L'estany i el refugi d'Airoto des d'Isil
Isil, Alt Àneu, Valls d'Àneu, massís de Marimanya,Pallars Sobirà
Pirineu axial català
Parc Natural de l'Alt Pirineu
Situada a la part més occidental del Parc Natural de l'Alt Pirineu, encara dins del límit comarcal del Pallars Sobirà però a tocar de la Vall d'Aran, hi trobem les Valls d'Àneu. Aquestes valls, envoltades d'altures més modestes que la Vall Ferrera o la Vall de Cardós, són menys freqüentades pels excursionistes que busquen les grans altituds, fet que comporta que durant tota la jornada no em topi en cap altra presència humana i pugui gaudir de la tranquil·litat i la solitud del paisatge tardorenc del massís de Marimanya.
 |
| Panoràmica de l'Estany d'Airoto |
Descripció de la ruta:
L'itinerari que us proposo avui és una ruta lineal per terreny de mitja/alta muntanya, amb un desnivell acumulat de poc més de 1.000m, que comença al poble d'Isil, un bonic llogarret amagat a les valls pallareses, situat a 1.175m d'altitud i molt a prop del naixement del riu Noguera Pallaresa.
L'itinerari ressegueix el riuet d'Airoto, afluent del Noguera Pallaresa, pel fons de la vall d'Airoto, direcció ponent, on contemplarem l'enorme contrast entre la solana i l'obaga, per arribar a la bonica Estanyoleta d'Airoto i enfilar sota els contraforts calcaris del pic de Qüenca fins al refugi lliure d'Airoto i l'estany d'Airoto, situat a 2.200m d'altitud.
El retorn el farem pel mateix camí, gaudint de la solitud i la bellesa dels boscos que es comencen a tenyir dels colors de la tardor.
L'itinerari no presenta cap dificultat tècnica ni d'orientació amb condicions estivals i bon temps, a excepció de la distància i el desnivell a superar. A partir de les bordes d'Airoto, està senyalitzat amb marques de pintura groga i fites.
Potser també t'interessa:
 |
| Els esquistos tenyeixen de vermell el paisatge de la vall d'Airoto. |
Els punts forts de la ruta:
- L'estany d'Airoto i l'Estanyola.
- El refugi lliure d'Airoto.
- El territori de l'ós i l'isard.
- El contrast entre la solana i l'obaga.
- Els contrastos de la roca: l'esquist, el granit i el calcari.
 |
| Itinerari sobre mapa a escala de l'ICC. |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta lineal
Distància: 12,13 km
Desnivell: +/- 1.090 m
Dificultat: exigent. Itinerari que tot i superar lleugerament els 12 km de distància, transcorre per terreny de mitja i d'alta muntanya i supera un desnivell considerable. Tot i no presentar cap dificultat tècnica en condicions estivals (sense neu), pot ser difícil orientar-se en cas de mala visibilitat.
Temps aprox. (sense parades): 4h45'
Altitud màxima: 2.240 m
Altitud mínima: 1.175 m
Punt d'inici i final: Isil, 1.175m.
Època: final primavera, estiu i tardor. Ens trobem en una zona d'alta muntanya on no és estrany un canvi de temps sobtat o fins i tot alguna nevada en ple estiu. La neu hi pot ser present fins a finals de primavera o inicis d'estiu. Amb presència de neu la dificultat de l'itinerari pot variar substancialment i s'ha de portar el material adequat a l'activitat. Consultar el perill d'allaus i la previsió meteorològica.
Mapa recomanat:
• Alt Pirineu, 1:50.000 Editorial Alpina (2015-2016).
• Mapa topogràfic de Catalunya 1:25.000. Parc Natural de l'Alt Pirineu NW - 43
Observacions: recordeu que part de l'itinerari transcorre per terreny d'alta muntanya, i que en cas d'accident és difícil tenir cobertura de mòbil.
A l'estiu les tempestes hi són freqüents, i les temperatures poden arribar a ser properes als 0°C durant la nit.
En cas de mal temps tenim el refugi lliure d'Airoto, amb capacitat per 12 places i restaurat recentment. En molt bon estat, amb aigua al costat i proper a l'estany d'Airoto. Propietat de la Unió Excursionista de Catalunya.
Consultar sempre la previsió meteorològica.
Accés al punt d'inici: des de Vic prenem la C-25 direcció Lleida fins a la sortida 103, passat Calaf. Seguim per la C-1412 fins a Ponts. Allà seguim per la C-1412b cap a Tremp passant pel port de Comiols. A Tremp agafem la C-13 fins a la Pobla de Segur. Després agafem l'N-260 i la seguim fins a Sort. Allà, continuem per la C-13, passem Llavorsí i continuem direcció al Port de la Bonaigua. Seguim per la C-28, passem el trencall d'Esterri d'Àneu i de València d'Àneu, i prenem el trencall a Sorpe en un revolt molt tancat de la carretera. Seguim per la carretera , deixem el trencall a Sorpe a mà esquerra i enllacem amb la C-147 que ve d'Esterri d'Àneu. Seguim la C-147 a l'esquerra poc més de 2 km fins al poble d'Isil. A mà dreta, al centre del poble i al costat de l'església, podem aparcar. (252 km i 3h27min).
Track de la ruta
Perfil altitudinal
 |
| Perfil altitudinal del camí d'Isil a Airoto |
Començo la ruta just al bell mig del poble d'Isil, davant de l'església del poble. Travesso el riu Noguera Pallaresa i enfilo amunt pel carrer de la Molina.
 |
| Església d'Isil. |
 |
Abeurador sortint del poble.
|
Arribo a un abeurador amb unes lletres pintades que m'indiquen el camí a seguir cap a Airoto.
 |
| Parets de pedra seca de granit |
Continuo de dret, i ràpidament surto del poble i m'enfilo entre marges de pedra seca, amb freixes i avellaners a banda i banda del camí, deixant a la meva dreta el riuet d'Airoto.
 |
| Detall de la porta d'una cabanya als afores d'Isil. |
Avanço amunt pel fons de la vall, deixo a mà dreta un pontet rudimentari que travessa el torrent i, a partir d'aquí, segueixo les marques de pintura groga típiques dels itineraris del Parc Natural de l'Alt Pirineu.
 |
| Murs de pedra seca d'esquist i pissarra. |
 |
| Camí a l'ombra de la ufanosa avellanosa. |
La frondosa avellanosa deixa pas més amunt a petites bosquines de bedolls, algun avet i moixeres de guilla.
 |
| Moixeres de guilla i bedolls a la vall d'Airoto. |
 |
| Els balegars de la solana d'Escasse. |
 |
| Boscos caducifolis a la vall d'Airoto. |
Durant tot el camí trobo nombroses flors de safrà bord de muntanya (Crocus nudiflorus), una planta de la família de les Iridàcies que creix als prats i als boscos caducifolis humits i que és típica de la tardor.
 |
| Safrà bord de muntanya (Crocus nudiflorus) |
Més amunt, es fan petites comunitats de bardisses formades principalment per gavarreres o grataculs (Rosa canina), i el roser gavarrer (Rosa pendulina), roser típic de l'alta muntanya però de mates molt més petites que l'anterior.
 |
| Gavarnera o roser silvestre (Rosa canina). |
Els extensos balegars cobreixen els vessants calcaris de la solana d'Escasse, al contrari del vessant obac del Serrat dels Plans, on és el frondós bosc d'avets i arbres caducifolis els que entapissen els vessants esquistosos més drets.
 |
| Hipèric (Hypericum perforatum) |
 |
| L'escorça blanca del bedoll contrasta amb la seva fusta rogenca. |
 |
| Matollars de bàlec i gavarreres. |
A les tarteres esquistoses del vessant obac un ramat d'isards corren amunt i avall empaitant-se els uns als altres i fent rodolar pedres, sense immutar-se davant de la meva presència.
 |
| Moixera de guilla entre el balegar. |
 |
| Balegar pujant per la vall d'Airoto. |
Enfilo un pendent on el camí s'esmuny entre el balegar atapeït, i on estic a punt de trepitjar un petit escurçó que s'esmuny de pressa entre les mates de bàlec.
 |
| Aquest petit insecte de tonalitats verdes irisades és abundant en els nerets. |
 |
| Tram pedregós arribant a l'Estanyoleta d'Airoto. |
 |
| Sargantana prenent el sol a la roca esquistosa. |
Finalment, després d'un tram més planer i pedregós, arribo a un clot sota les canals d'Airoto on s'amaga l'Estanyoleta d'Airoto.
 |
| Estanyoleta d'Airoto. |
Deixo el clot de l'Estanyoleta d'Airoto a la meva esquerra i continuo per terreny esquistós tot vorejant-lo i girant cap al nord amb els impressionants contraforts calcaris del pic de Qüenca al fons de la vall.
 |
| La roca calcària del pic de Qüenca. |
Continuo per una zona de pendent suau direcció nord, seguint les traces de sender per terreny herbós que remunten el pendent fent un parell de llaçades i giren a l'oest per atènyer un últim replà que em porta a una ampla vall granítica.
 |
| Altiplà amb abundants blocs de granit. |
 |
| Plantes nitròfiles arribant al refugi d'Airoto. |
Continuo seguint les traces del corriol, per una zona força planera i que davalla entre bosquines de pi negre i neretars. Fins que a l'esquerra apareix ben visible el refugi lliure d'Airoto.
 |
| Refugi d'Airoto. |
El refugi, restaurat de fa poc, és molt acollidor, amb una font i una gran taula, i molt bones vistes de l'entorn.
 |
| Nabius tenyits de tardor. |
Deixo la petita edificació taronja i segueixo les marques grogues direcció oest, per sobre d'un terreny enllosat d'enormes blocs de granit, que em condueix al desguàs del bonic estany d'Airoto.
 |
| L'estany d'Airoto envoltat d'esbaldregalls granítics. |
 |
| Bruguerola (Calluna vulgaris) a l'estany d'Airoto. |
Després de contemplar l'espectacle lacustre que s'estén davant meu, giro cua i m'atanso a veure l'estany Petit d'Airoto, que queda al fons de la vall i lluny del camí per on he vingut.
 |
| L'estany Petit d'Airoto. |
Retorno pel mateix camí, contemplant l'enorme i singular paret calcària del pic de Qüenca que contrasta notablement amb els relleus granítics que envolten l'estany d'Airoto.
 |
| Pic de Qüenca. |
Desfaig el sender seguint les marques grogues i les fites, davallant pels prats sobre substrat calcari que es fan sota el pic de Qüenca, on encara trobo florits alguns clavells, el milfulles i el panical blau.
 |
| Panical blau (Eryngium bourgatii). |
 |
| Clavell blanc o de pastor (Dianthus hyssopifolius). |
 |
| Milfulles (Achillea millefolium). |
Veient créixer les nuvolades, apresso el pas cap a l'Estanyoleta d'Airoto, on retorno al substrat metamòrfic de tonalitats rogenques que contrasten notablement amb les aigües verdes de l'estanyola.
 |
| L'Estanyoleta d'Airoto. |
 |
| Nuvolades creixent sobre el Parc de l'Alt Pirineu. |
 |
| Fruits tòxics de la moixera de guilla (Sorbus aucuparia). |
En aquesta època de l'any el bosc està ple de fruits: nabius, gerds i els fruits de la moixera de guilla serveixen d'aliment a molts ocells, mamífers com l'ós, o petits insectes de la família dels grills i les llagostes com la somereta.
 |
| Somereta (Ephippiger ephippiger) |
L'ós necessita un territori ampli i solitari on abundin els terrenys oberts amb matollars i pastures, diferents tipus de boscos i terreny pedregós, i em sembla que el massís de Marimanya és el lloc perfecte per ell. Llàstima però, que no me'l trobo! Clar que, no sé què faria si me'l trobés!
 |
| El pardal, un habitant de les bardisses. |
Deixo el balegar i les bardisses enrere, i davallo cap a l'estatge montà, on trobo altre cop els arbres caducifolis i els avets, i més avall les avellanoses. Entre el fullam, veig volar un ocell acolorit típic d'aquest tipus de bosc: el picot garcer gros (Dendrocopus major), que sento repicar incansablement els troncs dels arbres a la recerca de larves per alimentar-se.
 |
| Pinyes d'avet (Abies alba). |
Tot i que sembla que es vol posar a ploure d'un moment a l'altre, quan arribo a l'altura de les bordes d'Airoto, no deixo passar l'oportunitat, i travesso el pontet fet de troncs per atansar-me fins a les bordes.
 |
| Pont rudimentari que condueix a les bordes d'Airoto. |
 |
| Bordes d'Airoto. |
Just arribo a la primera construcció en ruïnes i comencen a caure les primeres gotes. No perdo el temps, giro cua i retorno al camí, que amb l'espessa arbrada em protegeix dels primers ruixats que comencen a caure.
 |
| Interior d'una borda en ruïnes. |
Apresso el pas i arribo suant al bonic i solitari poble d'Isil, a les Valls d'Àneu, on aprofito per fer un beure a la bodega de La Tona, situada a la plaça, a tocar de l'església.
 |
| Arribant a Isil pel carrer de la Molina. |
Ascensió realitzada a mitjans de setembre del 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.