Distància: 11,25 km
Desnivell: +/- 675 m
Dificultat: moderada. Itinerari que tot i superar lleugerament els 11 km de distància, transcorre per terreny de mitja muntanya i supera un desnivell positiu acumulat considerable. No presenta cap dificultat tècnica i transcorre per camins senyalitzats on cal parar atenció a la senyalització de les cruïlles per escollir el camí adequat. La major part de l'itinerari segueix per camí o pista forestal ampla i de ferm regular que permet mantenir un ritme constant.
Itinerari apte per persones habituades a caminar per terreny de baixa-mitja muntanya.
Temps aprox. (sense parades): 3h20'
Altitud màxima: 1.040 m
Altitud mínima: 704 m
Punt d'inici: pont Vell de Sant Joan de les Abadesses.
Època: tot l'any. Consultar la previsió meteorològica.
Observacions: si voleu fer nit a la zona, hi ha diversos establiments, tant a Sant Joan de les Abadesses com als voltants. A l'estació de Sant Joan de les Abadesses hi trobareu l'Alberg rural La Ruta del Ferro.
El recorregut el començarem al costat del pont Vell de Sant Joan de les Abadesses, a les Cinc Fonts.
 |
| Les Cinc Fonts del pont Vell. |
Just
en aquest indret coincideixen senyals de diversos itineraris i senders.
Nosaltres seguim les marques de pintura groga i pugem amunt, pel
passeig de l'Estació, travessem la ctra. GIV-5211 i seguim per unes escales fins a la plaça de l'Estació.
 |
| Estació vella de Sant Joan de les Abadesses. |
Seguim
uns metres el traçat de la Ruta del Ferro direcció sud-oest fins a una
cruïlla. Tombem a la dreta i continuem per una pista pavimentada seguint
les marques grogues d'Itinerànnia.
 |
| Cruïlla a la ruta del Ferro. |
Passem
un parell de cases i just en un revolt a la dreta, deixem la pista
pavimentada i continuem recta per una altra pista secundària. En aquest
tram coincideixen diversos itineraris: el d'Itinerànnia, el del Camí de Vidabona i el del Camí del Taga.
 |
| Diferent tipologia de senyalització sortint de Sant Joan. |
Seguim
per la pista forestal que transcorre planera i voltada d'una bonica
roureda amb avellaners, arç blanc i algun pi roig.
Als vorals de la
pista, entre l'herbassar, comencen a aparèixer les primeres orquídies.
 |
| Orquis del simi (Orchis simia) |
L'orquis
del simi (Orchis simia) és una orquídia que viu sobre substrat calcari, a la part
superior de la terra baixa i a l'estatge montà. Creix als prats i
pastures montanes humides, a les joncedes i als marges de boscos
caducifolis. És molt freqüent trobar-la a aquesta zona del Ripollès,
però també a comarques veïnes com Osona i la Garrotxa. El seu nom li ve
de la semblança que tenen les seves flors amb la forma d'un mico.
 |
| L'orquis socarrat o cremat (Orchis ustulata o Neotinea ustulata). |
L'orquis
socarrat o cremat (Orchis ustulata) és una altra orquídia que floreix a la primavera,
entre el maig i el juny depenent de l'indret i la climatologia. Creix
als prats i a les clarianes dels boscos i en destaquen les seves inflorescències en forma d'espiga i compostes de petites flors tacades amb punts granats.
 |
| El curraià blanc (Cephalantera longifolia). |
El
curraià blanc (Cephalantera longifolia) és una de les tres espècies de
curraià que trobem a casa nostra i, tot i que no és molt abundant, és la
que trobarem més freqüentment. Es fa a les vorades dels boscos i als prats submediterranis.
 |
| La platantera de muntanya (Platanthera chlorantha). |
La
platantera de muntanya (Platanthera chlorantha) és una altra planta de
la família de les orquidàcies que trobem en els boscos de Serra
Cavallera. És una orquídia que viu en tota mena de sòls, des de
la terra baixa, a l'estatge montà i al subalpí. Creix a les pinedes de
pi roig, però també a boscos humits (rouredes, fagedes, avetoses i
freixenedes), així com a les pastures montanes humides i als
prats de pastura subalpins. Està força estesa per totes les comarques
més humides de la meitat nord de Catalunya, el Prepirineu i al Pirineu.
En destaquen les seves flors blanques i oloroses, especialment al capvespre i de bon matí, amb un agradable perfum de vainilla.
 |
| La pineda de pi roig. |
Al
cap de poc més d'un quilòmetre i mig, deixem la roureda i la pista
forestal, i enfilem direcció nord per un llom, seguint un camí
senyalitzat amb les marques verdes del Camí del Taga i les grogues del Camí de Vidabona i d'Itinerànnia, que puja per entremig la pineda.
Ens enfilem pel solell de la Rovira
i anem guanyant alçada per entremig del bosc de pi negre. Deixem una
bifurcació a la dreta i continuem pel camí de l'esquerra fins a la cota
de 1.000 metres, on trobem una cruïlla. Deixem a mà esquerra i mà dreta
un camí, i seguim recte amunt, per un camí força ample que ens porta al coll de l'Art.
 |
| Cruïlla al coll d'Art. |
Des d'aquest indret ja gaudim d'una extensa panoràmica sobre la vall, i al davant, sobre el vessant meridional de Serra Cavallera.
Deixem el camí que segueix recte cap a Sant Martí d'Ogassa i Bruguera, i prenem el que marxa a la dreta, direcció a la colònia minera d'Ogassa i Sant Martí Surroca.
 |
| El corniol (Aquilegia vulgaris) creix a la vorada dels boscos humits. |
Passem una línia elèctrica i, just al davant, s'obre un gran esvoranc: és la pedrera de Can Benet, d'on s'extreia material per abastir la cimentera de Can Balaguer, situada una mica més avall.
 |
| Pedrera de Can Benet |
Davallem per la pista direcció est i després de fer un revolt molt marcat a l'esquerra, passem per davant de l'entrada de la impressionant pedrera. Continuem per la pista fins a una altra cruïlla on hi ha un enorme roure.
Aquí deixem les marques del Camí de Vidabona que continuen per la pista principal recta avall, i prenem la pista forestal de l'esquerra. Continuem ara força planers per unes feixes cobertes d'herbassar i romegueres, i amb bones vistes sobre la cimentera de Can Balaguer.
 |
| Cimentera de Can Balaguer. |
Arribem a un encreuament i continuem recte seguint la pista forestal que marxa planera, direcció nord, per entremig del bosc de pi roig. A estones, per entremig dels arbres, veiem la bonica Serra Cavallera, coberta de prats i ressalts rocosos.
 |
| Erinus (Erinus alpinus) |
L'erinus (Erinus alpinus) és una planta rupícola de la família de les Escrofulariàcies, de flors diminutes i que viu a les fissures de les roques calcàries.
Arribem a una bifurcació i prenem la pista de la dreta, que davalla lleugerament. Més endavant trobem una altra bifurcació i continuem per la de la dreta, pel Camí de Can Maideu, que es manté a la mateixa alçada, sense guanyar ni perdre altura.
Poc més enllà, el camí entre dins d'un petit túnel excavat a la roca per traspassar un petit contrafort rocós que ens condueix a l'entrada del nucli d'Ogassa.
 |
| Túnel de la via de Dalt. |
Aquest camí que seguim coincideix amb el traçat de l'antiga via fèrria, avui condicionada pel cicloturisme.
 |
| Arribant a Ogassa. |
Seguim pel traçat de l'antiga via i arribem a la plaça Dolça, ja a Ogassa.
Travessem per entremig d'una zona d'aparcament i per davant d'uns garatges i sense travessar la carretera, arribem a un torrent i a les restes d'una entrada a la galeria de la Mina Dolça.
Seguim per un sender senyalitzat amb pintura groga i indicat com la Ruta Vides de Carbó i arribem al Museu Miner d'Ogassa. Diversos plafons informatius ens expliquen la vida i història de la gent i el poble d'Ogassa i la seva relació amb el carbó.
 |
| Museu Miner d'Ogassa. |
L'activitat minera fou molt intensa a finals del segle XIX, i les mines d'Ogassa eren unes de les més productives de tota Espanya d'on s'extreia carbó d'alta qualitat. Més tard, degut a l'exhauriment del carbó es van anar abandonant.
La majoria de les mines que hi hagué a Ogassa eren en galeria i actualment són inaccessibles, però al voltant encara es conserva un conjunt industrial que documenta les tècniques d'explotació i extracció de l'hulla, i les relacions socioeconòmiques dins de la conca minera en plena revolució industrial a Catalunya.
 |
| Camí a la Mina Dolça. |
Deixem el Museu Miner i fem mitja volta per retornar pel mateix camí a la plaça Dolça. Continuem per on hem vingut, però quan arribem a la bifurcació abans de travessar el túnel, prenem el camí de l'esquerra que és el camí que seguien les vagonetes carregades de carbó fins a la Meseta de Baix.
 |
| Avinguda de les Mines, a Ogassa. |
 |
| Via de Baix. |
Creuem el túnel de la Via de Baix i seguim aquest camí ample i de bon caminar que ressegueix l'antiga via de Baix, sense guanyar ni perdre alçada, sempre a la mateixa altura, i gaudint de les vistes cap a Serra Cavallera i la frescor del bosc.
 |
| Restes de la fàbrica cimentera de la colònia Balaguer. |
Arribem a un mirador sobre l'antiga fàbrica de ciment de Can Balaguer, ara en runes, i que es nodria de l'extracció de roca calcària de la pedrera de Can Benet, i que cremava l'hulla que s'extreia de les mines d'Ogassa.
 |
| Cimentera de Can Benet a la colònia Balaguer. |
Passem una cruïlla i continuem planers seguint la Ruta del Ferro senyalitzada ara com a "Caminos Naturales".
 |
| Orquis maculat (Dactylorhiza fuchsii o Orchis maculata). |
L'orquis maculat (Dactylorhiza fuchsii o Orchis maculata), és una altra orquídia que floreix entre els mesos de maig i juliol, força comuna en aquest sector del nostre territori i que creix en els prats i vorades frescals dels boscos humits.
Més endavant trobem les restes de la xemeneia de la cimentera de Can Benet, i continuem pel costat d'un mur de contenció.
 |
| Tram del camí miner al Bac de Can Màxim. |
Poc
després arribem a un marcat revolt on es troba la Meseta de Baix. Aquí
coincidien les vagonetes de baixada carregades de carbó i les buides que
pujaven de l'estació de Toralles. Mitjançant un "pla inclinat" i
utilitzant la força de gravetat, els vagons plens baixaven al mateix
temps que feien pujar els buits que continuaven cap a la plaça Dolça a
Ogassa.
Continuem pel camí que ara baixa sobtadament fent un parell de llaçades i que ens porta fins a l'antiga estació de Toralles.
 |
| Font de Toralles. |
 |
| Antiga estació de Toralles. |
A partir d'aquí, el traçat de la Ruta del Ferro i del Carbó segueix paral·lel a la riera de Malatosca i es converteix en un bonic passeig.
 |
| Ruta del Ferro i el Carbó a Toralles. |
Més avall, la ruta travessa la carretera GIV-5211 i continua per la vall de Malatosca seguint el traçat ara empedrat, fins a l'entrada de Sant Joan de les Abadesses.
 |
| Lliri dels blats (Gladiolus italicus). |
El Lliri dels blats (Gladiolus italicus) també anomenat espadella, és una espècie de gladiol autòcton que pertany a la família de les Iridàscies. És considerada una mala herba i creix en els camps de cereals de la terra baixa i fins als 1.350m d'alçada. És de distribució mediterrània.
 |
| Gratapalles (Emberiza cirlus). |
El Gratapalles (Emberiza cirlus) és un petit ocell de l'ordre dels Passeriformes, resident comú al nostre territori i que viu en espais oberts, principalment el trobarem en els conreus de cereals, als matollars i prats montans, i a les brolles i prats mediterranis. S'alimenta de llavors, fruits silvestres i insectes.
Just abans d'entrar a Sant Joan de les Abadesses, trobem una cruïlla i la senyalització del GR1. Allà, prenem un sender a l'esquerra que en poc més de cinc minuts ens porta al bonic gorg de Malatosca, que val la pena visitar.
 |
| Gorg de Malatosca. |
Després de gaudir de la bellesa del gorg que forma la riera de Malatosca, que poc més avall desemboca al riu Ter, retornem al camí de la Ruta del Ferro i el Carbó.
Continuem per l'antic traçat de les vies, i després de travessar la carretera d'Ogassa un altre cop, arribem a l'antiga estació de Sant Joan de les Abadesses, ara reconvertida en l'Alberg Rural de la Ruta del Ferro.
 |
| Arribant a l'antiga estació de Sant Joan de les Abadesses. |
El tren va arribar a Sant Joan de les Abadesses el 1880 per transportar el carbó que s'extreia a les mines d'Ogassa i, cent anys més tard hi va circular l'últim tren.
Creuem el parc de l'Estació i retornem al punt d'inici i final de la ruta, al pont Vell.
 |
| El pont Vell de Sant Joan de les Abadesses. |
Ruta realitzada a principis de juny del 2016.
Em sembla una proposta fantàstica per recórrer en qualsevol estació de l'any. Molt interessant el poder alternar el gaudi de la natura, amb racons de la història obrera del nostre país. Felicitats per la ruta que em fa somniar desperta.
ResponEliminaGràcies lanenanora, com tu dius, aquesta ruta es pot fer en qualsevol època de l'any, ideal per la primavera, la tardor i els dies d'hivern amb solet!
ResponElimina