res sota els peus: TREKKING DEL KANGCHENJUNGA, NEPAL, part 3

TREKKING DEL KANGCHENJUNGA, NEPAL

Part 3

4t. dia: d'Amjilosa a Gyabla (2.730 m)

Profunds barrancs camí a Gyabla

Vam sortir del poblet d'Amjilosa tot vorejant una vessant exposada sobre el riu Ghunsa que teniem uns 300 metres sota els peus. Tot i que la vegetació era molt espessa i frondosa, formada principalment per roures, rododendres i bambús, no ens amagava la vertiginosa caiguda fins al riu. S'havia d'estar al cas, una relliscada o un mal pas podia haver tingut greus conseqüències en aquest tram del camí.

Bambú

El sender va planejar llarga estona enlairat sobre la vall i vam buscar, sense èxit, rastres del panda vermell (Ailurus fulgens), un mamífer arborícola autòcton de les regions muntanyoses de l'Himalaia que viu en aquest tipus de boscos temperats, entre els 2.400 i 3.700 m. d'altitud, i que s'alimenta principalment dels brots tendres del bambú. De costums crepusculars i nocturns, el panda vermell es troba en perill d'extinció degut a la destrucció del seu hàbitat i es creu que l'Àrea de Conservació del Kangchenjunga en queden només uns 200 exemplars.

Camí a Gyabla

Vam travessar ponts de ferro, penjats i de fusta, i vam poder contemplar diversos salts d'aigua que queien centenars de metres encaixats en els estrets torrents que s'amagaven dins de la boscúria. Tot i que durant tot el dia va estar tapat, la humitat era molt alta, i de nou, vam suar de valent a l'última pujada fins a Gyabla.

Arribant a Gyabla amb la vall de riu Ghunsa

Aquell dia vam arribar d'hora a Gyabla, un poblet amb cases de fusta d'aspecte auster, habitat principalment per xerpes i amb un marcat aire budista. Les banderes d'oracions onejaven al vent i feien que al lloc es respirés un aire com sagrat. De fet, anys enrera, al capdamunt del poble hi havia hagut una gompa (monestir budista), però el terratrèmol del 2011 el va destruïr. Curiosament, igual que en els passats terratrèmols de Gorkha i Sindhupalchowk, les cases de fusta van resistir, mentre els edificis fets de pedra es van aterrar.

Fent la bugada

Com que teniem tota la tarda per endavant, vam aprofitar per fer aquelles coses que no es tenen ganes de fer, però que s'han de fer: com rentar roba o dutxar-nos (amb una galleda i un pot, i amb aigua freda!). I després d'estendre la roba vam sortir tots plegats a fer un vol pels voltants del poble, mentre els nostres guies van estimar-se més quedar-se a jugar a cartes al pati de la lodge.

Els guies jugant a cartes

L'ambient que es respira a la lodge i al poble és budista, de fet, els propietaris de la lodge són xerpes, i al costat de la nostra habitació hi ha un petit altar amb fotos del Dalai Lama i altres imatges religioses de budes envoltades de llànties d'oli.

Altar budista a la lodge de Gyabla

Fent una cabanya amb bambú pel bestiar

Al captard va arribar un grup de neozelandesos que venien de baixada, i resulta que tots els guies es coneixien, cosa que va fer que no els costés gaire organitzar una festeta, amb cants i ballaruga per celebrar la trobada.

Cançons i balls nepalesos per amenitzar la vetllada

5è. dia: de Gyabla (2.730 m.) a Ghunsa (3.475m)

De Gyabla a Ghunsa el paisatge canvía dràsticament: passem dels boscos tropicals als boscos de coníferes i caducifolis.

Bosc de làrix arribant a Ghunsa

La diferència de més de 600 m. d'altitud entre Gyabla i Ghunsa que vam haver de superar durant aquella jornada va quedar palesa en el canvi de paisatge que va passar dels boscos de clima temperat amb roures, bambús i rododendres, als boscos caducifolis mixtos amb acers, rododendres i llorers, fins a trobar-nos les primeres coníferes com la tsuga i el làrix de l'Himàlaia entre bosquets de ginebrons immensos.

Arribant a Phale

Després d'una bona estona caminant a tocar del riu i de travessar un parell d'esllavissades un centenar de metres per sobre de les fredes aigües del Ghunsa Khola, vam iniciar una forta pujada que ens va dur a una petita planícia on està situat el poble de Phale. Just abans d'arribar a l'esplanada ens vam trobar el pas barrat per una porta amb troncs i fustes que vam haver de travessar com vam poder, i que servia perquè el ramat de bovins que hi havia pasturant no s'escapés. Més endavant el bosc s'esclarissava i hi havia dzos pasturant l'herba seca voltada de mates espinoses.

Dzos a Phale

Els dzos són un híbrid fruit de l'encreuament entre una vaca (Bos taurus) i un iac (Bos grunniens o Poephagus grunniens), són remugants i han heretat la resistència dels iacs. Els mascles són infèrtils però les femelles, anomenades dzomos, són fèrtils. Els iacs domèstics són més petits, i tenen una gran importància en la subsistència tradicional dels tibetans i altres pobles, als quals forneixen de carn, llet, llana i, a partir dels excrements assecats, combustible.

Les tifes dels dzos són utilitzades per fer foc

A Phale hi viu una important comunitat de refugiats tibetans que han conservat la seva cultura, tradicions i manera de vestir. Les cases, fetes de taulons de fusta ennegrits per les inclemències del temps, donen un aspecte auster al llogaret, però les banderes d'oracions penjades a tort i a dret donen el toc de color al paisatge.

Refugiat tibetà filant llana de iac a Phale

Gompa de Phale

Acompanyats pel lama vam visitar el monestir de Phale (o gompa, com es coneixen allà els monestirs budistes). La gompa és el lloc de culte del budisme tibetà o vajrayana (també anomenat budisme tàntric o lamaisme), on hi ha diferents imatges de Buda, fotografies del Dalai Lama i el Panchen Lama, i diversos elements necessaris per a la meditació i la pregària com llànties d'oli, bols d'ofrenes, etc, a més de l'omnipresent caixa de donatius.

Ghunsa

Després d'un dal bhat boníssim però molt car (500 rúpies que equivalen a més de 4 euros), vam continuar caminant per boscos de coníferes fins a arribar al poble de Ghunsa, a 3.475 m. d'altitud, la població més important de la zona, envoltada de boscos caducifolis, claps de làrix de l'Himàlaia (Larix griffithiana) i extensos boscos de ginebrons.

Dones xerpes vestides tradicionalment a Ghunsa

La vall de Ghunsa està poblada majoritàriament per xerpes, i es creu que viuen al voltant d'unes 500 persones. Les cases estan construïdes amb pedra i fusta, i l'aigua la porten dels rierols mitjançant uns tubs de plàstic. A Ghunsa hi ha llum gràcies a una central hidroelèctrica que hi ha al poble, però tot i així, només unes hores. Això vol dir que la dutxa és amb aigua freda, i si no, toca pagar per l'aigua calenta, que no sempre està disponible. També hi ha telèfon, i curiosament disposen d'un lloc on tenen connexió a internet, això sí, una connexió molt lenta i cara (però ben pensat, no és per menys, estem enmig de les muntanyes de l'Himàlaia!, és increïble!).

Refineria d'oli de ginebró

Al poble també hi ha una escola on van nens i nenes dels pobles del voltant, alguns des de bastant lluny, fet que comporta que es quedin a dormir a l'escola i, a més, hi trobem una planta rudimentària que refina essència de ginebró per usos medicinals.

Els boscos de Ghunsa són famosos per ser uns dels pocs boscos de Làrix de l'Himàlaia (Larix griffithiana) i en aquesta època de l'any tenyeixen el paisatge amb els seus colors daurats.

Boscos de làrix

Caminar, veure, aprendre, descobrir, compartir, conèixer, viure...com m'agrada ser aquí! Una de les coses que més m'atrau de fer travessa és que et permet pensar tranquilament, sobre la vida, sobre el passat, sobre el present, i gaudir de cada minut, del paisatge, dels moments, contemplar una papallona, o un llangardaix, resseguir amb la mirada el vol d'una àguila, sentir la força de l'aigua, el vent a la cara, ... A vegades patir la calor, el fred, el cansament, la gana, la sed, etc, per acabar el dia assaborint la recompensa d'un bon sopar després de hores i hores de caminar, com la "sherpa stew" d'aquell vespre a Ghunsa, una espècie de patates amb suc amb pasta i pastanaga que estava per llepar-se'n els dits!