res sota els peus: GR151 de SANT PAU DE SEGÚRIES A SANT JOAN DE LES ABADESSES

GR 151.1 de SANT PAU DE SEGÚRIES A SANT JOAN DE LES ABADESSES

Caminant per terres de comtes i abats

Ruta realitzada el febrer de 2016.

Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses

Durant aquesta etapa recorrerem la vall del riu Ter des de Sant Pau de Segúries a Sant Joan de les Abadesses tot gaudint de la riquesa i la diversitat del paisatge, el contrast entre la solana i l’obaga de la vall, i caminant entre pastures, terres agrícoles i masies a la comarca del Ripollès.

El Ripollès està situat a l'extrem NO de les comarques gironines i és una comarca bàsicament pirinenca, de fet, les muntanyes del nord de la comarca formen part de la serralada pirinenca i si alcen cims propers als 3.000 metres, com el Puigmal, de 2.913m. La part més meridional de la comarca comprèn les serralades prepirinenques de la serra de Montgrony i la serra Cavallera, als peus de la qual es troba la ruta d'avui.

FITXA TÈCNICA

Recorregut lineal

Punt d'inici de l'etapa: Sant Pau de Segúries

Punt final de l'etapa: Sant Joan de les Abadesses

Horari: 2:40h (sense parades)

Distància: 10,4 km

Desnivell acumulat: +470m / -570m

Altitud màxima: 890m

Altitud mínima: 750m

Dificultat: Fàcil. Aquesta etapa no presenta cap dificultat tècnica i transcórrer la major part per pistes.

Època: Tot l'any.

Cartografia: Taga, Serra Cavallera, mapa excursionista. 1:25.000. Editorial Alpina.

Observacions:

Des de Sant Pau de Segúries fins a Sant Joan de les Abadesses el traçat del GR151.1 coincideix amb diferents tipus de camins, entre ells el GR3 (del que quasi no trobarem senyalització), la Ruta del Ter, i d'altres senders.

Cal parar atenció al curt tram que passa pel voral de la carretera C-38.

Recomanem anar proveïts d’aigua des de Sant Pau de Segúries.

Sant Joan de les Abadesses disposa d'una amplíssima oferta d'allotjaments (càmpings,

hostals, hotels,...) a més d'altres serveis, botigues, supermercats, restaurants... Més informació:

https://www.santjoandelesabadesses.cat

Enllaç al wikiloc

Camí de la Via Romana de Capsacosta a Sant Pau de Segúries

La Via romana del Capsacosta, també anomenada via Annia, és una obra d’enginyeria creada fa més de 2.000 anys, en l’època de l’Imperi Romà, que unia el mar Mediterrani amb els Pirineus, des de l’Empordà passava per la vall de Bianya, travessava el Capsacosta i seguia cap a coll d’Ares per enllaçar amb la via Augusta ja en territori francès.

Senyalització del GR 151

El GR151, també anomenat Ruta del Romànic Català, és una ruta pel romànic català que uneix les comarques del Bages, Osona i el Ripollès. El fil conductor és el Bisbe i Abat Oliba, per això també se l'anomena Camins de l'Abat Oliba.

El Bisbe i Abat Oliba és un personatge històric que va viure entre els segles X i XI, durant l'època medieval. Era besnét del Comte Guifré el Pelós i fou abat benedictí, bisbe i comte de Berga i Ripoll. Va ser abat del Monestir de Santa Maria de Ripoll i al mateix temps del Monestir de Sant Miquel de Cuixà, pertanyents, tots dos, al patrimoni de la família i els dos monestirs més importants d'aquella època a Catalunya. Més tard també fou nomenat bisbe de Vic. El Bisbe i Abat Oliba va ser un personatge clau de l'època, i se'l considera l'introductor de l'arquitectura romànica a Catalunya. Va convertir el Monestir de Santa Maria de Ripoll en un dels centres culturals i intel·lectuals més importants d'Europa.

Carrer Major de Sant Pau de Segúries

Comencem l'etapa del sender de gran recorregut GR151.1 a la població ripollesa de Sant Pau de Segúries (860m). Sortim de la plaça de la Generalitat, passem per la plaça de Sant Pau i la plaça Major, i continuem pel carrer Major fins a enllaçar amb la C-38, la carretera que va de Ripoll cap a Camprodon.

Just al costat de l’estació depuradora d’aigües residuals i abans de travessar el riu Ter pel Pont de la Sala (850m), deixem la carretera C-38 i agafem una pista a mà esquerra. Seguim les senyals blanques i vermelles del GR151 o Camí del Bisbe i Abat Oliba.

Les fagedes del Bac del Callís

Passem pel mas del Prat, i continua entre camps, travessant el rec de Collsalarsa i el de la Puda, que ve de la Font de la Puda, una font d’aigües sulfuroses amb propietats medicinals. Continuem recorrent el Bac del Callís entre boscos caducifolis i poc després de creuar el rec de Can Gorra i sota el bac de Can Gorra (834m), retornarem a la carretera C-38.

Masia dels Plans

Continuem pel voral de la carretera seguint les marques blanques i vermelles direcció oest, passem per davant del restaurant de Can Repunxó i arribem a la casa dels Plans que ens queda a mà esquerra. Just enfront, a mà dreta, surt una pista que seguim entre camps i que ens porta a travessar el riu Ter pel Pont de Perella (805m).

Ermita de Santa Magdalena de Perella

Des del pont de Perella, si anéssim a mà dreta, podríem visitar l’ermita de Santa Magdalena de Perella, enfilada en un turonet i envoltada de pastures, situada al costat del Mas Perella. L’església fou edificada durant el segle XII i és d’estil romànic, tot i que ha estat força modificada posteriorment.

Casa pairal del Marquès

Passat el pont prenem la pista a mà esquerra que puja lleugerament cap als Plans del Marquès i cap a la masia El Marquès (820m). Seguim paral·lels al canal del Reixac fins al Mas el Grau, i una mica més enllà creuem el torrent del Coll del Pal, continuem entre camps i el bosc de ribera, paral·lels al riu Ter direcció oest, travessem el torrent de Muig (795m) i arribem enfront de la Colònia Llaudet.

Central Hidroelèctrica de Sant Joan de les Abadesses, prop del Reixac

El Ter prop de la Colònia Llaudet

Colònia Llaudet

La Colònia Llaudet és una antiga colònia tèxtil que va ser creada el 1901 al voltant d’una fàbrica de filats de cotó. Està formada per la fàbrica, la casa del director, dos conjunts de blocs d’habitatges pels treballadors, una església, i un cafè que feia les funcions de sala de ball. Les colònies construïdes al llarg del riu Ter són llocs de rellevància històrica i testimoni d’un temps en què el riu era el motor econòmic d’aquestes valls fluvials. La colònia va tancar a finals dels anys 90 amb la crisi del tèxtil i actualment es troba abandonada i en procés de degradació.

Masia de la Batllia

Masia del Coll

Ramat d'ovelles pasturant prop de la masia del Coll

Vaca Bruna del Pirineu

Sant Joan de les Abadesses encara conserva una important activitat ramadera, tot i que és un municipi basat en l'activitat industrial i actualment expandint-se cap al sector dels serveis.

Continuem per la riba dreta del riu, cap a la masia de la Batllia, creuem un parell de torrents i passem entremig dels masos de Can Janpere (810m), per continuar per trams de pista i sender, paral·lels al riu Ter, fins al pont de Malatosca i el Molí de Malatosca (785m).

Molí de Malatosca

Prop d’aquí ens queda el gorg de Malatosca, que segons la llegenda era punt de trobada de les bruixes i refugi d’éssers màgics. El gorg recull les aigües del torrent de Malatosca que neixen a les faldes de la Serra Cavallera, i està situat a escassos dos cents metres del sender de gran recorregut.

Gorg de Malatosca

Passat el molí, ara en ruïnes, ja trobem la ruta del Ferro i del Carbó, antiga via del tren que unia Sant Joan de les Abadesses amb Ogassa reconvertida ara amb via verda.

Ruta del Ferro i del Carbó

Seguim per la via verda uns dos-cents metres fins a enllaçar amb la carretera asfaltada de baixa d’Ogassa, just enfront de la fàbrica de ciment de Can Mas, i poc abans de l’antiga estació del tren ara reconvertida amb l’alberg de la Ruta del Ferro.

Alberg de la Ruta del Ferro

Baixem per la carretera cap a la plaça de l’Estació, i continuem per la carretera per deixar-la poc després d’un revolt per seguir pel passeig de l’Estació i entrar a Sant Joan de les Abadesses pel Pont Vell (769m).

Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses

Les Cinc Fonts

No ens podem perdre visitar el Monestir de Sant Joan de les Abadesses que va ser fundat pel comte Guifré el Pelós l'any 887, i posteriorment la seva filla Emma va ser-ne l’abadessa. La vila de Sant Joan va construir-se al voltant del monestir que va viure els seus anys de màxima esplendor durant l’època medieval, però també va patir diverses penúries, com el terratrèmol del 1428 que en va destruir el campanar i el claustre romànic. L'Abat Oliba va ser el causant de la fi de la comunitat de monges del monestir, en acusar l'abadessa i les monges de conducta immoral i escandalosa davant el Papa Benet VIII.

Església de Sant Pol

Portalada de l'església de Sant Pol

Monestir de Sant Joan de les Abadesses

El nucli antic, la plaça Major, l'església de Sant Pol o el Palau de l'Abadia són altres punts d'interès d'aquest encantador poble del Ripollès situat als peus de la Serra Cavallera i el cim del Taga.

Plaça Major de Sant Joan de les Abadesses

I després de passejar i perdre'ns pels carrers i carrerons de la vila, us recomano tastar alguns dels productes típics de Sant Joan com els embotits artesanals, els carquinyolis o la coca abadessa.