Ascensió circular al Martanyà
Sadernes, Montagut i Oix, Alta Garrotxa, Garrotxa
Prepirineu oriental
Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa
Aquesta ruta circular al cim del Martanyà ens portarà a ascendir a aquest cim modest i solitari, eclipsat pel proper i molt més freqüentat puig de Bassegoda, a la Garrotxa. El recorregut comença a prop de Sadernes, dins del terme municipal de Montagut i Oix, i transcorre íntegrament per l'Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa. Des de la vall de Sant Aniol, visitarem les ermites romàniques de Sant Feliu del Riu i Sant Aniol d'Aguja, i Sant Martí de Talaixà d'estil barroc. Caminarem per corriols poc freqüentats i perdedors, i ens endinsarem a les frondoses boscúries i als abruptes i esquerps relleus calcaris dels contraforts més orientals de la serralada pirinenca. Descobrirem per què aquesta zona l'anomenen les garrotxes: les terres aspres i de mala petja.
 |
| El Martanyà i el Caire de Comadells al vessant oest del puig de Bassegoda. |
Descripció de la ruta:
L'itinerari comença a l'últim aparcament de la pista de Sadernes, a l'Horta d'en Roca. Puja per sota dels cingles de Gitarriu cap a l'ermita de Sant Feliu de Riu i davalla cap a la masia de la Plana i el roure de Ca n'Agustí. Des d'aquí ascendeix sense treva entre l'alzinar, per tarteres i a estones arran de cingle, fins al cim del Martanyà. Davalla cap a ponent, pel fil del cingle Trencat, i pel vessant de migjorn, fins a trobar les restes de la casa de la Llosa. Per camí perdedor davalla sense respir cap a la riera de Sant Aniol. Un com a la riera, prenem el camí de Sant Aniol i per la castanyeda del Molí atenyem l'ermita i el refugi en obres de Sant Aniol d'Aguja. Des d'aquí, s'enfila seguint el recorregut del GR11 cap al Salt de la Núvia i la masia de la Quera per arribar al poble de Talaixà i a l'església de Sant Martí. Des del coll, baixa per les faldes del Ferran cap a retrobar el curs de la riera de Sant Aniol i enllaça amb el camí d'anada just passat el pont de Valentí.
 |
| El massís del Canigó i el límit fronterer amb el Vallespir. |
Durant el recorregut descobrirem l'extens i característic alzinar de l'Alta Garrotxa i les castanyedes de la Plana i del Molí. Recorrerem els abruptes relleus calcaris formats per nombrosos cingles i fondalades on abunden el porc senglar, els muflons i diverses espècies d'ocells forestals. Ascendirem al cim del Martanyà, des d'on gaudirem d'àmplies vistes de l'Alta Garrotxa, el Canigó, el Bassegoda, el Ferran i la vall de Sant Aniol. Visitarem el petit poble de Talaixà, ara ja abandonat i l'emblemàtica ermita de Sant Aniol d'Aguja. El Salt de la Núvia, el roure de Ca n'Agustí, el pont d'en Valentí, ... Són moltes les atraccions d'aquest recorregut a trams feréstec i solitari, però al mateix temps captivador.
 |
| El cor de l'Alta Garrotxa des del Martanyà. |
Descripció del lloc:
L'Alta Garrotxa és un territori situat a cavall del Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà que abraça els contraforts calcaris de l'extrem més oriental de la Serralada Pirinenca. La morfologia càrstica de l'indret ha donat un marcat caràcter a l'Alta Garrotxa, on els cingles abruptes, les valls profundes i els frondosos alzinars conformen un paisatge complex, caòtic, laberíntic i feréstec que sedueix als amants de la mitja muntanya més esquerpa i solitària. Engorjats, cingleres, rieres, baumes, coves, alzinars, ermites i masos abandonats són alguns dels principals atractius d'aquesta zona tan singular i distinta dels territoris més humans i humanitzats que l'envolten, com la resta de la Garrotxa, el Ripollès, l'Alt Empordà o el Vallespir.
La vall de Sant Aniol és una vall orientada de nord a sud i un pas natural entre la Garrotxa i el Vallespir, que durant èpoques passades ha estat el principal eix de comunicació entre les poblacions d'ambdues bandes de la frontera. El Martanyà (1.031 m), amagat sota l'emblemàtic puig de Bassegoda, i eclipsat per altres indrets de més renom, és un cim solitari, boscós i un magnífic exemple de la terra aspre i de mala petja de l'Alta Garrotxa.
 |
| Carena del puig de Sant Marc al pic de les Bruixes. |
Potser també t'interessa:
Punts forts de la ruta:
- Els corriols perdedors i els camins solitaris del Martanyà.
- Les vistes panoràmiques des de Talaixà.
- Els frondosos alzinars de l'Alta Garrotxa.
- El Salt de la Núvia i l'engorjat de la riera de Sant Aniol.
- Les ermites de Sant Feliu de Riu, Sant Aniol d'Aguja i de Sant Miquel de Talaixà.
ITINERARI SOBRE MAPA
 |
| Itinerari sobre mapa de l'ICC |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 18,44 km
Desnivell: +/- 1.470 m
Dificultat: molt exigent, principalment per la dificultat d'orientació en la baixada del Martanyà, però també perquè supera un desnivell força important i una distància considerable. Tot i tractar-se una ruta de mitja muntanya, no cal menystenir-la, ja que l'indret és laberíntic i aïllat, el recorregut transcorre per boscos, per diferents tipus de senders, alguns força perdedors i no senyalitzats, on cal tenir experiència per orientar-se. A més, alguns trams de l'itinerari són exposats, i un mal pas podria comportar una caiguda al buit.
Itinerari recomanat a persones habituades a caminar per terreny de mitja muntanya i amb experiència i coneixement previ de l'Alta Garrotxa.
Temps aprox. (sense parades): 5 h 55 min
Altitud màxima: 1.031 m
Altitud mínima: 293 m
Punt d'inici: pàrquing l'Hort d'en Roca (Sadernes).
Època: primavera, tardor i hivern (a l'estiu hi pot fer molta calor).
Observacions:
Cal recordar, que en la major part de l'itinerari no tindrem cobertura mòbil. En cas de necessitat tenim el refugi lliure de Talaixà. En un futur, es preveu l'obertura del refugi de Sant Aniol, actualment en obres.
Recordeu que la pista de Sadernes de la circulació restringida els mesos d'estiu i per setmana Santa. Consulteu a la pàgina del Consorci de l'Alta Garrotxa. Si està tancada, caldrà afegir 5 km més al recorregut.
Tingueu en compte que l'aparell GPS té errors de precisió en la posició, en aquests valls tancades i engorjats. Per això, el track ha estat corretgit manualment sobre el mapa topogràfic de l'ICC per tal de minimitzar els errors.
Recomanacions: cal anar ben proveït d'aigua, ja que només en trobarem a la font de Sant Aniol d'Aguja.
Mapa recomanat:
• Alta Garrotxa - Escala 1:25.000 Editorial Alpina
Accés al punt d'inici: des de Vic, preneu la C-17 direcció a Ripoll i agafeu la sortida 69 en direcció a Olot per la C-37. Creuer Olot i preneu la A-26 direcció a Besalú/Figueres. Sortiu per la sortida 75, a N-260z en direcció a GI-P-5233/Montagut I Oix/Sant Jaume de Llierca/Castellfollit de la Roca . A la rotonda, agafeu la segona sortida per GIV-5233 fins a Montagut. Passeu Montagut i preneu a l'esquerra la GIV-5231 direcció a Sadernes. Un cop a l'hostal de Sadernes, continuem per la pista poc més de 2 km fins a l'últim aparcament, a l'Horta d'en Roca, on poden estacionar poc més de 5 cotxes (63,6 km i 1h05min).
TRACK DE LA RUTA
PERFIL ALTITUDINAL
 |
| Perfil altitudinal de l'itinerari realitzat amb el CompeGps |
Descripció del recorregut:
Comencem l'itinerari al petit aparcament de l'Hort d'en Roca, sovint ple per la multitud d'escaladors que freqüenten aquesta coneguda zona d'escalada esportiva.
 |
| Pàrquing de l'Horta d'en Roca. |
Sortim per la pista direcció nord seguint paral·lels al riu Llierca, passem un pont nou sota una paret, des d'on veiem l'hostal de Ca la Bruta a l'altre costat del curs d'aigua, i arribem al trencall del pont de Valentí, que és per on tornarem.
Antigament, el camí Ral que unia la Sadernes i Sant Llorenç de Cerdans, al Vallespir, era notablement transitat per traginers, carboners, trabucaires, maquis, carlins, contrabandistes, etc. que vivien o treballaven en aquestes terres, negociaven, robaven, o s'amagaven. Aquest camí uneix l'Alta Garrotxa amb la comarca francesa del Vallespir, i actualment és molt transitat pels nombrosos excursionistes que visiten Sant Aniol d'Aguja.
Continuem per la pista uns metres més fins a trobar un corriol a la dreta senyalitzat amb les marques grogues d'Itinerànnia i una de verda i una de taronja. Seguim aquest corriol que s'enfila fent ziga-zagues per sota dels cingles de Gitarriu, i guanya alçada sense treva.
 |
| Cingles sobre el salt de la Núvia sobre la vall de Sant Aniol. |
 |
| Cingles de Gitarriu. |
Deixem diversos corriols a mà esquerra que ens portarien cap als cingles i continuem seguint les marques de pintura que, més amunt, giren al nord i continuen resseguint el faldar, amb vistes al cim del Ferran i al grau Sadidorta a l'altre costat de la vall.
 |
| Puig de Plansesserres i el Ferran. |
Al cap d'uns 0:45 h d'haver sortit, atenyem l'església de Sant Feliu de Riu, en una clariana del frondós bosc mediterrani.
 |
| Sant Feliu de Riu. |
Sant Feliu de Riu és una església d'origen romànic situada a l'antic poble de Riu, en el sector nord-oest de la serra de Gitarriu, sobre la riba esquerra de la riera de Sant Aniol. És una construcció romànica del segle XII, d'una sola nau amb volta apuntada i campanar d'espadanya de doble obertura. Des d'un principi va pertànyer al monestir de Sant Aniol d'Aguja, però més tard va passar a ser possessió de Sant Llorenç de Sous.
Deixem l'ermita enrere i girem a l'est tot seguint una pista en lleugera pujada, per tot seguit, davallar a trobar la pista que ve de Sadernes i que va cap a la vall de Riu, on trobem un indicador.
 |
| El Martanyà des de vall de Riu. |
La vall de Riu, antigament fou el pas obligat dels camins que connectaven l'Alta Garrotxa i l'Empordà, i un punt estratègic pel contraban, els trabucaires i els enfrontaments entre carlins i liberals.
Seguim un tram pista amunt i la deixem, en un revolt, per continuar per una pista secundària que travessa la bonica castanyeda de la Plana.
 |
| La castanyeda de la Plana. |
L'alzinar és el bosc amb més extensió a l'Alta Garrotxa, seguit de molt lluny per la roureda de roure martinenc, la fageda, la pineda de pi roig i amb molta menys presència i extensió apareixen petits claps de castanyeda (Castanea sativa), com la de la Plana, la de Ca n'Agustí o la del Molí. L'explotació intensiva que van patir els boscos de l'Alta Garrotxa a partir de l'edat mitjana, i el seu posterior abandonament durant el segle XX, i principalment la seva segona meitat, ha comportat una uniformització de les masses forestals, en aquest cas de l'alzinar (Quercus ilex), que s'ha regenerat sovint a partir dels rebrots, formant un bosc molt frondós i amb exemplars petits i homogenis.
Davallem cap a la masia de la Plana des d'on gaudim d'esplèndides vistes sobre el vessant est del Bassegoda i el Martanyà just al nostre davant.
 |
| El Martanyà i el Bassegoda des del mas la Plana. |
 |
| Masia de la Plana, a vall de Riu. |
Just passat el mas, sota les pastures de la Plana, i abans d'un revolt a la dreta, prenem un corriol força desdibuixat, on alguna fita ens marca el traçat que ens davalla cap al llit sec del torrent del Tumany, i just travessar-lo ens trobem l'espectacular roure de Ca n'Agustí, sota les pastures de Ca n'Agustí i als peus del vessant sud del Martanyà.
 |
| Pastures de la Plana. |
 |
| Roure de Ca n'Agustí. |
El roure de Ca n'Agustí és un roure martinenc (Quercus pubescens) de grans dimensions que possiblement, com d'altres similars i propers, va salvar-se de la tala deguda a l'expansió de la població cap a les zones de muntanya del segle XVIII, gràcies a una reial ordre que va regular l'explotació, la conservació i la repoblació dels boscos.
Darrere l'imponent roure martinenc, agafem un corriol que puja pel mig de la frondosa boscúria, senyalitzat amb unes marques grogues força desgastades i unes de blaves. Pocs metres amunt, deixem les marques grogues i seguim un corriol a la dreta que s'eleva sense donar-nos ni un moment de respir.
 |
| Camí d'ascensió al puig de Martanyà. |
 |
| Senyalització del corriol al Martanyà. |
 |
| Ca n'Agustí. |
Ascendim fent marrades, entre l'alzinar i les tarteres calcàries del vessant de migjorn del Martanyà, fins a arribar a una enorme fletxa blava i al pas de les Estunes, un pas aeri sobre l'engorjat.
 |
| Tarteres calcàries al vessant sud del Martanyà. |
 |
| Pas de les Estunes. |
Fem un parell de llaçades direcció NO, per guanyar altura, i seguim el corriol que flanqueja direcció nord per sobre els cingles, que queden mig amagats entre la frondosa boscúria però que s'insinuen amenaçadorament a la nostra dreta. Resseguim aquest camí sobre la cinglera amb precaució i, una mica més endavant, quan el pendent de l'esquerra es suavitza, enfilem direcció NO per atènyer la carena NE del Martanyà.
Arribem a una zona amb pins i petites basses on els pobladors per excel·lència de l'Alta Garrotxa, els senglars (Sus scrofa), gaudeixen dels seus apreciats banys de fang lluny dels caçadors.
 |
| Rastres dels porcs senglars al Martanyà. |
Girem al SO i per entremig del bosc de pi roig amb alguns exemplars de faig, pugem pel llom ample que ens condueix a una segona bassa, força més gran, i el petit turó que corona el cim del Martanyà, situat a 1.031 m d'altitud i a 1:00 h del roure de Ca n'Agustí.
 |
| Cim del puig de Martanyà. |
 |
| Petit pessebre al cim del Martanyà. |
Des del cim, envoltat de l'espès alzinar, es deixa entreveure el cor de l'Alta Garrotxa, amb el massís del Canigó presidint el paisatge pirinenc.
 |
| Relleus escarpats i valls profundes a la vall de Sant Aniol. |
Després de fer un mos i gaudir del paisatge i la tranquil·litat d'aquest indret, comencem el descens per la carena oest, tot seguint unes marques grogues força desgastades que trobarem a l'escorça dels pins.
Davallem amb molta atenció per no perdre les marques, ja que el corriol es desdibuixa i el podem perdre molt fàcilment. Més avall continuem baixant per entremig de l'alzinar, seguint unes marques, que quasi no es veuen, de color vermell, seguint un rumb aproximat de 250° OSO. Anem perdent altura gradualment per l'ample llom, que més avall es va estrenyent fins a portar-nos al fil de la cresta del cingle Trencat.
 |
| Senyalització del corriol de baixada al vessant oest del Martanyà. |
 |
| El frondós alzinar muntanyenc del Martanyà. |
Des del crestall del cingle Trencat gaudim d'esplèndides vistes sobre el Ferran, Talaixà, la carena del puig de Sant Marc i el puig de les Bruixes, l'engorjat de Sant Aniol i els cingles de les Canals.
 |
| El puig de Sant Marc des del cingle Trencat. |
Aproximadament a la cota 800, el corriol gira sobtadament a l'esquerra, direcció sud, i davalla cap al vessant de migjorn, per un camí força marcat.
 |
| Baixant entre l'alzinar pel vessant de migjorn. |
Perdem altura sense descans pel vessant solell del Martanyà fins a la cota 650, on deixem el camí marcat amb pintura groga que ens conduiria de nou al roure de Ca n'Agustí. Girem al SO per davallar tot seguint rastres de sender, per un tram força perdedor, fins a trobar una clariana on encara queden restes de les feixes de l'antiga masia de la Llosa.
 |
| Les feixes del mas abandonat de la Llosa. |
Durant els últims 100 anys l'Alta Garrotxa ha patit un fort despoblament, que es va accentuar a partir dels anys 60. Caminant per aquestes terres aspres i de mala petja trobem nombrosos testimonis que aquesta terra va ser fortament habitada: feixes i masos enrunats s'amaguen sota les bardisses i l'extens alzinar. Les dificultats per subsistir en aquest indret i la falta de comunicacions feren que, a poc a poc, els habitants abandonessin aquestes terres per buscar millors condicions de vida als pobles i ciutats.
Sota les feixes, apareixen nous rastres de corriol i alguna fita que davallen pel mig de la boscúria, cada cop més espessa i impenetrable, i baixem direcció a ponent cap a l'engorjat del riu de Sant Aniol.
 |
| Fites baixant de la Llosa cap a la riera de Sant Aniol. |
A l'últim tram del sender, cal anar amb molt de compte de no tirar pedres sobre el camí de sant Aniol, que ens queda just a sota, i de no relliscar. Agafats amb els boixos baixem els últims metres i enllacem amb el camí de sant Aniol, poc més amunt de la presa del Gomarell.
 |
| Les transparents aigües de la riera de Sant Aniol. |
La riera de Sant Aniol és un curs fluvial que es caracteritza per la irregularitat del seu cabal, com bona part de les rieres i torrents de l'Alta Garrotxa, que tenen el llit sec bona part de l'any i avingudes sobtades i violentes en cas de pluges fortes. Es diu, que l'aigua del riu Llierca, junt amb la del riu Borró, per un sistema d'aqüífers subterranis alimenta les surgències del llac de Banyoles.
Seguim ara el camí a sant Aniol d'Aguja, força freqüentat, que segueix paral·lel al curs del riu. Travessem la riera a la gorga del Citró, on abans hi havia un pont que l'aiguat del 2014 es va endur, i seguim pel vessant esquerre (la dreta orogràfica), aigües amunt.
 |
| La gorga del Citró. |
Arribem a una cruïlla i deixem el camí principal a sant Aniol per agafar el camí de la dreta, més llarg però menys freqüentat, i que ens condueix per la castanyeda del Molí a sant Aniol d'Aguja.
 |
| Església de Sant Aniol. |
Sant Aniol d'Aguja és una ermita romànica situada a la vora de la riera de Sant Aniol, al fons de la vall d'Aguja. Es creu que l'origen del monestir de Sant Aniol d'Aguja ve de la destrucció del monestir de Santa Maria d'Arles del Vallespir, per part dels normands, el 858 - 860. Aquest fet féu que alguns dels monjos, encapçalats per l'abat Ricimir, marxessin d'allà i s'instal·lessin a la vall d'Aguja creant el monestir de Sant Aniol. Més tard, els monjos benedictins abandonaren el monestir de Sant Aniol i s'establiren al de Sant Llorenç de Sous, a la muntanya del Mont. Durant forces segles, el monestir de Sant Aniol d'Aguja, i després el de Sant Llorenç de Sous, van ser els més importants de l'Alta Garrotxa.
 |
| Porta d'entrada a l'església de Sant Aniol. |
Com cada any a finals de primavera, coincidint amb la segona Pasqua, se celebra l'Aplec de Sant Aniol d'Aguja, conegut popularment per l'aplec dels Francesos, ja que s'hi reuneixen centenars de persones vingudes de la Garrotxa, i d'altres de Sant Llorens de Cerdans, al Vallespir.
 |
| L'antiga rectoria, ara el nou refugi de Sant Aniol. |
Al costat de l'església s'alça l'antic edifici de la rectoria, ara en reconstrucció, que pròximament, esperem, obrirà les seves portes com a refugi de Sant Aniol. S'ha de reconèixer, i agrair, la gran feina feta pels Amics de Sant Aniol, molts voluntaris i gent que desinteressadament ha contribuït a fer que aquest lloc tornés a ser el que era.
 |
| Nova escultura de sant Aniol al refugi de Sant Aniol. |
Des d'aquí podríem retornar al punt d'inici pel camí de Sant Aniol, senyalitzat amb marques de pintura verda i taronja, però decidim allargar una mica més la jornada pujant a Talaixà. Sortim del costat de la font de Sant Aniol seguint el GR11, el sender transpirinenc, direcció oest.
 |
| GR 11 camí a Talaixà. |
Pugem per un camí ample i ben fressat, per entremig del bosc, que ens condueix en poc més de 0:30h des de l'ermita, passant per sota els cingles de les Manrades i al portell de la Guilla, al Salt de la Núvia.
 |
| El cingle Trencat del Martanyà. |
Aquest tram, tot i no ser difícil, és exposat, i cal estar atents, ja que un mal pas ens podria comportar una caiguda al buit.
 |
| Pas equipat i aeri al salt de la Núvia. |
La llegenda del Salt de la Núvia conta que la filla del mas la Quera va ser casada amb un home més gran que ella i que no coneixia, i en el dia del seu casament, en passar pel pas estret de la Quera, va llençar-se al buit per no haver de casar-se. A partir de llavors, el malpàs de la Quera, s'anomena el Salt de la Núvia. Hi ha una altra versió de la llegenda que comte que va ser el cavall que portava a la núvia que es va esverar amb la fressa dels trabucs dels amics del nuvi, fent caure al daltabaix del cingle a la núvia.
Des del salt de la Núvia es gaudeixen de vistes al vessant oest del Martanyà i el cingle Trencat, just enfront nostre i, mirant al sud i tancant la vall de sant Aniol: els cingles de Gitarriu i l'ermita de Sant Feliu de Riu a l'esquerra, i la cresta dels Innocents a la dreta.
 |
| La vall de Sant Aniol vista des del salt de la Núvia. |
Continuem seguint les marques blanques i vermelles del GR11, deixem un trencall a l'esquerra marcat amb pintura groga, que davalla cap a la presa del Gomeró i Sadernes, i continuem amunt, cap a la masia en ruïnes de la Quera.
 |
| Mufló femella a la Quera. |
El mufló (Ovis aries), "muflón" en castellà, és un òvid salvatge (emparentat amb les ovelles) que es caracteritza per tenir unes orelles petites i unes banyes molt grans cargolades en espiral als mascles. Les femelles no tenen banyes o les tenen molt petites. És una espècie gregària, que viu en ramats i s'alimenta de gramínies, brots d'arbres i arbustos, aglans, castanyes i altres fruits silvestres. El seu hàbitat habitual és la mitja muntanya, on predomina la vegetació mediterrània i el relleu accidentat, amb alternança de boscos i clarianes, i pot aguantar condicions extremes, per tant, a l'Alta Garrotxa es troba en el seu hàbitat ideal. Als Pirineus catalans, bàsicament n'existeixen dues poblacions: la del Pallars i l'Aran, que prové de reintroduccions fetes a Andorra, i la del Ter-Freser, que prové de reintroduccions realitzades a França. Els muflons de l'Alta Garrotxa pertanyen a aquesta darrera població.
 |
| Muflons a la masia de la Quera. |
El mas de la Quera, actualment en un lamentable estat ruïnós, va ser la casa més important del nucli de Talaixà i rodalia. Se'n tenen notícies ja des del 1579, quan pertanyia al senyor del castell de Sales sota el domini del Bisbat de Girona. El casal per la seva distribució sembla que podia haver estat fortificat i dintre seu hi havia una petita capella dedicada a la Mare de Déu del Roser.
 |
| Masia de la Quera. |
Deixem la masia de la Quera i continuem pel domini de l'alzinar muntanyenc calcícola, fins al coll de Talaixà i el petit nucli de Talaixà, amb el refugi lliure de Can Torner i l'església de Sant Martí de Talaixà.
 |
| Coll de Talaixà. |
El manifest de Talaixà deia que mentre "L'any 1918 Talaixà era un poble que comprenia trenta-tres cases amb cent trenta-un habitants, parròquia pròpia, hostal i parada de carrabiners. El 25 de setembre de 1993, Talaixà ensopeix amb la descurança i la soledat per companyes, les cases enrunades, les deus perdudes, la mil·lenària església amb la teulada esfondrada i el campanar mig aterrat espera el darrer, el definitiu esfondrament, només amb el consol d'un únic i darrer batec humà." Aquest darrer batec humà era l'últim habitant de Talaixà: en Rodri (Rodrigo Gómez Rodríguez, 1914-2000), que va impulsar la creació d'un refugi obert a tothom en aquest entorn privilegiat.
 |
| Refugi lliure de Can Torner, a Talaixà. |
Aquest bonic enclavament ens permet tenir en primer pla el majestuós pic del Ferran i la famosa cresta del Ferran.
 |
| Sant Martí de Talaixà. |
Sant Martí de Talaixà és una església situada al coll del mateix nom, a cavall entre les valls d'Hormoier i Sant Aniol, al petit poble abandonat de Talaixà i dintre del terme municipal de Montagut i Oix. L'església de Sant Matí de Talaixà es troba abandonada, igual que el poble, i fou construïda en època barroca sobre una església anterior d'origen romànic. De Talaixà es tenen notícies des de l'any 872, i fou creada pels monjos benedictins del monestir de Sant Aniol d'Aguja. Més tard degué passar a mans de la seu episcopal de Girona, i posteriorment va ser parròquia.
Deixem Talaixà, i des del coll de Talaixà prenem un corriol en direcció est senyalitzat primer amb marques vermelles i blaves, que davalla cap al pont d'en Valentí. Baixem per al mig del bosc, seguint el sender ben fressat que enllaça amb el camí de sant Aniol a tocar de l'Hostal de Ca la Bruta i el pont de Valentí.
 |
| Hostal de Ca la Bruta. |
En aquest punt, just al costat del pont de Valentí, al vessant est de la riera de Sant Aniol i sota els cingles de la Manllada, on ara hi ha una reformada i bonica casa, hi havia l'antic Hostal de Ca la Bruta, també anomenat casa de les Mosques. L'antic hostal data del segle XVIII, situat al costat de l'antic camí ral que unia Talaixà i sant Aniol d'Aguja amb la plana, era un punt de pas estratègic de traginers i carboners que anaven al mercat de Tortellà provinents del Vallespir, però també ho fou de contrabandistes i soldats. L'hostal també és força conegut per haver-s'hi rodat algunes de les escenes de "La Punyalada", la pel·lícula basada en la novel·la de Marian Vayreda. Es diu que el nom de l'hostal li ve del malnom atorgat a l'hostalera degut al seu prestigi com a prostituta. Encara que podriu deure's també, a les deficiències en les condicions d'higiene existents en l'hostatgeria.
 |
| Pont de Valentí. |
Travessem el riu Llierca pel pont medieval i enllacem amb el camí d'anada per retornar còmodament per la pista a l'Hort d'en Roca (o a Sadernes, si la pista està tancada, hi hem hagut de fer aquest tram a peu).
Una vegada més, i com sempre, em quedo amb les ganes de tornar a aquest indret que em té el cor robat! I és que l'Alta Garrotxa crea adicció, i per molts, des que la vam visitar per primera vegada, no podem deixar de tornar una vegada i una altra, i sempre ens queden racons per descobrir!
Us deixo aquest text extret de La Punyalada, de Marià Vayreda, que retrata el paisatge de l'Alta Garrotxa com ningú:
"Els sofriments morals i materials d'un captiveri passat entre les basardes de la més espantosa soledat, dins de cavernes de tothom ignorades, al fons de gorges esgarrifoses o d'impenetrables boscúries; l'espectacle continu d'una naturalesa salvatge i despietada, amb la sola companyia d'uns guardes més salvatges i bèsties que els llops que allí mateix udolaven.
La part obaga estava atapeïda de faigs, i la soleia de robustes alzines que donaven les aglans més famoses de la comarca. Els arbres centenaris es creuaven de branques, tapant la vista del cel, més per sota, era el terrer esbrossat i es caminava bé sobre un tou d'herba fina, i en les clotades sobre una gran tofa de fullaraca arremolinada pel vent; i, encara que el sol batia amb tota sa força les cingleres, regnava al bosc la misteriosa llum verdosa peculiar de la selva ombrívola."
Ruta realitzada a finals de desembre del 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.