Volta a les roques de la Móra Comdal des de Cambrils

Itinerari circular a les Encantades des de Cambrils

 

Cambrils, Odèn, Solsonès

 

EIN Serra de Turp i Móra Comdal-Valldan

Prepirineus centrals

     L'itinerari d'avui és una ruta circular al Solsonès que ens portarà a les muntanyes de conglomerat de les Encantades de la Móra Comdal, des de Cambrils. La ruta comença al poble de Cambrils, pertanyent al municipi solsoní d'Odèn, i s'enfila al pla de Guàrdies per davallar i endinsar-se en el paisatge montserratí de les Encantades de la solana de la Móra Comdal. A voltes, el sender que recorre el feixanc és força espectacular. Un cop arribem al collet de les Artigues, deixem el camí i prenem una pista que ressegueix l'obaga de la serra de l'Obac i s'enfila de nou cap a coll Femia. Des del coll davalla cap a la font de la Destral i la rasa de Malpàs i retorna a Cambrils per les Boixederes.

Vall de la Móra Comdal i serra d'Aubenç des del pla de les Guàrdies

 

     Durant el recorregut descobrirem les espectaculars formacions de conglomerat de les Encantades de la Móra Comdal, un indret singular de la comarca del Solsonès al límit amb l'Alt Urgell que fàcilment ens recordarà a les emblemàtiques muntanyes de Montserrat. A més, visitarem el castell de Cambrils i l'ermita de la Mare de Déu del Remei, i l'església romànica de Sant Martí de Cambrils. Durant tot el recorregut gaudirem de privilegiades vistes sobre la vall de la Móra Comdal, la solana de Turp i l'imponent cinglera dels Esplovins que s'aixequen a l'altra banda del pantà d'Oliana.

Serra d'Aubenç i serra de Turp des de la serra d'Avellanet

     Les muntanyes de les Encantades de la Móra Comdal estan situades a l'extrem nord-occidental de la comarca del Solsonès, al límit amb l'Alt Urgell. El Solsonès es troba a la part septentrional de l'altiplà central català, en el Prepirineu lleidatà, i comprèn des de la plana cerealista fins a l'alta muntanya. Es tracta d'una comarca força disseminada formada principalment per petits nuclis de població, masos i cases de pagès, on els únics nuclis importants de població són Solsona, la capital, i Sant Llorenç de Morunys. 

Muntanya de Cambrils, Cadí i port del Comte des de coll Femia

     L'EIN de la serra de Turp i Móra Comdal - Valldan, que també forma part de la Xarxa Natura 2000, presenta un elevat interès en quant representa una àrea de transició entre els sistemes naturals del Prepirineu central i l'oriental. L'interès del paisatge rau en les formacions geològiques de conglomerats del cenozoic on es troben les Encantades, molt similars a les de Montserrat, i singulars en el context prepirinenc. Aquest relleu aïllat ha permès la bona conservació dels seus elements, on en destaquen les pinedes i alguns oròfits rars a Catalunya com el boix, el teix i el grèvol.

Potser també t'interessa:

• Solsonès
• Prepirineu

Punts forts de la ruta:

• Les espectaculars formacions montserratines de la Móra Comdal
• La flora i la fauna rupícola
• El contrast de la vegetació entre la solana i l'obaga
• Les vistes panoràmiques de la serra d'Aubenç, la solana de Turp, les parets dels Esplovins, les roques de Sant Honorat, la muntanya de Cambrils, etc.

ITINERARI SOBRE MAPA

 

Itinerari sobre mapa Solsonès 1:50.000 de l'ICC

FITXA TÈCNICA

Tipus: ruta circular

Distància: 14,07 km

Desnivell: +/- 834 m

Dificultat: exigent, per la distància i el desnivell a superar. S'ha de tenir en compte, que tot i que l'itinerari està senyalitzat, en alguns trams cal estar atents per no perdre la senyalització. Itinerari amb alguns trams exposats i/o aeris.

Temps aprox. (sense parades): 5 h

Altitud màxima: 1.386 m

Altitud mínima: 1.021 m

Punt d'inici: església de Sant Martí de Cambrils

Època: primavera, tardor i hivern (evitant les hores de més calor).

Observacions:
Cal portar suficient aigua per tot el recorregut.

Recomanacions:

• No és recomanable fer aquesta ruta en cas de temps insegur amb possibilitat de pluja i/o tempesta, ja que algun tram pot resultar força exposat si és moll, així com si està glaçat.

• Respectem l'entorn i les espècies que viuen a les roques de la Móra Comdal, ja que és una zona molt fràgil i fàcilment alterable.

• No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I sis plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca!

A prop hi tens el Salí de Cambrils

Consulta la meteo

Mapa recomanat:

• Muntanya d'Alinyà - Escala 1:25.000 Editorial Alpina

Accés al punt d'inici: des de Solsona, prenem la carretera C-26 en direcció a Oliana/Andorra i passats uns 12 km prenem el trencall a mà dreta en direcció Montpol/Cambrils. Continuem per la carretera LV-4011 i quan arribem a la següent cruïlla, deixem el camí a Montpol i girem a l'esquerra i continuem per  la LV-4011 uns 10 km fins a Cambrils. 38 min (30,9 km)

TRACK DE LA RUTA

Powered by Wikiloc

Descarrega't el track!

PERFIL ALTITUDINAL

Perfil altitudinal de l'itinerari realitzat amb el CompeGps

Subscriu-te al blog si t'interessa conèixer més rutes!

     Comencem el recorregut a l'església de Sant Martí de Cambrils, on just al costat tenim una zona per aparcar. 

Església de Sant Martí de Cambrils

Sortim seguint el GR1 direcció sud, travessem la carretera i enfilem per un corriol fins a una bifurcació. Deixem el sender de gran recorregut i visitem el castell de Cambrils i l'ermita de la Mare de Déu del Remei, des d'on es gaudeix d'una bona panoràmica de la vall de la Ribera Salada, Cambrils, la muntanya de Cambrils i la impressionant tartera calcària que cau sobre la carretera que va cap a Odèn.

Mare de Déu del Remei del castell de Cambrils

     El castell de Cambrils està situat damunt d'un turó des d'on es domina tot el poble de Cambrils i l'antic camí que comunicava Cambrils amb Oliana. És una obra d'origen romànic però molt reformada. Consta que primerament fou un domini dels templers, que posteriorment passà a mans del bisbat d'Urgell, i més tard al comte Ermengol VII d'Urgell. Durant segles va formar part del Vescomtat de Cardona.

Cambrils des del castell de Cambrils

Retornem al sender de gran recorregut GR1, i continuem entre camps per travessar altre cop la carretera asfaltada. A partir d'aquí, ens endinsem en una zona de pins secs afectats per la plaga de la processionària, i guanyem alçada pel carrascar de les obagues de Serra Seca fins que arribem a una cruïlla. 

GR1

Deixem el GR1 que marxa a l'esquerra cap a Oliana, i girem a la dreta pel camí del Grau. Continuem pel corriol pedregós i ben fressat, tot deixant a la nostra dreta un profund pou, i arribem a un petit collet amb un característic bloc de conglomerat. 

Camí del Grau

Des d'aquest punt ja gaudim d'una extensa panoràmica cap a la vall de la Móra Comdal, amb les espectaculars formacions montserratines de les Encantades i el boscós vessant obac de la Móra, i més enllà la serra d'Aubenç i altres serres pròximes al pantà d'Oliana, que resta amagat. 

Vistes de les roques de la Móra Comdal i el Coscollet

L'obaga de la Móra Comdal

Continuem planejant pel pla de les Guàrdies, o de les Gòrdies segons el mapa de l'editorial Alpina, coronat per unes antenes de comunicació, en direcció al coll de Femia. Poc abans d'arribar al coll, prenem un camí a l'esquerra senyalitzat amb pintura blava, que davalla pels codinars del llom del serrat Molar en direcció SO. 

Extenses vistes des del pla de les Guàrdies

Serrat Molar

Poblacions d'almesquí als codinars de serrat Molar

Vaca morta al serrat Molar

Voltor comú (Gyps fulvus)

Arribem a l'extrem del llom on trobem un rètol explicatiu sobre l'isard i unes fites que davallen pel llom en direcció SE. 

Camí fitat al serrat Molar

Seguim les fites que, junt amb alguna marca de pintura blava i blanca, ens senyalen el camí. Descendim uns primers metres força drets, per terreny pedregós, on el camí es difumina, fins a trobar l'alzinar, on el camí ja és més evident. 

El corriol gira cap a ponent i continua per un feixanc entre les dues franges de cingleres perdent altura imperceptiblement. Les espectaculars formes de les roques de conglomerats ens transporten al massís, molt més conegut, de Montserrat. 

Formes montserratines

L'alzinar s'arrapa a les parets i els crits dels corbs (Corvus corax) ressonen enmig d'un ambient vertiginós i salvatge. 

Corb (Corvus corax)

Continuem pel corriol, passem per sobre uns impressionants estimballs que ens queden mig amagats per la vegetació, i després d'algun tram aeri on cal no badar, arribem a un barranc modelat per l'aigua. Un enorme bloc caigut de la cinglera barra el pas del torrent de Mal cap al buit, però si ens atansem al forat que queda entre el llit del torrent i l'enorme bloc cúbic, veiem la impressionant timba que s'obre sota nostra. 

Espectaculars parets al torrent Mal

Travessem el barranc, on resta algun toll d'aigua, i atenyem la font del torrent Mal, que brolla de la roca coberta d'una pàtina de carbonat càlcic i entapissada de molses. L'indret és ombrívol, ple de boixos i fins i tot amb algun petit exemplar de teix (Taxus baccata), típic dels boscos ombrívols. 

Font del torrent Mal

Continuem seguint el camí que passa just per sota d'una dreta paret de conglomerat i s'endinsa a una clapa de bosc formada per pinassa (Pinus nigra). 

Sota les parets de conglomerat

Pinassa (Pinus nigra)

Entremig del fullam, sobre nostra, s'alça una agulla que fàcilment ens recorda al conegut Cavall Bernat de Montserrat. Continuem per entremig d'un jove alzinar i arribem a un morro pelat de vegetació arbòria, des d'on gaudim d'unes espectaculars i vertiginoses vistes sobre les parets que emmurallen el torrent Mal. 

Alzinar (Quercus ilex)

Impressionants formacions de conglomerats

Continuem flanquejant entre les dues cingleres, en direcció a ponent, amb la vista posada sobre les espectaculars formes de les Encantades, on en destaquen dues formacions arrodonides que sembla que es besin anomenades les Amoroses. 

Les Encantades de la Móra Comdal

Les Amoroses

Continuem entrant i sortint, sempre resseguint la cinglera a mitja altura i perdent altitud quasi sense adonar-nos-en, mentre les savines (Juniperus phoenicea subsp. phoenicea) i les carrasques (Quercus ilex subsp. rotundifolia) s'arrapen a les roques detrítiques i els crits estridents del gaig (Garrulus glandarius) i el falcó pelegrí (Falco pelegrinus) ressonen aquí i allà. 

Formacions montserratines a la Móra Comdal

Sembla que en aquest ambient tan feréstec la vida animal no hi sigui propícia, però res més lluny de la realitat, ja que aquí i allà apareixen troncs refregats i gastats pel senglar (Sus scrofa) , i bassals i banyeres ben trepitjades. En aquest indret, lluny i inaccessible per la majoria d'homínids, l'espècie porcina viu despreocupadament sense témer ensopegar amb el seu únic depredador. 

Rastres del senglar (Sus scrofa)

Al fons de la vall se senten bramular els nombrosos ramats de vaques que pasturen als prats de la fèrtil vall de la Móra Comdal. Aquí dalt, sembla que estiguem lluny de la civilització, però els senyals de pintura, alguna font canalitzada i algun filat espinós, ens recorden que ni de bon tros som els primers a trepitjar aquest racó tan salvatge, però no verge. 

Paisatge agroforestal al fons de la vall de la Móra Comdal

Continuem resseguint el cingle, passem algun altre pas aeri i creuem uns quants barrancs secs mentre descobrim forats i baumes entre la multitud d'agulles d'aspecte montserratí que formen les Encantades. 

Serra de l'Obac, la roca de la Creu i Sant Honorat

Finalment el relleix es fa més ample, i per entremig de la pineda arribem al collet de les Artigues. 

La vall de la Móra Comdal

Abandonem el camí que seguíem, que davalla cap al fons de la vall de la Móra Comdal, i continuem per una pista forestal en direcció nord. Primer, la pista marxa força planera però, més endavant, perd altura fent llaçades a les envistes de les captivadores i imponents parets de la cinglera dels Esplovins. 

Romaní al collet de les Artigues

Serra d'Aubenç i cinglera dels Esplovins

En acabat arribem a una cruïlla de pistes i a uns camps, on gaudim d'una àmplia panoràmica sobre la solana de Turp. 

Solana de la serra de Turp

Prenem la pista de la dreta, en direcció NE i lleugera pujada, que s'endinsa dins d'una bonica pineda de pi roig (Pinus sylvestris). 

Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris) als Obacs

Travessem el bosc dels Aubacs seguint una pista entremig d'una pineda de pi roig amb boix força ombrívola. Continuem sempre per la pista principal que, més endavant, surt de l'obaga i, després de creuar un torrent sec, s'enfila cap als vessants secs de l'Avellanet poblats de ginebrons i savines. 

Esquers d'Avellanet

La pista guanya altura, tot ascendint per una zona pedregosa i força desforestada, fins a atènyer la carena de la serra de Coma Deuda o de l'Avellanet. 

Serra d'Avellanet o de Coma Deuda

Des d'aquest punt es gaudeix altre cop d'àmplies vistes a ponent amb la solana de Turp, les parets dels Esplovins i el vessant nord de la serra de l'Obac amb les agulles de conglomerat de les Encantades que destaquen per sobre del bosc. 

Serra d'Aubenç i solana de la serra de Turp des dels Esquers d'Avellanet

Continuem per la pista que ressegueix el llom pelat direcció NE i ateny el coll de Femia de dalt, just passat una cabana que està tancada. 

Pla de les Guàrdies

Ens apareix a llevant una àmplia panoràmica sobre la muntanya de Cambrils i els contraforts més occidentals del massís del Port del Comte, amb la muntanya d'Alinyà i la serra del Cadí, i més al nord les muntanyes encara nevades del Pirineu. 

Resseguim la carena i ens enfilem al cim de Serralta (1.386m) per descendir per entremig de les brolles de farigola (Thymus vulgaris) i els codinars poblats d'almesquí (Narcissus assoanus) fins al coll de Femia. 

Relleus ondulats i cirrus uncinus al pla de les Guàrdies

Arribats a aquest punt, podríem enllaçar amb el camí del Grau i retornar a Cambrils desfent el camí de pujada pel GR1. Tot i així, per tal de fer la ruta circular, davallem seguint unes escadusseres senyals de pintura blanca que baixen pel llom pedregós direcció NE, a les envistes de la muntanya de Cambrils i deixant, a la nostra dreta, les antenes del pla de les Gòrdies . 

Muntanya de Cambrils

Seguint rastres de sender, alguna fita i senyals de pintura blanca, davallem primer per terreny pedregós i després per entremig de brolles de romaní  (Rosmarinus officinalis) i boix (Buxus sempervirens) fins al fons d'un barranc sec. Travessem el llit del torrent i ens endinsem al bosc per un corriol més fressat que flanqueja per damunt de la cinglera calcària i tot seguit davalla direcció a llevant.

Passem per la font de la Destral, on sembla que fa temps que no raja aigua, i continuem perdent altura per entremig de la pineda fins a arribar al llit sec de la rasa de Malpàs. Just abans de travessar-lo, girem a la dreta i seguim els rastres d'un sender direcció sud i paral·lels al torrent. 

Rasa de Malpàs

A continuació, el camí davalla lleugerament fins a atènyer una paret calcària balmada (balma de Cal Pebrot) i, després, s'enfila per un tram rocós i força dret, passant per un camí estassat que flanqueja per damunt del vessant obac de les Boixederes. Durant aquest tram tenim àmplies vistes sobre el fons del barranc, la muntanya de Cambrils i l'espectacular tartera de Cambrils. 

La tartera de Cambrils

El camí, força ample i vorejat per boixos, ens condueix just a sobre de les cases de Cambrils, des d'on gaudim d'una bona visió sobre el petit nucli de cases i el castell de Cambrils. 

El castell de Cambrils

Seguim el corriol, que davalla a la carretera a tocar d'un dipòsit d'aigua al costat de la casa de les Medes. A partir d'aquí, només ens queda baixar per la carretera uns centenars de metres fins a arribar al final de l'excursió, a la bonica església de Sant Martí de Cambrils. 

Vista de Cambrils

Ruta realitzada a mitjans d'abril del 2017.