res sota els peus: TREKKING DEL KANGCHENJUNGA, NEPAL: part 2

TREKKING DEL KANGCHENJUNGA, NEPAL

Part 2

2n. dia: Phidim -Taplejung - Mitlung - Chhiruwa (1.260m)

L'endemà vam llevar-nos molt d'hora i a les 5 del matí ja sortíem de Phidim cap a Taplejung, on vam arribar a les 9 del matí.

Taplejung

Taplejung (1.440m.) és la capital del districte que porta el mateix nom, i que pertany, igual que els districtes de Jhapa, Illam i Panchthar, a la zona de Mechi, la part més oriental del Nepal. El nom de Taplejung significa fortalesa o castell del rei Taple en la llengua limbu, i es diu que Taple va ser un rei que va governar el regne de Limbuwan durant l'edat medieval.

Vistes des de Taplejung

Es creu que els limbus són els primers pobladors de la vall del Tamur i, actualment, són el grup ètnic més important a les zones de baixa altitud de la regió.

Dona camí a Mitlung (foto de Michelle Landry)

Prop de Taplejung trobem l'aeroport de Suketar, fora de servei des que el setembre de 2011 la zona va patir un fort terratrèmol, tot i que corren rumors de què pot entrar en funcionament aviat, cosa que facilitaria l'accés a la zona del Kangchenjunga. Més enllà de Taplejung ja no hi ha carreteres transitables, o sigui que tot el transport es fa amb caravanes de mules o de iacs a les zones de més altitud, i si no, a l'esquena dels nepalís.

Entre camps d'arròs i bambús

Després d'un bon esmorzar, ens vam carregar les motxilles a l'esquena i vam començar a caminar. Aquí començava el primer de 15 dies de travessa per la zona del Kanchenjunga. El primer tram de camí ens va dur per entremig de camps i cases escampades, fins a Mitlung (921m.), a tocar del riu Tamur, el riu més important de la zona.

Figuera sagrada o "pipal tree"

En aquesta zona subtropical hi ha un bosc humit compost per arbres de fulla ample que s'estén fins als 1.200 m. d'altitud on trobem diverses espècies dels gèneres Castanopsis, Schima i Engelhardia, a més de diverses espècies de bambús.

Família camí a Mitlung

Travessant per un dels molts ponts penjats

El Ben travessant per un pont de bambú

Esperant el dinar a Mitlung

Tot just després d'un bon "dalbhat" i amb la panxa ben plena, tot i que la xafogor era intensa, vam continuar el camí seguint pel costat del riu Tamur cap al nord. Vam passar per petits poblets habitats principalment per gent de l'ètnia tamang i limbu.

La calor va fer que aquesta part de l'itinerari es fes llarga i carregosa, i els 16 kg. que pesava la motxilla van fer que sués la carcanada, però finalment vam arribar al nostre destí, al llogaret de Chhiruwa (1.260m), situat sota un estrep rocós i al costat del riu Tamur, on vam passar la primera nit acompanyats del soroll eixordador del riu.

Kanchenjunga Guest House, a Chiruwa

3r dia: de Chiruwa a Amjilosa (2.400 m)

Durant tota aquella nit va estar plovent a bots i barrals, i això va fer que l'endemà fos encara més xafogós. Va ser una altra etapa fatigosa: més de 8 hores sense comptar les parades que vam fer per dinar i abeurar-nos. Com que havia plogut i feia calor, vam trobar les primeres sangoneres, cosa que a cap de nosaltres ens va fer gràcia, però a en Ben menys!

La primera sangonera, que no va ser l'última!

Les sangoneres són comunes en aquest tipus de boscos humits, on esperen entre la vegetació que un animal de sang calenta (com nosaltres) passi a la vora per adherir-s'hi. La seva picada no és dolorosa i sovint no ens adonarem de la seva presència fins que es desprenen i la ferida comença a sagnar a causa de l'anticoagulant que han injectat a la nostra sang. La picada d'una sangonera, al contrari del que podem pensar, no és perillosa i no ens pot transmetre cap malaltia, i podem evitar-la portant repel·lent per insectes i no parant-nos a les zones més infestades. De totes maneres, per treure una sangonera que se'ns hagi enganxat, el millor és tirar una mica de sal sobre el seu cos i en pocs segons la sangonera es desprendrà.

Travessant el riu Tamur

Vam continuar per l'ampla vall del riu Tamur fins al poble de Taplethok (1.340m), on després que el Raju ensenyés els nostres permisos d'entrada al control de l'Àrea de Conservació del Kangchenjunga, vam creuar el riu i ens vam enfilar cap al poble de Lelep (1.687m) seguint un ample camí enllosat. A banda i banda del camí hi havien camps plantats amb cardamom, anomenat thulo sukumel o alainchi en nepalí, el cultiu del qual és quatre vegades més rendible que altres conreus i la principal font d'ingressos per la gent de la zona, i de fet, Nepal n'és el productor més important a escala mundial exportant-lo sobretot a l'Índia.

Camps de cardamom

A l'arrel de la planta és on es troba el cardamom

Assecant el cardamom (Amomum subulatum)

A part de la producció de cardamom, l'agricultura és bàsicament de subsistència, i els principals cultius són l'arròs, el mill, el blat de moro, el blat i el fajol (blat sarraí).

Travessant entre camps de mill (kodo) el poble de Lelep

Vam travessar de nou el riu i vam deixar enrere la vall del Tamur per seguir el curs del riu Ghunsa, afluent del Tamur, que ja no vam deixar fins al seu naixement als peus de la glacera del Kangchenjunga.

Entrem a l'estreta vall del riu Ghunsa

Vam seguir el corrent del riu, pujant i baixant, entre el bosc frondós i exuberant, travessant rierols sota impetuosos salts d'aigua amagats entre l'atapeïda vegetació, i descobrint entre el fullam un grup de micos langurs que saltaven de branca en branca. En aquesta part del trajecte, els meus apunts assenyalaven que s'havien de travessar, el que anomenaven "informal bridges", que ràpidament vaig endevinar de què es tractava quan vaig veure'ls: petits ponts rudimentaris construïts amb tota mena de materials, des de bambú a tota classe de fustes. La veritat és que no feien gaire gràcia, sobretot quan veies les fredes aigües del Ghunsa baixant estrepitosament sota d'ells.

"informal bridge" camí a Amjilosa

El cel es va anar tapant, i els últims 400 metres de pujada fins al poble d'Amjilosa els vam fer sota una fina pluja, la Michelle tan tranquil·la amb el seu paraigua i, jo i el Ben suant de valent. Allà vam coincidir per primer cop des que havíem començat el trekking amb els primers estrangers: la Mary, de Seattle, i el Thomas d'Alemanya. Tot i que el turisme no és una important font d'ingressos per la zona del Kangchenjunga (el nombre de visitants a l'any és d'uns 1.000), el sector té un gran potencial de creixement.