res sota els peus: Volta a la serra de Cabrera, al Collsacabra

Volta a la serra de Cabrera, al Collsacabra

Circular al Santuari de Cabrera

pujant per les escales i baixant per la Serrica des de coll de Bram, serra de Cabrera, Cabrerès

Espai d'Interès Natural del Collsacabra

Santuari de la Mare de Déu de Cabrera

Avui visitem el Santuari de Cabrera, a la serra de Cabrera. Aquest espai protegit està dins l’Espai d’Interès Natural del Collsacabra, situat en el límit administratiu entre Osona i la Garrotxa, i formant part de la serralada Transversal Catalana. El sector del Cabrerès correspon a un massís de relleu tabular i acinglerat, un altiplà de vessants abruptes constituït principalment per materials sedimentaris eocènics: margues i gresos, on en destaquen Cabrera, de 1.308 m, el Pla d’Aiats de 1.284 m i el Montcau, de 1.167 m.

L’excursió d’avui és una ruta circular curta però intensa. Visitarem el santuari de la Mare de Déu de Cabrera, que és un mirador privilegiat damunt del Collsacabra, des d’on es poden gaudir d’espectaculars vistes d’Osona i de la Garrotxa. Tot i que pujarem per la ruta “normal”, la de les escales, s’ha de dir que no és una ruta assequible per tothom, sobretot pels que tenen por a les altures. Des del santuari resseguirem la carena, a trams estreta i aèria, i davallarem primer cap al nord i després cap a l’oest per la Serrica, tot seguint un camí encinglerat i amb alguns trams equipats que ens portarà prop del veïnat de Sant Julià de Cabrera. Des d’aquí només ens quedarà pujar de nou fins al coll de Bram, punt on haurem deixat el nostre vehicle.

Als peus de la cinglera de Cabrera

FITXA TÈCNICA

Durada: 1h30’ (sense parades)
Distància: 4,05 km
Desnivell: 426 m
Dificultat: moderada. S’ha de tenir en compte que hi ha alguns passos equipats amb graons que tot i no tenir cap dificultat són aeris i una mica exposats. No apta per persones amb por a les altures.
Punt més alt: 1.308 m
Punt més baix: 961 m
Mapa: Vall de Sau, 1:25.000 Editorial Alpina

Accés: Prenem la carretera C-153 que uneix Vic i Olot pel coll de Condreu direcció a Rupit, passem el poble de Roda de Ter i el de l’Esquirol, i abans de Cantonigròs, entre el PK 21 i 22, just passat un pont, agafem un trencall a mà esquerra, és el camí de Cabrera, una pista que en 7,9 km ens porta fins a coll de Bram o collet de Cabrera, després d’haver vorejat tota la cinglera de Cabrera, passant per Sant Julià de Cabrera, el coll Vidrier i el coll de la Freixeneda i vorejant el vessant obac de la serra de Cabrera. Un cop arribats al coll hi ha un espai per estacionar els vehicles. Aquesta pista és apta per tot tipus de vehicles.

Observacions: Es pot enllaçar amb l’itinerari des de Sant Julià de Cabrera i així ens estalviem fer tota la volta amb el cotxe. També es pot allargar l’itinerari pujant al Pla d’Aiats.
Ens trobem dins de l’Espai Natural Protegit del Collsacabra, amb una normativa específica que cal respectar.
Tot i que durant el recorregut ens trobem alguna font, cal no confiar-hi i portar suficient aigua per la ruta.

Track de la ruta.

Recorregut sobre mapa:

Mapa ICG amb la ruta

RECORREGUT

Comencem l’excursió al coll de Bram, també anomenat collet de Cabrera, just als peus de la cinglera que s’alça imponent davant nostra. Un cartell ens indica el camí a seguir per pujar al santuari, són les escales de Cabrera, que només de mirar amunt ja fan desistir a més d’un.

Cartell d’informació de l’Espai d’Interès Natural del Collsacabra

Un pal indicador ens indica el camí a seguir

Iniciem l’ascensió a la cinglera per les dretes escales que no ens deixen ni un moment per recuperar l’alè. Pujant per esglaons picats a la pedra o fets de ciment, i amb una barana metàl·lica que en tot moment ens separa del buit que graó rere graó s’obre sota nostre.

Comencem a pujar per les escales

Les escales s’enfilen sense treva per la roca sedimentària

En tot moment la barana metàl·lica ens protegeix i ens ajuda

Cap a la meitat de la pujada les vistes enrere són impressionants: el Pla d’Aiats s’aixeca majestuós al sud, seguint la carena, amb la ufana de la fageda calcícola a l’obaga, i la roureda de roure martinenc que s’estén per tota la solana.

La vegetació densa i esponerosa del vessant obac del Pla d’Aiats mirant cap al sud

Vistes vertiginoses mirant cap al coll de Bram

El puig del Llop i la carena del Pla del Sitjar direcció Cantonigròs

Sense adonar-nos-en, i en poc més de 10 minuts, ja som a dalt de l’altiplà i ens apareix davant el majestuós edifici del santuari de Cabrera.

Entrada al santuari de Cabrera

L’origen del santuari es deu a l’església del castell de Cabrera, documentada ja al segle XII. Aquesta església fou destruïda pels terratrèmols del segle XV que van afectar especialment aquesta zona, i més tard fou reconstruïda. L’edifici actual és del segle XVII i el campanar del segle XVIII. Just al costat de l’església, i adossada a ella, hi ha l’antiga casa de l’ermità, que ara és un restaurant. A davant i té una enorme esplanada d’on podem menjar l’entrepà al mateix temps que gaudim de les impressionants vistes sobre la Plana de Vic. Si volem menjar al restaurant, s’ha de reservar amb anterioritat i normalment obren els caps de setmana.

“ Del Collsacabra fanal
Vaig pujar un dia al matí
a l'ermita de Cabrera
que penjada a la cinglera
te un aspecte casi diví.
Vaig veure tota la Plana
de Vic, Roda, Manlleu.
Quina imatge tant galana,
quina gran obra de Déu.
Per l'altre banda s'ovirava
La Vall d'Hostoles i Olot.
Tota la terra s'agermanava
bosc, conreu, mas i ermot.
Vaig entrar dins de l'ermita
i fargant en la foscor
vaig veure'n a la Verge
asseguda en el seu tron.
De la Plana
guardiana.
Del Collsacabra
mare en sous
Oh Verge de Cabrera
que penjada a la cinglera
brilleu més que
el mateix sol.”

Fragments extrets de la revista “Els Cingles” i pertanyents al “Tríptic de la Mare de Déu de Cabrera” de M. Danús.

Gaudint de l’ampla panoràmica que s’estén des del cim

Un balcó sobre la Plana

L’ampla panoràmica que s’obre enfront nostre abasta des del Pirineu, la serra del Cadí i Moixeró, el Pedraforca, la serra de Montgrony, Ensija, els Rasos de Peguera, la Plana de Vic i totes les muntanyes que l’envolten, el Montseny, Montserrat, ... I mentre nosaltres contemplem aquest espectacle de la nostra terra, sobre els nostres caps un parell de voltors planegen fent cercles, aprofitant les tèrmiques per enlairar-se cada cop més amunt.

Pas estret i aeri per arribar al cim de Cabrera

Deixem l’esplanada de davant del santuari i continuem direcció nord per la carena que ara s’estreny força per arribar al vèrtex geodèsic i al cim de Cabrera, a 1.308 m d’altitud, on trobem les restes del Castell de Cabrera, presidides per una senyera.

Vèrtex geodèsic

El Castell de Cabrera data de l’any 952 i actualment només en resta la base d’una torre rodona i d’un mur. El castell fou l’origen del llinatge dels Cabrera, del qual Gausfred de Cabrera va ser el primer a ostentar el títol de Senyor de Cabrera. La seva situació privilegiada al capdamunt de la l’altiplà de Cabrera li permetia controlar les valls d’en Bas i de Santa Maria de Corcó, i antigament només s’hi podia accedir pel vessant nord.

Taula d’orientació del cim de Cabrera, a 1.308 m d’altitud

Gaudim de les vistes cap al vessant garrotxí des del cim de Cabrera, amb Falgars cap al vessant est i la Vall d’en Bas amagada rere els cingles de Falgars, i més al nord la majestuosa silueta del Puigsacalm que s’alça darrere la serra de Llancers. Tret d’alguna masia disseminada i del poble de Falgars, es tracta d’una terra poc habitada i que amb el temps s’ha anat despoblant encara més.

La fageda amb buixol

La fageda amb joliu

Les condicions climàtiques del Collsacabra, amb una temperatura relativament suau i una pluviositat important, permeten el desenvolupament de comunitats vegetals pròpies dels paisatges centreeuropeus. Dominen per sobre de tot els boscos caducifolis amb nombroses formes de fagedes, com la fageda amb boix, amb joliu, amb el.lèbord verd o amb buixol que creixen en els vessants obacs, mentre que en els vessants solells o més planers hi trobem la roureda de roure martinenc amb boix.

Continuem direcció nord per l’estreta carena

La carena s’estreny

Ressalt equipat amb esglaons

La carena s’estreny abans d’arribar a la bretxa anomenada l’Osca de Cabrera. Desgrimpem un petit ressalt equipat amb uns esglaons i arribem al tall fet a la roca i protegit per una barana metàl·lica. Tot i que aquest tram no és gens difícil, si que impressiona força, i més als que no estan avesats a les altures. Arran de paret un estol de gralles de bec vermell juguen amb el vent mentre nosaltres intentem que aquest vent no ens desequilibri en aquest pas ventilat de la cinglera.

L’Osca

Pas estret pel vessant est

El pas és estret, però el que ens queda per endavant encara impressiona més. Tot hi que està ben equipat, és un tram no gaire ample al costat de la cinglera amb força pati cap al vessant de llevant, i tot i no ser gens difícil cal parar atenció, ja que un mal pas podria comportar-nos una caiguda al buit.

Pas estret però ben equipat, tot i que no s'hi val a badar

El pas és estret però curt i està ben protegit, tot i que com he dit, cal parar atenció. Un cop l’hem passat, si mirem enrere, deixem anar un sospir d’alleujament.

El pas un cop ja l’hem passat

Guanyem altre cop el fil de la carena i continuem carenejant per entre la boixeda fins a sobre d’uns ressalts amb vista a la cinglera i al santuari. Aquí cal parar atenció perquè el camí no segueix el fil de la cinglera sinó que gira direcció nord passant per un passadís entre els boixos.

Vista al santuari

Ens endinsem altre cop a la boixeda tot seguint les marques de pintura vermelles i grogues que ens porten fins a la font de l’Osca, on curiosament, raja aigua després d’aquest hivern tan sec que hem tingut.

Font de l’Osca

Continuem davallant per una fageda amb boix, amb algun tram més degradat cobert d’un falguerar amb ginebrons i petits bosquets de pi roig, fins que arribem a un enorme i imponent faig solitari. Curiosament, passat aquest faig, ens apareix una avetosa, ombrívola i amb un sotabosc molt pobre per la falta de llum, on només hi creixen algunes molses.

Faig molt gros

Una curiosa avetosa a la carena de la serra de Cabrera

Entrem altre cop a la fageda amb boix

Passem l’avetosa i entrem altre cop a la fageda. Cal parar atenció en aquest tram perquè al cap de poc ens trobem una cruïlla i les marques que fins ara seguíem es bifurquen: les grogues se’n van a l’esquerra, i les vermelles continuen recte per davallar tot seguit cap a migjorn. Seguim les marques de pintura vermella que davallen cap al sud-oest per entremig de la fageda i més avall passen entre boixos.

El camí es bifurca

Seguim les marques vermelles que davallen per la fageda

Continuem baixant entre boixos

Continuem i, més avall, ens trobem alguns ressalts de gres equipats amb esglaons metàl·lics que ens permeten desgrimpar sense cap dificultat. Passem algun tram aeri i continuem baixant per un fort pendent entremig de la roureda amb boix, desgrimpant ressalts de gres i més avall margosos. En tot aquest tram sentim fressa de fullaraca en el sotabosc, és la merla que grata entre la fullaraca tot buscant petits insectes i cucs per alimentar-se.

Ressalts equipats amb esglaons

Continuem baixant entre boixos i algun roure martinenc

Un altre tram equipat amb esglaons

Al fons de la vall, cap al sud, ja ens apareix Sant Julià de Cabrera i sobre els nostres caps, una parella d’enormes àguiles amb la panxa clara i de gran envergadura es deixen endur pel vent. Segurament són àguiles marcenques que com el seu nom indica, són ocells migratoris que tornen a casa nostra pels voltants del mes de març.

Sant Julià de Cabrera

Més avall, després d’un altre ressalt equipat, ens trobem un cartell que ens indica que ens trobem en una altra cruïlla de camins: cap al nord aniríem a Cabrera per la Baga, el camí de la Serrica és d’on venim, i el de Sant Julià cap a on anem. O sigui, que prenem aquest últim, que és el més trepitjat, i continuem davallant vers migjorn.

Cruïlla de camins: cap a la Baga, la Serrica o cap a Sant Julià

Les vistes que tenim a migjorn són magnífiques: se’ns obre el davant un paisatge agroforestal amb masies disseminades i el veïnat de Sant Julià de Cabrera en primer pla, i a la nostra esquerra s’alça la cinglera imponent.
Sant Julià de Cabrera és un petit nucli amb l’església romànica del segle XI, la rectoria i una pairalia adossada, i amb unes quantes masies que l’envolten.

Vistes dels cingles de Cabrera

Mosaic agroforestal

Vistes a migjorn amb un mosaic paisatgístic format per conreus, pastures i boscos caducifolis.
Continuem davallant pel fort pendent, i encara ens trobem algun altre tram amb esglaons que desgrimpem sense cap dificultat, tot seguint les marques de pintura vermelles que ens porten fins a un petit prat en un collet.

L’últim tram equipat

Blocs de gres despresos de la cinglera

Roure sec on fa niu el pigot garser gros

Aquí trobem els senyals del GR, que corresponen al GR151-1, i unes altres marques de pintura groga.

Collet on girem a l’est amb la cinglera al davant

Continuem per un camí ampla entre una roureda amb boix

Seguim les marques del GR i la pintura groga

La fageda amb boix

Prenem aquest camí direcció est i tornem a enfilar-nos per una roureda amb boix que més amunt acaba transformant-se amb fageda i que ens puja progressivament fins al punt final de la nostra ruta d’avui, al coll de Bram o collet de Cabrera, on havíem deixat el cotxe.

Coll de Bram

Com deia Joan Triadú, gran coneixedor de la zona, en el seu llibre El Collsacabra:

«Tot món petit és un món gran. Cal petjar-lo, esguardar-lo de ben a prop i resseguir-lo amb els ulls com el rostre d’un ésser volgut quan reposa» (Triadú, 1994).