Estanys de Fontargenta i Juclar des de la vall d'Incles

Circular als estanys de Fontargenta i Juclar

Vall d'Incles, 

Canillo, Andorra, Pirineu oriental

Descripió de la ruta:

     Aquesta ruta circular ens portarà a conèixer uns dels estanys més bonics d'aquesta zona del Pirineu axial més oriental, a cavall entre Andorra i el departament francès de l'Arieja.

L'itinerari ens conduirà travessant pel port de Fontargenta als estanys de Fontargenta, situats en una balconada encarada al vessant nord, en territori francès, per retornar al vessant andorrà travessant la collada de Juclar i arribant als estanys de Juclar, on veurem l'estany d'origen glacial més gran d'Andorra.

La ruta transcorre per una de les zones més abruptes del Pirineu andorrà, envoltada de cims escarpats com el pic Negre de Juclar, Rulhe i Escobes, i passa per l'acollidor refugi guardat de Juclar. Caminarem per prats alpins, balegars i neretars envoltats sempre per un paisatge lacustre d'origen glacial.

L'itinerari ens permetrà gaudir dels espectaculars paisatges de l'alta muntanya pirinenca andorrana.

Panoràmica dels estanys de Juclar

Descripció del lloc:

A aquesta zona, situada al nord-est d'Andorra, al límit fronterer amb el Departament de l'Arieja, s'hi accedeix per la vall d'Incles, des del poble de Soldeu, població pertanyent a la parròquia de Canillo.

Al fons de la vall d'Incles, d'origen glacial, hi destaquen els prats de dall, les molleres i les bordes, algunes reformades i d'altres de nova construcció. Als vessants rocosos i escarpats de l'Alt de Juclar hi apareixen els matollars d'escobes o bàlec, i les pinedes de pi negre als vessants obacs de la vall de Siscaró. Baixant dels estanys de Juclar hi creixen esplendoroses les formacions de megafòrbies, però per damunt de tot, destaquen els estanys d'origen glacial com el de Fontargenta i els de Juclar, i les espectaculars i escarpades muntanyes del pic d'Escobes, el Cilindre d'Escobes, el pic de Rulhe i l'Alt de Juclar.

Itinerari sobre mapa a escala:

Itinerari sobre mapa del servei cartogràfic andorrà IDE Andorra

Potser també t'interessa:

• Andorra

• Estanys

FITXA TÈCNICA:

Tipus: ruta circular

Distància: 14,45 km

Desnivell: +/- 840 m

Dificultat: Exigent.

Itinerari que no està marcat com a ruta circular i que segueix diferent tipologia de senyalització amb alguns trams per terreny irregular. Tot i que no presenta cap dificultat tècnica en condicions estivals (sense neu), sí que pot augmentar la dificultat d'orientació en cas de factors meteorològics adversos. La boira hi és freqüent en el vessant francès.

Temps aprox. (sense parades): 5 h

Altitud màxima: 2.438 m

Altitud mínima: 1.839 m

Punt d'inici: pàrquing al final de la vall d'Incles, al pont de la Baladosa.

Època: de finals de primavera fins a la tardor. L'itinerari transcorre per una zona d'alta muntanya. Consultar la previsió meteorològica.

Mapa recomanat:

• Andorra. Escala 1:40.000 Edició 2012 - Editorial Alpina

Observacions: tot i ser una zona de fàcil accés, no està exempta de perill. No hi són estranys els canvis de temps sobtats i la boira hi és freqüent.

Allotjament: prop de l'estany Primer de Juclar trobem el refugi de Juclar. Més info.

Accés al punt d'inici: des de Vic anem cap a Ripoll per la C-17, continuem per l'N-260 passant per la collada de Toses fins a Puigcerdà, i després de travessar la frontera francesa a Bourg-Madame, continuem per l'N-20 cap al port de Pimorent. Baixant el port prenem l'N-22 direcció Andorra/Pas de la Casa. Al Pas de la Casa continuem cap al port d'Envalira per la CG-2 i baixem cap a Soldeu. Poc després de Soldeu, en un revolt molt marcat, prenem la carretera de la Vall d'Incles, a mà dreta, que en 3 km ens portarà fins al pont de la Baladosa, on a mà esquerra trobem un aparcament (153 km i 3 h. des de Vic).

Atenció: l'accés a la vall d'Incles a l'estiu està restringit de les 9:00h del matí a les 18:00h de la tarda. Durant aquestes hores hi ha un servei d'autobús amb una freqüència de 15min. Més info.

Track de la ruta

Perfil altitudinal:

Perfil altitudinal

Subscriu-te al blog si t'interessa conèixer més rutes!

Pic d'Escobes i el Cilindre sobre l'estany Segon de Juclar.

La ruta d'avui és un itinerari circular d'alta muntanya que ens porta a visitar la zona lacustre del nord-est d'Andorra.

Comencem l'itinerari al pàrquing del pont de la Baladosa, al final de la carretera de la vall d'Incles.

Balegar pujant cap al Port de Fontargenta, sota l'Alt de Juclar.

Prenem el camí que surt del pàrquing direcció nord i puja paral·lel al riu de Manegor, senyalitzat amb pintura groga.

Nigritel·la (Nigritella nigra) Orquidiàcies.

Enfilem pels pendents coberts de balegar florit i saltejades de diferents espècies d'orquídies en aquesta època també en plena floració,tot seguint un camí força marcat fins a trobar-nos la cruïlla
amb el GRP, el sender de gran recorregut del Principat, marcat amb una ratlla groga i una de vermella.

Cruïlla amb el camí a l'estany de l'Isla i al pic d'Anrodat.

Deixem el GRP, que ve del refugi de Juclar i continua cap al de Cabana Sorda, i continuem amunt seguint ara les ratlles blanca i vermella del GRT (transfronterer).

Si creuéssim el pontet que ens queda a mà esquerra també podríem pujar cap a l'estany de l'Isla i el pic d'Anrodat, però ho deixarem per un altre dia.

Port de Fontargenta.

Continuem amunt, deixant sempre el torrent a la nostra esquerra, i finalment arribem al port d'Incles o de Fontargenta.

Estanys de Fontargent.

Creuem aquest pas fronterer que durant anys ha estat punt de pas de contrabandistes i fugitius, i davallem cap als estanys de Fontargent, visibles ja des del coll. Fins i tot, se'n va escriure un llibre del qual posteriorment se'n va fer una mini sèrie anomenada "Entre el torb i la Gestapo".

Narcís de muntanya (Narcissus pseudonarcissus) Amaril·lidàcies als estanys de Fontargent.

Deixem a mà esquerra un petit aixopluc sota unes enormes roques, i baixem cap als bonics estanys bessons de Fontargenta, enfilats en una balconada sobre la vall d'Aston i envoltats d'herbassars i narcisos florits.

Estanys de Fontargenta.

Al fons de la vall, la boira ariejana es remena i s'enfila pels vessants escarpats, embolcallant-ho tot d'una aura misteriosa.

Voregem els estanys de Fontargenta.

El camí, senyalitzat amb les marques blanques i vermelles del GRT, voreja l'estany de la dreta fins al seu desguàs, i travessem el torrent procurant trobar el lloc més adient i saltant de pedra en pedra.

Vall de l'Aston.

Al nord veiem enfilat sobre uns faldars herbosos el refugi de Rulhe, i girem ara direcció est, flanquejant un vessant inclinat cobert de nerets i alguna moixera de guilla que creix entre els esqueis, i després de travessar un tram de grans blocs, arribem a un petit estanyet saltejat amb algun pi negre, on enllacem amb el camí que ve de la collada de Juclar i va cap al refugi de Rulhe.

Nerets i moixeres de guilla entre els esqueis.

Entre els blocs trobem la bonica Saxífraga geranoide, típica d'aquest hàbitat, i vora els reguerons i herbassars humits ens apareix la Calta, de flors d'un groc ben viu que contrasten fortament amb el verd de les seves fulles lluentes.

Saxífraga geranoide (Saxifraga geranoides) Saxifragàcies.

Calta (Caltha palustris) Ranunculàcies.

Enfront nostre s'aixequen els majestuosos pics de Rulhe, Fontargenta i Juclar, amb la boira ariejana que cobreix el fons de la vall.

La boira ariejana.

Girem ara direcció sud i tot seguint el GRT, passem el bonic Estanyol i enfilem una collada pedregosa que remunta un ressalt rocós entremig d'un espectacular salt d'aigua que davalla de l'estany Negre i que ens queda a l'esquerra, i la impressionant paret de gneis del contrafort nord del pic Negre de Juclar, que s'alça a la nostra dreta.

L'Estanyol i el vertical contrafort nord del pic Negre de Juclar.

Caos de blocs superant el ressalt que ens porta a l'estany Negre.

Arribem al replà i enfront nostre s'estén el bonic estany Negre de Juclar, a recer dels escarpats cims del pic Negre de Juclar, el de Juclar, el de Ruf i el pic de la Pala de l'Estany, i la collada de Juclar que tanca aquest espectacular circ d'origen glacial.

Vista cap al nord des de la balconada de l'estany Negre.

Estany Negre de Juclar.

Estany Negre amb el pic de la Pala de Sobre l'Estany a l'esquerra i el pic Negre de Juclar a la dreta.

Líquens sobre les roques de gneis que envolten l'estany Negre.

Voregem l'estany per la nostra esquerra i enfilem els últims pendents i ressalts rocosos que ens porten a atènyer la collada de Juclar, el punt més alt de la ruta, a 2.438 m d'altitud.

Estany Negre de Juclar i la retallada carena del Cilindre d'Escobes al fons.

Des d'aquest mirador privilegiat gaudim de les vistes caps als estanys de Juclar i la retallada carena del Cilindre d'Escobes i el pic d'Escobes que tenim just enfront nostre.

El pic d'Escobes i el Cilindre des de la collada de Juclar.

El pic de la Pala de Sobre l'Estany i l'estany Primer de Juclar des de la collada de Juclar.

Davallem seguint els senyals grocs cap als estanys de Juclar, passem per entremig dels dos estanys, força buits, i enfilem per un tram equipat amb una corda que ens permet superar els ressalts rocosos que s'alcen per sobre l'estany Primer de Juclar i, finalment, arribar al refugi guardat de Juclar.

L'estany Segon de Juclar i la collada de Juclar al fons.

Tram equipat vorejant l'estany Primer camí al refugi.

Refugi de Juclar.

Des del refugi, prenem el sender direcció nord, que ens baixa a la presa de l'estany Primer, i davalla paral·lel al riu de Juclar, on encara trobem restes de les obres de construcció de la presa.

Balegar baixant cap a la vall d'Incles.

Creuem el torrent i trobem la sortida d'un canal subterrani i les restes d'un pluviòmetre. Just allà, el GRP es desvia a la dreta i segueix cap al refugi de Cabana Sorda tot flanquejant l'Alt de Juclar. Nosaltres continuem davallant paral.lels al riu i un tros més avall deixem l'altre ramal del GRP que gira a l'esquerra per ascendir al refugi de Siscaró.

El contrast dels neretars del vessant obac i el balegar del solà de l'Alt de Juclar.

Deixem el GRP i seguim baixant cap a la vall d'Incles, gaudint de l'espectacular floració de les megafòrbies que en aquesta època de l'any cobreixen el fons del torrent omplint-lo de gran varietat de colors i formes.

Coscoll o api bord (Molopospermum peloponnesiacu) Umbel.líferes.

Herba del meu, Comí de muntanya, Comí marrà o Meu (Meum athamanticum) Umbel.líferes.

Entre d'altres trobem el bonic marcòlic groc, gran varietat d'umbel·líferes i diverses espècies de ranuncles, entre elles el Ranuncle platanifoli, típic dels herbassars humits i que, com totes les espècies del gènere Ranunculus, és una planta tòxica.

Ranuncle platanifoli (Ranunculus platanifolius) Ranunculàcies.

Els balegars i les bordes a la vall d'Incles, arribant al pàrquing.

Finalment, arribem a una petita esplanada amb una zona de pícnic, travessem el riu de Juclar per un pontet, deixem a mà esquerra el camí de Siscaró, i arribem a les primeres bordes de la Vall d'Incles, al punt d'inici i final del nostre itinerari per aquest racó tan espectacular d'Andorra.

Marcòlic groc o Llirga (Lilium pyrenaicum) Liliàcies.

Ascensió realitzada a finals de juny del 2016.

Si t'ha agradat aquesta ruta i vols estar al dia de les noves publicacions:

 subscriu-te al blog de ressotaelspeus!

Comparteix-ho amb els teus amics!