res sota els peus: ARRIBA LA TARDOR A LA SERRA DEL CATLLARÀS

TRAVESSA PER LA SERRA DEL CATLLARÀS

Travessa realitzada a finals de setembre de 2015.

Cim de la Roca del Joc o de la Mare de Déu

La serra del Catllaràs és un singular massís prepirinenc força desconegut i situat entre el mantell del Pedraforca i el de Vallfogona, a l'Alt Berguedà, al sud de la serra del Cadí- Moixeró, declarat Espai d'Interès Natural l'any 1992.

Els prats subalpins a les carenes del Catllaràs

És un espai representatiu dels relleus calcaris mesozoics i eocens del Prepirineu oriental, tot i que també hi trobem sediments detrítics eocens i paleocens com gresos i conglomerats. Les carenes estan formades per altiplans i els vessants meridionals solen ser més abruptes que els septentrionals, que són més suaus. De notable amplitud altitudinal en un espai relativament petit, fa que tingui una gran diversitat pel que fa a la flora i la fauna.

Boscos de roure martinenc a les solanes

Hi trobarem la representació de la vegetació típica del Prepirineu oriental, principalment boscos, als solells: l'alzinar, la roureda de roure martinenc i la pineda de pi roig, i als obacs: la fageda amb boix, i als cims més alts el pi negre i els prats subalpins.

La fageda dels vessants obacs

És un dels pocs indrets fora del Pirineu on podem trobar flor de neu, a més d'altres espècies de plantes pròpies de les serres calcàries, o algunes altres més rares com l'Erodium rupestre o cargola de roca, que habita a les cingleres, a les roques de conglomerat i a les carenes ventades, una espècie endèmica dels Prepirineus centrals i amb una distribució molt reduïda (serra de Busa i Lord al Solsonès, i serra de Picancel i Catllaràs al Berguedà), a més de Montserrat, i considerada una espècie vulnerable i protegida per llei.

Cargola de roca (Erodium rupestre) al cim del Sobrepuny

I com no pot ser d'una altra manera, trobant-nos al Berguedà i en aquesta de l'època de l'any, trobarem bolets per donar i per vendre: pinenques, fredelucs, rossinyols, rovellons, ... un reguitzell de bolets comestibles, però molts més que no ho són, o que són tòxics i fins i tot mortals!

Els rossinyols sovint els trobem a les fagedes


Un rossinyol per sota

Les pinenques les solem trobar a les pinedes

Les mores, també típiques de la tardor

També hi trobarem un important nombre de mamífers com el senglar, la guineu, el teixó, l' isard, i els cada cop més abundants cérvols, i aus típiques de les cingleres com el falcó peregrí, a més del carronyer més nombrós del Prepirineu: el voltor comú.

El voltor comú sobrevolant la carena d'Arderiu

Rastres deixats als pins pels cérvols

Hi ha diversos indrets o cims emblemàtics com el Joc de Pilota, el Roc del Catllaràs, el Roc de la Clusa, Puig Lluent, la cresta de la Clusa, Sobrepuny, ... I el cim més alt de la serra: el Serrat Negre, de 1781 m.

Cresta de La Clusa des del Cap dels Rocs

Vèrtex geodèsic al cim del Sobrepuny, 1656 m.

Cap de Tastanós, a 1343 m.

Dins del seu límit hi trobem les poblacions de Sant Jaume de Frontanyà, Borredà, Vilada, la Nou de Berguedà, Sant Julià de Cerdanyola i La Pobla de Lillet.

Església de Sant Sadurní de Rotgers

Detall de la portalada de Sant Sadurní de Rotgers

Furrellac de la porta de sant Sadurní de Rotgers

Dins de l'espai trobarem diverses esglésies romàniques com St. Sadurní de Rotgers, Sta. Magdalena de Guardiolans, Sant Julià de Cosp, ... I santuaris com el de Falgars, i altres edificis singulars com el castell de Roset o les Eres de Guardiolans.

Restes del castell de Roset

Les restes de l'antic castell de Roset les trobem dalt d'un turó sota la Serra de Picamill i sobre el poble de Vilada. El lloc apareix documentat a l'època medieval, ja al s. XI, i durant el segle XIV passà a propietat dels barons de la Portella. Durant la Guerra Civil Catalana tingué força importància, i fou abandonat al s. XVI.

Ermita de Santa Magdalena de Guardiolans

Santa Magdalena de Guardiolans és una església romànica del s. XII que fou molt modificada posteriorment i on en destaquen el campanar d'espadanya i la ferramenta de la porta. Les Eres de Guardiolans, situada a un centenar de metres de l'ermita, fou una important masia que trobem documentada ja des del s. XIV, i fou bressol de l'erudit Ramon Anglerill.

L'església romànica de Sant Romà de la Clusa pertany a l'antic poble de Castell de l'Areny i data del segle XII, i està situada al costat del refugi de la Clusa.

Refugi de La Clusa

El monestir de Sant Jaume de Frontanyà d'origen romànic o l'ermita de Sant Julià de Cosp, també romànica i que ja s'esmentava al s.X, i que ara resta abandonada servint de cort als ramats de bestiar tot i ser durant una època parròquia i està envoltada per diversos masos, ara també abandonats i ruïnosos.

Ermita de Sant Julià de Cosp

Necessitarem diversos dies per descobrir el Catllaràs, ja que, tot i tractar-se d'un massís relativament petit, hi ha un grapat de racons per descobrir, camins, pistes forestals, senders, GRs, PRs, traces de corriol, camins equipats, etc. que ens portaran a descobrir els mil i un racons d'aquestes muntanyes, i tot i així, encara ens faltarà temps per descobrir, veure, conèixer, pujar o simplement parar-nos i contemplar aquest desconegut massís tant aprop de casa.