Ruta circular al castell de Sant Llorenç del Munt
des de la font del Cargol
Itinerari de la font del Cargol al castell de Sant Llorenç del Munt passant pel gorg de Llitons
Descobrint l'Espai Natural Guilleries-Savassona
L’Espai Natural Guilleries - Savassona
ocupa una superfície de 8.376 ha, dins dels municipis de Folgueroles,
Tavèrnoles, Sant Julià de Vilatorta, Vilanova de Sau i Sant Sadurní
d'Osormort, al sud-est de la comarca d’Osona. L’Espai Natural comprèn
part de tres territoris: el massís de les Guilleries, la part sud de la
serra del Collsacabra, a la serralada Transversal, i les muntanyes de Savassona.
Dins de l’espai cal destacar-ne entre altres trets, l’enorme contrast
entre els relleus arrodonits dels turons de les Guilleries amb les
cingleres escarpades del Collsacabra i Savassona.
|
Castell de Sant Llorenç del Munt |
L’itinerari
que descrivim es troba a l’extrem septentrional de la Serralada
Prelitoral Catalana, en un espai de transició entre la regió
mediterrània i la regió eurosiberiana, envoltat per un
paisatge
predominantment forestal amb nombrosa presència d’ocells forestals, i
una morfologia caracteritzada per les
cingleres de roca vermellosa de la
carena dels Munts -
Romegats.
Fitxa tècnica:
Distància: 6,5 km
Desnivell: +/- 420 m
Altitud màxima: 814 m
Altitud mínima: 577 m
Durada: Mig dia, 2 h (sense parades) 1:30 h des de l'inici fins al castell de Sant Llorenç i 0:30 h des del castell fins al pàrquing.
Dificultat: Fàcil. La dificultat de l’itinerari rau a saber trobar el camí
correcte, ja que la ruta no està senyalitzada i segueix diferents
tipologies de camins.
Època: Tot l’any. A l’estiu hi pot fer molta calor, per tant, es recomana anar d’hora.
Observacions: Tot i que a la font del Cargol
hi sol rajar aigua, no està tractada, per tant es recomana portar
aigua. S’ha de tenir en compte que la ruta recórrer un espai protegit
amb una regulació específica. Per més informació consultar aquí.
Mapa recomanable: Collsacabra-Vall de Sau, escala 1:25.000 Editorial Alpina
|
Itinerari sobre mapa ICG a escala |
Accés:
Des de Folgueroles, agafem la carretera N-141d direcció Vilanova de Sau, i just passat el pk 8, hi ha un trencall a mà dreta on podem estacionar el vehicle. Més informació aquí.
|
Carretera de Folgueroles a Vilanova de Sau, pk 8 |
Recorregut:
Comencem el recorregut a l’aparcament que hi ha just passat el PK 8 de la carretera N-141d que uneix Folgueroles amb Vilanova de Sau, davant d’un pal indicatiu que posa “font del Cargol”, hi ha lloc suficient per deixar el vehicle.
|
Cartell indicatiu a Sant Llorenç del Munt i Collsameda |
Aprofitem, abans de marxar, de visitar la font del Cargol, situada a escassos 60 m d’on hem aparcat, al costat de la riera de Tavèrnoles o de les Valls, com també s’anomena.
|
Pal indicatiu a la font del Cargol |
La
font queda amagada sota una gran llosa de gres just al costat del
torrent, i normalment sempre raja de manera abundant, tot i que hi ha un
cartell que ens anuncia que no té garantia sanitària. La font es troba
just en el límit del municipi de Folgueroles amb el de Tavèrnoles i
pertany en aquest últim.
|
Font del Cargol |
Retornem
fins on hem deixat el cotxe i prenem la pista que, en direcció est,
marxa un tram paral·lela a la carretera. Ens endinsem dins d’un bosc amb
roure martinenc i pi roig, escoltant de fons el repicar
del pigot garser i els cants de les mallerengues i els pinsans. Estem
dins l’hàbitat de la guineu, o la guilla, com és anomenada en aquest
indret, que precisament dóna nom al massís: Les Guilleries. Hem de parar
atenció si sentim gossos o trets d'escopeta, ja que és habitual, en
època de cacera, trobar-se els caçadors del porc senglar, molt abundant a
totes Les Guilleries.
|
Prenem la pista direcció est |
Travessem la riera de Tavèrnoles, que normalment baixa amb molt poca aigua, i trobem el camí que ve de Folgueroles.
|
Cruïlla amb el camí que ve de Folgueroles |
Nosaltres
continuem cap a l’esquerra, seguint ara la riba del torrent
pel vessant oest, i continuem per la pista que planeja tot resseguint el
petit bosquet d’avellaners que voreja el curs d’aigua. L’herba fetgera
amb les seves flors roses, blaves o blanques, entapissa el sotabosc de
la pineda de pi roig amb alguns exemplars de roure martinenc.
|
Herba fetgera (Anemone hepatica) Ranunculàcia |
|
Els aments dels avellaners (Corylus avellana) |
Al
cap de poca estona arribem a una altra cruïlla amb un senyal indicatiu i
un pont: és el pont de la Bruixa, i al costat hi tenim el gorg de Llitons, un estret engorjat fruit de l’erosió de l’aigua sobre la roca calcària.
|
Cruïlla del pont de la Bruixa |
|
Pont de la Bruixa |
|
Bassa que fa el torrent abans d’escolar-se pel petit engorjat del gorg de Llitons |
En aquest punt s’uneixen els torrents que vénen del sot de Collsameda i del Sot Fosc, i més avall s’ajunten amb el torrent de Tavèrnoles.
|
Gorg de Llitons |
Mossèn Cinto Verdaguer contava que els Nitons (Llitons) negres i banyuts, sortien del gorg en dies de tempesta i atacaven a la gent que passava per allà. El
gorg, que queda amagat entre les bardisses i els arbustos, resta
encaixonat entre parets de roca modelades per l’aigua, en un indret
ombrívol i misteriós que ha donat peu a diverses llegendes.
Hi ha una llegenda del gorg diu que els Llitons (o nyetos),
eren uns éssers màgics, petits i misteriosos, que habitaven al gorg. Es
creien que aquests petits dimoniets podien entrar al cap de les
persones i se’ls hi menjaven la memòria i l’enteniment, i feien que
aquesta persona es tornés desmemoriada, li costés entendre les coses i
tingués moltes ganes de dormir. D’aquí ve l’expressió "estar ennitonat". S’aconsella no fer la migdiada al costat del gorg per si surten els llitons.
|
Tussíleg o pota de cavall (Tussilago farfara) |
Al costat de la pista hi trobem unes flors grogues, són les flors del tussíleg o pota de cavall (Tussilago farfara), una composta amant dels terrenys fangosos.
|
Deixem un trencall a l’esquerra i continuem amunt |
Deixem el gorg enrera i prenem el camí ample de la dreta, que comença a pujar lleugerament.
Deixem un trencall a l’esquerra que creua el torrent i s’enfila pel
tallafoc, i continuem amunt fins a trobar-nos un altra bifurcació.
|
Continuem pel camí de l’esquerra |
A la dreta ens marxa amunt un camí ple de xargalls
, però nosaltres continuem pel camí de l’esquerra, que continua encara
ample i de bon caminar, i continuem resseguint la riba del torrent del
Sot Fosc.
|
Continuem per un camí ample resseguint el torrent del Sot Fosc |
|
Marxívol (Elleborus foetidus) de la família de les Ranunculàcies |
Més
amunt el camí ample va a morir dins el llit del torrent sec, però a la
dreta surt un petit sender que s’enfila fent ziga-zagues per entre la
vegetació frondosa i abundant, tot guanyant altura ràpidament fins a la
carena del Serrat del Pi.
|
El camí continua pel Sot Fosc |
|
Per un bosc entapissat d’herba fetgera |
|
El sender s’enfila fent ziga-zagues |
Dins
la roureda submediterrània de roure martinenc, influenciada per la
inversió tèrmica, hi trobem nombrosos exemplars de pi roig i diverses
plantes típiques d’aquest bosc, com les violes o la flor de cucut, però també
altres comunitats més de caràcter mediterrani com són diverses espècies
de falgueres, entre elles la falzia negra i l'herba pigotera, típiques de
l’alzinar que, curiosament, apareix una mica més amunt.
|
Violes |
|
Lloreret (Daphne laureola) de la família de les Timelàcies |
|
Flor de cucut (Primula veris) de la família de les Primulàcies |
|
Falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum) Polipodiàcies |
|
Herba pigotera (Polypodium vulgare) Polipodiàcies |
|
Heura (Hedera helix) Araliàcies |
|
Teix (Taxus baccata) |
Finalment arribem a la carena del Serrat del Pi, des d'on gaudim de les vistes de la cinglera rogenca de l’altre costat de
vall que s’enfila fins als Munts, la màxima elevació de l’Espai Natural
a 860 m, amb el privilegiat mirador del Salt de la Minyona.
|
Les fulles marcescents del roure martinenc |
|
Vistes a la cinglera rogenca que s’enfila cap als Munts |
|
Arribem a la carena del Serrat del Pi |
Un cop dalt el llom carener, continuem pel camí de l’esquerra i, a pocs metres, trobem el GR2 que ve de Sant Julià de Vilatorta i que ens portarà fins al castell de Sant Llorenç dels Munts.
|
Enllacem amb el GR2 |
El GR2 és un sender de gran recorregut, senyalitzat amb marques de pintura vermella i blanca, com tots els GRs,
que neix a la Jonquera, a l’Alt Empordà, i finalitza a Aiguafreda, al
Vallès Oriental. Té una distància de 169 km i travessa les comarques de
l’Alt Empordà, La Garrotxa, Osona i el Vallès Oriental en un total de 10 etapes.
|
Les molses destaquen amb el seu verd viu sota l'alzinar |
Prenem el GR2
direcció sud-est i el seguim per una pista ampla, que voreja per sota
el Serrat del Vent i ens condueix a una altra cruïlla, just a la carena,
en una petita esplanada.
|
Esplanada a la carena del Serrat del Vent |
Aquí, el GR2
gira a l’esquerra, nosaltres el seguim uns metres per abandonar-lo i
seguir recte, pel llom de la carena.
|
Seguim recte i travessem una escletxa per arribar finalment al mirador |
Travessem una escletxa entre canals
i pugem un petit ressalt rocós que ens condueix al cim d'una talaïa just
enfront del castell de Sant Llorenç, des d’on gaudim d’unes
espectaculars vistes sobre de les Guilleries i el Montseny a migjorn, i
de la valleta del torrent de Tavèrnoles al nord-oest.
|
Vistes del castell de Sant Llorenç dels Munts |
El lloc convida a
fer-hi una parada llarga i gaudir del paisatge de les Guilleries, amb
les seves denses boscúries on domina el verd fosc de l’alzinar i les
característiques cingleres vermelloses, tot formant un territori amb una
baixa presència humana.
|
Vistes cap a ponent direcció Folgueroles |
|
L'aladern, una espècie típica de l'alzinar |
Desfem el camí fins al senyal del GR2
que hem deixat a escassos 2 min, i seguim ara els senyals vermells i
blancs que en direcció oest baixen un petit ressalt per unes escales
picades a la roca.
|
Baixem per unes escales un ressalt rocós |
Passem
per sota un relleix rocós cobert d’orella d’ós i falgueres, amb un
ambient frescal i humit, i flanquegem la cinglera per un caminoi que ens
porta fins a una petita bassa, ja sota l’imponent castell de Sant
Llorenç.
|
La bassa de Sant Llorenç |
Les
basses constitueixen l’hàbitat de diversos amfibis, com el tritó verd,
el gripau, la salamandra o la granota, i en aquest cas, en aquesta també
hi trobem unes carpes ataronjades que s’amaguen a les fosques i
tèrboles aigües de la bassa.
|
El castell de Sant Llorenç del Munt |
El
castell de Sant Llorenç del Munt, situat dalt d’una cinglera en un
enclavament estratègic, va formar part dels castells que a finals del
segle IX, Guifré el Pelós féu
construir per emprendre el repoblament de l’Alt Ter i d’Osona. Més
tard, al segle XII, es va reconvertir en monestir agustinià i s’hi va
construir l’església romànica.
|
L’església de Sant Llorenç |
Actualment el castell és de propietat privada i no es pot visitar. Així que, després de fer-hi una ullada des de fora, deixem enrere el castell i continuem per una pista pavimentada, vorejant la cinglera baumada fins a trobar un altre encreuament.
|
Continuem per una pista pavimentada |
|
Vorejant una cinglera baumada |
|
Deixem el GR2 i prenem la pista de l’esquerra |
En aquest punt abandonem el sender de gran recorregut GR2,
i prenem la pista de l’esquerra que ens porta amb forta baixada però
còmodament, per entre un bosc esclarissat de pi pinyer, cirerer d’arboç i
brucs.
|
Pineda de pi pinyer |
Si estem de sort, potser podrem veure saltar entre les branques
algun esquirol que s’alimenta dels pinyons del pi pinyer, i si ens hi
fixem, veurem molts troncs foradats pel pigot garser que busca les
larves dels insectes de la fusta morta per alimentar-se.
|
Forats del pigot garser |
Davallem fins al pont de les Bruixes i el gorg de Llitons,
just en la confluència del torrent de la Baga que ve per la dreta, i el
torrent del Sot Fosc, que davalla per la nostra esquerra, per
ajuntar-se en aquest punt i més avall confluir amb la riera de
Tavèrnoles que neix just a sota del turó de la Mina.
|
Cruïlla del Pont de la Bruixa |
Desfem
ara el camí de pujada, per la pista ampla de terra, amb algun tram
pavimentat, que davalla suaument paral·lela a la riera de Tavèrnoles, i
ens retorna al punt d’inici de l’excursió, al costat de la font del Cargol.
Ruta realitzada el març de 2016.
Coneixes el misteriós arbre dels rellotges?
ResponEliminaDiuen els llibres que fa molts i molts anys, una nena que es deia Júlia, estava dormint a casa seva i va somiar que era al gorg de Llitons de Folgueroles.
Allà hi havia un arbre ple de rellotges. Aquests eren especials, perquè es despertaven i quan algú els tocava canviaven l'hora. I..., la Júlia va entrar al bosc, i els rellotges es van despertar. Quan va arribar al gran arbre, i va començar a tocar tots els rellotges, va canviar l'hora. Cada rellotge marcava una hora diferent i la Júlia es va espantar, perquè la seva mare li havia dit que tornés a casa a les cinc de la tarda i ella no sabia quina hora era.
En fi, al cap d'una estona els rellotges van tornar a marcar l'hora correcta i ella va veure que faltava un minut per les cinc de la tarda, l'hora que li havia dit la seva mare que tornés a casa. La Júlia va córrer cap a casa seva, però ...
Es va despertar, ho havia somiat i li va explicar el somni a la seva mare, que va quedar sorpresa per tot allò que li havia explicat la seva filla.
Quan va arribar el pare, la Júlia també li va explicar tot allò que li havia passat, i ell va dir que un dia anirien al gorg de Llitons, per veure si allò era un somni o realitat.
El dia va arribar, i la nena estava molt emocionada per descobrir si el seu somni era real o no. Es van dirigir cap al bosc tot passant per cases, masies, camps i altres boscos.
La Júlia, va quedar sorpresa per tota aquella naturalesa que hi havia en aquell poble i que ella no havia pogut disfrutar, perquè vivia en una gran ciutat.
Quan van arribar al gorg de Llitons, van baixar del cotxe i es van endinsar cap al bosc.
Al final va ser real. Van veure l'arbre dels rellotges però, aquests no es despertaven ni canviaven d'hora, només penjaven de l'arbre.
Bé, i ara prou que si us deia tot el que sé, un altre dia, no us podria explicar res més i no tindríeu la curiositat d'anar-hi.
Sabeu? Jo ja en tinc ganes!!