Ascensió al pic de Tort pel vessant sud

Ruta circular al pic Tort, a la Vall Fosca

Capdella, Vall Fosca, Pallars Jussà

Pirineu occidental català 

 

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

     Aquesta ruta circular al pic de Tort ens portarà a ascendir a aquest cim de 2.886 m, mirador privilegiat dels principals estanys de la Vall Fosca situat sobre l'estany Tort, un dels més grans d'aquesta important zona lacustre pirinenca pertanyent al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Durant el recorregut passarem per nombrosos estanys d'origen glacial d'aigües blaves i transparents, i gaudirem de vistes panoràmiques sobre cims emblemàtics com el Peguera, el Mainera, la Pala Pedregosa i el Montsent de Pallars.

Panoràmica de la zona lacustre de la vall Fosca.

 
L'itinerari comença a la presa de Sallente i puja per la canal de Pigolo fins a trobar el carrilet. Segueix cap a l'estany Gento i enllaça amb el GR11.20 fins a la Portella. Des de la Portella continua amunt sense treva fins als estanys dels Vidals d'Amunt per ascendir per la carena sud al cim del pic de Tort. La baixada es fa cap a la collada de Carboneres i pel vessant sud cap als estanys dels Vidals d'Amunt, per continuar cap als estanys de Saburó d'Amunt i enllaçar amb el GR11.20 prop del pas de l'Ós. Des d'allà cap al refugi de la Colomina i per l'antic camí del cable cap a estany Gento, per retornar plàcidament al punt d'inici pel camí d'anada.

Durant el recorregut observarem el bonic paisatge lacustre de la Vall Fosca àmpliament modificat per l'activitat antròpica: primer per la ramaderia i després per les grans infraestructures hidroelèctriques. El paisatge per sobre els 2.000 metres està dominat pels prats alpins, on pasturen espècies com l'isard, els estanys d'origen glacial i la roca granítica en forma de crestes retallades, caos de blocs, tarteres i parets abruptes. Amb aquesta ruta descobrirem l'important patrimoni industrial d'aquesta zona, les antigues instal·lacions del carrilet de la Vall Fosca i altres infraestructures utilitzades en la construcció d'aquesta gran obra d'enginyeria que uneix els estanys de la capçalera del Flamisell per produir energia hidroelèctrica.

Isards (Rupicapra pyrenaica)

     La Vall Fosca pertany al municipi de la Torre de Capdella i a la comarca del Pallars Jussà. Aquesta vall està situada al vessant meridional del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, del qual pertany a la seva zona perifèrica. És un indret d'elevat interès excursionista, conegut arreu per ser una de les zones amb més densitat d'estanys del Pirineu i per l'elevat interès del complex hidroelèctric, testimoni de l'aprofitament industrial d'aquesta vall pirinenca.

La zona per on transcorre l'itinerari, al vessant meridional de la serralada axial pirinenca, a la capçalera del riu Flamisell, gaudeix d'un clima d'alta muntanya amb estius molt plujosos i una temperatura mitjana força baixa. Podríem dir que pateix un clima força extrem i rigorós, de fet, l'estany Gento ostenta el record estatal de temperatura mínima: els -32 °C que es van assolir el 1956. Però s'ha de dir que el canvi climàtic està afectant aquest indret com molts d'altres d'alta muntanya, i la conseqüència més visible és la disminució de les precipitacions. Tot i això, el clima, junt amb l'activitat humana, han condicionat el paisatge que veiem, amb nul·la presència d'arbres a causa de l'activitat ramadera i el domini total dels prats alpins per sobre dels 2.000 m i el rocam granític, emmarcat tot en una característica morfologia glacial.

Potser també t'interessa:

• Vall Fosca 

• Pirineu

Punts forts de la ruta:

•  Les vistes panoràmiques des del cim del pic de Tort.

•  Els nombrosos estanys d'origen glacial.

•  El patrimoni industrial de la Vall Fosca.

•  La morfologia glacial de la capçalera del Flamisell.

ITINERARI SOBRE MAPA

Itinerari sobre reproducció mapa de l'Ed. Alpina escala 1:25.000

FITXA TÈCNICA

Tipus: ruta circular

Distància: 16,75 km

Desnivell: +/- 1.275 m

Dificultat: molt exigent. Itinerari que supera un desnivell notable i transcorre per terreny d'alta muntanya. El recorregut en alguns trams presenta passos aeris i/o exposats on és necessari l'ús de les mans, encara que només sigui per aguantar l'equilibri i/o ajudar-se en la progressió. Alguns trams són per fora de sender marcat, per terreny caòtic i on no es pot mantenir una regularitat en el ritme. És necessari reconèixer els accidents geogràfics per orientar-se, i en cas de factors meteorològics adversos que no resulten infreqüents, la dificultat d'orientació pot augmentar notablement. 

Itinerari recomanat a persones habituades a caminar per terreny d'alta muntanya.

Temps aprox. (sense parades): 6h10'

Altitud màxima: 2.886 m

Altitud mínima: 1.765 m

Punt d'inici: presa de Sallente a Capdella.

Època: finals de primavera, estiu i tardor (si no hi ha neu). Consultar la previsió meteorològica.

Observacions: el refugi de Colomina pot ser útil per aquesta i altres ascensions i rutes a la zona. Està situat a tocar de l'estany de Colomina, a 2.400 m.
+ info

Mapa recomanat:

Vall Fosca - Escala 1:25.000 Editorial Alpina

Accés al punt d'inici: des de la Pobla de Segur, agafar l'N-260 direcció a Pont de Suert fins a Senterada. A Senterada agafar la L-503, passar la Torre de Capdella, Espui, Capdella i finalment s'arriba a la presa de Sallente, on aparquem al final de la presa (36 km i 42 min).

TRACK DE LA RUTA

Powered by Wikiloc

Descarrega't el track

PERFIL ALTITUDINAL

Perfil altitudinal de l'itinerari realitzat amb el CompeGps

Subscriu-te al blog si t'interessa conèixer més rutes!

     Començo el recorregut al final de la presa de Sallente, on hi ha un petit aparcament. Agafo el camí que puja fent ziga-zagues per la canal de Pigolo fins a l'enllaç amb el carrilet, on hi ha la font de Coma d'Espòs.

Estem a principis de novembre i, tot i que la temperatura és agradable per l'època de l'any en què ens trobem, el sol ja va molt baix i no comença a tocar-me fins que arribo a l'altura del carrilet.

El Carrilet de la Vall Fosca.

Segueixo les vies del carrilet cap al nord i, després de travessar diversos túnels, arribo a l'estany Gento.

     "El carrilet forma part de l'important patrimoni industrial de la Vall Fosca. Les infraestructures hidroelèctriques de la Vall Fosca es van començar a construir a principis de segle XX i van ser el motor de la Revolució Industrial a Catalunya.

Tot va començar el 1911, quan un empresari i polític pallarès, Emili Riu, va constituir a Barcelona l'empresa Energía Eléctrica de Cataluña, amb capital francès. L'empresa va aconseguir els drets d'explotació de les aigües de la vall del riu Flamisell i va construir diverses centrals, entre elles la de Capdella, que recollia l'aigua dels diversos estanys de la capçalera de la Vall Fosca."

Antigues infraestructures de les hidroelèctriques.

"Des de la presa de l'estany Gento, i mirant cap al vessant que ens queda sota el refugi de Colomina, just sobre l'estany i a tocar del telefèric, observarem un enorme forat d'on surt una gran quantitat d'aigua. Aquesta aigua prové de la interconnexió subterrània de diversos estanys situats més amunt, i va ser l'obra més complexa de la central de Capdella. La canalització subterrània de 15 km, uneix els estanys i aboca l'aigua a l'estany Gento, que fa d'embassament."

Estany Gento.

Passo per sota la presa de l'estany Gento i arribem a un enorme edifici on hi ha un petit refugi lliure amb una emissora de ràdio de socors.

"A principis de segle, amb la Revolució Industrial, tot va canviar a la Vall Fosca. Aquesta vall reunia tres condicions bàsiques per convertir-se en la principal font de subministrament d'energia per les fàbriques de la regió metropolitana: tenia aigua, estava sobre roca granítica, que és impermeable i obliga a l'aigua a avançar sempre en superfície, i hi havia una gran diferència d'alçada entre les capçaleres de les conques hidrogràfiques i el fons de les valls, fet que permetia transformar la força de l'aigua en energia hidroelèctrica."

Passo per sota el telefèric que antigament fou utilitzat per les obres i que, actualment durant l'estiu, puja turistes des de la presa de Sallente fins a l'estany Gento.

Segueixo direcció nord per enllaçar més endavant amb el GR11.20, que ve del refugi Blanc i va cap a Boí pel port de Rus. Agafo el sender de gran recorregut a la dreta i remunto el camí empedrat fins a retrobar altre cop les vies del carrilet a la Portella.

 

La Portella.

En aquest punt, deixo el sender senyalitzat i emprenc la pujada recta amunt pel pendent herbós, i tot fent llaçades i seguint fites, vaig guanyant altura direcció nord. Més amunt, el camí gira al nord-oest per flanquejar per un vessant força dret que cau cap a l'estany Tort, que queda just a sota. En aquest tram cal anar amb compte de no caure rostos avall, ja que el camí es força estret i el pendent bastant inclinat.

 

Flanqueig sobre l'estany Tort.

Continuo flanquejant per sota els ressalts rocosos de la Roca dels Abelles, fins que el camí es torna més ample i em condueix a una zona més planera on s'amaga l'estany del Vidal de Davall.

L'estany Tort i el pic de Mariolo i Dellui al fons a la dreta.

Travesso el desguàs de l'estany per un petit pont de pedra, i pujo pel pendent direcció nord seguint rastres de sender fins a una zona pedregosa. Supero un caos de blocs seguint les fites que em porten pel millor camí, i després continuo per terreny herbós i fent llaçades, fins a atènyer sense complicacions un petit estany, ja a la cubeta dels estanys dels Vidals de Damunt. 

Els estanys dels Vidals d'Amunt i el pic dels Vidals pujant al pic de Tort.

Ja tinc al davant l'objectiu d'avui: el pic de Tort. Travesso el desguàs de l'estany i giro direcció oest per remuntar el pendent, força dret, fins a atènyer la carena sud del pic de Tort.

Estany Tort i estany de Mariolo des de la carena sud del pic de Tort.

Carena sud al pic de Tort.

Progresso pel fil de l'aresta direcció nord, evitant les dificultats pel costat de llevant i ajudant-me amb les mans en algun pas, per arribar, sense més complicacions, al cim del pic de Tort.

Vistes de la carena suc al pic de Tort des del cim.

Les vistes panoràmiques des d'aquest cim són incomparables! Al voltant s'estén una munió d'estanys: petits i grans, rodons, allargats, blaus i foscos, que ens donen una visió de la gran infraestructura que es va construir per unir aquesta important zona lacustre per tal d'obtenir-ne energia hidroelèctrica.

Vistes al nord amb el Subenuix.

Carena a la collada de Carboneres i al pic dels Vidals.

Davallo amb atenció vers llevant, primer pel fil de la cresta, però després evitant les dificultats pel vessant meridional, fins a arribar a la collada de Carboneres que uneix el pic de Tort amb el pic dels Vidals, que deixo per un altra ocasió.

Els estanys dels Vidals d'Amunt amb els pics de Mainera, Pala Pedregosa, Montorroio i Montsent de Pallars.

Vista al pic de Tort des de la collada de Carboneres.

Des de la collada davallo per sender i alguna fita en direcció sud cap als bonics estanys dels Vidals d'Amunt. A mesura que vaig perdent altura giro cap a l'esquerra i arribo a la llera de l'estany situat més a llevant.

Els bonics estanys dels Vidals d'Amunt.

"Curiosament, i al contrari del que es pot pensar, els estanys, a més de ser reserves naturals d'aigua i l'ecosistema d'organismes bioindicadors de qualitat ambiental, també són un important reservori de contaminants provinents de l'atmosfera i que s'han anat acumulant a les seves aigües."

Vorejo la riba de l'estany pel costat esquerre fins a un petit collet, des d'on gaudeixo d'unes boniques vistes cap als estanys de Saburó d'Amunt i els pics de Peguera, Saburó i Mainera.

Panoràmica de l'estany dels Vidals d'Amunt i el Montsent de Pallars.

El pic de Peguera i l'estanyol de Saburó d'Amunt.

Davallo la coma vers llevant seguint fites fins a un estanyol, i continuo cap a l'estany de Saburó d'Amunt, on enllaço amb el camí que ve de la vall de Monestero pel coll de Peguera. Prenc el camí força traçat i el segueixo a la dreta cap a migjorn.

Bonic reflex del pic de Mainera a les aigües de l'estany de Saburó d'Amunt.

Passo el desguàs de l'estany de Saburó d'Amunt i flanquejo un pendent força dret i unes llastres sobre l'enorme estany de Saburó, ara quasi buit. Poc més enllà enllaço amb el GR11.20 que ve del refugi Blanc passant pel coll de Saburó, a pocs metres del pas de l'Ós.

El pas de l'Ós i l'estany de Mar.

Baixo pel pendent força dret seguint un tram amb escales, i arribo al bonic estany de Mar.

El bonic estany de Mar.

Reflex del pic i la collada de Mainera a l'estany de Mar.

Vorejo l'estany de Mar per la riba dreta fins a la presa, on deixo el sender de gran recorregut i giro a l'esquerra per seguir un camí que passa per sota la presa. Vorejo l'estany de Colomina pel costat de migjorn i arribo al bonic refugi de Colomina, en aquesta època de l'any ja sense el guarda, però amb una part oberta que fa les funcions de refugi lliure.

El refugi de Colomina.

"Aquest edifici, ara reconvertit en refugi, es va construir el 1917 per tal d'acollir l'enginyer suís Frank Keller mentre dirigia les obres de construcció de la gran infraestructura hidroelèctrica de la Vall Fosca. Quan es van acabar les obres, la companyia FECSA va cedir la gestió de l'edifici a la FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya) que la va convertir en un refugi pels excursionistes.

El refugi de la Colomina està situat a 2.395 m i és punt de pas del GR11.20 i la mítica ruta Carros de Foc, a més de ser punt de partida de nombroses excursions i ascensions als cims que l'envolten.

Aquest enginyer gaudia d'unes vistes i un allotjament privilegiat mentre dirigia les obres, situació que no gaudien els obrers que treballaven als estanys, que vivien en barraques i tendes de campanya al costat de les obres, suportant temperatures extremes i amb condicions higièniques deplorables."

Deixo el refugi de Colomina i continuo direcció oest per anar a cercar el GR, que segueixo un centenar de metres direcció sud-oest. El deixo, i prenc rumb direcció sud, cap a unes antigues instal·lacions del carrilet força visibles i enfilades en un turó. Enllaço amb les vies del carrilet passada una zona de mulladius i les segueixo cap al sud fins a les restes d'un muntacàrregues.

Antigues instal·lacions del carrilet amb el Montorroio i el Montsent de Pallars.

Allà trobo unes traces de sender i alguna fita que em porten fins a un contrafort que s'alça just a sobre del telefèric, des d'on tinc la casa d'informació del telefèric just a sota.

Camí del cable.

Baixo pel fort pendent per un tram equipat amb un cable, que si no està moll, no presenta cap dificultat, i em permet arribar als peus de l'estany Gento estalviant-me una bona volta.
Mentre baixo per les llastres de granit, estic a punt de trepitjar a un escurçó que fuig de pressa cap a l'herbei. I és que s'ha d'estar el cas sempre, sort que anava ben calçada!

Les vies del carrilet a la tarda.

Arribo a l'estany Gento i enllaço amb el camí d'anada que em condueix de nou a les vies del carrilet. Poc abans d'arribar a la font de Coma d'Espòs, sorprenc un grup d'isards pasturant que em miren encuriosits fins que decideixen marxar corrent.

Les ombres allargades de la meva companya inseparable.

Arribo a la font amb les últimes llums de la tarda que encenen l'herbei i l'omplen de tonalitats d'aram.

Davallo per la canal de Pigolo cap a la presa de Sallente, acompanyada per una parella que avui acaben la Carros de Foc. Els dos excursionistes, després de gaudir dels últims dies de bon temps de l'octubre recorrent aquest mític itinerari dels refugis del Parc Nacional, retornen cansats però contents cap a casa.

Isards (Rupicapra pyrenaica) pasturant a la posta de sol.

Ruta realitzada l'1 de novembre del 2016.