Itinerari circular a la Caldera de Taburiente
Los Llanos de Aridane, La Palma
Paisatge protegit del Barranco de Las Angustias -
Parc Nacional de La Caldera de Taburiente
La Palma, Illes Canàries
L’itinerari d’avui és una ruta circular a l’interior de la Caldera de Taburiente que ens portarà a endinsar-nos a les arrels volcàniques submarines de l’origen de l’illa de la Palma.
La ruta comença al fons del barranc de Las Angustias, accessible des dels Llanos de Aridane. L’itinerari segueix el fons del barranc pel PR LP 13 fins a la cruïlla del Reventón, on es desvia per visitar l’espectacular cascada de Colores. A partir d’aquí, s’enfila pel Reventón endinsant-se en un bosc de pi canari, fins a atènyer la zona d’acampada de la Caldera de Taburiente i la platja de Taburiente. A continuació,ascendeix còmodament per un camí que ressegueix l’abrupte vessant volcànic fins a atènyer el mirador dels Brecitos. A partir d’aquí, inicia una forta baixada cap a la “Hacienda del Cura” i retorna al punt d’inici al fons del barranc de Las Angustias.
 |
| Vista de la paret de la Caldera de Taburiente |
Durant el recorregut ens endinsarem a l’interior de la Caldera de Taburiente, descobrirem diverses roques i formacions volcàniques, admirarem l’espectacular i complex relleu de la Caldera i els barrancs d’aigües ferruginoses. Visitarem indrets com la cascada de Colores o la platja de Taburiente, i descobrirem imponents monòlits com el Roque Idafe. Caminarem per un dels millors boscos de pi canari de l'illa de la Palma i coneixerem diverses de les plantes endèmiques que viuen només en aquest indret tan singular.
 |
| La cascada de Colores |
L’illa de la Palma és una illa oceànica d’origen volcànic situada a la part més occidental de l’arxipèlag de les Illes Canàries, a l’oceà atlàntic. Tenint en compte que la base submarina de l’illa es troba a una fondària de 4000 m i el cim de l’illa ateny els 2.421m al Roque de los Muchachos, ens trobem davant d’una de les illes oceàniques més altes del món.
 |
| Vista de satèl·lit de les Illes Canàries |
La Caldera de Taburiente, situada al bell mig de l’illa, és una gran depressió originada per l’acció erosiva de l’aigua sobre els materials volcànics que ha deixat al descobert les profundes arrels de l’origen de l’illa. El barranc de Las Angustias ens permet endinsar-nos a les arrels volcàniques submarines d’aquesta espectacular illa oceànica que daten de 4 milions d’anys d’antiguitat.
 |
| Vista de satèl·lit de l'Illa de la Palma |
El Parc Nacional de la Caldera de Taburiente es va declarar l’any 1954 per tal de protegir l’excepcional formació volcànica de La Palma. El parc es caracteritza per un enorme circ de 8 km de diàmetre amb aspecte de caldera, on múltiples erupcions volcàniques, grans despreniments i la força erosiva de l’aigua, han anat modelant la seva morfologia. Es tracta d’un espai natural amb un paisatge escarpat, amb desnivells de gairebé 2000 m i una complexa xarxa de torrents i barrancs on creixen nombroses espècies endèmiques.
 |
| La Hacienda del Cura |
Potser també t’interessa:
Punts forts de la ruta:
- Les espectaculars formacions volcàniques de la Caldera de Taburiente
- La cascada de Colores
- La platja de Taburiente
- El barranc de Las Angustias
- La pineda de pi canari
ITINERARI SOBRE MAPA
 |
| Itinerari sobre mapa de l’IGN |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 20,61 km
Desnivell: +/- 1.080 m
Dificultat: exigent. Itinerari per diferent tipologia de senders i camins senyalitzats amb alguns passos aeris i creuament de rius sense pont. La dificultat rau principalment en la distància i el desnivell a superar. Cal tenir en compte que el camí pel barranc de Las Angustias passa per dins del llit del riu, per tant cal evitar-lo en dies de pluja per la caiguda de pedres i la impossibilitat de transitar pel fons del barranc. Tot el recorregut està senyalitzat com a PR LP 13.
Temps aprox. (sense parades): 6:15 h
Altitud màxima: 1.088 m
Altitud mínima: 227 m
Punt d’inici: Entrada al barranc de Las Angustias
Època: tot l’any (evitant les èpoques de pluges, principalment entre la tardor i la primavera).
Observacions:
- Cal portar suficient aigua per tot el recorregut.
- El Parc prohibeix el pas de senderistes en el tram del barranc de Las Angustias i fins al Reventón, des que s’emet una prealerta meteorològica per fortes pluges fins que baixen els cabals dels barrancs. Més informació.
Recomanacions:
- No és recomanable fer aquesta ruta en cas d’avís de tempestes o fortes pluges, ja que tot l’itinerari fins a la cascada de Colores passa pel llit del riu.
- Respectem l’entorn i les espècies que hi viuen, ja que és una zona molt fràgil i fàcilment alterable. No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I sis plau, allunyem-nos dels cursos d’aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca!
Consulta la meteo als Llanos de Aridane
Mapa recomanat:
- La Palma Norte - Caldera de Taburiente Escala 1:25.000 Editorial Alpina 2017-2018.
Accés al punt d’inici: des de los Llanos, prenem el Camino La Caldera, travessem Los Barros i sortim del poble per una carretera estreta que fent ziga-zagues ens baixa al fons del barranc de Las Angustias, on a mà esquerra, abans de travessar el barranc, hi ha un aparcament (aquest és el punt de sortida dels taxis cap al mirador de Los Brecitos). 14 min (6 km) En taxi o cotxe de lloguer.
TRACK DE LA RUTA
Powered by Wikiloc
PERFIL ALTITUDINAL
 |
| Perfil altitudinal de l’itinerari |
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Comencem l’itinerari al barranc de Las Angustias, on just al costat del llit sec del barranc hi ha una zona per aparcar.
Caminem uns centenars de metres per la carretera i just abans de creuar el llit del barranc, trobem un cartell del Parc Nacional i un indicador del sender de petit recorregut PR LP 13. Prenem el sender en direcció a Dos Aguas, la Cascada de Colores i la Zona de Acampada.
 |
| Inici de l’itinerari |
El camí, a trams empedrat, ressegueix el llit sec del barranc aigües amunt. Un tros més enllà, davallem cap al torrent, travessem sota un petit pont i caminem per la llera del barranc sobre un extens codolar.
Les parets del barranc estan formades per roques volcàniques i s’hi distingeixen una espècie de conglomerat de formes esfèriques: són les laves encoixinades o “pillow lava” en anglès.
 |
| Lava encoixinada o “pillow lava” |
Les laves encoixinades o “pillow lava” són laves basàltiques solidificades en un ambient subaquàtic o submarí. Tenen una forma més o menys esfèrica, semblant a coixins, d’on li ve el nom. Les laves en coixí es formen en les profunditats marines, però també quan les laves subaèries que llisquen pels vessants entren en contacte amb el mar, rius o llacs.
A primera hora, el barranc encara resta a l’ombra i caminem envoltats en un ambient de tons grisos entre els colors de les roques volcàniques i les ombres del matí. Més endavant, com art de màgia, comença a sorgir un regueró d’aigua del llit del riu. Continuem avançant pel fons del barranc enmig de grans blocs de conglomerats de laves encoixinades que ens recorden que estem en una zona volcànica.
En aquest sòl tan àrid i pobre, algunes plantes trenquen el gris amb els seus tons verdosos. Estranys arbusts en forma de canelobre que no havia vist mai s’alcen arran de camí: són les “Tabaibes”, plantes del gènere Euphorbia de port arbustiu, molt abundants a les Illes Canàries.
 |
| El Tabaibalal barranc de Las Angustias |
Les Tabaibes (plantes del gènere Euphorbia) i el Tabaibal, la formació vegetal formada per espècies d’aquest gènere, domina el paisatge vegetal de la zona baixa de les illes Canàries. Aquestes plantes suculentes han desenvolupat diverses estratègies per suportar el clima àrid i semidesèrtic propi d’aquestes zones. 8 de les 10 espècies arbustives de Tabaibes que hi ha a les Illes Canàries són endèmiques. Les Tabaibes contenen un làtex blanc tòxic.
 |
| Laves submarines al barranc de Las Angustias |
Continuem avançant pel torrent, però quan el barranc s’estreny, el sender s’enfila uns metres per resseguir les parets de roca volcànica i tornar al fons quan aquest s’eixampla i ens permet caminar-hi per dins.
 |
| Las “Chumberas”, del gènere Opuntia, a la Caldera de Taburiente |
Si mirem amunt, entre les boires, apareix un cel blau transparent on destaquen escarpades agulles i les parets de la Caldera de Taburiente.
 |
| Cuereta torrentera de Canàries (Motacilla cinerea ssp. Canariensis) |
L’aigua apareix i desapareix com per art de màgia, i camuflada entre els còdols volcànics, banyant-se en el medi aquàtic, apareix una altra espècie que només trobem en aquestes illes: és la cuereta torrentera de Canàries (Motacilla cinerea ssp. Canariensis).
 |
| Dics basàltics al barranc de Las Angustias |
Passem el desguàs del barranc del Fraile, que baixa de la "Hacienda del Cura" i un tros més enllà, arribem al pont del Canal Chico. Ens enfilem cap a l’esquerra i resseguim un tram del canal per tot seguit tornar a davallar al llit sec i grisós del torrent.
 |
| Arribant al “Tomadero de la Estrechura” al barranc de Las Angustias |
 |
| Adiantum capillus-veneris |
 |
| El “Tomadero de la Estrechura” al barranc de Las Angustias |
 |
| Pteris vittata, falguera introduïda a Canàries |
La falguera Pteris vittata té una característica que la fa especial. Aquesta falguera absorbeix i acumula arsènic a les frondes, un metal·loide tòxic, per tal de defensar-se dels herbívors. D’aquesta manera, si un herbívor es menja aquesta falguera, patirà una greu intoxicació que si no li provoca la mort, farà que se’n recordi sempre més que aquesta falguera no és comestible. Aquesta afinitat de la falguera per l’arsènic la comparteix amb altres espècies de l ‘ordre Pteridales. Actualment, aquesta falguera s’utilitza per a la descontaminació de sòls i aigües contaminades amb arsènic.
 |
| Tonalitats ocres sobre negre al barranc de Las Angustias |
Més enllà torna a aparèixer un petit corrent d’aigua, però aquest és d’aigües ocres i contrasta notablement amb el gris de la sorra i els còdols volcànics. Pugem i baixem diverses vegades per tal de superar els trams més escarpats del torrent.
 |
| Roques sàliques (de color blanc) entre els dics del complex basal |
La vegetació dels vessants ha anat canviant i ara s’alça, a banda i banda, un bosc esclarissat de pins canaris. De tant en tant, apareixen uns afloraments de roca més blanquinosa entre les roques fosques: són roques sàliques, un tipus de roques ígnies que contenen grans quantitats d’elements alcalins com el Sodi i el Potassi. També s’observa com algunes d’aquestes roques tenen unes tonalitats verdoses, producte de la circulació d’aigua calenta quan les roques encara estaven a profunditat.
 |
| Roque Idafe |
 |
| Camí a la cascada de Colores |
 |
| Llances típiques per la pràctica de “el salto del pastor canario” |
L’anomenat “salto del pastor canario” consisteix en l’acció de desplaçar-se per terreny abrupte amb l’ajuda d’una llança o bastó d’uns 3-4 m de llargada acabat amb una part metàl·lica en forma de punta que és la que es recolza a terra. És una pràctica tradicional dels pastors canaris per tal de poder-se desplaçar per un territori tan abrupte, ple de barrancs, ressalts i obstacles. Actualment existeixen uns quants clubs de salt a les Illes Canàries creats per donar a conèixer, conservar i ensenyar aquesta tradició.
Més enllà arribem a Dos Aguas, a la confluència del barranc de Taburiente amb el barranc de Las Angustias, on hi ha les restes de la presa del Argual, pertanyent a les canalitzacions del barranc. Ens descalcem per travessar el barranc que ens baixa de la nostra dreta i continuem uns centenars de metres més fins a trobar la cruïlla del Reventón.
 |
| Aigües ferruginoses al barranc de Las Amarillas |
Deixem de banda el camí a la zona d’acampada i continuem pel fons del barranc, tot seguint les indicacions cap al Barranco Rivanceras o Limonero i la Cascada de Colores. Deixem a la nostra dreta el barranc de l’Almendro Amargo i després d’uns 500 metres arribem a la cascada de Colores.
 |
| L’espectacular color ocre del barranc de Las Amarillas |
La cascada de Colores és un salt d’aigua artificial construït els anys 60 per tal de comprovar la possibilitat de construir pantans dins de la Caldera i mesurar la quantitat de sediments que arrossegava l’aigua en les crescudes hivernals. Els colors de l’aigua es deuen a la dissolució de sulfurs i altres minerals que hi ha en aquestes roques i a diverses algues que hi habiten.
La cascada de Colores
Retornem sobre els nostres passos fins a la cruïlla del Reventón i emprenem la forta pujada resseguint el barranc del Almendro Amargo cap a la zona d’acampada de la Caldera.
 |
| Cruïlla del Reventón |
 |
| Camí del Reventón |
El camí és ample, de bon caminar, i fent ziga-zagues ens permet superar un notable desnivell en poca distància enmig d’una esplèndida pineda de pi canari.
 |
| El bosc de pi canari |
A mitja pujada, entre les branques dels pins, apareix la captivadora silueta del Roque Idafe format per un conjunt de bretxes caòtiques que amenaça desplomar-se en qualsevol moment.
 |
| L’imponent monòlit del Roque Idafe |
El Roque Idafe va ser declarat Monument Natural per tal de preservar-lo. Aquest singular monòlit destaca enmig de la pineda de pi canari de la Caldera i des de molt antic ha estat considerat un lloc sagrat. Des d’antic era venerat i adorat pels guanxes, els antics pobladors de les Illes Canàries abans de l’arribada dels castellans. Els guanxes oferien les vísceres dels animals que caçaven com a ofrena al Déu del Roque per evitar que el monòlit rocós caigués sobre els seus poblats.
A poc a poc i còmodament, anem guanyant desnivell sobre l’estret barranc del Almendro Amargo i atenyem la Somada del Palo, des d’on es gaudeix d’àmplies vistes dels barrancs i parets que formen aquest espai protegit.
 |
| El profund i estret barranc del Almendro Amargo |
 |
| Arribant a la “Somada de El Palo” |
Uns metres més amunt, i just després un collet, el camí comença un suau descens tot planejant suaument pel costat d’una abrupta paret anomenada el Roque de la Brevera Macha.
Passem per una zona coberta de “Tajinastes” i “Chumberas” i més enllà, arribem al centre de visitants i la zona d’acampada de la Caldera de Taburiente.
 |
| Tajinaste (Echium webii) |
Les espècies del gènere Echium, coneguts com a "Taginastes" a les Illes Canàries, formen un grup excepcional d’arbustos que tenen els seus parents més propers a l’Àfrica del Sud. A Canàries trobem al voltant de 25 espècies diferents d’Echium. Echium webbi és una espècie endèmica de la Palma que creix en els vessants forestals de pi canari de la Caldera de Taburiente. El nom li van posar en honor al botànic anglès Philip Barker Webb, qui va descriure la flora de les illes Canàries entre els anys 1828 i 1830.
 |
| Caminant entre impressionants “chumberas” o “tuneras” |
 |
| Centre de visitants i zona d’acampada al barranc de Taburiente |
Després de fer una visita al petit centre d’interpretació de la Caldera, la seva formació i les espècies animals i vegetals que hi habiten, emprenem el camí cap a Brecitos.
Travessem la zona d'acampada i baixem cap al barranc i la platja de Taburiente, un indret singular format per una plana coberta de còdols provinents de l’erosió de les roques volcàniques que formen la Caldera i on creix una singular salzeda: el millor exemple d’aquesta formació vegetal de ribera a la zona. El salze canari és l’únic arbre autòcton de fulla caduca.
 |
| Platja de Taburiente |
 |
| Barranc de Taburiente |
Deixem enrere el barranc de Taburiente, ignorem un camí a la dreta que porta a Hoyo Verde, i comencem el retorn per l’ample i fressat camí de Brecitos.
El sender transita enmig d’una majestuosa pineda de pi canari esquitxada d’enormes blocs despresos de les cingleres de la Caldera; sota un d’aquests blocs, s’hi ha construït una petita cabanya.
Voregem les cases de Taburiente, que ens queden per sobre, i passem el barranc de las Bombas de Agua, fortament erosionat per les fortes avingudes d’aigua que periòdicament es produeixen en aquest indret. Continuem vorejant el Morro Colorado i deixem de banda el "sender als 9 pins" que marxa a l’esquerra, i poc més enllà, ignorem un sender a la dreta cap als petròglifs.
Travessem el barranc de Risco Liso i trobem una zona on s’està fent una repoblació del sotabosc de la pineda, molt malmès a causa dels herbívors introduïts, principalment el conill i l’arruí, una espècie de cabra salvatge introduïda per la caça i que està fent estralls a La Palma.
 |
| Blocs despresos de la paret de la Caldera, en el camí a Brecitos |
 |
| Formacions fantasmagòriques del pi canari |
 |
| Falgars de falguera aquilina (Pteridum aquilinum) a la Caldera de Taburiente |
Caminem per majestuoses pinedes amb àmplies vistes a la Caldera i al fons del barranc de Las Angustias. Passem la Fuente de la Mula, on apareix un exemplar de palmera canària (Phoenix canariensis), un altre endemisme de La Palma. Poc més enllà, travessem un altre barranc i creuem una zona fortament erosionada on el sotabosc és inexistent. Pugem uns metres i arribem a un llom on trobem el mirador del Tagasaste.
 |
| Forta erosió als vessants de la Caldera de Taburiente |
Continuem flanquejant el vessant, sense perdre ni guanyar molta alçada, passem el Barranco de las Piedras Redondas i el Barranco de las Traves. Voregem les cases de Tenerra, que queden a sobre del camí, travessem el barranc de Las Cañeras i el del Ciempiés, que suposo que s’anomena així per la quantitat de centpeus que hi ha en aquest indret, i enfilem per un camí protegit amb una barana de fusta que ens condueix al mirador de Los Brecitos.
 |
| El pinsà de la Palma (Fringilla coelebs palmae), endemisme de La Palma |
 |
| Singular roca volcànica al costat de la carretera al mirador de Los Brecitos |
Un cop al mirador de los Brecitos, seguim la carretera asfaltada avall, durant aproximadament 1'5 km, fins a trobar un indicador del PR LP 13. Deixem el vial asfaltat i girem a l’esquerra. Baixem tot fent drecera i travessem diverses vegades la carretera asfaltada perdent alçada ràpidament, primer pel mig de la pineda i més avall entre camps de “chumberas” abandonats. Resseguim parets de pedra seca entre vinyes i ametllers, amb vistes a la vall de Aridane i al petit poblat de la "Hacienda del Cura" o de los Camacho.
 |
| La “Hacienda del Cura o de los Camachos” |
La “Hacienda del Cura” també anomenada "de los Camachos", en referència a la família que durant molts anys visqué en aquesta zona. Aquesta gent van ser capaços de convertir una zona anomenada el Lomo de las Piedras en una zona fèrtil i productiva. Durant molts anys, a causa de les deficients comunicacions amb la població més propera, els Llanos, van autoabastir-se i només compraven el peix i la sal. Fins a mitjans dels anys 60 la família va viure del cultiu del tabac, però a partir de llavors, a causa d’una plaga que va atacar aquest cultiu, la família Camacho va anar abandonant aquest petit nucli fins a quedar gairebé abandonat. Actualment, sembla que s’està refent amb el cultiu de l’alvocat i la rehabilitació de les cases per destinar-les al turisme rural.
Atenyem la carretera asfaltada de nou i ens dirigim al petit nucli de "La Hacienda de los Camacho", on es cultiva l’alvocat.
Travessem el petit llogarret i continuem baixant fins a atènyer el fons de vall. Finalment, travessem el barranc sec de Las Angustias i arribem a l’aparcament, punt final d’aquesta bonica excursió per l’interior de la Caldera de Taburiente.
 |
| Vall de Aridane |
Ruta realitzada a principi de maig del 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.