Ruta circular a les fonts del Fluvià

Les fonts del Fluvià des dels Hostalets d'en Bas

Vall d'en Bas, Collsacabra, la Garrotxa

EIN Collsacabra

Serralada Transversal Catalana

     Aquesta ruta circular segueix un dels cursos d'aigua que alimenten el riu Fluvià fins a arribar al seu naixement. S'inicia al poble dels Hostalets, a la vall d'en Bas, i remuntant la riera de Falgars, s'enfila pels cingles de Rocafeliu fins a l'altiplà de Falgars. Continua ascendint paral·lel al torrent de la Faja i arriba fins a una de les fonts del Fluvià, als peus del port de la Faja. Ascendeix al puig de la Creu d'en Rabadà, a 1.261 m d'altitud, i davalla per la serra de Llancers fins a l'ermita de Sant Miquel de Castelló. Des d'aquest punt davalla pel torrent de Pibernat i retorna al nucli dels Hostalets d'en Bas.

Altiplà de Falgars des de la Creu d'en Rabadà

     Durant el recorregut descobrirem l'espai natural del Collsacabra, format per un altiplà envoltat de cingleres i uns característics boscos de marcat caràcter centreeuropeu. Cal recalcar la notable singularitat paisatgística de l'indret amb predomini de les fagedes i les rouredes amb una gran diversitat de flora i fauna que cal preservar. També sobresurten els corrents fluvials que marcats per una considerable pluviositat, formen salts d'aigua espectaculars que cauen per les cingleres tot alimentant el naixement del Fluvià a la vall d'en Bas.

Vall d'en Bas des de la serra de Llancers

     L'espai natural del Collsacabra està situat a la Serralada Transversal i forma una singular unitat morfològica definida per un conjunt de cingleres culminades per l'extens altiplà del Cabrerès. La seva altitud màxima correspon al puig de Cabrera, de 1.312 m. Pel sector de ponent davalla suaument cap a la Plana de Vic, mentre que pel vessant nord i nord-est està tallat per un abrupta cinglera provocada per la falla d'Hostoles, a la Garrotxa, mentre que per l'est una extensa cinglera el separa de les Guilleries a la comarca de la Selva.

Serra de Cabrera des de la Creu de Rabadà

     El riu Fluvià és un dels cursos d'aigua més importants del NE de Catalunya i l'únic riu important sense cap embassament en el seu curs. El Fluvià neix a la Serralada Transversal al peu dels cingles de Cabrera, a l'extrem meridional de la vall d'en Bas i recull les aigües de les diverses rieres i torrents que davallen del Collsacabra i el Puigsacalm. Recorre la zona volcànica de la Garrotxa passant per Olot i, després de rebre l'aigua dels seus principals afluents: la riera de Bianya, la riera de Riudaura, el Llierca, el Ser i el Turonell, davalla cap a Besalú. S'endinsa a terres empordaneses per atènyer finalment els aiguamolls de l'Empordà i el mar mediterrani on desemboca, després de quasi 100 km de recorregut, prop de Sant Pere Pescador.

Panoràmica des de Sant Miquel de Castelló

Potser també t'interessa:

• EIN Collsacabra
• La Garrotxa
  

Punts forts de la ruta:

• El naixement del riu Fluvià.
• La riera de Falgars i el torrent de la Faja.
• Les vistes panoràmiques des de la serra de Llancers.
• Les fagedes del Collsacabra.
• Sant Miquel de Castelló.

ITINERARI SOBRE MAPA

Itinerari sobre mapa de l'ICC

FITXA TÈCNICA

Tipus: ruta circular 

Distància: 14,51 km 

Desnivell: +/- 863 m 

Dificultat: exigent, principalment per la dificultat d'orientació i de desplaçament, ja que l'itinerari transcorre per diversos tipus de camins, alguns no senyalitzats i difícils de seguir. A més, cal superar algun tram aeri i un tram equipat a la baixada de Sant Miquel de Castelló. 

Temps aprox. (sense parades): 5 h 05 min 

Altitud màxima: 1.262 m 

Altitud mínima: 484 m 

Punt d'inici: Plaça Major dels Hostalets d'en Bas 

Època: tot l'any (però cal anar amb compte en situacions de pluges continuades i fortes, quan pot ser perillós travessar les rieres i els torrents). 

Observacions:

• Tram equipat amb graons metàl·lics a la canal de baixada de Sant Miquel de Castelló al torrent de Pibernat.

• En cas de fortes tempestes o pluges continuades la ruta pot no ser factible, ja que travessa diversos torrents i rieres.

• En el moment de fer la ruta, el refugi de Sant Miquel de Castelló estava tancat. Per tant, durant l'itinerari no tenim possibilitat d'aixopluc.

Recomanacions:

• Recomanem no portar gos, ja que gran part de la ruta travessa per prats amb bestiar pasturant on, probablement, trobarem els gossos que guarden el ramat.

• Recordeu que ens trobem en un espai protegit, de gran valor i fràgil. Respecteu la natura, no deixem rastre! (ni biodegradable, ni biodesagradable!). I sisplau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (rius, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca!

Més info Collsacabra

Consulta la meteo 

Mapa recomanat: 

• Collsacabra-Vall de Sau - Escala 1:25.000 Editorial Alpina (2015-2016)

Accés al punt d'inici: des de Vic, preneu la C-17 en direcció a Ripoll, i a continuació la sortida 69 per a C-37 en direcció Olot/Torelló Sud/Manlleu. Continueu direcció a Olot, travesseu els túnels de Bracons, i arribeu a una rotonda. A la rotonda, agafeu la primera sortida per C-152 en direcció St. Esteve, Els Hostalets i Rupit. Continueu per la C-153 en direcció els Hostalets, Rupit i Vic, i gireu a la dreta per la GIP-5272 en direcció als Hostalets. A l'entrada dels Hostalets, a mà dreta, hi ha un aparcament. 33 min (38,6 km)

TRACK DE LA RUTA

Powered by Wikiloc

Descarrega't el track!

PERFIL ALTITUDINAL

Perfil altitudinal de l'itinerari realitzat amb el CompeGps

Subscriu-te al blog si t'interessa conèixer més rutes!

     Comencem l'itinerari al bonic poble garrotxí d'Hostalets d'en Bas, a la vall d'en Bas.

Hostalets d'en Bas

Sortim de la plaça Major dels Hostalets, just al davant de l'església de Santa Maria, en direcció SE pel carrer de Vic. Deixem enrere el poble, passem unes cases i la masia de Corades, i arribem a un trencall on trobem un pal indicatiu del Camí de Sant Jaume.

Can Corades

Camí de Sant Jaume

Girem a la dreta, direcció a ponent, i el seguim uns centenars de metres direcció a La Coromina fins a arribar a una barrera. Just en aquest punt trobem un indicador que ens anuncia el Camí a la Portellera.

Senyalització del camí de la Portellera

Prenem el camí de l'esquerra, direcció sud, fins a trobar un tancat elèctric que ens barra el pas. Resseguim el filat elèctric per un corriol cap a la dreta, i tot seguint unes marques de pintura taronges que trobarem als arbres. 

Ens endinsem a l'alzinar muntanyenc, al bosc esclerofil·le típicament mediterrani, format per l'alzina (Quercus ilex) com a arbre dominant i un sotabosc força dens, compost per lianoides com l'heura (Hedera helix), arbustos com el boix (Buxus sempervirens)  i el galzeran (Ruscus aculeatus), i d'altres plantes com l'herba fetgera (Anemone hepatica), les violes (Viola) i gran varietat de falgueres. 

Passem per darrere la masia de la Coma i ens enfilem pel pla de les Pomeres cap a les abruptes i forestades vessants de la riera de Falgars. Travessem la riera sota els impressionants cingles de Rocafeliu i amb espectaculars vistes del salt de la Coromina que es despenja de la cinglera.

Cingle de Rocafeliu

Riera de Falgars

Al fons del torrent la vegetació és de caràcter selvàtic, amb gran varietat de falgueres com la llengua de cérvol (Phyllitis scolopendrium), abundants molses, i fins i tot amb orella d'ós (Ramonda myconi) que creix arrapada als blocs de gres que durant anys s'han anat desprenent de la cinglera. 

Després de travessar la riera, continuem per un corriol a la dreta, on de tant en tant alguna fita i marques de pintura ens marquen el camí a seguir. Enfilem fent llaçades i guanyem altura ràpidament pel vessant obac del Bosc de la Cirera, de marcat caràcter atlàntic i format, principalment, per faigs (Fagus sylvatica) i un sotabosc de boix (Buxus sempervirens).

La fageda del bosc de la Cirera

Fages

Atents sempre a les traces del camí, i alguns cartells de fusta que trobem mig menjats pels arbres, arribem a la font de la Portellera, on l'aigua brolla clara sobre les formacions de travertins.

Font de la Portellera

Travessem el petit curs d'aigua i continuem enfilant-nos fent ziga-zagues pel grau de la Portellera, gaudint d'una majestuosa fageda amb joliu (Scilla lilio-hyacinthus), típica dels vessants obacs i humits del Collsacabra.

Grau de la Portellera

Finalment arribem a la Portellera, on una muralla i una petita porta de fusta ens barren el pas.

La Portellera

Continuem amunt seguint el barranc del rec de la Portellera fins a trobar una gran fita. Un corriolet a mà esquerra, que travessa per un passadís de boixos, ens mena a una petita clariana enmig de la roureda ja a sobre dels cingles.

Formacions de carbonat càlcic al rec de la Portellera

Girem direcció NO i seguim els rastres de camí i alguna fita per entremig de l'esclarissada roureda que ens condueix cap a una torre d'electricitat just a la *carretera de Falgars d'en Bas (en aquest punt tenim la possibilitat de seguir el GR2 en direcció nord i arribar a Sant Miquel de Castelló, escurçant la ruta notablement).

Travessem la porteta que delimita el tancat d'ovelles (que hem de deixar sempre tancada), i seguim la carretera a l'esquerra uns metres, fins a trobar un pal indicatiu del GR2 i el Camí de Sant Jaume. Deixem la carretera i seguim direcció Cantonigròs - Vic, per un camí de carro.

Arribem a la següent cruïlla, just abans del torrent de la Codina, i abandonem el GR2 per seguir direcció oest cap al mas de la Codina.

Masia de la Codina

Torrent de Faja

En aquest punt entrem dins dels tancats del bestiar del mas de la Codina, on haurem de travessar nombrosos tancats, fils elèctrics i portelles, que tindrem molta cura de deixar com hem trobat (tancats, o oberts).

*Atenció amb els gossos, si en porteu vosaltres, porteu-lo ben lligat! Penseu que els gossos de la casa, i que cuiden el ramat, us poden veure com una amenaça!

A partir d'aquí ja no trobarem cap mena de senyal ni fita que ens indiqui el camí, per tant, caldrà estar molt atents a no perdre els rastres de camí.

Cal travessar el torrent de la Faja just entrant el mas, i resseguir-la aigües amunt, fins a un pontet que ens permet travessar-la de nou cap a la riba esquerra (la dreta orogràfica). Continuem pel mig dels prats del bestiar, travessem un petit torrent que baixa dels serrats que ens queden a migjorn, i just passada la confluència de torrents, tornem a travessar el torrent de la Faja. Continuem resseguint la riera per un bonic prat entapissat de lliri de neu (Galanthus nivalis), on també trobem altres plantes típiques del bosc de ribera com la gatassa o herba de les morenes (Ranunculus ficaria) o la pota de cavall (Tussilago farfara).

Lliri de neu (Galanthus nivalis) família amaril·lidàcies

Gatassa (Ranunculus ficaria), família ranunculàcies

Just quan trobem una petita construcció circular a tocar de l'aigua, travessem de nou la riera, tot meravellant-nos de l'espectacle de roca i aigua que ens ofereix el torrent de la Faja en un dels nombrosos meandres que forma.

Meandres al torrent de la Faja

Seguim ara per la riba esquerra aigües amunt, on una mica més enllà trobem un bonic salt d'aigua.

Torrent de la Faja

Salt d'aigua al torrent de la Faja

En aquest punt deixem el marge del torrent i guanyem altura per entremig de la fageda amb boix, tot remuntant un vessant força inclinat i molt humit, on creuem diversos ressoladors fins a atènyer una pista forestal.

La fageda amb boix

Bolets de soca

Seguim direcció oest i arribem al pla Cremat, on s'obre una gran clariana. Davallem de nou cap al torrent i el travessem.

Pla Cremat

Torrent de la Faja

Continuem ara per una bonica roureda de roure martinenc (Quercus pubescens) amb un sotabosc de boix (Buxus sempervirens). Més endavant, travessem un petit torrent que neix d'una de les fonts del Fluvià i, tot seguit, remuntem per la carena seguint els rastres de camí que ens condueixen al mas del Molí de Faja.

La roureda de roure martinenc (Quercus pubescens)

Travessem un dels molts tancats de bestiar, i seguim aigües amunt el torrent, cada cop més minvat, direcció al port de Faja.

Fonts del Fluvià

Poc abans d'arribar al coll, a la solana de Faja, trobem la font de Faja, on neix el torrent de la Faja i una de les principals fonts del Fluvià.

Font de Faja

A partir d'aquí, pugem els darrers metres per un camí fins al port de Faja, des d'on gaudim d'unes espectaculars vistes del Puigsacalm just al nord. A darrere, mirant a migjorn, ens queda tota la serra de Cabrera i el pla d'Aiats.

El Puigsacalm des del port de Faja

Remuntem direcció est, pel vessant cobert d'arbustos espinosos fins al llom i girem direcció nord, per endinsar-nos altre cop dins de la fageda i atènyer el punt més alt de la ruta: el cim de la Creu del Rabadà, de 1.262 m d'altura.

El Bisaura pujant a la Creu de Rabadà

La Creu de Rabadà

Després de fer una breu parada al cim, envoltats de faigs i romegueres, davallem uns metres per la carena direcció NE, on gaudim d'unes bones vistes cap als altiplans de la vall d'en Bas presidits pel petit nucli de Falgars d'en Bas.

Altiplà de Falgars d'en Bas

Continuem baixant seguint un corriol força marcat pel mig de la fageda fins al coll d'Uran. Seguim uns metres direcció nord i prenem un corriol desdibuixat senyalitzat amb pintura groga. Flanquegem el puig Satoies pel vessant de llevant fins a trobar una pista forestal de nova construcció. Seguim la pista direcció nord i arribem el coll del Pedró.

En aquest coll neix el riu Fornés, que davalla cap a ponent i s'endinsa a la comarca d'Osona on aboca les seves aigües al Ges i més enllà, al Ter.

Nosaltres retornem cap al vessant garrotxí, tot seguint un petit corriol en direcció NE que ens condueix a la carena de la serra de Llancers, a un collet sota la Tossa de Pibernat.

Fageda a la Tossa de Pibernat

Seguim el camí força trepitjat i davallem per la carena tot gaudint d'espectaculars panoràmiques cap a la vall d'en Bas, el Puigsacalm, Olot, i al fons l'Alta Garrotxa i el Pirineu, amb el majestuós Canigó, aquest any ben nevat.

El Puigsacalm des de la serra de Llancers

La vall d'en Bas i els Pirineus

Mirant en direcció est, encimbellat en un sortint rocós al final de la carena, ens apareix el nostre pròxim objectiu: Sant Miquel de Castelló.

Sant Miquel de Castelló

Seguim perdent altura tot seguint el fil carener fins a un punt on el camí es bifurca. Girem a l'esquerra i baixem pel llit d'un barranc sec, on trobem algun senyal de pintura groga. Finalment, desemboquem a una pista forestal que seguim a l'esquerra fins als Rasos de Pibernat, on trobem els senyals grocs d'Itinerànnia.

Contrast entre la fageda i l'alzinar al Ras de Pibernat

Continuem baixant per la carena dels Rasos de Pibernat direcció a llevant fins a la cota 950, on girem per davallar cap a migjorn i enllaçar amb el GR2 just on trobem un pal indicatiu d'Itinerànnia.

Enllaç amb el GR2

Seguim el camí ample i ben marcat direcció nord que ens condueix a un collet molt estret, on just abans, girem a la dreta i enfilem pels esqueis els últims metres que ens condueixen a Sant Miquel de Castelló.

Restes de l'antic castell de Sant Miquel

     En aquest indret estratègic i de difícil accés s'alcen les restes de l'antic castell dels vescomtes de Bas, amb la seva església de Sant Miquel de Castelló. És documentat el 1066 i se'n conserva només un tram de muralla, la cisterna i la capella del castell dedicada a Sant Miquel. Fou propietat dels vescomtes de Bas i més tard passà als Cabrera per herència l'any 1335. Al segle XV fou concedit al cabdill remença Francesc Verntallat. Fou assetjat pels francesos i alliberat més tard pels pagesos durant la Guerra de la Independència. Durant les guerres carlines canvià diverses vegades de mans, i va patir també les conseqüències dels fets de 1936. Finalment fou reconstruït pel grup excursionista gironí GEEG. Actualment roman tancat.

Sant Miquel de Castelló

Després de gaudir de les privilegiades vistes sobre la Garrotxa des d'aquest mirador, desfem camí fins al collet. Just al coll, surten uns rastres de sender que davallen sobtadament direcció SE tot fent llaçades per entremig del frondós alzinar. Seguim el corriol, molt poc marcat, que perd un notable desnivell en poca distància, i després d'un tram un xic aeri per sobre una cinglera, ens mena a una canal equipada amb esglaons de ferro.

Cingleres de Falgars

Canal equipada

Davallem per la canal, amb compte, però sense dificultat, i continuem baixant seguint el corriol que condueix al torrent de Pibernat.

El feréstec camí al torrent de Pibernat

Torrent de Pibernat

Baixem resseguint el fons del barranc, per un alzinar de rebrot on s'intueixen antigues terrasses cobertes ara per la vegetació. Quan el pendent disminueix, travessem el torrent i continuem baixant per un camí ample paral·lel al curs d'aigua fins a trobar les primeres masies dels Hostalets. Passem per Can Moles i seguim per pista cap al Mas Espasens, el Perer, el Molí del Perer, més endavant deixem a mà dreta el cementiri dels Hostalets i arribem al poble.

Finalment, enllacem amb el carrer de Vic, girem a la dreta i entrem als Hostalets passant per la font de la Verge de Lurdes i seguint el carrer arribem directament al punt d'inici i final de la ruta, a la plaça Major dels Hostalets.

Carrer de Vic

Ruta realitzada a principis de març del 2017.