Monteixo pujant pel Pla de la Selva i baixant per la Serra de Monteixo
Àreu, Alins, Vall Ferrera, Pallars Sobirà,
Pirineu axial català
Parc Natural de l'Alt Pirineu
Descripció del lloc:
El cim del Monteixo està situat a la zona del Pirineu axial català, als peus del petit poblet d'Àreu, dins del municipi d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà i l'emblemàtica Vall Ferrera, on s'alça el cim més alt de Catalunya: la Pica d'Estats.
A l'ombra del tres mil més alt del Principat, formant la partió de les aigües de la Vall Ferrera i la Noguera de Tor, s'aixeca la Serra de Monteixo, coronada pel pic de Monteixo, de 2.905 m d'altitud, i un privilegiat mirador dels tres mils del massís d'Estats. Tota aquesta zona està dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu, el parc natural més extens de Catalunya.
 |
| Foto panoràmica del Monteixo des del port de Sotllo |
Descripció de la ruta:
La proposta d'avui, és una ruta lineal per terreny de mitja i alta muntanya que ens durà des del mític refugi de Vallferrera, situat a 1.905 m. d'altitud i punt d'ascensió a la Pica d'Estats pel vessant sud al cim de l'emblemàtic Monteixo, mirador privilegiat del massís d'Estats.
L'itinerari comença al refugi i ressegueix el sender transpirinenc GR11 pel fons de la Vall Ferrera direcció oest, fins a la majestuosa avetosa del Pla de la Selva. Des d'allà, segueix un tram de pista que ens conduirà a un pàrquing i posteriorment un camí fins a l'estany d'Aixeus, d'origen glacial. A partir d'aquí, ascendirem per terreny pedregós i pel vessant nord fins al cim del Monteixo, a 2.905 m d'altitud. La baixada la farem pel vessant de ponent, resseguint el traçat de la mítica cursa de muntanya "Cuita al Sol", ara reconvertida en la "Milla vertical l'Àreu", i superant un considerable desnivell fins a arribar al poble d'Àreu, a 1.250 m. d'altitud.
Potser també t'interessa:
 |
| Panoràmica del massís de la Pica d'Estats des de l'estany d'Aixeus |
- Durant el recorregut gaudirem d'esplèndides vistes del massís de la Pica d'Estats des del cim del Monteixo, i dels principals cims del Pirineu axial des de la Vall d'Aran fins a Andorra.
- Trepitjarem l'estatge subalpí amb l'excepcional i frondosa avetosa del Pla de la Selva, l'hàbitat de l'ós bru, i ens endinsarem a l'estatge alpí, als prats d'alta muntanya i al regne de la roca.
- Descobrirem el preciós estany d'Aixeus de cristal·lines aigües blaves, i caminarem per l'hàbitat de l'isard.
- Gaudirem del cel net i blau on sovint podrem veure volar els voltors i el trencalòs, i després d'un impressionant descens per la serra de Monteixo, arribarem al bonic poble d'Àreu.
- El recorregut transcorre per terreny de mitja i alta muntanya, per camins senyalitzats, trams de pista, i senders no senyalitzats i pedregosos, típics dels indrets d'alta muntanya. Tot i no tenir cap dificultat tècnica, cal tenir en compte que supera un notable desnivell, que es fa més evident en el descens a Àreu, i els canvis de temps i la mala visibilitat poden incrementar notablement la dificultat d'orientació.
 |
| Vessant nord del Monteixo des del nivòmetre. |
El Parc Natural de l'Alt Pirineu va ser creat l'any 2003 i és el parc natural més extens de Catalunya amb gairebé 70.000 hectàrees protegides. Està situat al Pirineu axial català i engloba bona part de la comarca del Pallars Sobirà i part de l'Alt Urgell. Inclou els municipis de: Alins, Alt Àneu, Esterri d'Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, La Guingueta d'Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia i Vall de Cardós pertanyents al Pallars Sobirà, i Montferrer i Castellbò i Les Valls de Valira de l'Alt Urgell.
El parc abraça un conjunt de valls, rius i serres d'una complexa orografia i una notable amplitud altitudinal, que conformen una gran diversitat de paisatges de mitja i alta muntanya, i on trobem les muntanyes més altes de Catalunya i el cim de Catalunya: la Pica d'Estats que s'enlaire fins als 3.143 m d'altitud. A més, aquest parc es caracteritza per la gran diversitat d'ecosistemes pirinencs que hi són representats, des dels rius i els llacs d'aigües netes i transparents, fins als boscos de pi negre i avet, que permeten la presència d'una gran riquesa de flora i fauna que cal conservar.
També cal remarcar la presència d'un important llegat patrimonial en forma de bordes i cabanyes, i de petites esglésies romàniques.
Mes info sobre el Parc Natural de l'Alt Pirineu.
Itinerari sobre mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya:
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta lineal
Distància: 16,60 km
Desnivell: +1.243 m/- 1.906 m
Dificultat: Alta /molt exigent. Itinerari que tot i superar lleugerament els 16 km de distància, transcorre per terreny d'alta muntanya i supera un desnivell negatiu acumulat considerable. Tot i no presentar cap dificultat tècnica en condicions estivals (sense neu), sí que s'ha de superar algun pendent pronunciat i pot ser difícil orientar-se en cas de mala visibilitat.
L'itinerari és apte per persones habituades a caminar per terreny d'alta muntanya.
Temps aprox. (sense parades): 6 h
Altitud màxima: 2.905 m
Altitud mínima: 1.250 m
Punt d'inici: refugi de Vall Ferrera, 1.905 m.
Punt final: pàrquing d'Àreu, 1.250 m.
Època: Final primavera, estiu i tardor. Ens trobem en una zona d'alta muntanya on no és estrany un canvi de temps sobtat o fins i tot alguna nevada en ple estiu. La neu hi pot ser present fins a finals de primavera o inicis d'estiu. Amb presència de neu la dificultat de l'itinerari pot variar substancialment i s'ha de portar el material adequat a l'activitat. Consultar el perill d'allaus i la previsió meteorològica.
Mapa recomanat:
• Pica d'Estats-Montroig, 1:25.000 Editorial Alpina (2015-2016).
Observacions: recordeu que part de l'itinerari transcorre per terreny d'alta muntanya, i que en cas d'accident és difícil tenir cobertura de mòbil. A l'estiu les tempestes hi són freqüents, i les temperatures poden arribar a ser properes als 0 °C durant la nit.
Consultar sempre la previsió meteorològica.
Durant el recorregut podem trobar aigua fins a l'estany d'Aixeus. A partir d'allà, i fins a Àreu, serà molt difícil trobar-ne.
Si es vol fer nit al refugi de Vallferrera es recomana reservar.
Accés al punt d'inici: des de Vic prenem la C-25 direcció Lleida fins a la sortida 103, passat Calaf. Seguim per la C-1412 fins a Ponts. Allà seguim per la C-1412b cap a Tremp passant pel port de Comiols. A Tremp agafem la C-13 fins a la Pobla de Segur. Després agafem l'N-260 i la seguim fins a Sort. Allà, continuem per la C-13 fins a Llavorsí. Girem a la dreta i prenem la L-504 fins a una rotonda, on continuem per la L-510, passem Alins i finalment arribem a Àreu, on a mà dreta trobem un aparcament. (243 km i 3h18 min).
Track de la ruta
Perfil altitudinal de l'itinerari:
 |
| Perfil altitudinal de la ruta |
Començo a caminar al refugi de Vallferrera, on vaig arribar a peu seguint el GR11 des d'Àreu fa dos dies, resseguint el curs de la Noguera de Vallferrera.
Si volem, aquesta ruta es pot combinar amb una visita al Pla de Boet o l'ascensió a la Pica d'Estats.
 |
| Refugi de Vallferrera |
Surto del refugi i baixo a retrobar el GR11, just després de travessar el pont sobre el riu de la Noguera de Vallferrera.
 |
| Pont sobre la Noguera de Vallferrera |
Prenc el GR11 direcció al pàrquing de la Molinassa i deixo la pista per agafar el sender senyalitzat que em condueix direcció oest, a mitja altura del vessant obac de la Vall Ferrera. Pujo lleugerament, tot seguint les marques blanques i vermelles del sender transpirinenc, pel Bosc de Font Tallada, un bosc d'avets amb moixeres de guilla i un sotabosc cobert de nerets, on trobo les roques polides pel gel de l'antiga glacera que antigament cobria tota la Vall Ferrera.
 |
| Les esgarrapades del gel a les roques metamòrfiques del Bosc de Font Tallada. |
Dins d'aquest bosc és fàcil de veure forats als troncs dels arbres d'un dels habitants típic d'aquest indret: el picot.
En aquest indret hi viuen dues espècies de picots: el picot garcer gros (Dendrocopos major) i el picot negre (Dryocopus martius), molt més gran que el primer, totalment negre i amb un casquet de color vermell.
 |
| Forats del picot als avets (Abies alba) morts. |
Arribo a un tram mig empedrat on el sender davalla sobtadament, és l'anomenat pas de l'Escala Mala i, poc després, m'endinso en l'esplendorosa avetosa del Pla de la Selva.
 |
| L'avetosa del Pla de la Selva |
 |
| L'avetosa del Pla de la Selva. |
L'avetosa és un bosc ombrívol que gaudeix d'un ambient humit que afavoreix la presència de nombroses espècies de molses i líquens. Les barbes de caputxí són uns d'aquests líquens que pengen de les branques dels avets (Abies alba) en forma de filaments d'un to verd emblanquinat, donant-li el bosc un aparença de bosc encantat.
 |
| Les barbes de caputxí penjant de les branques dels avets. |
El bosc del Pla de la Selva és una densa i vella avetosa amb alguns exemplars de pi negre (Pinus uncinata) i pi roig (Pinus sylvestris). Els boscos vells com aquest conserven una gran biodiversitat i hi trobem diversos animals que aprofiten la fusta morta i els arbres de gran diàmetre que encara hi queden. Entre ells els picots, però també altres ocells que aprofiten els forats que aquests han fet: com el mussol pirinenc (Aegolius funereus). Dins d'aquesta densa boscúria s'amaga un dels ocells més difícils de veure però a la vegada dels més bonics i sorprenents: el gall fer (Tetrao urugallus), actualment protegit i en perill d'extinció.
 |
| Trencall a l'avet monumental del Bosc del Pla de la Selva. |
Deixo a mà dreta un caminoi que baixa i que em portaria a l'avet monumental del Pla de la Selva i, finalment, el GR s'uneix amb la pista que ve d'Àreu i que segueixo a l'esquerra fins a l'esplanada del Pla de la Selva.
Malauradament l'avetosa del Pla de la Selva també és famosa per un fet no tan extraordinari, i és que aquí es va abatre l'any 1948 l'últim ós bru del Pirineu.
Més info sobre la reintroducció de l'ós bru al Pirineu.
 |
| Bedolls al Pla de la Selva. |
A partir d'aquí, deixo el GR11, i segueixo per la pista de l'esquerra que s'enfila fent ziga-zagues per un bosc de pi negre (Pinus uncinata), moixeres de guilla (Sorbus aucuparia) i algun gatsaule (Salix caprea).
 |
| Moixeres de guilla (Sorbus aucuparia) camí a l'estany d'Aixeus. |
 |
| Bosc d'Aixeus. |
Travesso una zona on els arbres tombats donen fe de les devastadores i freqüents allaus que davallen per aquests inclinats vessants orientats al nord.
Deixo una pista secundària que marxa a la dreta i continuem seguint les indicacions dels cartells fins al pàrquing d'Aixeus, situat a 2.000 m d'altitud, i on és possible arribar sense problemes amb un cotxe 4x4 (o un turisme alt, depenent de l'estat de la pista).
 |
| Pàrquing d'Aixeus. |
Continuo ara per un sender que surt paral·lel al barranc d'Aixeus i que s'endinsa en un bosc de pi negre esclarissat amb un matollar atapeït de nerets (Rhododendron ferrugineum) i nabineres (Vaccinium myrtillus), típic dels vessants nord que romanen força mesos de l'any coberts per la neu.
 |
| Camí al Mirador de la Pica |
Deixo un pont i un sender a l'esquerra, que condueix al Mirador de la Pica, i continuo amunt fins a un planell cobert per un herbassar i alguns troncs secs de les restes d'antigues allaus.
 |
| Bosc de pi negre amb sotabosc de nerets. |
 |
| Vistes al nord superant l'últim ressalt abans del nivòmetre. |
Continuo resseguint el barranc, ara pel marge dret (orogràfic), i més amunt el creuo de nou per enfilar-me per un coster seguint el camí que fa llaçades entre el neretar fins a superar un llindar rocós i arribar a un petit collet on hi ha un nivòmetre.
 |
| Telenivòmetre de l'estany d'Aixeus. |
Des d'aquest punt les vistes del massís d'Estats són espectaculars. Enfront, cap al nord, s'estén tota la carena de la Pica, amb la coma d'Estats, la de Sotllo i el circ de Baborte, encerclades per muntanyes que superen els tres mil metres o els freguen: el pic Rodó de Canalbona, la Punta Gabarró, la Pica d'Estats, el Montcalm, el Verdaguer, el Sotllo, el pic dels Estanys, Baborte, etc.
 |
| Vistes sobre el massís de la Pica d'Estats |
L'extensa visió d'aquest magnífic paisatge ens convida a fer una llarga parada en aquest indret, mentre les aigües blaves i cristal·lines de l'estany d'Aixeus ens queden a l'est, als peus del pic de Norís.
 |
| Estany d'Aixeus. |
Al sud contemplo la magnífica mola esquistosa del pic de Monteixo, l'objectiu d'avui. La bellesa i la solitud d'aquest lloc és esfereïdora i ens convida a romandre força estona, però encara em queda un llarg camí per endavant i sembla que les nuvolades comencin a créixer.
 |
| Camí al Monteixo. |
Prenc el sender que surt del collet del telenivòmetre, direcció sud i que gira cap a l'oest, per anar a buscar un pendent pedregós on les fites em guien coster amunt, per un senderó que remunta en forta pujada un vessant herbós fins a un llom.
 |
| Tarteres esquistoses camí al Monteixo. |
 |
| Tarteres esquistoses. |
A continuació, els rastres de sender s'enfilen per un vessant força inclinat, per damunt d'un pedregaller esquistós fins a un petit collet.
 |
| Vessant herbós i força inclinat amb vistes al massís de la Pica d'Estats. |
Un cop al collet, giro direcció sud i segueixo amunt, creuant en diagonal un extens tarteram fins a atènyer un llom herbós, on just a davant s'aixeca el cimal culminant del Monteixo.
 |
| Tartera esquistosa camí al cim del Monteixo. |
L'esquist és una roca metamòrfica molt present en aquesta zona propera al massís de la Pica. Entre els nombrosos tarterams de roca esquistosa d'aparença inhòspita i àrida, hi creixen algunes plantes com el cerasti pirinenc (Cerastium pyrenaicum), que només trobarem als cims més elevats del sector central i oriental del Pirineu.
 |
| Cerasti pirinenc (Cerastium pyrenaicum) de la família de les Cariofil·làcies. |
 |
| Cimal culminant del pic del Monteixo. |
Segueixo el fil del llom direcció est, i vaig a cercar unes traces de sender que ressegueixen la carena amb una impressionant caiguda vertical pel vessant llevantí.
 |
| Últims metres abans del cim. |
Segueixo les fites i els rastres de sender que s'enfilen per un fort pendent de lloses esquistoses fins al punt culminant del pic de Monteixo, a 2.905 m d'altitud.
 |
| Arribant al cim del Monteixo. |
Des del cim d'aquesta talaia gaudim d'unes vistes privilegiades. Cap al nord tenim tota una filera de cims imponents que formen la carena fronterera de la Pica d'Estats, que enllaça cap a ponent amb el pic de Certascan, el Montroig i continua cap als cims de la Vall d'Aran.
 |
| Vistes cap al nord amb la Pica, el Sotllo, Baborte i els seus estanys. |
Més a ponent, al fons, s'estén el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i cap al sud, al fons de la vall, la Vall Ferrera.
Cap al sud-oest s'aixeca el Salòria, i ja més a llevant, una carena uneix el Monteixo amb el pic de Norís, el de Gerri i enllaça amb les muntanyes andorranes del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa.
 |
| Vistes cap a Andorra amb la carena que va al pic de Norís, Gerri, Ascorbes i Sanfonts. |
Aquest cimal solitari és un mirador privilegiat d'es d'on es gaudeix d'un escenari impressionant. Després d'una bona estona contemplant aquest paisatge muntanyós, i després de fer un mossec, començo el llarg descens que em portarà fins a Àreu.
 |
| Descens del cim per la serra de Monteixo. |
Surto del cim i continuo uns metres per la carena cimera direcció sud-oest, fins a una enorme fita. Des d'allà, prenc unes traces de sender que davallen pel llom tarterós direcció oest.
 |
| Mirant enrere tot davallant per la serra de Monteixo. |
 |
| Liquen crustaci que es pot confondre fàcilment amb una marca de pintura. |
Més avall, el terreny rocós deixa pas a claps d'herba i el sender continua baixant, sense treva, direcció a ponent, amb la vista ja del poble d'Àreu, al fons de la vall.
 |
| La serra de Tudela s'alça a ponent. |
Vaig perdent altura ràpidament, contemplant la serra de Tudela que s'alça a ponent, sobre el bonic poblet d'Àreu, i sense adonar-m'en, entro ja en una zona més planera on apareixen els primers exemplars de pi negre, retorçats per les inclemències del vent, i algunes mates xeròfil·les de ginebrons.
 |
| Pi negre (Pinus uncinata) retorçat pel vent. |
Carenejo per la bonica serra del Monteixo, per una marcada línia imaginària que separa la part solana, formada per mates de ginebró i herbei sec, i l'obaga, amb una bonica pineda de pi negre.
 |
| Mirant enrere cap al cim tot el tram de baixada del Monteixo. |
Poc més avall, comença l'últim descens trepidant, quasi una caiguda lliure que em portarà el petit nucli d'Àreu. Començo davallant per la Pala del Solà, un herbassar amb fort pendent que davallo per un camí ben fressat i fent llaçades.
 |
| Àreu des de la Pala del Solà. |
La calor en aquest tram és asfixiant, i amb ve al cap el nom de "la cuita al sol": ara entenc el perquè del nom, això és ben bé com estar-se coent!, la calor en aquest indret és insuportable!
Descendeixo de pressa, empesa per la verticalitat del terreny, però també per les presses de trobar una ombra a on refugiar-me. A estones corre una mica de vent, calent, que no sé si m'alleugereix la sensació de calor o l'empitjora.
 |
| Petit grupet de roures baixant pel Serrat de la Costa Calda. |
Les nuvolades creixen a ponent i al nord, cap al costat francès, i mentre baixo gaudeixo de l'espectacle de creixement dels castells i la formació de les encluses dels cumulonimbus, esperant tenir temps d'arribar a baix sense mullar-me, però al mateix temps desitjant una petita refrescada per alleujar aquest ambient tan tòrrid.
 |
| Senyeres baixant pel Serrat de la Costa Calda. |
Tot fent llaçades davallo pel Serrat de la Costa Calda, direcció sud-oest, on de tant en tant apareixen lligades amb pals a l'escassa vegetació arbustiva, algunes senyeres.
 |
| Auró negre (Acer monspessulanum) amb aspecte de tardor. |
Finalment, alleujada, entro en un petit bosquet d'aurons i roures que m'ofereixen durant un curt tram una petita ombra i on aprofito per fer una curta, però necessària, parada.
Més endavant però, he de continuar descendint a ple sol, aprofitant la poca ombra que ofereix algun pi roig, per finalment començar a trobar algun avellaner.
 |
| Molt a prop d'Àreu. |
Amb ànsia d'ombra, arribo mig marejada per la calor sufocant al riu Noguera de Vallferrera. Continuo a l'esquerra, resseguint el marge del riu fins a poder-lo travessar per un pont que em condueix directament a un aparcament i a Àreu.
Just al pàrquing hi ha una font on corro a abeurar-me, assedegada, cansada de tanta calor, i ben "cuita al sol"!
 |
| D'esquerra a dreta el pic de Baborte, el Sotllo, el Verdaguer, la Pica d'Estats, la Punta Gabarró i el pic de Canalbona. |
Ascensió realitzada a mitjans de setembre del 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.