Ascensió a les Penyes Altes per la canal de la Serp
Gréixer, Bagà, Berguedà
Parc Natural Cadí - Moixeró
Prepirineu oriental
L'itinerari d'avui és una ruta circular al Berguedà que ens portarà fins a dos dels cims de la serra de Moixeró: les Penyes Altes (2.276 m) i el Moixeró (2.090 m). La ruta la començarem al poble de Gréixer, al vessant meridional de la serra del Moixeró i en terme de Bagà. Ascendirem per la canal de la Serp fins al collet de Raset i d'allà carenejarem fins al cim de les Penyes Altes. Retornarem al collet i seguirem la carena cap a ponent per ascendir al cim del Moixeró i davallar cap a coll de Pendís. Des d'allà i seguint el Camí dels Bons Homes (GR 107), passarem pel refugi de Sant Jordi i retornarem pel coll d'Escriu cap a Gréixer.
 |
| Panoràmica del Berguedà des del cim del Moixeró mirant cap a les Penyes Altes |
Durant el recorregut descobrirem les imponents parets calcàries del vessant meridional de la serra del Moixeró i la fauna i flora rupícola que habita en aquests hàbitats. Gaudirem de la frescor de les fagedes, de l'ombra de les pinedes i de les catifes de flors alpines que omplen els prats d'alta muntanya a la primavera. Després de la forta pujada per la canal de la Serp ens veurem recompensats per les vistes panoràmiques cap al Berguedà i la Cerdanya des del cim de les Penyes Altes i el Moixeró.
 |
| Panoràmica de la Cerdanya i la serra del Cadí des del cim de les Penyes Altes |
El Parc Natural del Cadí-Moixeró és un espai protegit de 41.060 ha que engloba 17 municipis de tres comarques diferents: la Cerdanya, l'Alt Urgell i el Berguedà. El Parc està situat en els Prepirineus i té un gradient altitudinal que oscil·la dels 800 m al fons de les valls als 2.648 m del puig de la canal Baridana o Vulturó, el punt culminant. Està format per dues unitats principals: la serra del Cadí i la serra del Moixeró, a més d'incloure el massís del Pedraforca i part de la Tossa i el Puigllançada. A banda i banda de la serralada hi ha el riu Segre al nord, i el riu Llobregat al sud.
 |
| Panoràmica de la Tossa d'Alp i la Cerdanya des de les Penyes Altes |
Potser també t'interessa:
Punts forts de la ruta:
- La vertiginosa ascensió per la canal de la Serp
- La flora i la fauna de la serra de Moixeró
- Les vistes de la Cerdanya i el Berguedà
- El Parc Natural del Cadí - Moixeró
ITINERARI SOBRE MAPA
 |
| Itinerari sobre mapa Ed. Alpina |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 18,57 km
Desnivell: +/- 1.765 m
Dificultat: exigent, per la distància i el desnivell a superar podria considerar-se molt exigent físicament, però el fet que tot l'itinerari està senyalitzat i que és relativament fàcil de seguir en disminueix la dificultat.
S'ha de tenir en compte, que en l'últim tram de l'ascensió a les Penyes Altes hi ha una petita i fàcil grimpada que podria dificultar l'ascensió a les persones amb por a les altures (tot i que no és necessari realitzar aquest tram per finalitzar la ruta circular, sí que ho és per ascendir al cim de les Penyes Altes).
Itinerari amb alguns trams puntuals exposats i/o aeris.
Temps aprox. (sense parades): 6h 40min
Altitud màxima: 2.276 m
Altitud mínima: 1.000 m
Punt d'inici: pont de sant Nazari a Gréixer
Època: primavera, estiu i tardor (a principis de primavera pot ser que hi hagi neu).
Observacions:
- Cal portar suficient aigua per tota la ruta, ja que només en trobarem al refugi Sant Jordi.
- En condicions normals (sense neu) no és necessari la utilització de material tècnic. La neu pot ser present primavera enllà en el tram del coll de Raset a les Penyes Altes que pot resultar exposat si la neu està glaçada i no es porta el material tècnic apropiat.
Recomanacions:
- En cas de presència de neu/gel recomanem portar grampons o canviar la ruta si no es tenen els coneixements tècnics necessaris.
- Respectem l'entorn i les espècies que viuen a la serra del Cadí - Moixeró. No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I si us plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca!
Més info del Parc Natural Cadí-Moixeró
Consulta la meteo
Mapa recomanat:
- Moixeró - La Tossa. Parc Natural Cadí-Moixeró - Escala 1:25.000 Editorial Alpina
Accés al punt d'inici: des de Bagà, agafem la carretera cap a coll de Pal BV- 4024 i la seguim fins a un revolt a la dreta abans de Gréixer, on hi ha una petita esplanada amb lloc per uns 4 cotxes a l'esquerra de la carretera i abans de travessar el riu . 7 min (4,2 km)
TRACK DE LA RUTA
Descarrega't el track!
PERFIL ALTITUDINAL
 |
Perfil altitudinal de l'itinerari realitzat amb el CompeGps
|
Comencem el recorregut al pont de Sant Nazari, a peu de la carretera que uneix Bagà amb coll de Pal. Prenem el camí dels Bons Homes direcció NO i comencem a pujar per una pista que ens porta fins al bonic llogaret de Gréixer, on visitem l'església de Sant Andreu.
 |
| Vessant meridional de la serra de Moixeró des de Gréixer |
 |
| Església de Sant Andreu de Gréixer |
 |
| Gréixer i els cingles del Moixeró |
Retornem al sender de gran recorregut i el seguim fins a trobar un rètol que ens indica el camí de la Canal de la Serp. Deixem el GR 107 i agafem la pista a la dreta direcció a llevant que ens porta per sobre el nucli de Gréixer. Passem una zona on afloren les riolites de Gréixer i pugem pel corriol senyalitzat amb un cartell i pintura groga que ascendeix direcció nord.
 |
| Riolites de Gréixer |
Les riolites són roques ígnies volcàniques de color gris clar, verd, roig o rosat formades principalment per quars, feldespats i miques, de textura porfírica (formada per grans cristalls) en una matriu de gra fi o vítria. Són roques de gran resistència i duresa, formades a partir del refredament d'una lava de composició granítica. Curiosament,
tot i que el massís del Moixeró és un massís majoritàriament calcari,
hi destaquen diverses manifestacions volcàniques com les riolites de
Gréixer. L'aflorament de Gréixer és l'únic de riolites en tot el Pirineu.
 |
| Senyal indicatiu del camí de la Canal de la Serp |
El corriol remunta el fort pendent primer entre l'argelagar i tot seguit s'endinsa a la pineda de pi roig amb un sotabosc de boixos i corners.
 |
| Coll d'Escriu pujant pel camí de la Canal de la Serp |
 |
| La pineda sobre roca volcànica |
Superats uns 200 metres per la pineda, resseguim el llom, i comencem a flanquejar per una fageda força ombrívola sota uns imponents cingles calcaris.
 |
| La fageda sota els cingles del Moixeró |
 |
| Enorme faig a la canal de la Serp |
Som al clot de Moixeró, i a partir d'aquí el camí torna a enfilar-se seguint pròpiament el que és la canal de la Serp tot fent llaçades entremig de la frescor de la fageda i superant un vessant de fort pendent.
 |
| Canal de la Serp |
Més amunt, el sender fa un gir de 90° i tomba cap a ponent per resseguir a peu de paret un pedruscall calcari. Arribem a un llom herbós i ja albirem els últims pendents que ens conduiran al coll de Raset.
 |
| Camí a coll de Raset |
Deixem el bosc enrere i enfilem el tram final per pendents coberts de boixos i prats d'alta muntanya on no és estrany trobar els isards pasturant.
 |
| Isard (Rupicapra rupicapra) |
El corriol força fressat remunta els últims dos-cents metres fins a atènyer el coll de Raset, on trobem un cartell indicatiu. Just a l'altre costat se'ns obre una àmplia panoràmica cap a la Cerdanya i els Pirineus encara nevats.
 |
| Des de coll de Raset mirant cap a la Cerdanya |
Girem a la dreta, direcció est, i seguim les marques del GR 150.1 cap a les Penyes Altes de Moixeró. Continuem per la carena i ens endinsem en un bonic bosc de pi negre fins a un collet, on un ramal del camí marxa a l'esquerra cap a collet Marginós. Nosaltres seguim recte pel llom, en direcció a coll de Jou per les Penyes Altes. Trobem un primer tram rocós que superem sense cap dificultat i més enllà flanquegem pel vessant nord, on entrada la primavera encara hi podem trobar neu que a primera hora pot estar encara glaçada.
 |
| Pujant cap a les Penyes Altes |
 |
| Pendents nevats al vessant nord de les Penyes Altes |
Passat aquest tram, retornem al fil de la cresta i continuem carenejant fins a un segon ressalt rocós que superem sense gaires dificultats I+/IIº.
 |
| Petita grimpada al camí a les Penyes Altes |
Superat aquest ressalt, enfilem els últims 200 metres fins a arribar al cim de les Penyes Altes (2.276m), format per dues puntes bessones.
Les vistes des d'aquesta talaia són magnífiques: al nord s'estén la Cerdanya i més enllà la serralada pirinenca, que continua cap a ponent i les muntanyes andorranes. Si seguim la carena de la serra del Moixeró, tenim en primer terme el Moixeró, i més enllà destaca encara ben nevada la serra del Cadí amb el cap de Tancalaporta i el pic de Comabona en primer pla. Separada de la carena principal, al sud-oest, destaca l'emblemàtic Pedraforca i més al sud la serra d'Ensija encara ben blanca.
 |
| Vista cap a la serra del Cadí des del cim de les Penyes Altes de Moixeró |
Cap a l'est, seguint la carena, hi tenim la Tossa d'Alp i darrere seu el Puigllançada.
 |
| Vista cap a la Tossa d'Alp des de les Penyes Altes de Moixeró |
Val la pena ascendir a aquest mirador per contemplar aquestes vistes tan extenses de les muntanyes i valls que envolten la serra del Moixeró. Si busquem la tranquil·litat, podem ascendir al cim bessó que queda més a l'est, que tot i que una mica més aeri no té cap dificultat i gaudeix de la solitud que possiblement no trobarem al cim de Penyes Altes.
 |
| Cim de les Penyes Altes de Moixeró |
Després d'un merescut descans, retornem a coll de Raset pel mateix camí.
 |
| Desgrimpant camí a coll de Raset |
Deixem el GR 150.1 que evita els cims tot flanquejant pel vessant, i enfilem pel pla de Moixeró sense camí, pels extensos prats d'alta muntanya cap al cim de puig Cubell (2.088 m).
 |
| Coll de Raset i els plans de Moixeró |
En els prats alpins de la serra de Moixeró hi podem trobar en aquesta època de l'any diverses espècies típiques d'aquest hàbitat, entre elles la bonica flor de vent, amb les seves flors sedoses de color d'aram, o el bulbucodi (Bulbocodium vernum), una liliàcia que floreix a la mateixa època que el safrà de muntanya (Crocus vernus), però que se'n diferencia pel nombre d'estams que és de 6 i no de 3.
 |
| Flor de vent (Pulsatilla vernalis) Ranunculàcies |
 |
| Bulbucodi (Bulbocodium vernum) Liliàcies |
Davallem cap al coll de Moixeró, i continuem més o menys flanquejant per sota el llom fins a un altre collet on davalla un camí cap a les canals del Goter.
 |
| El Moixeró des del cim del puig Cubell (2.088 m) |
 |
| Pastorella (Gentiana verna) i genciana acaule (Gentiana acaulis) Gencianàcies |
Deixem de banda aquest camí i enfilem cap al cim del Moixeró seguint rastres de sender.
 |
| Isards camí a la serra de Moixeró |
 |
| Pujant al Moixeró |
Arribem al cim del Moixeró (2.090 m) sense cap complicació. Tot i que d'altura més modesta que les Penyes Altes, les vistes des d'aquest cim també són impressionants i aquí podem gaudir de la tranquil·litat i solitud que sovint no es pot tenir al cim de les Penyes Altes, força més freqüentat.
 |
| Cim del Moixeró (2.090 m) mirant cap a la serra del Cadí |
 |
| Herba de les set sagnies (Saxifraga oppositifolia) Saxifragàcies |
Davallem cap a ponent resseguint la carena pel vessant nord i enllacem de nou amb el GR 150.1 al collet de Moixeró. Des d'aquí un sender marxa cap al vessant de migjorn cap al refugi Sant Jordi, també anomenat font del Faig, però nosaltres continuem carenejant seguint les marques blanques i vermelles del sender de gran recorregut que travessa la serra del Cadí i del Moixeró.
 |
Camí al refugi Sant Jordi des del coll de Moixeró
|
Enfilem cap a un bosc de pi negre i traspassem el llom per continuar flanquejant ara pel vessant de migjorn.
 |
| Marmota (Marmota marmota) Rosegadors |
La marmota (Marmota marmota) és un gran rosegador, important tenint en compte la seva posició en la cadena tròfica, ja que alimenta grans rapinyaires i carnívors. És una espècie reintroduïda als Pirineus que s'ha estès notablement per tota la serralada i que ha aparegut al Parc des de fa uns anys.
 |
| Senyalització del GR 150.1 |
Passem per un bosc de pi negre amb algun avet, travessem algunes clarianes amb mates de ginebró i davallem cap al coll de Pendís.
 |
| Ginebrons i bosc de pi negre a la serra de Moixeró |
La vegetació a la serra del Moixeró evidencia de manera genèrica la zonació altitudinal típica de les grans serralades alpines. Els estatges submontà, montà i subalpí hi són extensos i els tipus de vegetació dominants, principalment pastures i boscos, són de caràcter submediterrani i subalpí de tendència xerofítica.
 |
| Baixant cap a coll de Pendís |
En aquest punt conflueixen diversos senders. Nosaltres abandonem el GR 150.1, que marxa cap a ponent, i seguim ara les marques blanques i vermelles del GR 107 o camí dels Bons Homes que davalla cap al sud. Baixem per un camí molt marcat cap el refugi Sant Jordi, on arribem en poc més de 15 minuts.
 |
| Refugi de Sant Jordi |
Passem el refugi Sant Jordi i continuem baixant fins a la font del Faig. En aquesta cruïlla de camins, nosaltres girem en direcció est- sud-est, i continuem pel GR 107 cap a coll d'Escriu.
 |
| Font del Faig |
El camí ben fressat transcórrer per una zona pedregosa coberta de boixos en direcció al coll d'Escriu i amb vista a l'estret dels Empedrats cap a migjorn.
 |
| GR 107 o camí dels Bons Homes camí a coll d'Escriu |
 |
| Papallona reina (Papilio machaon) |
 |
| Estret dels Empedrats |
Més endavant el sender davalla per una bonica fageda, travessa el torrent de les Maleses i continua per una pineda de pi roig.
 |
| Pineda de pi roig camí a coll d'Escriu |
Més avall torna a endinsar-se a la fageda i finalment ateny el mas Escriu, situat en una gran clariana.
 |
| La fageda camí a mas d'Escriu |
 |
| Mas d'Escriu |
El mas, tot i que deshabitat, encara està força ben conservat. Deixem el mas enrere i continuem per una pista que més endavant abandonem, per prendre un corriol a l'esquerra que s'enfila pel mig del bosc fins al coll d'Escriu.
 |
| Camí al coll d'Escriu |
 |
| Coll d'Escriu |
Des d'aquest indret tenim bones vistes cap a la Tossa d'Alp i els imponents cingles calcaris del vessant sud del Moixeró.
 |
| Vessant sud del Moixeró des de coll d'Escriu |
Davallem per la pista, seguint les marques del GR, que flanqueja per una fageda fins a un punt on la pista fa un revolt marcat a l'esquerra, just sota un penyal. En aquest punt abandonem el GR 107 i seguim recte per una pista de desemboscar amb senyals de pintura groga. Remuntem per la pista i arribem a la collada de Lavaiol, on continuem per un camí en direcció sud-est que baixa de dret per un fort pendent, desviant-se una mica més avall cap a la dreta per anar a parar just sobre la carretera de coll de Pal. Girem a l'esquerra i anem a buscar un petit pont que ens permet travessar el torrent de la Fontbona i enllaçar amb el GR 107 a tocar del pont de Sant Nazari.
 |
| Les fulles tendres del faig (Fagus sylvatica) Fagàcies |
Ruta realitzada a finals d'abril del 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.