res sota els peus: TREKKING DEL KANGCHENJUNGA, NEPAL, part 4

TREKKING DEL KANGCHENJUNGA, NEPAL

Part 4

6è. dia: GHUNSA dia d'aclimatació

A Ghunsa ja estem a 3.475 m. d'altitud, i tot i que ens trobem més o menys bé, decidim fer un dia de descans per aclimatar-nos a l'altura. En sis dies hem pujat des dels 122 m de Birtamod, a Jhapa, als 3.475 de Ghunsa, un desnivell de més de 3.300 m!

Entrant al poble xerpa de Ghunsa

Els nostres organismes estan acostumats a treballar a una altitud força més baixa de la que ens trobem avui, ben mirat, en Ben viu a tocar del mar, a Hong-Kong, i avui és el que més nota aquest augment d'alçada: li fa mal el cap i no té gana. De fet, tan la Michelle com jo, ens trobem perfectament. La Michelle ja fa més de tres mesos que camina per aquestes muntanyes, i jo, suposo que el fet de fer muntanya habitualment, encara que sigui a cotes bastant més modestes, fa que estigui una mica més adaptada.

Aclimatant a Ghunsa

Però, què ens passa quan ascendim a més altura? Que la pressió atmosfèrica disminueix amb l'alçada, fet que comporta, al mateix temps, una disminució en la concentració d'oxigen. Per tant, necessitem respirar més aire per obtenir la mateixa quantitat d'oxigen. El nostre cos necessita adaptar-se a aquesta nova situació, i aquesta adaptació és el que anomenem aclimatació.

Ghunsa Guest House, la lodge on vam passar hostatjar-nos a Ghunsa

L'altura comença a afectar-nos a partir d'uns 2.000 m, encara que la majoria de les persones no ho notem. El cos ha d'adaptar-se a la disminució de la pressió que es produeix quan ascendim i que fa que la concentració les mol·lècules d'oxigen sigui menor, fet que comporta que el nostre organisme disposi de menys oxigen en cada respiració.

En Ben amb cara de pomes agres el primer dia a Ghunsa

El nostre cos intenta adaptar-se a aquesta disminució d'oxigen mitjançant una serie de mecanismes, principalment, augmentant la freqüència i la profunditat de la respiració i produint més glòbuls vermells per poder transportar més oxigen a la sang. Aquests canvis no es produeixen d'un dia per l'altre, el nostre cos necessita un cert temps, que depenent de la persona serà més o menys. Per això és tan important pujar a poc a poc i no ascendir massa ràpid, deixant que el nostre cos tingui temps d'adaptar-se al guany d'altitud i pugui aclimatar-se.

Els boscos de rododendros entapissen les faldes de les muntanyes

La majoria de persones, sí disposen de temps suficient, s'aclimaten bé fins a altures entre els 5.000 m. i els 5.500 m. A partir d'aquesta altura ja són menys les persones que poden continuar adaptant-se, fet que comporta malestar i empitjorament de la salut, juntament amb una disminució de les habilitats de la persona. A partir dels 7.500 m qualsevol aclimatació ja és impossible, i el cos comença a deteriorar-se ràpidament, és l'anomenada "zona de la mort".

Els ginebrons s'alcen fins a alçades inimaginables a casa nostra

Què passa quan el nostre cos no és capaç d'adaptar-se a l'augment d'altitud? Doncs que es comencen a experimentar els efectes del mal d'altura, un conjunt de símptomes que van des dels més lleus com els produïts pel MAM (Mal Agut de Muntanya), fins als més greus i potencialment mortals com l'HAPE (edema pulmonar) i l'HACE (edema cerebral).

Gencianes a les pastures de la glacera, a més de 4.000 m!

Per tant, s'aconsella que a partir dels 3.000 m, s'ascendeixi a poc a poc, si pot ser no més de 300 metres al dia; si es puja més durant el dia és convenient baixar a dormir a no més de 300 m. per sobre de la altitud de la nit anterior. Tot i així, no sempre és possible seguir aquestes recomanacions, per tant, si ascendim més i no es pot baixar, ens prendrem un dia de descans com hem fet avui, i si l'endemà tots en trobem bé, continuarem amunt.

A la glacera de Dudhpokhari, a 4.145 m d'altitud

Durant el dia de descans, però, no es tracta de jaure tot el dia i no fer res. Per aclimatar és recomanable fer "descans actiu". Nosaltres hem decidit pujar fins a les morrenes glacials de la glacera de "Dudhpokhari", que en nepalès significa "llac de llet", i que es troben als 4.145 m d'alçada. Les vistes dels cims que s'alcen des d'aquestes pastures d'alta muntanya són impressionants!

Els cims de més de 6.000 m que envolten la glacera de Dudhpokhari

Al vespre ens hem reunit tota la colla per sopar a la cuina de la lodge. I per sopar avui, hi ha dal bhat amb trossets de gallina, un regal de part de tots : és el meu aniversari!