Travessa de 3 dies per la serra del Montsant
Serra de Montsant, Priorat, Serralada Prelitoral Catalana
Parc Natural del Montsant
Travessa circular de 3 dies per la serra del Montsant, al Priorat. Ruta per la serra del Montsant que durant 3 dies ens permetrà descobrir llocs tan espectaculars com: el congost de Fraguerau , les Cadolles Fondes, ermites, baumes i coves, arbres singulars, la serra Major i pujar al cim de la Roca Corbatera, de 1.163 metres d'altitud, el sostre comarcal del Priorat.
Congost de Fraguerau |
Aquest recorregut per camins històrics del Montsant ens permetrà descobrir un paisatge que encara conserva l'empremta dels durs esforços humans per sobreviure: coves, balmes obrades, ermites, vestigis d'antics masos, parets de pedra seca, feixes abandonades, etc. Aquesta travessa es pot fer fent vivac, utilitzant als nombrosos aixoplucs naturals o fent nit a Albarca i Margalef. És una travessa exigent físicament, fàcil de seguir amb bon temps i recomanable per excursionistes amants de les travesses en solitari.
Mar de núvols sobre el Priorat |
La serra del Montsant està situada a la comarca del Priorat, al límit septentrional de la comarca i forma part de la Serralada Prelitoral Catalana. És una serralada d'altituds modestes, on es troba el cim més alt i sostre comarcal del Priorat: la Roca Corbatera, de 1.163 metres d'altitud. La serra del Montsant es caracteritza per tenir un relleu complex i abrupte format per feréstecs barrancs i congostos al seu vessant oest, abruptes cingleres al vessant de llevant i coronat per cims arrodonits. El substrat és de naturalesa sedimentària i està format, bàsicament, per conglomerats. La vegetació predominant és típicament mediterrània, amb alzinars i pinedes de pinassa i pi blanc, i brolles i garrigues en els indrets més castigats pels incendis.
Santa Maria de Montsant i Ulldemolins |
La serra del Montsant forma part del Parc Natural del Montsant, creat l'any 2002 per protegir els valors geològics, biològics, paisatgístics i culturals, i fomentar el desenvolupament sostenible dels seus recursos. Dins del Parc Natural es troba el Refugi de Fauna Salvatge del Congost de Fraguerau, gestionat per la Fundació Catalunya – La Pedrera.
Cingles del Montsant |
Punts forts de la ruta:
- Les vistes des de la Serra Major
- El congost de Fraguerau i les Cadolles Fondes
- Roques i arbres singulars
- L'empremta de l'home en el paisatge del Montsant
Potser també t'interessa:
ITINERARI SOBRE MAPA
Itinerari sobre mapa de l'ICGC |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 46 km
Desnivell: +/- 2030 m
Dificultat: exigent, per tractar-se d'una travessa de muntanya on cal ser autosuficient. Itinerari de mitja muntanya per diferent tipologia de senders i/o camins, amb trams aeris, algun tram equipat, i a on un mal pas pot suposar una caiguda al buit. Hem de tenir en compte que, en cas de factors meteorològics adversos que no són infreqüents (vent), pot ser difícil o no recomanable la travessa de la serra Major, igualment, amb boira, la dificultat d'orientació pot augmentar notablement malgrat que el camí estigui senyalitzat.
Temps aprox. (sense parades): 3 dies
Altitud màxima: 1.163 m
Altitud mínima: 387 m
Punt d'inici: aparcament de l'àrea d'esbarjo de la Foia, a 3 km per pista pavimentada des de Cabacés.
Època: hivern.
Observacions:
- El principal factor a tenir en compte és l'aigua. Al massís, les principals fonts es troben entre els 500 i 700 metres.
- No és recomanable fer la travessa en cas de previsió de forts vents o aiguats.
- Cal tenir molt en compte el risc d'incendi, ens trobem en una zona on els incendis hi són freqüents, sobretot en els mesos càlids i secs de l'any.
- Durant l'hivern, és força freqüent la presència de la boira.
- Arran dels darrers aiguats que van afectar la zona el 22 d'octubre, els ponts que travessaven el riu Montsant estan malmesos a dia d'avui (desembre 2019).
- Es pot fer nit a Cabacés i Margalef.
Recomanacions:
- Respectem l'entorn i les espècies que viuen. No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I sis plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca!
- Es pot fer nit al Refugi d'Albarca i al refugi de l'ermita de Sant Antoni
Info Parc Natural del Montsant
Info Espai Natura Congost de Fraguerau
Més info aiguats del 22 d'octubre a la Conca de Barberà
Consulta la meteo a Margalef
Mapa recomanat:
- Mapa Serra de Montsant 1:20.000 Ed Piolet Any 2014 1:20.000
- Mapa Comarcal del Priorat 1:50.000 Ed ICGC
Accés al punt d'inici: des de Montblanc, podem accedir a Cabacés passant per Vilanova de Prades, Margalef i la Bisbal de Falset (1h26 i 67km), o per Reus, Falset, Gratallops i Vilella Baixa. Un cop a Cabacés cal prendre la pista pavimentada que en 3 km ens conduirà a la zona de pícnic de l'ermita de la Foia (1h19 i 86km).
TRACK DE LA RUTA
Powered by Wikiloc
Descarrega't el track!
PERFIL ALTITUDINAL
Perfil altitudinal de l'itinerari |
Subscriu-te al bloc si t'interessa conèixer més rutes!
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Després de forces dies enfeinada, finalment, aconsegueixo tenir 3 dies seguits de festa i me'n vaig a fer el que més m'agrada per tancar l'any: una travessa en solitari.
Aquest cop decideixo visitar el Montsant, una zona per mi totalment desconeguda fins ara. El temps es preveu anticiclònic, això vol dir boires a les fondalades i sol i temperatures agradables a les muntanyes. Així que agafo els trastets i cap al Montsant s'ha dit.
Arribo a Cabacés, al punt de sortida de la travessa, després d'unes quantes hores de cotxe i forces revolts, però per un paisatge desconegut i atraient, de pobles tranquils i bosc mediterrani. Pel camí m'he topat amb les desfetes dels aiguats de l'octubre, que durant la ruta se'm faran presents i no em permetran seguir l'itinerari que havia planificat.
Aparco a l'àrea d'esbarjo de l'ermita de la Foia (564m). Carrego la meva inseparable companya a l'esquena, omplo les cantimplores a l'abundosa font de la Foia i començo a caminar quan ja quasi són les dotze del migdia.
Ermita de la Foia |
Començo la primera etapa d'aquesta travessa que em portarà a recórrer la serra Major, la carena culminant de la serra de Montsant que s'estén en direcció nord-est a sud-oest durant 17 km, des de Cabacés a Albarca.
Prenc la drecera que surt just al costat de l'ermita de la Foia (575 m) i remunto en direcció a la serra Major. Poc més amunt, enllaço amb la pista de terra que em conduirà al collet del Ros (730m).
Les Foies |
Continuo fent camí per l'ample via fins a atènyer una bifurcació. Deixo la pista i remunto per un sender enmig del bosc típicament mediterrani. Arribo a una nova cruïlla (785m) on encara queden dempeus un parell d'ametllers i s'intueixen les restes d'antigues feixes. Deixo de banda el camí que baixa a Margalef pel Mas del Serrador i continuo carenejant seguint les marques de pintura groga. Al voltant meu s'obre una àmplia zona poblada per brolles de romaní, garrics, sabines i algun pi escadusser que entapissen els conglomerats calcaris típics de la serra del Montsant.
Pel camí em trobo amb dos excursionistes que pugen de Margalef, intercanviem quatre paraules i em diuen que el camí del pantà de Margalef és força perdedor després dels aiguats. Es veu que s'acumulen molts troncs i arbres caiguts abans d'arribar al Mas del Soleràs, em diuen, però, que tot i que malament, es pot passar. Els pregunto per la font, em diuen que no en saben res.
Coves i baumes del Montsant |
El cel és ras i la vista avarca un extens territori de muntanyes que sobresurten per sobre la boira.
Més amunt topo amb l'evidència clara que estic en un territori castigat pels incendis que periòdicament arrasen el bosc mediterrani: uns pins esquelètics i socarrimats amb prou feines es mantenen dempeus.
Continuo carenejant per l'àmplia carena fins a una nova cruïlla (915m): el camí a Sant Salvador. De tornada hauria de pujar de Margalef per aquest camí, però ... les coses no són sempre com les planifiques, per això sempre s'ha de tenir un pla B!
Muntanyes entre la boira des del Montsant |
Malgrat la boira que s'estén per tota la depressió de l'Ebre, les vistes des d'aquí són immillorables. Em sorprèn veure tants molins de vent per tot arreu, clar que em trobo a una de les zones més castigades pel vent, però miris on miris s'alcen parcs eòlics per tot arreu.
Camí al cim de la Cogula |
Continuo resseguint els contorns arrodonits i sinuosos de la serra Major. Passada la cruïlla del Portell del Punt de Trobada, remunto un suau pendent pedregós per atènyer el primer cim del dia: la Cogulla, de 1.062 metres d'altitud, marcada per un vèrtex geodèsic.
Continuo fent camí, deixo de banda el trencall al pantà de Margalef pel grau de la Rovellada, el del barranc de la Taverna, i m'encamino al pròxim cim del dia.
Pi de Cugat (Pinus nigra subsp. salzmannii) |
Just abans d'arribar-hi, sobre l'indret anomenat clot del Cirerer, destaca el Pi de Cugat, una pinassa castigada pels embats del vent que roman solitària al carener de la serra Major.
En aquest punt coincideixo amb tres grups d'excursionistes que pugen del clot del Cirerer. Sembla que estem a hora punta perquè, més endavant, ja no trobaré a ningú més.
Segueixo la carena i, poc més enllà, atenyo un apilonament de pedres que marca el cim del Piló dels Senyalets, de 1.107m d'altitud.
La serra Major del Montsant |
El camí va girant a llevant i continua resseguint el carener ondulat de la serra Major, atansant-se cap als estimballs del vessant sud, amb vista als contraforts de la serra de Prades i el bonic poble de Siurana.
Siurana des del Montsant |
Avanço deixant a banda i banda el comellar del Riu, el comellar del Rosalí, el comellar de la Cova de l'Ós, el racó de les Falles i el barranc de la Bruixa. Atenyo un bell racó encimbellat dalt del cingle on hi ha la Cova Santa i la Cova del Meloner i, després de resseguir el camí sobre els cingles de Sant Joan, remunto els últims metres fins al cim més alt de la serra del Montsant: la Roca Corbatera, de 1.163 metres d'altitud.
Clot del Moloner o Meloner |
Poc abans de que caigui la tarda i amb ella se'n vagin les últimes llums del dia, em ve la pressa per trobar un lloc per dormir, i sobretot, aigua. Tenia pensat baixar a Santa Maria de Montsant per passar la nit, però no tinc gens clar si hi haurà aigua.
Arribant al cim de la Roca Corbatera |
Just abans de fer els últims metres fins al cim he vist les indicacions cap a la font del Manyano (1.060m). No és segur que trobi aigua tan amunt, però és l'única possibilitat que tinc, així que m'apresso a anar-hi.
Baixo en poc menys de 10 minuts pel pas del Gat, que tot i que equipat amb un cable, no té cap dificultat. Sortosament, amagada entre els boixos, apareix la font. Raja un petit regalim entre les pedres i la fullaraca. Omplo totes les cantimplores i abans que es pongui el sol, torno a ser a dalt de la Roca Corbatera per gaudir de la posta.
Posta de sol des del cim de Roca Corbatera |
Com que no bufa el vent i el lloc és un mirador privilegiat, decideixo buscar un lloc arrecerat i passar la nit aquí dalt.
Sortida de sol des de Roca Corbatera |
L'endemà es lleva fred, amb una suau marinada i amb més boires que ahir. Esperant que surti el sol em visita un corb, fent honor al nom de la muntanya. Força més tard, gaudeixo de la sortida del sol des del cim més alt del Priorat. Ens trobem en els dies més curts de l'any, i per tant, les nits més llargues.
Després d'esmorzar i recollir-ho tot, amb la calma que em transmet aquest escenari, començo la segona etapa de la travessa.
Baixant cap a Albarca |
Davallo per un camí sota la punta de la Serra Major i arran de cinglera, cap a la cruïlla del coll del Pla del Grau Gran (1.030m).
Albarca |
A la cruïlla, deixo de banda el camí senyalitzat que continua cap a Albarca i em dirigeixo a l'ermita de Santa Maria de Montsant, l'ermita a més alçada de la serra de Montsant.
Santa Maria de Montsant |
Arribada a Santa Maria de Montsant (1.015m), agafo el camí marcat amb les marques blanques i vermelles del GR 171 en direcció nord-oest.
Ulldemolins, al bell mig de la vall del Silenci |
El sender voreja el vessant obac del cingle de Fontalba a mitjana alçada, passa arran de paret en molts punts, amb algun tram aeri i equipat amb un passamà. Les vistes cap a la vall del Silenci i Ulldemolins però, bé s'ho valen.
Portell d'en Peret |
Arribo al portell d'en Peret (982m), on destaca un pi rabassut i desarrelat. Continuo pel GR que traspassa al vessant solell i, poc després de passar un enorme bauma, retorno al vessant obac de la carena.
Bauma obrada al cingle de Fontalba |
Travesso amb precaució una enorme esllavissada de roques que sembla molt recent. Després de fer un llarg flanqueig enmig d'una pineda pel vessant ombrívol, m'enfilo cap a la carena rocosa per continuar entre bosquines esclarissades fins a atènyer el Pi de la Carabasseta (1.025m).
Pi de la Carabasseta |
A partir d'aquí, davallo un pendent força pronunciat fent ziga-zagues enmig del bosc. El camí, molt marcat, em condueix sense cap dificultat a l'ermita i la font de Santa Magdalena (700m).
Un cop aquí, reflexiono sobre l'enorme sort que vaig tenir ahir de poder omplir d'aigua a la font del Manyano! Són la una del migdia, això vol dir que si ahir no hagués trobat aigua, hauria passat gairebé dotze hores sense poder beure res! I això que estic en ple hivern i fa fred, no vull ni imaginar-m'ho a l'estiu!
Font de Santa Magdalena |
Després de fer una parada per remullar els peus a la font i omplir d'aigua les cantimplores, continuo el camí.
Davallo cap al congost de Fraguerau, passo Sant Antoni, la font de la Gleva i arribo al bonic indret de les Cadolles Fondes (530m), on la força de l'aigua del riu Montsant ha esculpit un profund meandre engorjat.
Los Tres Jurats Petits |
A partir d'aquí ressegueixo el riu Montsant al seu pas per l'espectacular congost de Fraguerau. La idea és fer nit a l'ermita de Sant Bartomeu.
M'endinso en el feréstec i salvatge congost, seguint el curs del Montsant i admirant les espectaculars formes pètries que s'alcen sobre el meu cap.
Monòlits de conglomerat al congost de Fraguerau |
La llera del riu està marcada pel pas de la rubinada de l'octubre. Es veuen nombroses branques, roques i arbres caiguts empesos per l'embat de l'aigua. Gaudeixo de l'espectacularitat d'aquest indret amb els tons rogencs del sol de mitja tarda que il·lumina les altives moles de conglomerats.
Conglomerats del congost de Fraguerau |
Arribo a la cruïlla de Sant Bartomeu (490m), al pont penjant, que per sorpresa meva (i suposo que de més d'un) ha desaparegut. De fet, és un tros més avall, despenjat, malmès i recargolat per l'avinguda de branques, arbres i roques que l'aigua va arrossegar.
Em desdeixo de travessar el riu a gual. Canvi de plans. Continuo riu avall en direcció al pantà de Margalef.
Pont penjant camí a Sant Bartomeu, al congost de Fraguerau |
A partir d'aquí, tot i que el congost no és tan estret, continua igual de salvatge i espectacular. Els rastres de la riuada són evidents, fins i tot en moltes parts del camí es veu que el riu s'ha desbordat, arbres tombats, branques i canyes amuntegades en cada raconada, ... Sembla impossible que un riu tan petit sigui capaç de fer tant mal.
Ressegueixo els nombrosos meandres del riu fins que atenyo la cruïlla del Barranc dels Pèlags (450m). A partir d'aquí, el riu ha esborrat tot rastre del camí i l'ha colgat sota una important argamassa de troncs, canyes i arbres. Això és el que em deien els dos excursionistes d'ahir.
Acumulació de troncs i branques a la llera del Montsant |
Travesso amb molta precaució per sobre l'amuntegament de matèria vegetal molt a la vora del riu, perquè si m'enfilo més amunt, la vegetació mediterrània es fa impassable. Des d'aquí fins al Soleràs, l'aigua ha esborrat totalment el camí.
Poc abans d'arribar al Mas del Soleràs, trobo la font del Soleràs (440m) que per sort, raja abundant. Em sento alleujada. Reomplo les cantimplores i continuo fins al mas.
La tarda ja cau, s'ha posat la boira i aviat es farà fosc. El camí es fa ample i passa entre restes de terrasses amb algunes oliveres joves plantades de fa poc. Arribo a la cua del pantà, on un bernat pescaire i un corb marí marxen esporuguits sobtats per la meva presència.
Ressegueixo el pantà de Margalef i, poc abans que es faci fosc, trobo una bauma on passar la nit. La nit s'endevina humida i freda, la boira ho embolcalla tot. Sota l'enorme roca de conglomerat que em fa de sostre estenc el meu sac i em disposo a passar la segona nit.
M'adormo sentint el cant d'un gamarús. Durant la nit els senglars venen a furgar a prop de la bauma. Passo la nit en una raconada feréstega i envoltada de vegetació impenetrable, però està clar que és un indret ple de vida.
L'endemà em llevo amb el cant dels pinsans i el rum-rum d'un estol de tudons. La boira fantasmagòrica ho embolcalla tot.
Després d'esmorzar, emprenc la tercera i última etapa que m'ha de portar a la Foia passant per Margalef i l'ermita de Sant Salvador.
Surto del meu aixopluc i retorno al camí del pantà. Arribo a la cruïlla del Barranc de la Taverna (436m) i travesso un ramal del pantà per un pont penjant. Continuo vorejant l'embassament i arribo a la presa on s'amunteguen molts troncs de la riuada. Sota la presa hi ha un espai habilitat per l'ajuntament de Margalef per poder-hi pernoctar.
Camps d'oliveres i parets de pedra seca |
Deixo de banda el camí asfaltat que travessa el riu a gual i puja cap a la zona d'acampada. Segueixo pel camí que ressegueix el riu per la riba esquerra aigües avall, en direcció a Margalef. Poc més avall arribo a la cruïlla del Grau de la Rovellosa que ignoro, continuo resseguint el Montsant aigües avall.
Malgrat haver-hi la presa que regula el cabal de les avingudes, es veu que aquí el riu també va sortir de mare i, es fa del tot evident quan arribo al petit pont que permetia passar el riu cap als Fruitals del Vilar: no hi és.
Busco un lloc per continuar sense haver de travessar el riu, poc més avall descobreixo les restes del petit pont que l'aigua es va endur. Després d'embardissar-me una vegada i una altra, desisteixo. Busco un lloc per travessar el riu a gual. De sobte se m'encén la bombeta i miro el mapa. Efectivament, un xic més avall el camí travessa el riu diverses vegades, per tant, si aquí es fa difícil travessar, segurament em passarà el mateix més enllà.
Pla B: deixo de banda la idea de tornar per Margalef i Sant Salvador i retorno fins a la cruïlla de la Rovellosa.
Brolles de bruc d'hivern al Grau de la Rovellosa |
Un cop a la cruïlla del Grau de la Rovellosa (387m), enfilo pel sender senyalitzat. El sender supera un pendent pronunciat fent giragonses per un camí força trepitjat enmig del bosc. Atenyo el grau de la Rovellosa (490m), on s'aixequen unes verticals parets de conglomerat amb vies d'escalada.
Sortejo el grau passant entre parets i, després d'un flanqueig en pujada amb vistes vertiginoses al barranc de Coma Closa i les imponents parets de conglomerat, atenyo un altre petit grau (580m). En aquest tram, tot i que no té dificultat, sí que cal estar atents al camí, ja que es travessen un parell de plaques rocoses que si estan molles poden resultar un xic delicades.
Finalment, atenyo la carena enmig d'una bonica bosquina de cirerers d'arboç.
Cim de la Cogula |
A partir d'aquí carenejo guanyant alçada progressivament, resseguint el fil de la carena que a estones es fa més estreta i sortejant una petita desgrimpada equipada amb una corda. Passo pel costat d'un característic bloc arrodonit de conglomerat (900m), una baumeta, i finalment, ja prop del cim de la Cogula, deixo enrere la boira i m'enfilo pel damunt del mar de núvols.
Arribo al cim de la Cogula (1.062m) amb un cel blau, una lleugera i freda brisa, i un espectacular mar de núvols que ho cobreix tot al meu voltant.
Lligabosc mediterrani (Lonicera implexa) florint al desembre |
Gaudeixo una estona del solet, i quan ja agafo fred a les mans, emprenc el camí de tornada cap a l'ermita de la Foia, on arribo cap a les quatre de la tarda enmig d'una espessa boira.
Aquí acaba la travessa de tres dies pel Montsant. Deixo enrera tres dies de calma, bones vistes i solet, per una serra plena de racons solitaris i enigmàtics, de camins històrics i paisatge deshabitat, i davallo per submergir-me a l'espessa boira que caracteritza els últims dies d'aquesta dècada.
Ruta realitzada a finals de desembre de 2019.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.