Ascensió al Comanegra:
el cim més alt de la Garrotxa
Beget, Alta Garrotxa, Ripollès-Garrotxa
Prepirineu oriental
Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa
Aquesta ruta circular al puig de Comanegra ens portarà a ascendir a aquesta talaia privilegiada de l'Alta Garrotxa situada al límit fronterer amb el Vallespir i dins de l'Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa. Començarem l'itinerari al poble de Beget, pertanyent al Ripollès i just al límit amb la Garrotxa, des d'on ens endinsarem a les frondoses boscúries i els abruptes i esquerps relleus calcaris dels contraforts més orientals de la serralada pirinenca. Descobrirem per què aquesta zona l'anomenen les garrotxes: les terres aspres i de mala petja.
 |
| Panoràmica de l'Alta Garrotxa i el Pirineu més oriental |
L'itinerari comença a l'església de Sant Cristòfol de Beget i puja per la carena de Ricolta cap al pla de la Primavera i la collada Fonda. Segueix per la carena fronterera direcció a llevant fins al puig de Comanegra, a 1.557m. d'altitud. Des del cim, davalla vers a migjorn cap a la Bassa de Monars i continua cap al petit nucli de Monars i l'església de Sant Sebastià. Segueix cap a Sant Miquel de Meians i davalla per sota el cingle de les Gralles direcció a ponent i cap al coll del Tossal Gros. El recorregut continua cap a ponent i baixa cap al torrent de les Valls per pujar novament cap al coll de l'Algar. Des d'aquest punt, perd altura flanquejant per sota els cingles del Barrancot per enllaçar amb el GR11 a les Planes del Barrancot i a tocar la riera de Beget. A continuació segueix paral·lel el curs d'aigües amunt fins a retornar al pintoresc poble de Beget.
 |
| Panoràmica de Beget |
Durant el recorregut descobrirem l'extens i característic alzinar de l'Alta Garrotxa i la fageda del vessant francès del Comanegra. Recorrerem els abruptes relleus calcaris formats per nombrosos cingles i fondalades on abunden el porc senglar, diversos còrvids i hi nidifiquen els voltors. Ascendirem al cim més alt de la Garrotxa, visitarem el petit i pintoresc poble de Beget i descobrirem el veïnat de Monars, un nucli ocupat des de fa molts anys. A excepció del concorregut cim del Comanegra, durant la resta de l'itinerari gaudirem de la solitud d'aquest indret feréstec i a la vegada tan seductor.
L'Alta Garrotxa és un territori situat a cavall del Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà que abraça els contraforts calcaris de l'extrem més oriental de la serralada pirinenca. La morfologia càrstica de l'indret ha donat un marcat caràcter a l'Alta Garrotxa, on els cingles abruptes, les valls profundes i els frondosos alzinars conformen un paisatge complex, caòtic, laberíntic i feréstec que sedueix als amants de la mitja muntanya més esquerpa i solitària. Engorjats, cingleres, rieres, baumes, coves, alzinars, ermites i masos despoblats són alguns dels principals atractius d'aquesta zona tan singular i distinta dels territoris més humans i humanitzats que l'envolten, com la resta de la Garrotxa, el Ripollès, l'Alt Empordà o el Vallespir. El Comanegra, que s'alça fins als 1.557m d'altitud, és el cim més alt de la Garrotxa, i curiosament, gaudeix d'un aspecte totalment oposat a la fesomia de l'Alta Garrotxa: en destaquen els prats a la solana i l'espectacular fageda a l'obaga, amb el petit veïnat de Monars a les seves faldes.
 |
| Les garrotxes són les terres aspres i de mala petja |
Potser també t'interessa:
Punts forts de la ruta:
- Les vistes panoràmiques des del cim del Comanegra.
- Els alzinars de l'Alta Garrotxa.
- El petit veïnat de Monars.
ITINERARI SOBRE MAPA
 |
| Itinerari sobre mapa de l'ICC fet amb el CompeGps |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 23,11 km
Desnivell: +/- 2.145 m
Dificultat: molt exigent. Itinerari que supera un desnivell molt important i una distància considerable. Tot i tractar-se una ruta de mitja muntanya, no cal menystenir-la, ja que l'indret és laberíntic i aïllat, el recorregut transcorre per boscos, per diferents tipus de senders, alguns força perdedors, i cal tenir experiència per orientar-se. A més, alguns trams de l'itinerari són exposats, i un mal pas podria comportar una caiguda al buit. Itinerari recomanat a persones habituades a caminar per terreny de mitja muntanya i amb experiència i coneixement previ de l'Alta Garrotxa.
Temps aprox. (sense parades): 7h35'
Altitud màxima: 1.557 m
Altitud mínima: 424 m
Punt d'inici: Beget (església de Sant Cristòfol).
Època: primavera, tardor i hivern (a l'estiu hi pot fer molta calor).
Observacions: Cal recordar, que en la major part de l'itinerari no tindrem cobertura mòbil.
+ info
Recomanacions: cal anar ben proveït d'aigua, ja que no en trobarem en tot el recorregut.
Consulta la meteo
Mapa recomanat:
- Alta Garrotxa - Escala 1:25.000 Editorial Alpina
Accés al punt d'inici: des de Vic, agafar la C-17 fins a Ripoll. Continuar per l'N-260 fins passat Sant Joan de les Abadesses i seguir per la C-38 fins a Camprodon. Continuem per la C-38 direcció a Molló i prenem la GIV-5223 direcció a Rocabruna i Beget. Seguim per aquesta carretera poc més de 14 km fins al poble de Beget, on just a l'entrada trobem un aparcament. (79,5 km i 1h26min).
Descarrega't el track
PERFIL ALTITUDINAL
 |
| Perfil altitudinal de l'itinerari realitzat amb el CompeGps |
Comencem el recorregut a l'església de Sant Cristòfol de Beget, al voltant de la qual es va construir el poble de Beget, actualment pertanyent al municipi de Camprodon i a la comarca del Ripollès.
 |
| Església de Sant Cristòfol de Beget |
L'església de Sant Cristòfol de Beget és un magnífic exemple del romànic de l'Alta Garrotxa, on en destaquen entre d'altres el campanar de quatre pisos, les arcades cegues llombardes, però sobretot, la talla de fusta policromada del Crist en Majestat que data del segle XII, coneguda com la Majestat de Beget i considerada una de les obres més importants de l'escultura del romànic català. L'església de Sant Cristòfol va ser construïda durant els segles XI i XII per ordre del monestir de Sant Pere de Camprodon.
 |
| Portalada de l'església de Sant Cristòfol |
Sortim direcció SE., travessem pel pont de Beget la riera de Beget, i continuem cap a la petita plaça Major del poble. Seguim avall i travessem la riera del Trull per un pont.
 |
| Pont del Trull i carrer de la Font |
Girem a la dreta pel carrer de la Font, i enfilem cap a unes cases en ruïnes seguint les marques de pintura groga fins a arribar a una pista, on les deixem i seguim la pista a la dreta direcció S. Poc més endavant enllacem amb una pista més important, just en un revolt.
 |
| Vistes de Beget pujant cap al Sunyer |
Seguim el brancal de l'esquerra que s'enfila pels prats de la Roca cap a la masia del Sunyer, ara dedicada al turisme rural. Passem per sota la masia i continuem fins a un revolt, on prenem un corriol que puja fent drecera i ens condueix al collet del Sunyer.
Creuem la pista i enfilem pel mig de l'alzinar per un corriol senyalitzat amb pintura verda que primer pel llom, i després pel vessant de llevant, flanqueja sota els cingles de Migdia. Resseguim la solana del Sunyer fins a un punt on el camí es bifurca.
 |
| El sender als cingles de la Ricolta |
Prenem el corriol de l'esquerra marcat amb dues ratlles de pintura verda que s'enfila pendent amunt entre l'alzinar per atènyer, després d'una forta pujada, la carena dels cingles de la Ricolta.
Carenem direcció nord, en alguns trams decantant-nos cap al vessant de ponent, i d'altres ben bé per la carena, fins a arribar al collet del Clotic.
 |
| Almesquí (Narcissus assoanus) als cingles de la Gralla |
Seguim gairebé pel fil de la carena, direcció NE, pel cim dels cingles de la Gralla, amb un vessant meridional força escarpat i des d'on gaudim d'extenses vistes sobre la complexa orografia del sector.
 |
| Terraprims dels cingles de la Gralla i puig de Comanegra |
Passem pel coll del Boix i una mica més amunt travessem la pista de Monars. Continuem per uns prats i cap a un abeurador, i enfilem el pendent força esclarissat on creixen alguns pins i ginebrons, fins a arribar als plans de Primavera i al coll de Primavera o collada Fonda, al límit fronterer amb el Vallespir.
 |
| Collada Fonda |
Ens sorprèn veure l'espectacular fageda que guarneix el vessant obac de la muntanya, que contrasta notablement amb l'alzinar i els prats que cobreixen la solana.
 |
| La fageda del vessant nord a la carena fronterera |
 |
| Vistes als Pirineus orientals carenant cap al Comanegra |
Des d'aquest punt gaudim ja d'impressionants vistes sobre els cims més orientals del Pirineu, amb el massís del Canigó, el Costabona i la zona d'Ulldeter.
 |
| Carenant cap al puig de Comanegra |
 |
| Dent de ca (Erythronium dens-canis) |
A la carena del Comanegra, i molt a prop del cim i a tocar de la fageda, hi trobem la dent de ca (Erythronium dens-canis), una planta de la família de les Liliàcies que habita als prats i a les landes i que destaca per les seves fulles tacades i les seves flors liloses i capbaixes, amb els pètals girats enrere. Floreix molt d'hora, just fondre's la neu, i és més aviat pròpia de les muntanyes atlàntiques.
 |
| Carenant pel límit fronterer |
Més amunt també hi trobem una altra Amaril·lidàcia de floració primerenca, el narcís de muntanya (Narcissus pseudonarcissus), de flors grans d'un groc pàl·lid i que habita als prats, en relleixos de roca i als boscos clars.
 |
| Narcís de muntanya (Narcissus pseudonarcissus) |
Carenem direcció a llevant, remuntant per prat i deixant a l'esquerra la fageda, i superant algun tram un xic abrupte, arribem sense dificultats al vèrtex geodèsic situat al cim del puig de Comanegra, a 1.557 m d'altitud.
 |
| El vèrtex geodèsic del puig de Comanegra |
Just al cim trobem un nombrós grup d'excursionistes que han fet cim abans que nosaltres i es disposen a marxar. Des del cim més alt de la Garrotxa gaudim d'extenses vistes direcció a migjorn de tota la comarca garrotxina, la cubeta olotina, la serralada Transversal i fins i tot el Montseny. Després d'una estona contemplant l'extensa panoràmica i havent descansat, begut i menjat, emprenem el llarg camí de tornada.
 |
| Des del cim del Comanegra mirant a ponent |
Desfem un tram del camí de pujada i davallem cap a migjorn pels Triaders, seguint un camí molt fressat que en un parell de llaçades ens porta a la bassa de Monars, fins a on arriba una pista accessible amb cotxe 4x4 des de Beget.
 |
| Bassa de Monars |
Des de la bassa seguim les indicacions cap a Monars i Mas de l'Om. Passem pel costat d'un abeurador i davallem per un sender direcció a llevant fins al corral de Mas Mitjà, en ruïnes.
Continuem baixant direcció sud fins a la collada de Mas Mitjà, i tombem a l'est per baixar cap a la casa de Mas Mitjà, on un burro ens mira desconfiat.
 |
| El burro de Mas Mitjà |
Travessem pel costat del mas i seguim el corriol cap a Sant Sebastià de Monars, una petita ermita d'origen romànic amb campanar de cadireta de dos ulls.
 |
| Sant Sebastià de Monars i cal Bessó |
Passem a prop del mas de Cal Bessó, situat al costat de l'ermita, i continuem pel corriol per travessar el torrent de Monars i arribar al Mas de l'Om.
El veïnat de Monars és un petit nucli ara habitat per gent vinguda de fora que l'han anat recuperant. He de dir, que sempre que he passat per aquest indret, i en concret pel Mas de l'Om, he rebut molt bon tracte, i he d'agrair-los enormement la vegada que em van oferir aigua després d'hores de travessa sense beure'n ni mica (són aquells detalls que no se t'obliden mai). Ah, i tampoc oblidaré mai la vegada que els burros de Mas de l'Om em van robar el menjar (que pensant-ho bé, no sé per què els hi diuen burros!).
Continuem seguint el corriol, ara senyalitzat amb marques de pintura groga direcció sud, per entremig d'una roureda. Passem una font sovint seca, i arribem a una esplanada on se situa Sant Miquel de Meians, on un ramat de cavalls pasturen tranquil·lament. Aquí el corriol gira a llevant i flanquejant per sota les feixes de Meians, s'endinsa a l'alzinar. Poc abans d'arribar a una fondalada, prenem un corriol a la dreta que creua el barranc i davalla pel pendent per un vessant força inclinat per creuar-lo de nou més avall i anar a trobar un grau per on baixem amb precaució fins a sota una imponent cinglera on niuen els voltors.
 |
| Cingle de les Gralles |
Creuem pel peu del cingle seguint els rastres de corriol i ens endinsem de nou al feréstec alzinar. Durant una estona seguim amb atenció unes marques de pintura vermella i unes de PR (blanques i grogues) que ens condueixen flanquejant a mig vessant de la fondalada del torrent del Toll.
 |
| Voltors als cingles de les Gralles |
Més endavant, deixem un camí que davalla cap a Talaixà, i seguim flanquejant per sota els cingles de les Gralles, amb algun tram de camí un poc delicat, i per entremig de l'espès alzinar per remuntar cap al coll del Tossal Gros.
 |
| L'alzinar al coll del Tossal Gros |
Davallem per un camí perdedor, on els senglars (Sus scrofa), molt nombrosos en aquesta zona, s'han encarregat de fer desaparèixer qualsevol fita i rastre de camí, i sort en tenim de les marques de pintura als arbres per no perdre'ns.
 |
| Remuntant el torrent del Clot de Monars |
Arribem al torrent del Clot de Monars, i el seguim amunt pel seu llit sec, fins a un punt on el corriol surt del llit i remunta cap a sota la paret de la balma del Borrec.
 |
| Cingles de la balma del Borrec |
Resseguim un tram les parets del cingle just per sota, i enfilem de nou un fort pendent fent llaçades fins a arribar al coll de l'Algar.
 |
| Vistes des del coll de l'Algar |
Davallem cap al peu dels cingles del Barrancot i seguim les marques escadusseres de pintura groga direcció oest. Travessem un altre torrent sec i enllacem amb un camí que vé de l'estrest Escaladuix.
 |
| La riera de Beget |
Ja veiem la riera de Beget sota nostre i arribem a les Planes del Barrancot, on pasturen les vaques i on enllacem amb el GR11 que ve d'Hortmoier.
 |
| Vaques a les planes del Barrancot |
Seguim per pista paral·lels a la riera fins al pont d'en Quelet, on enllacem amb la carretera asfaltada que ve d'Oix.
 |
| Pont d'en Quelet |
 |
| Molí d'en Quelet |
Seguim per carretera, passem el molí d'en Quelet, que queda a l'altre costat de la riera, i abans de travessar la riera pel pont d'en Llobet, deixem la carretera i seguim pel costat d'un mur de pedra el curs d'aigua fins a Beget.
 |
| Imponent mur arribant a Beget |
 |
| Pont de la riera del Trull |
Entrem el poble pel carrer de la Font i retornem al punt d'inici i final del recorregut, a l'església de Sant Cristòfol de Beget.
 |
| Pont de Beget |
Ruta realitzada a mitjans d'abril del 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.