8è. dia: Kambachen - Lhonak
 |
| Lhonak, a 4.792 m |
De bon matí, quan ens llevem, un mantell blanc ho cobreix tot. El cel és clar, sense ni un núvol, d'un blau intens i transparent com el blau de la tramuntana.
Comença a clarejar a Kambachen.
Magnífics cims nevats ens envolten per tots costats: al NE, al fons de la vall del Nupchu Khola, s'alcen el pic Nagphu (5.980m) i el pic Nupchu (6.044m), i al SE s'alça sobre la glacera del Khumbakarna, una imponent carena de cims que se succeeixen de O a E fins a culminar amb l'impressionant pic Jannu (7.711m).
El pic Nupchu (6.044 m)
El pic Nagphu (5.980 m)
Per sort, la nevada d'aquesta nit ha estat feble, només uns quants centímetres. Quan penso amb el calçat de la Michelle, que va amb bambes, un calfred em recorre el cos! El termòmetre de la lodge només marca 0°C!
Kambachen es desperta.
Habitants de Kambachen.
Ahir vam anar a dormir d'hora, a les 8.00 pm. ja érem tots tres a dins del sac i ben tapats! Com me n'alegro d'haver portat el meu sac de plomes!, el Ben i la Michelle es van colgar sota les mantes de la lodge (espero que a Lhonak hi hagi mantes, perquè sense estufa i sense mantes les poden passar magres aquest parell!).
La mestressa es prepara per fer-nos l'esmorzar.
El menjador de la White House Lodge.
Després d'un bon esmorzar sortim, ben abrigats, direcció a Lhonak.
Avui només tenim 5 hores de camí, però ascendim més del doble de metres del recomanat per aclimatar bé, però no hi ha cap altra opció: entre Kambachen, situat a 4.145 m, i Lhonak, a 4.792 m, no hi ha cap altra població ni lloc per allotjar-se, per tant, hem de superar un desnivell d'uns 750 m en pocs quilòmetres, on caldrà estar atent a qualsevol símptoma de mal d'altura.
De moment, el que més ens preocupa però, és la neu i el fred (i els peus de la Michelle).
La carena de pics fins al Jannu, sobre la glacera del Khumbakarna.
Comencem a caminar pel fons de la vall direcció NE. Ens endinsem en una bonica vall, solitària, amb enormes blocs de roca que un dia la glacera va portar fins aquí.
Camí a Lhonak.
Enormes blocs, camí a Lhonak.
Malgrat les nuvolades que comencen a créixer, al cap d'una estona el sol ja ens escalfa i per sort nostra, fon la neu del camí.
Mirant cap al sud.
Passem diversos torrents i salts d'aigua, saltant de pedra en pedra i vigilant de no caure a les fredes aigües de l'Himàlaia.
El paisatge està totalment desproveït de vegetació, ni arbustos, ni molt menys arbres, només algun clap d'herba i algun petit arbust s'arrapa en aquest ambient de roca i aigua. Estem ja per sobre dels 4.000 metres on les condicions per la vida, tant animal com vegetal, són molt dures.
Més endavant, passem de pressa una esllavissada considerable, atents per si algun roc cau.
Salt d'aigua camí a Lhonak. L'altitud suposa un ambient poc favorable per a la vida, i no només ens afecta a nosaltres, també als altres éssers vius, animals o plantes. La humitat ambiental és molt baixa, fet que comporta que els vegetals perdin aigua per evaporació i es deshidratin molt més de pressa. El fort vent erosiona el terreny, la temperatura cada cop és més baixa, la radiació solar augmenta notablement, la precipitació disminueix, etc. Tot un reguitzell de condicions extremes que fan que qualsevol ésser viu que visqui a aquesta altitud, sigui animal o planta, hagi desenvolupat una sèrie de mecanismes per adaptar-s'hi i sobreviure.
Travessant les aigües gèlides de l'Himàlaia.
Continuem guanyant altura quasi imperceptiblement, sempre paral·lels al curs d'aigua i envoltats de munts de rocs i morrenes.
Al cap de poc ja comencem a veure la glacera del Kangchenjunga: un gran riu glaçat format per dunes de gel, sorra i roques, que s'arrossega imperceptiblement entre els alts cims que s'aixequen a banda i banda de la vall.
Morrena terminal de la glacera del Kangchenjunga.
Mentrestant, els núvols creixen i es desfan, i el sol ens escalfa i ens reconforta mentre els nostres passos s'endinsen en aquest regne inhòspit, rocós, àrid i fred, que ens atrau, que ens sedueix però que, al mateix temps, també ens imposa.
Vistes sobre la glacera del Kangchenjunga.
Camí a Lhonak amb la glacera del Kangchenjunga a tocar.
Ja força amunt, hem de travessar el riu d'aigües lletoses per quatre troncs ben posats que a primer cop d'ull però, no semblen molt fiables. Travessem amb atenció, sense fer cap pas en fals que ens portaria de cap a les gèlides aigües del torrent glacial.
Travessant les gèlides aigües dels torrents glacials.
Poc més amunt, ens apareix una extensa platja formada pels sediments de la glacera del Lhonak, i una mica més enllà, en una petita planícia herbosa situada sota uns espadats, apareixen les quatre cases de Lhonak.
Sediments transportats per la glacera del Lhonak.
El petit assentament de Lhonak, a 4.792 m d'altitud.
Després d'un merescut bany de sol i una estona de descans, i quan la temperatura baixa en picat perquè cada cop són més les nuvolades, tothom desapareix: alguns van cap a la cuina a escalfar-se a la vora del foc, i els altres a preparar-se el llit, per la gèlida nit que ens espera.
La dura vida dels habitants de les muntanyes.
Aprofitant que el sol escalfa.
El Kanchen i l'NT fent migdiada a l'estil nepalí.
Deixo al Ben i la Michelle intentant tapar els forats de la nostra habitació a la "Kanchanjunga Guest House" i m'atanso a la morrena per veure la glacera de més a prop. Desgraciadament, el primer que veig és un munt d'escombraries (des de sempre els rius han estat el millor lloc per desfer-se de les escombraries, i a falta de riu, aquí tenen la glacera).
Vistes sobre la llengua glacial de la glacera del Kangchenjunga.
Malauradament, totes les escombraries van a la glacera.
Sembla que de moment el dia s'aguanta i decideixo fer un vol i enfilar-me una mica més amunt, tot guanyant uns quants centenars de metres (fins a 5.025 m) que em permeten gaudir d'àmplies vistes sobre la glacera, i al mateix temps em poden anar bé per aclimatar.
Platges sorrenques a la part frontal de la glacera de Lhonak
La glacera del Kangchenjunga vista des de 5.025 m
Part central de la llengua glacial de la glacera.
Cara nord del Wedge peak o Chang Himal (6.802 m. )
Les nuvolades creixen cap al fons de les valls.
Al final, el fred pot més que jo, i decideixo tornar per anar a escalfar-me a la vora del foc, on trobo a tothom ben abrigat.
Escalfant-nos a la cuina de la lodge.
Sopem molt d'hora i, a les 7.00 pm ja estic dins del sac a punt per passar la nit més freda del treking. Abans d'anar a dormir he anat a fer un pipi (a la intempèrie, perquè aquí no hi ha ni vàter) sota un cel serè i estrellat amb unes espectaculars vistes de la via làctia.
Des del llit no puc veure a fora per entre els taulons de la paret perquè en Ben i la Michelle hi han posat uns sacs ronyosos de color de fum, però sí que noto com passa l'airet. Em temo però, que el pitjor d'avui no serà el fred, sinó els rosegadors. Hem penjat tot el menjar en una bossa lligada amb un cordill, però em sembla que si volen arribar-hi, hi arribaran.
La nostra habitació a la Kanchanjunga Guest House.
Demà ens hem de llevar a les 4.00 am, uf, amb aquest fred no ens tinc gens de ganes! Només espero que ens faci bon temps: demà és el gran dia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.