Circular als cingles de Tavertet
Puig de la Força i Salts de l'Avenc
des de la Riba
Tavertet, Collsacabra, Osona, Serralada Transversal
Espai Natural Protegit Collsacabra
Aquest itinerari circular recorre els impressionants cingles de Tavertet, situats sobre el pantà de Sau, entre el límit del Collsacabra i les Guilleries, a la serralada Transversal catalana. Pujarem al pla del Castell pel grau del Castell i ens enfilarem al puig de la Força per un camí vertiginós i amb àmplies panoràmiques cap a les Guilleries i el Pantà de Sau. Gaudirem d'extenses vistes sobre les Guilleries i la Plana de Vic des del mirador del Castell, i visitarem el petit i pintoresc poble de Tavertet. Baixarem i flanquejarem la cinglera de Collsavenc fins als espectaculars salts de l'Avenc, per retornar plàcidament al pantà de Sau pel sender de gran recorregut GR2.2.
 |
| Els cingles de Tavertet des del puig de la Força |
Els cingles de Tavertet forment part de la serralada Transversal catalana i estan dins de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.
El Collsacabra, anomenat també el Cabrerès, és una subcomarca natural que es troba repartida entre les comarques d'Osona, la Garrotxa i la Selva, que es caracteritza per ser un territori petit però d'acusada personalitat.
El tret destacat del Collsacabra és el seu relleu tabular: un altiplà amb una altitud mitjana que ronda els 1.000 m i flanquejat per imponents cingleres sovint de més de 200 m. d'alçada, que el converteix en un indret excepcional i de gran interès geològic.
El clima de la zona és mediterrani de muntanya mitjana amb influència marítima, caracteritzat per una pluviositat elevada on la primavera i la tardor són les estacions més plujoses, i a l'estiu hi són freqüents les tempestes de tarda. Les temperatures són fredes a l'hivern, agradables durant la tardor i la primavera, i altes durant el dia a l'estiu, tot i que durant la nit refresca.
Potser també t'interessa:
La ruta d'avui és un itinerari circular pels cingles de Tavertet, sortint del restaurant de la Riba, al pantà de Sau, i ascendint pel grau del Castell fins al Pla del Castell pel camí de Sau a Cabrera.
El recorregut continua fins al Puig de la Força per un senderó aeri i amb impressionants vistes sobre el pantà i, pels més agosarats, hi ha un senderó exposat que dóna la volta al puig de la Força.
Retornem fins a la canal del Castell rodejant el turó del Pla del Castell, i continuem per un sender que ressegueix el fil dels cingles del Pla de Dalt del Castell fins a Tavertet.
Travessem el poble i baixem pel camí de Surroca cap a sota la lleixa de Collsavenc, i continuem per sota la cinglera fins als espectaculars salts de l'Avenc.
Retornem per pista fins a enllaçar amb la carretera asfaltada i el GR2.2., per retornar còmodament al pantà de Sau.
 |
| Track sobre mapa a escala de l'ICG |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 16 km
Desnivell: +/- 1.100 m
Dificultat: alta-exigent. Tant per la distància, el desnivell a superar, com l'exposició del tram que va fins al puig de la Força i el sender que li dóna la volta. Tot i que quasi tot l'itinerari està senyalitzat, l'alternança de diferent tipus de camins i senyalització fa que calgui estar atent al recorregut.
Temps aprox. (sense parades): 5h10'
Altitud màxima: 894 m
Altitud mínima: 475 m
Punt d'inici: pàrquing al costat de la pista que va al Club Nàutic del pantà de Sau, poc després de passar el restaurant La Riba (480 m).
Època: hivern, primavera i tardor, a l'estiu i pot fer molta calor, per tant, és recomanable evitar les hores de màxima insolació.
Mapa recomanat: Collsacabra-Vall de Sau, Espai Natural Guilleries-Savassona, 1:25.000 Ed. Alpina
Observacions: cal portar aigua.
L'itinerari al voltant del puig de la Força no està exempt de perill, és un sender exposat on un mal pas pot comportar una caiguda al buit. L'estat del sender i el manteniment de la instal·lació pot variar en el temps i no ser l'adequat.
No es recomana a persones amb por a les altures.
No és necessari donar la volta al puig de la Força per realitzar la ruta (es pot ascendir al cim del puig de la Força i retornar al pla del Castell sense fer aquesta part del recorregut).
Accés al punt d'inici: des de Vic anem cap a Calldetenes i Folgueroles, i a l'entrada de Folgueroles prenem la carretera N- 141d, que ens porta fins a l'hotel i restaurant de La Riba, passant Vilanova de Sau i la presa del pantà (23 km i 40 min).
Track de la ruta
 |
| Perfil altitudinal de la ruta |
Descripció del recorregut:
Comencem la ruta just passat el restaurant La Riba, a la carretera que ens portaria al Club Nàutic, on en una cruïlla de pistes trobem un cartell del GR2 i del camí de Sau a Cabrera.
 |
| Cruïlla del Solell del Masnou |
Som al Solell del Masnou. Seguim aquesta pista fins a trobar una cruïlla de camins i un altre cartell. Deixem el sender de gran recorregut que marxa cap a la dreta, i nosaltres seguim les indicacions del camí de Sau a Cabrera i ens enfilem pel corriol entremig de l'alzinar senyalitzat amb pintura groga.
 |
| Peu dels cingles del Pla de Dalt, cruïlla-deixem GR2. |
Ascendim pel camí que remunta per entremig d'un frondós alzinar amb boix que cobreix bona part del vessant de la cinglera.
La vegetació que envolta els cingles de Tavertet està formada per un bosc predominantment mediterrani i protagonitzat per l'alzinar muntanyenc, caracteritzat per formar boscos frondosos amb un estrat arbori de no gaire alçada dominat per l'alzina (Quercus ilex), i un sotabosc de boix, amb espècies típiques dels alzinars com les violes, la foixarda, el llentiscle, les esparregueres o la rogeta.
Trobem una clariana enmig de l'alzinar i enfront s'alça la impressionant cinglera de tons rogencs i grisosos, composta per conglomerats, roca calcària i gresos.
 |
| Vistes de la cinglera. |
Els cingles de Tavertet són una successió de cingles al límit de migdia del Collsacabra de gairebé 40 quilòmetres i amb una altitud mitjana d'uns 200 metres. Formats per roques sedimentàries eocèniques, principalment margues, gresos i calcàries, de les que en destaquen les calcàries nummulítiques, un tipus de roca calcària amb uns fòssils anomenats nummulits. També són rellevants la gran quantitat de baumes, com la Bauma del Castell, per on passa el nostre recorregut.
 |
| Roca calcària amb nummulits. |
Ens endinsem altre cop a l'alzinar i continuem amunt per sota la cinglera que s'alça sobre nostre formant petites baumes rogenques, per un camí més ombrívol fins a trobar la canal del Castell, per on pujarem pel grau del Castell fins a sobre la cinglera.
 |
| Les vistes de la cinglera del Dalt del Pla des de la canal del Castell. |
 |
| Restes d'un cotxe estavellat a mig camí del grau del Castell. |
El corriol remunta fent ziga-zagues un últim tram de fort pendent per sortir finalment a dalt del cingle, on trobem una carretera asfaltada i un cartell. Prenem ara el camí del Castell i el puig de la Força. Seguim per la carretera que passa per davant la casa del Castell, i continua resseguint la cinglera pel costat de migjorn.
 |
| Ovelles de la masia del Castell |
 |
| Turó margós del puig del Castell |
 |
| L'almesquí creix en els terraprims del pla del Castell |
Continuem seguint la pista planejant i descendint lleugerament, fins a trobar el mirador del Castell, on una taula d'orientació ens descriu el paisatge que des d'aquí a dalt es contempla.
La panoràmica des d'aquest punt sobre les Guilleries, el Montseny, els cingles de Vilanova, el pantà de Sau i la plana de Vic bé mereix l'esforç que hem fet fins ara. A l'hivern, sovint les boires de la plana de Vic s'estenen fins a sobre el pantà de Sau resseguint el curs del riu Ter, però quan passa això, normalment Tavertet gaudeix d'un bon sol, cel clar i temperatures agradables.
 |
| El pantà de Sau, els cingles de Vilanova i el Montseny. |
 |
| L'església de Sant Romà de Sau. |
El riu més important i que divideix el Collsacabra de les Guilleries és el riu Ter, que quan es va finalitzar la construcció de la presa del Pantà de Sau el 1963, va inundar l'antic poble de Sant Romà de Sau, del qual només en queda dempeus el campanar de l'església.
 |
| Els cingles de Vilanova |
 |
| El parador de Sau i la plana de Vic |
Continuem per la pista, entre la cinglera que ens queda a la nostra esquerra i el turó margós del puig del Castell que s'alça a la nostra dreta envoltat per prats i terraprims.
 |
| Turó margós del puig del Castell |
Seguim direcció a ponent fins a trobar una cruïlla de pistes: la de la dreta és la que agafarem a la tornada, però ara nosaltres seguim recte, i al cap de res ja trobem un cartell que ens indica el camí del Castell i el puig de la Força.
 |
| Canaleta cap al puig de la Força |
Prenem aquest corriol que davalla pendent avall per la cinglera fins a trobar una canaleta amb unes escales esculpides a la roca. Descendim amb prudència, ja que al final de la canaleta hi ha la cinglera que cau uns quants centenars de metres cap al pantà.
 |
| La bauma del Castell |
Un cop sortim de la canaleta, agafem el camí a la dreta, que ressegueix la lleixa fins a la bauma del Castell. Deixem la bauma enrere i continuem resseguint la cinglera a mitja paret, que tot i tenir algun tram una mica més estret es fa sense complicacions, això si, cal parar atenció en tot moment i no distreure's.
La cinglera va girant cap a la dreta i el camí la ressegueix fins que arribem a un tram rocós que cal descendir, per unes escales esculpides a la roca, i que sense dificultats ens porten fins al collet del puig de la Força.
Des del collet surt un camí a la dreta, pel vessant de tramuntana, que davalla en fort pendent cap a l'embassament. A l'esquerra baixa un camí equipat per la canal del puig de la Força, que també condueix a l'embassament, però on cal portar material de seguretat per fer-lo. Nosaltres, però, seguim recte, direcció oest, i ens enfilem cap al puig de la Força per un senderó entre els arbres.
 |
| Restes de l'antic castell del puig de la Força |
Abans d'enfilar-no veiem les restes d'una paret a mà dreta, són les restes del castell del puig de la Força o castell de Cornil.
La presència humana en aquestes contrades data del neolític, amb l'ocupació de diverses baumes i altres espais, com testimonien els dòlmens que trobem a la zona de Tavertet, com el de Sant Corneli. També trobem les restes del poblat ibèric del Pla del Castell, i les restes del castell del puig de la Força de l'època romànica, així com l'església de Sant Cristòfol de Tavertet.
Ens enfilem per entremig d'alzines i voregem un mur calcari on trobem l'orella d'ós, típic exemplar de la vegetació rupícola amant dels murs calcaris i ombrívols, i que freqüentment trobem en aquests ambients tan hostils que són les roques.
 |
| L'orella d'ós (Raimonda Myconi) |
Arribats al cim del puig de la Força, que no és més que una petita clariana entre les alzines a dalt del puig, però des d'on les vistes són magnífiques.
 |
| Des del cim del puig de la Força mirant cap a ponent amb l'agulla en primer terme |
Si encara no en tenim prou, podem davallar cap a ponent amb precaució, seguint rastres de sender, que ens condueixen a l'agulla del puig de la Força, després de travessar una bretxa aèria ajudant-nos amb les arrels d'una sabina, que tot i que no comporta cap dificultat, és exposada.
 |
| Bretxa de l'Agulla del puig de la Força |
Ara si, l'àmplia panoràmica que gaudim des d'aquí és espectacular. Cap a ponent ens queda tot el pantà de Sau, amb les cingleres a banda i banda i el parador nacional al fons. Cap al nord hi tenim el salt del Nogué o de Tirabous, el Morro de l'Abella i el Sot de Balà, i darrere, al fons, s'alça la cinglera del Puigsacalm.
 |
| Cingles de Santa Cília i cingles del Grau, amb la paret del Reposador |
Retornem per on hem vingut fins al cim del puig de la Força i davallem al collet.
Des d'aquí, pels més agosarats, hi ha un senderó exposat i aeri, que marxa a l'esquerra i dóna la volta per una lleixa, a trams força estreta, a tot el puig de la Força.
 |
| Senderó que voreja el puig de la Força |
 |
| Tram equipat i exposat del sender del puig de la Força |
Val a dir, que aquest senderó no és apta per tothom, i depenent de les condicions meteorològiques, l'habilitat i destresa de cada persona, i el grau de compromís de cada u, es decidirà si es vol dur a terme tota la volta, o no. També cal remarcar, que el manteniment del tram equipat amb una cadena pot no ser l'adequat, per tant, cadascú que decideixi tenint en compte tots els factors.
 |
| L'herba freixurera, amant de les baumes i els desploms |
Retornem a dalt de la cinglera per on hem vingut, per la lleixa i la bauma del Castell, i per la canaleta.
 |
| Terraprims al turó del Castell |
Un cop a dalt, seguim per on hem vingut fins a la cruïlla de pistes, i un cop a l'encreuament, prenem la pista de l'esquerra que marxa direcció nord i que ens permetrà vorejar el turó del Castell pel vessant de tramuntana. La seguim fins a una bassa, i continuem ara davallant suaument per camí entremig d'un bosc de pi roig, fins a una altra cruïlla. Prenem la pista de la dreta que remunta i ens porta pel costat d'un tancat de vaques fins a la masia del Castell.
 |
| Vaques i vedells del ramat del Castell |
Enllacem amb la pista asfaltada per on hem vingut, i continuem fins a la canal del Castell.
 |
| Deixem el turó del Castell enrere |
 |
| Cirrocúmuls virga sobre el cingle del Pla de Dalt | |
Un cop allà, deixem l'asfalt i continuem per un camí ample que passa pel fil dels cingles, entre sabines i boixos, i un alzinar esclarissat, sempre pel fil de la cinglera i gaudint d'espectaculars vistes de la cinglera que s'allarga cap a llevant, i una àmplia panoràmica cap a les Guilleries, a migjorn.
 |
| La cinglera s'allarga forces quilòmetres cap a llevant |
Durant tot el tram, gaudim del vol dels voltors que s'enlairen aprofitant els corrents tèrmics que es produeixen a causa de la presència de la cinglera. Fa enveja veure volar aquests grans rapinyaires, que a voltes, ens passen a fregar del nostre cap, i sentim el frec de les seves ales contra el vent.
 |
| El voltor comú volant sobre els nostres caps |
Entre els molts ocells que podem trobar en aquest indret, en destaquen els ocells rapinyaires que nidifiquen a les cingleres. Els més abundants és el voltor comú, però també hi veurem l'aufrany, el falcó pelegrí, i l'àguila marcenca, i també hi són nombrosos els còrvids, entre ells el corb, la cornella i la gralla, o d'altres ocells típics de les cingleres com el ballester i el roquerol, que nia en colònies a les cingleres. També hi podem veure ocells forestals com el gaig, també de la família dels còrvids, però de coloració ben diferent, amb unes característiques taques de color blau iridescent a les ales, la merla, el tudó i el pigot garser gros, entre d'altres.
 |
| La cinglera i al fons Tavertet |
Continuem pel fil de la cinglera, tot deixant el camí més ample que en un punt se'n va a la dreta, i continuant per un sender més estret, arran de paret, fins a albirar el poble de Tavertet. Davallem per rastres de sender fins a una pista ample i una cruïlla on trobem un cartell que ens indica que ens trobem a l'Espai Natural Protegit del Collsacabra, som al coll de Malla.
 |
| Papallona típica de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra |
Continuem per la pista direcció est, i al cap de poc, enllacem amb el GR2 i el GR151 que pugen per la canal del cingle de Moltorer des del pantà de Sau.
Seguim ara un curt tram per la pista fins a trobar un altre cartell a mà dreta que ens indica el sender de les Lleixes de Tavertet. Davallem a la dreta per aquest sender, atents de no perdre'l just quan marxa a l'esquerra flanquejant per entre l'alzinar i només uns metres per sota del poble.
 |
| Cases de Tavertet |
 |
| Detall d'una finestra decorada amb la típica pedra de Tavertet |
El sender ens condueix al vell mig del poble de Tavertet, al passeig del Cingle, molt a prop del mirador. Continuem per un carrer que ens condueix fins a l'església de Sant Cristòfol de Tavertet.
 |
| Església de Sant Cristòfol de Tavertet |
L'església de Sant Cristòfol és d'origen romànic i data del s. XI, però ha sofert diverses remodelacions al llarg dels anys.
 |
| Detall de l'absis i la part posterior de l'església |
Deixem l'església enrere i continuem direcció a llevant per un carrer que ens porta a una cruïlla on trobem un pal indicador del GR2 i el GR151.
 |
| Cruïlla, prenem direcció Rupit |
Prenem direcció Cantonigròs i Rupit, per una carretera, i al cap de pocs metres, agafem a la dreta el sender de les Lleixes. Davallem per aquest sender fins a trobar una nova cruïlla i un pontet de fusta. Deixem el camí de les Lleixes, i sense creuar el pont, baixem pel camí a trams empedrat, de Surroca. Davallem entre l'alzinar, per terreny pedregós, i seguint marques de pintura fosforescent.
 |
| Cingles de Collsavenc |
Passem molt a prop dels peus d'una cinglera calcària, i continuem davallant fins a trobar ja la franja rogenca de la cinglera, composta per conglomerat de diferents dimensions i que forma multitud de petites baumes que li donen un aspecte característic.
 |
| Blocs de conglomerat que s'han desprès de la cinglera |
Passem per sota els cingles de Collsavenc, amb algun tram més enfilat entre cingleres, però sense cap dificultat, i arribem a una cruïlla enmig de l'alzinar.
 |
| Cruïlla de Villaespinosa |
A la dreta davallaríem cap a la casa de Villaespinosa, però nosaltres seguim pel corriol de l'esquerra, que ressegueix els cingles de l'Avenc per entremig d'un espès alzinar, i ens porta al collet de l'Alzina, on trobem una pista de terra. Durant tot aquest tram de camí enmig de l'alzinar hi són freqüents els rastres del porc senglar, un mamífer molt estès al Collsacabra, i sobretot a les Guilleries. També hi trobarem la guineu, l'esquirol, la geneta o gat mesquer, el gorjablanc o fagina, i el conill. Pel que fa als rèptils hi són presents l'escurçó pirinenc, la serp verda i diverses espècies de sargantanes i alguns llangardaixos, que sovint trobarem prenent el sol sobre el rocam.
 |
| Sota els cingles de l'Avenc |
Prenem aquesta pista i continuem direcció est resseguint la cinglera, fins que apareix ja al nostre davant l'espectacular paret per on baixen els salts de l'Avenc en èpoques de pluja.
 |
| Paret dels salts de l'Avenc |
 |
| Detall de la paret dels salts de l'Avenc |
Tot i que la pluviositat de la zona és força important, només hi trobem petits torrents i rieres de curs intermitent, que en èpoques de pluges formen salts d'aigua espectaculars com els salts de l'Avenc als torrents de l'Abeurador i l'Avellanosa.
 |
| Salts de l'Avenc, per on es despengen les aigües dels torrents de l'Abeurador i l'Avellanosa |
La pista continua, però nosaltres fem mitja volta i retornem fins al collet de l'Alzina. Un cop al collet, seguim per la pista que davalla gentilment, amb vista als boscos de les Guilleries, fins a trobar la carretera asfaltada que uneix el pantà de Sau amb Rupit passant per Sant Joan de Fàbregues.
 |
| Alzinar amb bruc descendint cap a les Guilleries |
Un cop a la carretera, on enllacem amb el GR2.2 que ve de Rupit, ja només ens queda seguir-la direcció a ponent. Avancem còmodament per la carretera i passem a prop d'uns quants masos, de fet, dels pocs que encara queden dempeus en aquesta zona del Collsacabra, de fet ja, al límit de les Guilleries.
Durant l'època medieval tingueren un paper molt important els masos i masies, però per culpa de la pesta negra i als terratrèmols del segle XV, es va patir una progressiva despoblació del territori que va portar a l'abandonament de molts d'aquests masos. Aquesta despoblació va culminar als anys 60 del segle XX amb una davallada general de la població muntanyenca a tot Catalunya, que va emigrar cap a les poblacions industrialitzades i més ben comunicades. Aquest procés de despoblació de la zona sembla que s'ha estancat, i en algunes zones del Collsacabra, com la zona de Tavertet, o la zona de Vilanova de Sau on ens trobem ara, la creació de cases de turisme rural i la restauració d'habitatges ha frenat la despoblació d'un territori molt poc poblat.
Davallem suaument fins al restaurant de la Riba i, girant a mà dreta, arribem al punt d'inici i final del nostre recorregut.
 |
| La devesa del Bruguer |
Com més camino i descobreixo nous indrets del Collsacabra, més m'adono que me'n queden molts més per descobrir: graus, barrancs, cingles, coves, forats, baumes, rieres, gorgues, engorjats, salts, sallents, boscos, altiplans, alzinars, fagedes, rouredes, esglésies, dòlmens, masies, ponts, castells, ... Queden tants camins per fer, i tants indrets per descobrir!
Ruta realitzada a finals de març de 2016.
Coneixes el Collsacabra? T'agrada algun indret en especial? Quin? Vols visitar algun lloc en concret? Potser t'interessaria saber com arribar-hi?
Aquí pots deixar el teu comentari o sugeriment!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.