TREKKING DEL KANGCHENJUNGA, NEPAL, part 5
7è dia: GHUNSA - KAMBACHEN
 |
| Caravana de iacs a Kambachen |
Després de dues nits a Ghunsa i haver ascendit ahir fins als 4.145 m d'altitud per aclimatar, com que tots ens trobem bé, decidim continuar el camí.
Ens llevem d'hora, tot i que només són 5 hores de camí fins a Kambachen, però veient el temps que està fent aquests últims dies és millor arribar d'hora al nostre destí, que ahir a la una del migdia ja plovia, i això vol dir neu a les muntanyes!
 |
| Camí al Kangchenjunga |
Fem un bon esmorzar amb "tsampa" i tè tibetà, ens espera un llarg dia al davant i hem d'agafar forces. Cal dir que la "tsampa" de la Ghunsa Guest House és una de les millors que he provat, sense tenir en compte la que vaig menjar a Luckla, però d'això ja fa alguns anys. També us recomano el te tibetà que prepara la mestressa, fet a casa i artesanalment, i res a veure amb molts d'altres que he tastat. Heu de tenir en compte però, que el te tibetà s'assembla més a una sopa que no a un te, ja que està fet amb mantega de iac i és salat.
 |
| Tsampa |
La "tsampa" és una barreja de farina de fajol, blat o civada torrada, semblant al "gofio" de Canàries, que es barreja amb sucre i te tibetà. Aquesta barreja és per a molts nepalesos l'aliment de subsistència, però jo us la recomano per esmorzar: a més d'estar boníssima, és molt calòrica i de fàcil digestió.
 |
| Fileres de pedres "mani" sortint de Ghunsa |
I després d'un bon esmorzar, ens carreguem les motxilles i, ben abrigats, sortim a respirar l'aire fresc de les altes valls de l'Himàlaia.
A fora fa fred i les muntanyes han quedat emblanquinades després de la pluja que va caure ahir, que més amunt, va ser neu.
 |
| Pedres "mani" |
A la sortida del poble hi ha una filera de pedres "mani". Les pedres "mani" són pedres amb inscripcions o relleus de Buda, que la gent ha anat dipositant en llocs simbòlics, sovint a l'entrada i sortida d'una població o al costat del camí formant murs. La inscripció que ens hi trobem és un mantra tibetà que es repeteix sovint: "Om madne padme hum", que es pot traduir com "Om, la joia al cor del lotus!".
 |
| Ghunsa, encara a l'ombra de bon matí |
Ens endinsem a la vall del Ghunsa khola (el riu de Ghunsa), dominada per un bosc de làrix únic a la zona. El cromatisme de colors que s'estén al nostre davant és espectacular. Els nostres ulls es perden entre les tonalitats verd pàl·lid i ocre d'aquestes coníferes, mentre avancem encara a l'ombra de les grans muntanyes que s'alcen a banda i banda de la vall orientada de nord a sud.
 |
| Bosc de làrix a la vall de Ghunsa |
El làrix (Làrix griffithiana) és una conífera caducifòlia, que contràriament a la majoria de coníferes, perd les fulles en arribar la tardor. El làrix no és un arbre autòcton a casa nostra, al Pirineu, només el trobarem en petites plantacions, sovint al vessant francès, a diferència dels Alps, on és una espècie força abundant i forma extensos boscos.
 |
| Boscos de la vall de Ghunsa |
El paisatge ha canviat dràsticament des de Phale, hem deixat els boscos temperats i ens trobem ja a l'estatge subalpí, que s'estén des dels 3.000 m fins als 3.800 m aproximadament. En aquest indret dominen els boscos de coníferes, principalment el làrix, l'avet i el ginebró, junt amb el bedoll i alguns exemplars de rododendres en estat arbustiu.
 |
| Fent una parada per agafar forces i continuar |
Pel camí anem travessant impressionants barrancs secs plens de còdols de diferents grandàries que donen fe de la desmesurada força que va arrossegar-los fins a aquest fons de vall.
 |
| Travessem diversos barrancs amb grans acumulacions de còdols |
En travessar un d'aquests barrancs de còdols, aixeco el cap enlaire per mirar d'on procedeixen, i dalt de tot de les parets que s'alcen quasi verticals, pengen impressionants i amenaçadores glaceres.
 |
| Imponents glaceres penjades sobre la vall de Ghunsa |
Travessem un torrent sobre un pont improvisat amb un parell de troncs, vigilant de no relliscar perquè encara està cobert de glaç i una caiguda en aquestes gèlides aigües, de bon matí, no ha de fer gens de gràcia.
 |
| Remuntant la vall entre boscos de làrix i rododendres |
El camí remunta pel fons de la vall, paral·lels al curs del riu, guanyant altura quasi imperceptiblement. Seguim pel marge dret del corrent glacial fins a un punt on cal travessar a l'altra riba. Hi ha un pont "nepali style" que no es veu gaire fiable, però un cop passat, veig que no n'hi ha per tant, tot i que les impetuoses aigües d'aspecte lletós del riu impressionen força.
 |
| Pont "nepali style" sobre el riu Ghunsa |
Al fons de la vall, al vessant de ponent, ja ens apareix el punt més delicat del camí d'avui: un pendent força costerut on és evident que hi ha despreniments de roques periòdicament. Des de lluny es veu força dret, però esperem a veure'l des de la vora, potser no és tant com sembla!
 |
| Impressionants salts d'aigua |
Impressionants salts d'aigua es desplomen de les altes parets de roca que s'alcen a banda i banda de la vall.
El camí ens porta a travessar diversos torrents, saltant de pedra en pedra i fent tota mena d'equilibris.
 |
| Travessant les gèlides aigües |
La vegetació arbòria ha anat desapareixent a mesura que anàvem guanyant altura, i en aquesta cota els vessants són erms i estan coberts d'arbustos espinosos i roques.
 |
| La gran esllavissada |
Hem arribat al punt més crític del dia, i segurament de tot el trekking del Kangchenjunga: la gran esllavissada de rocs.
Tal com m'imaginava és enorme! De fet, ja ho havia vist a les imatges del Google Earth a casa, però pensava que potser no seria tant, però sí, abraça tot el vessant, de dalt a baix, centenars de metres de rocs que en qualsevol moment poden marxar rodolant rostos avall fins al llit del riu, i nosaltres amb ells!
 |
| Morrena terminal de la glacera del Jannu |
Miro a l'altre costat de la vall, alguns mapes deien que depenent de l'any, quan els despreniments eren freqüents, es passava per l'altra riba del riu. No es veu pas millor, tot al contrari, és la morrena terminal del Jannu, i sí que hi ha un caminoi desdibuixat que flanqueja a mitjana altura, però no sé pas què és pitjor.
 |
| La gran esllavissada |
Decidim creuar el despreniment amb precaució, mirant on posem els peus i de reüll mirant amunt, atents a qualsevol soroll que ens indiqui que el pendent es comença a moure cap avall. Calculo que són més de cinc-cents metres de llarg exposats a la caiguda de pedres - que es fan interminables - però finalment, aconseguim travessar tots quatre sense cap complicació, i respirem alleujats.
 |
| Ja hem passat el perill: però per tornar hem de tornar a passar per aquí! |
La cara de pomes agres de la Michelle després d'haver superat la gran esllavissada ho resumeix tot!
 |
| Morrena terminal del Jannu |
Passades les dificultats arribem sense més contratemps a la vall del Nupchu Khola, les nuvolades comencen a créixer, però al sol, l'ambient és agradable. Inspiro a fons i deixo que l'aire sec i fi que es respira a més de 4.000 metres m'ompli els pulmons.
 |
| Arribant a Kambachen |
A la dreta de la vall, entre els núvols, treu el cap la impressionant silueta del Jannu, que s'alça majestuós fins als 7.710 metres sobre la glacera del Kumbhakarna.
 |
| El Jannu |
El Jannu
El camí serpenteja entre els arbustos espinosos, planejant i perdent altura imperceptiblement, direcció nord. Comencem a trobar iacs pasturant, indici de què ens trobem a prop del nostre destí d'avui, i en circumdar el següent vessant ja ens apareix al fons de la vall el preciós llogarret de Kambachen, situat a més de 4.100 metres d'altitud.
 |
| Iac arribant a les pastures de Kambachen |
Arribant a Kambachen, situat a 4.115m
Entrem en aquest petit i bonic poble de la vall de Ghunsa, situat en una planície a l'encreuament de dues valls, envoltat de muntanyes pròximes o que superen els 7.000 metres d'altitud, i poblat per xerpes.
 |
| Carregant els iacs |
Una caravana de iacs es prepara per marxar. Els homes i uns nanos força joves s'encarreguen de lligar els farcells sobre els lloms dels animals, ben subjectes, perquè durant la travessa no els perdin pel camí.
 |
| Caravana de iacs a Kambachen |
Les vestidures i les fesomies dels habitants d'aquest llogarret són totalment tibetanes, les cares colrades pel sol i el fred de l'alta muntanya, i les cabelleres negres i trenades de les dones, amb el típic davantal a ratlles de les tibetanes. I és que ens trobem molt a prop de la frontera amb el Tibet.
 |
| Dones xerpes de Kambachen |
 |
| Ui, em sembla que té vist un poll! |
Travessem un pont de fusta i arribem finalment al nucli del poble, que de fet són quatre cases mal comptades i una lodge, la "White House Lodge", l'única que hi ha en aquests moments al poble.
Quan arribem ens trobem a la Marie i al Thomas, juntament amb NT i el Kanchen que han arribat abans que nosaltres i ja estan descansant tot prenent el sol.
 |
| La Marie, en Thomes i el Kanchen |
Després de descarregar-me la motxilla, que deu pesar cap a 13 o 14 kg, i de treure'm les botes, decideixo anar fer un tomb pel poblet, a veure com és la vida diària d'aquesta gent de les muntanyes. No costa gaire adonar-se que és dura, molt dura. La canalla treballen de ben jovenets, aquí no hi ha gaire temps per jugar.
 |
| El dia a dia dels nens de Kambachen |
 |
| Nena de Kambachen |
Em passo una bona estona mirant un nen que no sembla que tingui més de 12 anys, que intenta convèncer a un iac que s'ha esverat i corrent pendent avall ha estimbat tota la càrrega pel camí.
 |
| El "cowboy" de Kambachen |
És fàcil adonar-se que aquest jovenet no és la primera vegada que fa això: amb molta punyeteria, li dóna menjar perquè s'acosti i, hàbilment, li passa una corda llaçada pel coll com els "cowvoys de l'oeste".
 |
| El petit "cowboy" del poble |
Mentrestant, un enorme gos mastí tibetà l'observa atentament.
 |
| Mestí tibetà |
Després d'una llarga estona, proposo a tota la colla d'anar a fer un vol i remuntar pendent amunt per aclimatar. La Marie, la Michelle i el Ben s'apunten, el Thomas diu que prefereix quedar-se, i els guies, per descomptat, amb ell.
Sortim del petit poble per un caminoi que ens enfila pendent amunt. El Ben no parla d'una altra cosa que no sigui del lleopard de les neus, i s'acosta a tots els forats entre els blocs de roca per trobar-ne algun rastre. De fet, sí que es diu que anys enrere se'n van veure aquí a la vora, però crec que no és tan fàcil veure'l! Però ell continua la seva cerca, tampoc és fàcil convença'l. Al cap de poc, quan encara no hem pujat ni dos-cents metres de desnivell, se'ns posa la boira i comença a nevar. Decidim tornar al poble, no hem sortit equipats, i no volem acabar molls i enfredorats, que demà hem de continuar.
 |
| Buscant el lleopard de les neus |
El lleopard de les neus (Panthera uncia) és un felí evasiu del qual no en queden gaires exemplars i que és molt difícil de veure. Viu a les muntanyes asiàtiques, principalment a l'Himàlaia i a l'Hindukush, però també a la frontera amb Sibèria i Mongòlia. El podem trobar a partir dels 1.500 metres d'altitud, però aquí en aquesta regió de l'Himàlaia nepalès es mou a partir dels 4.000 metres i fins als 5.500 metres d'altitud. El seu pelatge és de color gris pàl·lid i el pes d'un exemplar adult ronda els 50 kg. i el metre i mig de llargada inclosa la cua. Tot i això, es diu que pot arribar a matar preses tres vegades més grans que ell, com un iac petit. La seva presa habitual són els "bharals", les ovelles blaves de l'Himàlaia, un ungulat entre ovella i cabra que viu en aquests vessants erms i rocosos, entre els 4.000 i 5.500 metres d'altitud, del qual, de moment, encara no n'hem vist cap exemplar.
 |
| Banderes d'oració onejant al vent |
Intent fallit d'aclimatació: tornem a la lodge.
Em passo la tarda al balcó passant fred: el menjador s'ha omplert de fum quan han encès l'estufa, igual que l'habitació, i és millor estar-se aquí a fora que morir afogat.
Fa un fred que pela!, però quina tranquil·litat es respira: només se senten les esquelles dels iacs que pasturen i el soroll del riu, i les gotes d'aigua que cauen sobre el teulat metàl·lic.
Al cap d'una estona l'aigua es transforma en neu i comença a nevar de valent. Seria molt maco que caigués una bona nevada si demà no haguéssim de caminar cinc hores fins a Lhonak!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.