Ruta circular a la serra de Bestracà des d'Oix
Serra de Bestracà, Alta Garrotxa, la Garrotxa
EIN Alta Garrotxa
Prepirineu oriental
Aquesta ruta circular ens portarà des d'Oix i passant pel Grau d'Escales fins a l'ermita de Sant Miquel d'Hortmoier, on podrem visitar els Roures del Rei. A continuació, resseguint la riera de Beget, puja per l'Escalduix per atènyer les Planes del Barrancot. Des d'allà s'enfila cap a la solana de Bestracà i el puig de Bestracà, situat a 1.056 m d'altitud. Des d'aquest punt davalla cap al coll de Bestracà passant per l'ermita romànica de Sant Andreu de Bestracà, per arribar finalment a Oix.
 |
| Panoràmica des del puig de Bestracà |
Durant el recorregut descobrirem l'espai natural protegit de l'Alta Garrotxa, format per un relleu abrupte i complex, cobert d'alzinars, amb valls profundes, cingleres i estimballs. Recorrerem fondalades, rieres d'aigües transparents, vessants rosts i clotades feréstegues, gaudint del paisatge aspre i de mala petja de l'Alta Garrotxa: niu de contrabandistes, trabucaires i bandolers on l'escriptor Marià Vayreda va ambientar el seu famós llibre La Punyalada.
 |
| Vista des del pla de Plansesilles, a la vall d'Hortmoier |
L'espai natural de l'Alta Garrotxa està situat al Prepirineu oriental, a cavall de les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà i, geogràficament, constitueix el límit oriental de la serralada Prepirinenca. Aquest gran espai muntanyós forma una singular unitat morfològica definida per un conjunt de cingleres, predominantment de naturalesa calcària, valls profundes cobertes d'una ufanosa vegetació, amb una gran diversitat d'espècies animals i vegetals. La seva altitud màxima és el Comanegra, de 1.557 m que també és el punt culminant de la comarca de la Garrotxa. L'Alta Garrotxa es caracteritza també per ser una zona força deshabitada, amb diversos masos abandonats i un important llegat d'ermites romàniques.
 |
| Pastures al mas el Peirer |
Pel que fa a la xarxa hidrològica, l'espai de l'Alta Garrotxa es veu solcat per una important multitud de corrents d'aigua de règim intermitent i cabal variable, els quals s'assequen en arribar l'estiu o bé conformen un interessant continu de basses i engorjats de singular bellesa. Entre aquests cursos d'aigua cal destacar les rieres d'Oix i de Beget, que conflueixen amb la riera de Sant Aniol per formar el riu Llierca i més avall alimentar el riu Fluvià.
Potser també t'interessa:
Punts forts de la ruta:
- La vall d'Hortmoier, l'ermita de Sant Miquel d'Hortmoier i els Roures del Rei.
- La riera d'Oix, l'espectacular estret del Grau d'Escales i la riera de Beget.
- Les vistes panoràmiques des del puig de Bestracà i el paisatge feréstec de l'Alta Garrotxa.
- El castell de Bestracà i l'ermita romànica de Sant Andreu de Bestracà.
ITINERARI SOBRE MAPA
 |
| Itinerari sobre mapa de l'ICC |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 20,30 km
Desnivell: +/- 980 m
Dificultat: exigent, principalment per la distància i el desnivell a recórrer, però també pels trams equipats, aeris o exposats, que cal superar, principalment a l'Escaladuix. A més, cal recordar que l'itinerari transcorre per diversos tipus de camins, alguns no senyalitzats o difícils de seguir.
Temps aprox. (sense parades): 6 h 10 min
Altitud màxima: 1.056 m
Altitud mínima: 341 m
Punt d'inici: Pàrquing a l'entrada d'Oix
Època: primavera, tardor i hivern (però cal anar amb compte en situacions de pluges continuades i fortes, quan pot ser perillós travessar les rieres i els torrents). A l'estiu i pot fer molta calor.
Observacions:
- Tram equipat amb graons metàl·lics i una corda a la canal de l'Escaladuix.
- En cas de fortes tempestes o pluges continuades la ruta pot no ser factible, i fins i tot perillosa, ja que travessa diverses rieres i en algun tram es passa per dins del curs del riu.
- Cal portar aigua, ja que possiblement només en trobarem a la font de Bestracà.
Recomanacions:
- Respecteu els cursos d'aigua, ja que són zones molt fràgils i fàcilment alterables.
- No deixem rastre de la nostra presència. I si us plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (rius, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca!
Mapa recomanat:
- Alta Garrotxa - Escala 1:25.000 Editorial Alpina
Accés al punt d'inici: des de Vic, preneu la C-17 en direcció a Ripoll, i a continuació la sortida 69 per a C-37 en direcció Olot/Torelló Sud/Manlleu. Continueu direcció a Olot i a la rotonda, agafeu la tercera sortida per C-152. Passeu Olot i agafeu la A-26 en direcció Girona/Figueres. Agafeu la sortida 75 des de A-26 en direcció GI-P-5233/Montagut I Oix/Sant Jaume de Llierca/Castellfollit de la Roca. Passats uns 2,5 km, i abans d'arribar a Castellfollit, gireu a la dreta per GIV-5221 i seguiu-la direcció a Oix poc més de 9 km. Just passada la riera d'Oix, a mà dreta, i abans del poble, trobem un gran aparcament. 1 h 6 min (65,1 km)
TRACK DE LA RUTA
Descarrega't el track
PERFIL ALTITUDINAL
 |
| Perfil altitudinal de l'itinerari realitzat amb el CompeGps |
Comencem l'itinerari a l'aparcament que hi ha just passada la riera d'Oix i abans d'entrar al poble d'Oix.
El poble d'Oix, actualment pertanyent al municipi de Montagut i Oix, ve citat ja en un document de l'any 937 sota el nom d'Evoxo. L'any 977, sota el nom d'Ovoxo, i més tard com Oyx i Uxio. Segons el filòleg Joan Coromines, expert en etimologia, l'origen del nom provindria de "lloc on es recollia el bestiar oví".
La història del poble d'Oix ha estat històricament lligat als senyors del Castell d'Oix, que antigament vivien al castell de Bestrecà.
Durant anys els habitants d'Oix van viure principalment de l'activitat agrícola i a l'activitat forestal, sobretot de l'elaboració de carbó vegetal. Però tot això va canviar a mitjan segle XX, amb l'aparició del gas butà que va substituir la producció de carbó vegetal i en conseqüència la vida forestal, així doncs, la principal activitat econòmica del poble va decaure, provocant un abandonament progressiu de les masies més allunyades. Actualment l'activitat predominant és el turisme, tot i que molts habitants es desplacen a treballar fora del municipi.
 |
| Bosc de ribera a la riera d'Oix |
Sortim direcció sud pel costat de la carretera. Travessem la riera i continuem uns metres més pel voral. Prenem una pista a l'esquerra que ens condueix a la riera d'Oix, que travessem per un gual. Continuem aigües avall pel marge esquerre fins al pont d'Oix.
 |
| Pont d'Oix |
El pont d'Oix és conegut com a Pont Romà, tot i que la construcció actual és d'època romànica. Aquest pont permetia als veïns d'Escales, Talaixà, Hortmoier, Monàs, Santa Bàrbara i Oix creuar la riera en els moments que baixava tanta aigua, que no podien fer-ho pels guals.
Diu la llegenda, que un dia que el senyor de la Queu de Talaixà es dirigia cap a Santa Bàrbara de Pruneres a exercir el dret de cuixa, un fort aiguat li va impedir creuar la riera i, per tal de cap nou aiguat li impedís satisfer els seus desitjos sexuals, va fer edificar aquest pas.
Travessem de nou la riera pel pont romànic i continuem pel marge dret seguint les marques grogues d'Itinerànnia per un corriol entre camps i bosquines amb vista al castell d'Oix i la bonica cresta del Ferran.
 |
| Castell d'Oix |
No gaire lluny del pont romànic hi ha el castell d'Oix o casal del Barutell és un casal-castell situat a la vora del nucli urbà d'Oix, al municipi de Montagut i Oix. Va ser construït pels senyors de Bestracà en el segle XV per tal d'establir-hi la seva residència. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
 |
| Camps de cereals ideals per la caça dels rapinyaires |
L'Alta Garrotxa és un dels espais més rics en rapinyaires dels Pirineus orientals, i en indrets com el que ens trobem amb conreus de cereals, pastures i matollars, els espais oberts juguen un paper fonamental en l'alimentació de gairebé tots els ocells rapinyaires. Sovint podrem veure volar alguns dels rapinyaires que habiten aquestes àrees, com és el cas de l'àguila daurada (Aquila chrysaetos), l'àguila marcenca (Circaetus gallicus), el falcó mostatxut (Falco subbuteo), xoriguer comú (Falco tinnunculus), aligot vesper (Pernis apivorus), l'esparver (Accipiter nisus) i l'astor (Accipiter gentilis) i l'aligot comú (Buteo buteo) o al falcó pelegrí (Falco peregrinus).
Prop del torrent d'Aiguabella el sender gira sobtadament a l'esquerra direcció a la riera d'Oix per anar a travessar una portella i arribar a la masia del Pla d'en Pei.
 |
| El Pla d'en Pei |
Continuem per sota el mas i paral·lels al curs d'aigua direcció nord. Seguim una pista entre camps que ens porta fins a la riera. Travessem la riera ara seca i enllacem amb la pista forestal que uneix Oix amb la vall d'Hortmoier. Seguim per la pista, només apta per 4x4, travessem diverses vegades el llit de la riera, totalment sec, i atenyem el pont trencat (o foradat) on surt el camí a la Mare de Déu d'Escales.
 |
| La riera d'Oix |
 |
| No deixis rastre de la teva presència! |
 |
| La riera d'Oix |
Nosaltres però, deixem de banda aquest camí i continuem per la pista cap a l'espectacular estret del Grau d'Escales, on la riera de Beget s'esmuny entre la cresta del Gall i la del Ferran per confluir amb la riera d'Oix i davallar per Escales cap a la vall de Sant Aniol.
 |
| Cresta del Ferran |
Travessem l'estret d'Escales arran de paret, on creixen l'orella d'ós (Raymonda miconi) i i arribem a la Plantada, on hi ha una petita plantació d'arbres i enllacem amb el GR11 que ve de Talaixà. Seguim ara el GR11 direcció NE i aigües amunt de la riera de Beget pel seu marge dret.
 |
| Orella d'ós sobre els penyals calcaris del Grau d'Escales |
 |
| La riera de Beget al Grau d'Escales |
Entrem a la bonica vall d'Hortmoier i recorrem l'ombrívol bosc pel fons de vall resseguint el vessant del Bac de les Sitges, un indret força humit a on trobem castanyers, avellaners i roures, així com espècies característiques dels boscos atlàntics com és ara la canuguera (Cardamine heptaphylla), típica de les fagedes, i un bonic bosc de ribera a banda i banda de la riera de Beget.
 |
| Canuguera(Cardamine heptaphylla) |
 |
| Bosc de ribera a la riera de Beget |
Els boscos de ribera o galeria són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials. El vern (Alnus glutinosa) és l'arbre més representatiu del bosc de ribera, però al curs de la riera de Beget hi trobem també salzes i plantes invasores com la Budleia (Buddleja davidii).
 |
| Sarga (Salix elaeagnos) |
Seguim les marques blanques i vermelles del sender de gran recorregut que travessa els Pirineus, creuem una porta, i arribem a un punt on deixem el GR11 i prenem un corriol a la dreta que ens porta per un passadís de boixos i molses fins al llit de la riera.
Travessem la riera pel lloc més factible, saltant de pedra en pedra, o directament ens descalcem per no mullar-nos les botes. Un cop a l'altra banda, arribem al pla de Plansesilles, on s'alcen majestuosos els Roures del Rei envoltats d'una pastura calcícola mesòfila.
 |
| Els Roures del Rei |
Els Roures del Rei són dos exemplars de roure pènol (Quercus robur), situats a l'esplanada de Plancesilles, prop de la masia de Cabesses, a la Vall d'Hortmoier. Són uns roures monumentals, centenaris i catalogats que es calcula que tenen entre 450 i 500 anys. Actualment se'n conserven dos, ja que un de tercer va caure, no fa gaires anys, a causa d'unes ventades. Aquests roures van ser marcats per la Marina Reial, per ordre del rei Ferran VI, entre els anys 1748 i 1751, en una època en què els propietaris estaven obligats per llei a lliurar-los gratuïtament per a la construcció de vaixells. Possiblement, gràcies a això, es van salvar de la tala i han perdurat fins als nostres dies.
 |
| El vessant septentrional de la serra de Bestracà |
Rere el prat, en primer pla, hi creix una roureda de roure martinenc, i al seu darrere s'alça el Tossal Gros amb les seves imponents cingleres cobertes per l'alzinar muntanyenc. Observo uns quants voltors (Gyps fulvus) que, aprofitant els corrents tèrmics, sobrevolen el vessant nord de la serra de Bestracà.
 |
| Plansesilles i el serrat Gros |
Resseguim el prat en direcció NE passant pel costat dels roures i seguim per una pista que després de donar la volta al pujol ens porta a l'extensa esplanada de davant de l'ermita de Sant Miquel d'Hortmoier. Aquí coincideixo amb una colla de gent feinejant que està netejant l'indret i deixar-lo arreglat per l'aplec que pròximament se celebrarà.
 |
| Sant Miquel d'Hortmoier |
Sant Miquel d'Hortmoier és una ermita romànica del municipi de Montagut i Oix. És un petit edifici del segle XI, mostra senzilla del romànic rural, amb un absis rodó i un campanar d'espadanya.
L'aplec de Sant Miquel d'Hortmoier se celebra de nou a partir d'aquest any 2017 a finals de març, amb una caminada popular, una missa i un esmorzar. Està organitzada per l'ajuntament d'Oix i la parròquia de Montagut i Oix, i hi col·laboren, entre d'altres, l'Associació Cívica i Esportiva d'Oix.
*De fet la celebració estava prevista pel dissabte 25 de març, però a causa de la forta llevantada s'ha ajornat pel 20 de maig, o sigui, que encara hi sou a temps d'anar´hi!. Més info!
Als voltants, velles masies en ruïnes o deshabitades, i esglésies oblidades, resten com a testimoniatge d'un passat més pròsper.
M'explica un dels últims pobladors de la zona, fill de Cal Vaquer i estat a la masia del Ripoll, propera a l'ermita, que anys ençà en aquesta zona es vivia del carboneig, es tenien vaques de pastura i s'hi plantava blat de moro (això era quan encara a l'estiu hi havia tempestes fortes i no hi faltava l'aigua, diu). Actualment, el cultiu del blat de moro hi seria impossible: per la falta d'aigua, però sobretot pel senglar, molt abundant a l'Alta Garrotxa.
Seguint les seves indicacions, deixo l'ermita enrere i torno al pla de Plansesilles per continuar aigües amunt aquest cop per la riba esquerra.
Segueixo les marques grogues i blanques, força despintades, d'un PR que em guien riera amunt. El camí primer força ample transcórrer a uns 50 m del curs d'aigua, que a estones se sent baixar força ufanós. Passo prop d'un enorme gorg, anomenat el Gornar, que l'espessa vegetació a penes em deixa entreveure. Més amunt, el camí s'estreny i es converteix en un corriol que finalment em condueix al llit del riu.
 |
| La riera de Beget prop de l'Escaladuix |
Faig un tram per dins del llit del riu, amb algun tram on cal enfilar-se a la roca i arribo a l'Escaladuix. Aquí, una marca del PR i una fletxa m'indica el camí a seguir cap a Beget.
 |
| La riera de Beget a l'Escaladuix |
Pujo per una canal força dreta, primer ajudant-me amb les mans i més amunt amb l'ajuda d'una corda descolorida i uns graons metàl·lics, supero aquest tram equipat.
 |
| Canal equipada a l'Escaladuix |
Arribo arran de paret on hi ha una bifurcació, i prenc el corriol de l'esquerra que ressegueix la lleixa i passa per sobre la cinglera que s'alça vertical sobre la riera, que es veu força metres més avall. Tot i que no és difícil en aquest tram no s'hi val a badar!
Continuo fins a un collet, on el camí es torna més amable, i perdo altura per entremig de l'alzinar. Travesso un torrent sec i més endavant, arribo a una bifurcació on deixo el PR, que marxa de dret, i davallo per un corriol fins a la riera.
En aquest tram les aigües corren manses en l'ample llit i em permeto gaudir durant una estona del silenci i tranquil·litat de l'indret.
 |
| La riera de Beget a les planes del Barrancot |
Continuo resseguint la riera aigües amunt pel marge esquerre, travesso les planes del Barrancot on pastura el ramat, i enllaço amb la pista que va a la casa del Barrancot.
 |
| Vaques a les pastures dels plans del Barrancot |
Segueixo la pista a l'esquerra i arribo a una cruïlla on enllaço de nou amb el GR11. Segueixo ara el GR en direcció est que em porta a la riera de Beget. Aquí sí, que he de descalçar-me si no em vull mullar!
La travesso, i poc més enllà deixo el GR per seguir les marques grogues d'Itinerànnia.
 |
| Creuant la riera de Beget |
Començo a pujar, primer per pista, i més amunt, just passat Can Passalaigua, agafo un corriol que s'enfila amunt per entremig de l'alzinar. El principi el camí puja força, però passada la casa de Can Jepot, en ruïnes, perd força inclinació i continua pujant suaument pel vessant llevantí del torrent de la Rabassa.
 |
| Ruïnes de Can Jepot |
Més amunt arribo a una portella i tot seguit travesso el petit torrent de Rabassa on les aigües han esculpit sinuoses formes sobre el llit de roca.
 |
| El torrent de Rabassa |
Remunto el pendent contrari fent llaçades per entremig de l'alzinar pedregós, i més amunt, flanquejo en direcció a llevant la Solana de Bestracà, per arribar finalment a uns prats on hi ha una bassa i un abeurador de nova construcció.
 |
| Pastorella (Gentiana verna), de floració primarenca |
 |
| L'abellera aranyosa (Ophrys sphegodes) amb la seva H característica |
 |
| L'abellera aranyosa a la solana de Bestracà |
Deixo aquí les marques grogues i m'enfilo cap al dipòsit d'aigua. Continuo amunt i arribo a la font de Bestracà.
 |
| Font de Bestracà |
Giro ara direcció NO i seguint rastres de sender per entremig de l'alzinar de rebrot, atenyo la Portella.
 |
| Alzinar de rebrot |
En aquest petit collet, deixo el camí que segueix recte, i giro a la dreta per resseguir el vessant de tramuntana del puig de Bestracà. Ascendeixo pel mig d'un alzinar, per un pendent força inclinat i pedregós, i vaig guanyant altura gradualment fins a un centenar de metres per sota del cim, al llom nord que baixa del cim, on hi ha una enorme fita i una marca de pintura vermella.
 |
| Pedrusques calcàries al vessant occidental del Bestracà |
Giro a la dreta i continuo en direcció SO per flanquejar el cimal pel vessant de ponent i atènyer finalment el puig de Bestracà, a 1.056 m d'altitud i el punt més alt del recorregut.
El castell de Bestracà, actualment en ruïnes, està situat al cim del puig de Bestracà, dins del municipi de Camprodon. Està declarat Bé d'Interès Nacional. S'hi troben encara les restes de l'antiga església de Sant Julià, que fou capella del castell, envoltada de munts de pedres. A tramuntana, el castell era protegit per un fort estimball i el vessant meridional també és força rost. Sembla que aquest castell mai va tenir una excessiva importància i la seva jurisdicció era molt petita, tan sols comprenia part de les terres que avui formen els municipis de Beget i Oix. El castell possiblement fou bastit durant el segle XI i fou habitat per la família Bestracà durant forces anys. Arran de l'atac remença de 1462, la fortalesa fou saquejada i els senyors vexats pels pagesos revoltats. La família Barutell, propietària del castell en aquell moment, l'abandonà i es trasllada a Oix.
 |
| Restes del castell de Bestracà |
 |
| Cim del puig de Bestracà |
Les vistes des del puig de Bestracà són àmplies i majestuoses. En primer pla, al nord, s'alça el Comanegra i resseguint la carena cap a l'est, i trobem el puig de les Bruixes i el de Sant Marc. Cap al NO veiem el Costabona, i al fons de la vall Beget. A llevant s'alça el Bassegoda, el Ferran i al darrere els cingles de Gitarriu.
 |
| El Comanegra, el pic de les Bruixes i el puig de Sant Marc |
 |
| El Bassegoda, el Ferran i els cingles de Gitarriu |
Descanso una estona sobre les restes de l'antic castell de Bestracà, i quan me refet, reprenc la marxa. Davallo direcció a llevant seguint el fil de la carena, força encimbellada, primer pel vessant meridional i després creuant a tramuntana per més endavant retornar al vessant sud i baixar ja per terreny menys rost per entremig de l'alzinar on s'aixequen nombroses restes de les antigues parets de pedra seca que aterrassaven el vessant, per atènyer la bonica ermita de Sant Andreu de Bestracà.
 |
| Sant Andreu de Bestracà |
L'ermita de Sant Andreu de Bestracà, situada a les faldes meridionals del puig de Bestracà i al costat de la masia de Bestracà, pertany al municipi de Camprodon i a la comarca del Ripollès. És una ermita d'origen romànic amb campanar d'espadanya de dos ulls i escapçat. L'edifici data del segle XII i fou restaurada el 1982 pels Amics de l'Alta Garrotxa.
 |
| Mirant el puig de la Calma |
Continuo baixant pel camí de carro que passa per sota la casa de Bestracà i arribo al coll de Bestracà, on poc abans, he retrobat les marques grogues del sender d'Itinerànnia. Segueixo cap a migjorn per la pista fins a la cruïlla on hi ha un pal indicador, i giro a l'esquerra direcció a llevant.
 |
| Vessant meridional del puig de Bestracà |
Continuo baixant per la pista, contemplant al vessant de migjorn de la serra de Bestracà cobert per un espès alzinar, i les majestuoses vistes cap a llevant del Caire de Comadells i el Bassegoda, el Ferran i els cingles de Gitarriu.
 |
| El Ferran en primer pla, amb el Bassegoda i els cingles de Gitarriu |
 |
| Almesquí (Narcissus assoanus) freqüent en els terraprim |
Arribo a la imponent masia del Peirer, i davallo per la pista tot fent esses per entre el ramat de vaques que hi pastura.
 |
| Pastures del Peirer |
 |
| Mas el Peirer |
Travesso la carretera que va d'Oix a Beget i continuo baixant pel vessant meridional cobert de ginebredes amb vistes ja al poble d'Oix. Poc abans d'arribar al poble, deixo les marques grogues i segueixo recte cap a un dipòsit d'aigua i les primeres cases del poble. Davallo pel carrer asfaltat i enllaço de nou amb el camí senyalitzat al carrer Nou, que em condueix al centre del poble, a la plaça Major d'Oix on s'alça l'església de Sant Llorenç.
 |
| Sant Llorenç d'Oix |
A la plaça Major del poble d'Oix hi ha l'església parroquial dedicada a Sant Llorenç, d'època medieval. La primera referència documental és de l'any 937. El temple data del segle XII i és d'una única nau coberta amb una volta apuntada i acabada en un absis semicircular. Es pot observar clarament que posteriorment el temple es va sobrealçar.
 |
| Portalada de Sant Llorenç |
A la porta encara es conserva part del forrellat romànic on es pot veure una serp, i a banda i banda de la porta trobem dues mènsules esculpides amb un cap d'animal i un d'humà.
 |
| Mènsules esculpides amb un cap d'animal |
 |
| Mènsules esculpides amb un cap d'humà |
A partir d'aquí ja només em queda seguir per la carretera per retornar al punt de partida d'aquest bonic recorregut per l'Alta Garrotxa.
 |
| El Ferran des d'Oix |
Ruta realitzada a mitjans de març del 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.