dimecres, 16 de març del 2016

Ruta circular al castell de Sant Llorenç del Munt des de la font del Cargol

 

 

 

Ruta circular al castell de Sant Llorenç del Munt 

des de la font del Cargol

Itinerari de la font del Cargol al castell de Sant Llorenç del Munt passant pel gorg de Llitons

Descobrint l'Espai Natural Guilleries-Savassona



     L’Espai Natural Guilleries - Savassona ocupa una superfície de 8.376 ha, dins dels municipis de Folgueroles, Tavèrnoles, Sant Julià de Vilatorta, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort, al sud-est de la comarca d’Osona. L’Espai Natural comprèn part de tres territoris: el massís de les Guilleries, la part sud de la serra del Collsacabra, a la serralada Transversal, i les muntanyes de Savassona. Dins de l’espai cal destacar-ne entre altres trets, l’enorme contrast entre els relleus arrodonits dels turons de les Guilleries amb les cingleres escarpades del Collsacabra i Savassona.

Castell de Sant Llorenç del Munt

L’itinerari que descrivim es troba a l’extrem septentrional de la Serralada Prelitoral Catalana, en un espai de transició entre la regió mediterrània i la regió eurosiberiana, envoltat per un paisatge predominantment forestal amb nombrosa presència d’ocells forestals, i una morfologia caracteritzada per les cingleres de roca vermellosa de la carena dels Munts - Romegats.

Fitxa tècnica:

Distància: 6,5 km
Desnivell: +/- 420 m
Altitud màxima: 814 m
Altitud mínima: 577 m
Durada: Mig dia, 2 h (sense parades) 1:30 h des de l'inici fins al castell de Sant Llorenç i 0:30 h des del castell fins al pàrquing.
Dificultat: Fàcil. La dificultat de l’itinerari rau a saber trobar el camí correcte, ja que la ruta no està senyalitzada i segueix diferents tipologies de camins.
Època: Tot l’any. A l’estiu hi pot fer molta calor, per tant, es recomana anar d’hora.
Observacions: Tot i que a la font del Cargol hi sol rajar aigua, no està tractada, per tant es recomana portar aigua. S’ha de tenir en compte que la ruta recórrer un espai protegit amb una regulació específica. Per més informació consultar aquí.
Mapa recomanable:
Collsacabra-Vall de Sau, escala 1:25.000 Editorial Alpina

Track de la ruta

Itinerari sobre mapa ICG a escala



Accés:
Des de Folgueroles, agafem la carretera N-141d direcció Vilanova de Sau, i just passat el pk 8, hi ha un trencall a mà dreta on podem estacionar el vehicle. Més informació aquí.

Carretera de Folgueroles a Vilanova de Sau, pk 8


Recorregut:
 
     Comencem el recorregut a l’aparcament que hi ha just passat el PK 8 de la carretera N-141d que uneix Folgueroles amb Vilanova de Sau, davant d’un pal indicatiu que posa “font del Cargol, hi ha lloc suficient per deixar el vehicle.

Cartell indicatiu a Sant Llorenç del Munt i Collsameda

Aprofitem, abans de marxar, de visitar la font del Cargol, situada a escassos 60 m d’on hem aparcat, al costat de la riera de Tavèrnoles o de les Valls, com també s’anomena.

Pal indicatiu a la font del Cargol
La font queda amagada sota una gran llosa de gres just al costat del torrent, i normalment sempre raja de manera abundant, tot i que hi ha un cartell que ens anuncia que no té garantia sanitària. La font es troba just en el límit del municipi de Folgueroles amb el de Tavèrnoles i pertany en aquest últim.

Font del Cargol

Retornem fins on hem deixat el cotxe i prenem la pista que, en direcció est, marxa un tram paral·lela a la carretera. Ens endinsem dins d’un bosc amb roure martinenc i pi roig, escoltant de fons el repicar del pigot garser i els cants de les mallerengues i els pinsans. Estem dins l’hàbitat de la guineu, o la guilla, com és anomenada en aquest indret, que precisament dóna nom al massís: Les Guilleries. Hem de parar atenció si sentim gossos o trets d'escopeta, ja que és habitual, en època de cacera, trobar-se els caçadors del porc senglar, molt abundant a totes Les Guilleries.

Prenem la pista direcció est

Travessem la riera de Tavèrnoles, que normalment baixa amb molt poca aigua, i trobem el camí que ve de Folgueroles.

Cruïlla amb el camí que ve de Folgueroles

Nosaltres continuem cap a l’esquerra, seguint ara la riba del torrent pel vessant oest, i continuem per la pista que planeja tot resseguint el petit bosquet d’avellaners que voreja el curs d’aigua. L’herba fetgera amb les seves flors roses, blaves o blanques, entapissa el sotabosc de la pineda de pi roig amb alguns exemplars de roure martinenc.

Herba fetgera (Anemone hepatica) Ranunculàcia
Els aments dels avellaners (Corylus avellana)


     Al cap de poca estona arribem a una altra cruïlla amb un senyal indicatiu i un pont: és el pont de la Bruixa, i al costat hi tenim el gorg de Llitons, un estret engorjat fruit de l’erosió de l’aigua sobre la roca calcària.

Cruïlla del pont de la Bruixa
Pont de la Bruixa
Bassa que fa el torrent abans d’escolar-se pel petit engorjat del gorg de Llitons

En aquest punt s’uneixen els torrents que vénen del sot de Collsameda i del Sot Fosc, i més avall s’ajunten amb el torrent de Tavèrnoles

Gorg de Llitons

     Mossèn Cinto Verdaguer contava que els Nitons (Llitons) negres i banyuts, sortien del gorg en dies de tempesta i atacaven a la gent que passava per allà. El gorg, que queda amagat entre les bardisses i els arbustos, resta encaixonat entre parets de roca modelades per l’aigua, en un indret ombrívol i misteriós que ha donat peu a diverses llegendes.

     Hi ha una  llegenda del gorg diu que els Llitons (o nyetos), eren uns éssers màgics, petits i misteriosos, que habitaven al gorg. Es creien que aquests petits dimoniets podien entrar al cap de les persones i se’ls hi menjaven la memòria i l’enteniment, i feien que aquesta persona es tornés desmemoriada, li costés entendre les coses i tingués moltes ganes de dormir. D’aquí ve l’expressió "estar ennitonat". S’aconsella no fer la migdiada al costat del gorg per si surten els llitons.
Tussíleg o pota de cavall (Tussilago farfara)
Al costat de la pista hi trobem unes flors grogues, són les flors del tussíleg o pota de cavall (Tussilago farfara), una composta amant dels terrenys fangosos.
Deixem un trencall a l’esquerra i continuem amunt

     Deixem el gorg enrera i prenem el camí ample de la dreta, que comença a pujar lleugerament. Deixem un trencall a l’esquerra que creua el torrent i s’enfila pel tallafoc, i continuem amunt fins a trobar-nos un altra bifurcació.

Continuem pel camí de l’esquerra

A la dreta ens marxa amunt un camí ple de xargalls , però nosaltres continuem pel camí de l’esquerra, que continua encara ample i de bon caminar, i continuem resseguint la riba del torrent del Sot Fosc.

Continuem per un camí ample resseguint el torrent del Sot Fosc

Marxívol (Elleborus foetidus) de la família de les Ranunculàcies

Més amunt el camí ample va a morir dins el llit del torrent sec, però a la dreta surt un petit sender que s’enfila fent ziga-zagues per entre la vegetació frondosa i abundant, tot guanyant altura ràpidament fins a la carena del Serrat del Pi.

El camí continua pel Sot Fosc
Per un bosc entapissat d’herba fetgera
El sender s’enfila fent ziga-zagues

    Dins la roureda submediterrània de roure martinenc, influenciada per la inversió tèrmica, hi trobem nombrosos exemplars de pi roig i diverses plantes típiques d’aquest bosc, com les violes o la flor de cucut, però també altres comunitats més de caràcter mediterrani com són diverses espècies de falgueres, entre elles la falzia negra i l'herba pigotera, típiques de l’alzinar que, curiosament, apareix una mica més amunt.


Violes
Lloreret (Daphne laureola) de la família de les Timelàcies
Flor de cucut (Primula veris) de la família de les Primulàcies
Falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum) Polipodiàcies
Herba pigotera (Polypodium vulgare) Polipodiàcies
Heura (Hedera helix) Araliàcies
Teix (Taxus baccata)

     Finalment arribem a la carena del Serrat del Pi, des d'on gaudim de les vistes de la cinglera rogenca de l’altre costat de vall que s’enfila fins als Munts, la màxima elevació de l’Espai Natural a 860 m, amb el privilegiat mirador del Salt de la Minyona.

Les fulles marcescents del roure martinenc
Vistes a la cinglera rogenca que s’enfila cap als Munts
Arribem a la carena del Serrat del Pi
 
Un cop dalt el llom carener, continuem pel camí de l’esquerra i
, a pocs metres, trobem el GR2 que ve de Sant Julià de Vilatorta i que ens portarà fins al castell de Sant Llorenç dels Munts.

Enllacem amb el GR2

     El GR2 és un sender de gran recorregut, senyalitzat amb marques de pintura vermella i blanca, com tots els GRs, que neix a la Jonquera, a l’Alt Empordà, i finalitza a Aiguafreda, al Vallès Oriental. Té una distància de 169 km i travessa les comarques de l’Alt Empordà, La Garrotxa, Osona i el Vallès Oriental en un total de 10 etapes.

Les molses destaquen amb el seu verd viu sota l'alzinar

     Prenem el GR2 direcció sud-est i el seguim per una pista ampla, que voreja per sota el Serrat del Vent i ens condueix a una altra cruïlla, just a la carena, en una petita esplanada.

Esplanada a la carena del Serrat del Vent

     Aquí, el GR2 gira a l’esquerra, nosaltres el seguim uns metres per abandonar-lo i seguir recte, pel llom de la carena. 

Seguim recte i travessem una escletxa per arribar finalment al mirador

Travessem una escletxa entre canals i pugem un petit ressalt rocós que ens condueix al cim d'una talaïa just enfront del castell de Sant Llorenç, des d’on gaudim d’unes espectaculars vistes sobre de les Guilleries i el Montseny a migjorn, i de la valleta del torrent de Tavèrnoles al nord-oest. 
Vistes del castell de Sant Llorenç dels Munts

El lloc convida a fer-hi una parada llarga i gaudir del paisatge de les Guilleries, amb les seves denses boscúries on domina el verd fosc de l’alzinar i les característiques cingleres vermelloses, tot formant un territori amb una baixa presència humana.

Vistes cap a ponent direcció Folgueroles
L'aladern, una espècie típica de l'alzinar

     Desfem el camí fins al senyal del GR2 que hem deixat a escassos 2 min, i seguim ara els senyals vermells i blancs que en direcció oest baixen un petit ressalt per unes escales picades a la roca.

Baixem per unes escales un ressalt rocós

Passem per sota un relleix rocós cobert d’orella d’ós i falgueres, amb un ambient frescal i humit, i flanquegem la cinglera per un caminoi que ens porta fins a una petita bassa, ja sota l’imponent castell de Sant Llorenç.

La bassa de Sant Llorenç

Les basses constitueixen l’hàbitat de diversos amfibis, com el tritó verd, el gripau, la salamandra o la granota, i en aquest cas, en aquesta també hi trobem unes carpes ataronjades que s’amaguen a les fosques i tèrboles aigües de la bassa.

El castell de Sant Llorenç del Munt

     El castell de Sant Llorenç del Munt, situat dalt d’una cinglera en un enclavament estratègic, va formar part dels castells que a finals del segle IX, Guifré el Pelós féu construir per emprendre el repoblament de l’Alt Ter i d’Osona. Més tard, al segle XII, es va reconvertir en monestir agustinià i s’hi va construir l’església romànica.

L’església de Sant Llorenç

     Actualment el castell és de propietat privada i no es pot visitar. Així que, després de fer-hi una ullada des de fora, deixem enrere el castell i continuem per una pista pavimentada, vorejant la cinglera baumada fins a trobar un altre encreuament.
Continuem per una pista pavimentada
Vorejant una cinglera baumada
Deixem el GR2 i prenem la pista de l’esquerra

     En aquest punt abandonem el sender de gran recorregut GR2, i prenem la pista de l’esquerra que ens porta amb forta baixada però còmodament, per entre un bosc esclarissat de pi pinyer, cirerer d’arboç i brucs. 
Pineda de pi pinyer

Si estem de sort, potser podrem veure saltar entre les branques algun esquirol que s’alimenta dels pinyons del pi pinyer, i si ens hi fixem, veurem molts troncs foradats pel pigot garser que busca les larves dels insectes de la fusta morta per alimentar-se.

Forats del pigot garser

Davallem fins al pont de les Bruixes i el gorg de Llitons, just en la confluència del torrent de la Baga que ve per la dreta, i el torrent del Sot Fosc, que davalla per la nostra esquerra, per ajuntar-se en aquest punt i més avall confluir amb la riera de Tavèrnoles que neix just a sota del turó de la Mina.

Cruïlla del Pont de la Bruixa

     Desfem ara el camí de pujada, per la pista ampla de terra, amb algun tram pavimentat, que davalla suaument paral·lela a la riera de Tavèrnoles, i ens retorna al punt d’inici de l’excursió, al costat de la font del Cargol.

Ruta realitzada el març de 2016.



Subscriu-te al blog de Ressotaelspeus!

 

  

1 comentari:

  1. Coneixes el misteriós arbre dels rellotges?

    Diuen els llibres que fa molts i molts anys, una nena que es deia Júlia, estava dormint a casa seva i va somiar que era al gorg de Llitons de Folgueroles.

    Allà hi havia un arbre ple de rellotges. Aquests eren especials, perquè es despertaven i quan algú els tocava canviaven l'hora. I..., la Júlia va entrar al bosc, i els rellotges es van despertar. Quan va arribar al gran arbre, i va començar a tocar tots els rellotges, va canviar l'hora. Cada rellotge marcava una hora diferent i la Júlia es va espantar, perquè la seva mare li havia dit que tornés a casa a les cinc de la tarda i ella no sabia quina hora era.

    En fi, al cap d'una estona els rellotges van tornar a marcar l'hora correcta i ella va veure que faltava un minut per les cinc de la tarda, l'hora que li havia dit la seva mare que tornés a casa. La Júlia va córrer cap a casa seva, però ...

    Es va despertar, ho havia somiat i li va explicar el somni a la seva mare, que va quedar sorpresa per tot allò que li havia explicat la seva filla.

    Quan va arribar el pare, la Júlia també li va explicar tot allò que li havia passat, i ell va dir que un dia anirien al gorg de Llitons, per veure si allò era un somni o realitat.

    El dia va arribar, i la nena estava molt emocionada per descobrir si el seu somni era real o no. Es van dirigir cap al bosc tot passant per cases, masies, camps i altres boscos.

    La Júlia, va quedar sorpresa per tota aquella naturalesa que hi havia en aquell poble i que ella no havia pogut disfrutar, perquè vivia en una gran ciutat.

    Quan van arribar al gorg de Llitons, van baixar del cotxe i es van endinsar cap al bosc.

    Al final va ser real. Van veure l'arbre dels rellotges però, aquests no es despertaven ni canviaven d'hora, només penjaven de l'arbre.

    Bé, i ara prou que si us deia tot el que sé, un altre dia, no us podria explicar res més i no tindríeu la curiositat d'anar-hi.
    Sabeu? Jo ja en tinc ganes!!

    ResponElimina

Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.