Rocabruna en direcció oest. Finalment, el sender em porta a travessar el torrent del Clot de la Capellera, saltant de pedra en pedra, just a tocar del molí d'En Sorolla.
 |
| Mosques Grosses (Himantoglossum robertianum) Orchidaceae |
Des d'aquí, ja només em queda desfer el camí d'anada i pujar cap al turó del Castell per retornar a Rocabruna, punt final de la ruta per la vall de Salarça.
 |
| Olor de primavera a l'Alta Garrotxa |
Ruta realitzada a principi d'abril de 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.