Ascensió al pla d'Aiats pujant pels gorgs de Pujolriu
i baixant pel camí ral de Vic a Olot
Hostalets d'en Bas, Vall d'en Bas,
La Garrotxa
EIN Collsacabra
Serralada Transversal Catalana
L'itinerari d'avui és una ruta circular al Collsacabra que ens portarà al cim del pla d'Aiats des de la Vall d'en Bas. La ruta comença a l'Aubert d'Hostalets d'en Bas i puja a l'altiplà de Falgars seguint els gorgs de Pujolriu. Després d'ascendir a la tossa de Pujolriu i gaudir de les vistes sobre la Vall d'En Bas i la Garrotxa, continuem cap a la masia de Pujolriu i, seguint un tram del GR2, ens acostem al vessant nord-est del pla d'Aiats. Pugem al puig de la Bastida i carenegem fins al cim del pla d'Aiats. Retornem als peus de la cara est del pla d'Aiats i anem a buscar el camí ral de Vic a Olot que ens permet baixar la cinglera de Falgars i retornar a la Vall d'en Bas.
|
Panoràmica des del pla d'Aiats |
Durant el recorregut descobrirem: els bonics gorgs del torrent de Pujolriu i la seva vegetació selvàtica; l'altiplà de Falgars i les vistes de la Vall d'en Bas; el massís de relleu tabular i acinglerat del Cabrerès i les vistes panoràmiques d'Osona, la Selva i la Garrotxa des del cim del pla d'Aiats i, a més a més, caminarem pel camí ral que unia les poblacions de Vic i Olot, una monumental obra d'enginyeria civil.
|
El Cabrerès, el Puigsacalm i la Garrotxa des del puig de la Bastida |
L'espai natural del Collsacabra està situat a la Serralada Transversal i forma una singular unitat morfològica definida per un conjunt de cingleres culminades per l'extens altiplà del Cabrerès. La seva altitud màxima correspon al cim d'Aiats, de 1.312 m. Pel sector de ponent davalla suaument cap a la plana de Vic, mentre que pel vessant nord i nord-est està tallat per una abrupta cinglera provocada per la falla d'Hostoles, a la Garrotxa, mentre que per l'est una extensa cinglera el separa de les Guilleries a la comarca de la Selva. El massís del Collsacabra, o Cabrerès, constitueix la partició d'aigües entre les conques del Fluvià i del Ter.
|
Vessant nord del pla d'Aiats des del puig de la Bastida |
El pla d'Aiats que s'alça a 1.312 m, forma part de la plataforma tabular i acinglerada, d'uns 4 km de llargada i 200-300 m d'amplada de l'altiplà del Cabrerès. Aquesta morfologia abrupta, amb cingleres i penya-segats, és resultat de l'acció erosiva de les aigües sobre estrats predominantment calcaris amb margues i gresos. El pla d'Aiats deu el seu nom a la masia d'Aiats, situada sota les imponents cingleres del vessant sud. Antigament, al pla d'Aiats si cultivaven patates, destinades per planter o llavor, que eren molt apreciades a la plana de Vic.
|
El Collsacabra i la plana de Vic des del pla d'Aiats |
Potser també t'interessa:
Punts forts de la ruta:
- Els gorgs del torrent de Pujolriu
- Les orquídies del Collsacabra
- Les vistes des del cim del pla d'Aiats
- El camí ral de Vic a Olot
|
Itinerari sobre mapa Ed. Alpina |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 20,26 km
Desnivell: +/- 1.154 m
Dificultat: exigent, per la distància i el desnivell a superar, però també perquè l'itinerari transcorre per diferent tipologia de senders i/o camins, alguns no senyalitzats o difícils de seguir, amb algun pas equipat, exposat i/o aeri.
Temps aprox. (sense parades): 6h 10min
Altitud màxima: 1.312 m
Altitud mínima: 490 m
Punt d'inici: l'Aubert, a Hostalets d'en Bas
Època: tot l'any (evitant les hores de màxima calor; a l'hivern podem trobar-hi neu i/o gel, fet que pot modificar-ne la dificultat notablement).
Observacions:
Cal portar suficient aigua per tota la ruta.
Tenim dues opcions per escurçar notablement la ruta:
- Opció 1: des del pujant del Turonell, quan enllacem amb el sender d'Itinerànnia no el deixem, el seguim i enllacem amb el camí ral de Vic a Olot entre el pont de l'Hostalot i l'hostal del Grau en poc més de 0,5 km. (la distància de la ruta resultant serà de poc més de 9 km amb un desnivell de +/- 600 m aprox.)
- Opció 2: un cop enllacem amb la carretera de Falgars, en comptes d'anar en direcció nord cap al mas de Pujolriu, si seguim en direcció sud, en aproximadament 0,6 km enllaçarem amb l'itinerari descrit a sota el mas La Serra. (la distància de la ruta resultant serà de poc més de 10 km amb un desnivell de +/- 670 m aprox.).
Recomanacions:
- Respectem l'entorn i les espècies que viuen al Collsacabra, així com els ramats d'ovelles i vaques que hi pasturen.
- És aconsellable no portar gos, ja que hem de travessar pel mig del mas La Serra on hi ha el ramat d'ovelles; hem de deixar totes les portelles i tancats electrificats com les hem trobat.
- No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I si us plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca!
Més info de la Vall d'en Bas.
Mapa recomanat:
- Collsacabra - Vall de Sau - Escala 1:25.000 Editorial Alpina
Accés al punt d'inici: des de Vic, agafem la carretera C-17 en direcció a Ripoll i més endavant la sortida 69 per a C-37 en direcció Olot/Torelló Sud/Manlleu. Continuem per la C-37, travessem els túnels de Barcons i arribem a la rotonda. Prenem la primera sortida a la dreta en direcció Sant Esteve d'en Bas per la C-152. Abans d'entrar a Sant Esteve d'en Bas, prenem el trencall a la dreta en direcció als Hostalets d'en Bas/Rupit/Vic. Deixem de banda el trencall cap a Hostalets d'en Bas i continuem per la C-153 en direcció a Rupit. Poc més de 2,5km, just passat un revolt a l'esquerra sota una ermita, prenem un trencall a la dreta, passem per davant d'un mas i, abans del revolt a la dreta, aparquem a l'esquerra en un petit espai al costat de la carretera. 32 min (39,2 km) des de Vic.
TRACK DE LA RUTA
PERFIL ALTITUDINAL
|
Perfil altitudinal de l'itinerari realitzat amb el CompeGps |
Comencem el recorregut ben a prop de la masia de l'Aubert, en un petit aparcament al costat de la carretera.
|
Masia de l'Aubert a Hostalets d'en Bas |
L'Aubert és una masia tradicional catalana situada al sector més meridional de la Vall d'en Bas, al vessant est del riu Fluvià i a tocar del camí ral de Vic a Olot. En recents excavacions arqueològiques s'hi ha descobert un assentament rural pertanyent a l'Alta Edat Mitjana, entre els segles VI-X. En el jaciment s'hi ha trobat restes de ceràmica, un camp de sitges, restes de murs, eines de ferro, monedes, etc, que van des de l'Alta Edat Mitjana fins a l'època moderna.
Seguim la carretera asfaltada en direcció est, passem per davant de les restes del molí de l'Aubert i travessem el Fluvià just en el seu naixement fruit de la confluència de la riera de Falgars i el rec del Puig, que seguirem durant força estona.
|
Els Hostalets d'en Bas i el Puigsacalm |
Tot just travessar el riu, deixem la carretera que se'n va cap als Hostalets i agafem el trencall de l'esquerra cap a la masia Els Bertrans. Seguim pel camí de carro, passem pel costat del mas Les Canemeres i travessem a gual la riera de Falgars.
Continuem caminant entre camps amb la tossa de Pujolriu just el nostre davant, flanquejada pel rec de la Coromina a la dreta i el rec del Puig a l'esquerra, que és per on pujarem. Més endavant, arribem a una bifurcació on deixem el camí veïnal de la dreta que mena a la masia Els Bertrans per prendre el de l'esquerra que ens condueix al mas La Cirera.
|
Mas La Cirera |
Passem per davant del mas i continuem resseguint una jove plantació de cirerers. Poc més amunt, arribem a una cruïlla i continuem recte per endinsar-nos al bosc. Entrem en una ombrívola fageda amb un sotabosc esponerós on abunden les falgueres. Seguim el corriol boscater en direcció sud fins a arribar al llit del rec del Puig.
Travessem el torrent sense dificultats per tal de visitar la font de les Fogosses, coberta de molses, hepàtiques, falzies i envoltada de falgueres, submergida en un ambient frescal i ombrívol.
|
Rec del Puig |
Retornem a l'altre costat del torrent i continuem resseguint el rec fins a un petit gorg. Poc abans del gorg, hi ha una passera que ens permet creuar el corrent d'aigua sense dificultat. Enfilem per l'altra costat del rec per un marge força enfangat i relliscós. Arribem a una petita cruïlla i prenem el corriol de la dreta que ens condueix a la gorga de l'Ansat.
|
Gorga de l'Ansat |
Reculem uns metres i resseguim el rec per arribar a un petit salt d'aigua on hi ha una formació de pedra tosca en forma de capa al costat d'una petita bauma.
Tornem enrere i ens enfilem pel corriol, ajudant-nos d'una corda per superar una petita graonada. Flanquegem la bauma, per un caminoi estret on no s'hi val a badar, i baixem cap al llit del riu. Pugem un tram per dins el rec, en compte de no patinar, fins que arribem al gorg dels Cristians.
Deixem el gorg a la dreta i ens enfilem per un pendent força dret, ajudant-nos amb els boixos, fins a una cruïlla. Prenem el corriol de la dreta que ens condueix a l'espectacular salt i gorg de l'Olla, on un majestuós salt d'aigua avoca les aigües, des de força alçada, fins a un forat en forma d'olla.
|
El salt i el gorg de l'Olla |
Travessem a l'altra banda del torrent i pugem per un pendent rost fins a trobar un camí més fressat. El seguim a la dreta fins a sota un ressalt de gres. Una petita xemeneia, equipada amb una corda, ens permet superar aquesta graonada. Sortim agafant-nos al tronc d'una alzina mig descalçada i continuem pel corriol en direcció nord, fins a un collet i el Petró.
Ens atansem a la balconada per gaudir d'una bonica panoràmica de la part més meridional de la Vall d'en Bas, la serra de Marboleny i Sant Esteve d'en Bas i el massís del Canigó al fons.
|
Vista de la serra de Marboleny |
Retornem al collet i seguim el camí boscater que marxa en direcció SO per entremig de l'alzinar. Al llarg del camí es veuen restes de parets de pedra seca, testimoni que aquests vessants, ara forestats i engolits per la vegetació mediterrània, no gaire temps ençà foren cultivats.
Arribem a una cruïlla i prenem el corriol que puja en diagonal a la dreta senyalitzat amb una fita. Remuntem el fort pendent fins a trobar una estranya franja mancada d'arbres enmig de l'espès alzinar, és la conseqüència d'un important despreniment de blocs procedents de la cinglera de Pujolriu.
|
L'alzinar de camí al pujant del Turonell |
Travessem el despreniment i continuem pujant pel bosc fins als peus del cingle. El resseguim a peu de paret cap a l'esquerra i arribem al pujant del Turonell, on un tram equipat ens permet superar el ressalt sense cap dificultat.
|
Pujant del Turonell |
Arribem a un pla on s'estén una esclarissada roureda, entapissada ara per un frondós falguerar a causa de l'abandonament de les pastures. Continuem pel fil del cingle en direcció nord i ascendim al punt més alt, a la tossa de Pujolriu de 937m.
|
Roureda de la tossa de Pujolriu |
Des del cim les vistes sobre la Vall d'En Bas i la Garrotxa són extenses. Un bonic mosaic de cultius de diferents tonalitats de verds i ocres cobreix la Vall d'en Bas, envoltada per boscos, amb el Pirineu més oriental de fons, encara amb algunes clapes de neu. Cap al nord, darrere de la cinglera de Falgars i la petita ermita encimbellada de Sant Miquel de Castelló, s'alça majestuós el massís del Puigsacalm.
|
La Vall d'en Bas des de la tossa de Pujolriu |
|
El massís del Puigsacalm i Sant Miquel de Castelló |
Retornem a la sortida del pujant del Turonell i continuem en direcció sud per anar a trobar la franja de pintura groga característica de la xarxa de senders d'Itinerànnia.
|
Prats sobre el pujant del Turonell |
Seguim les marques de pintura groga i travessem el rec del Puig, per abandonar el *sender d'Itinerànnia (opció 1) i seguir les traces de camí que ressegueixen el torrent de Pujolriu.
Pugem aigües amunt i anem a trobar la *carretera de Falgars que seguim a la dreta (opció 2 - a l'esquerra), en direcció nord.
Continuem per la carretera entre prats de dall, passem pel davant d'un enorme pi roig i pel davant de la casa de Pujolriu.
|
Mas el Pujolriu |
Continuem pel camí asfaltat fins a trobar un senyal del GR2 i del camí de Sant Jaume.
|
Abellera olorosa (Orchis coriophora) Orquidàcies |
Deixem la carretera i prenem una pista a l'esquerra tot seguint les marques de pintura blanques i vermelles del GR 2.
|
Fiteuma orbicular (Phyteuma orbiculare) Campanulàcies |
Deixem de banda la pista que marxa recta cap a la masia La Codina i el torrent de Faja i continuem pel camí de carro de l'esquerra que va guanyant altura fent esses.
|
Masia La Codina |
Després d'un revolt molt marcat a la dreta, arribem al collet Estret, on abandonem la pista i el GR 2 i continuem per un corriol a l'esquerra que s'enfila, fent drecera pel mig del bosc, per retrobar la pista força més amunt.
|
Empedrat del camí de Sant Jaume |
Seguim uns metres la pista a l'esquerra i prenem un corriol força desdibuixat a la dreta que ens porta, en pocs metres, fins a un cobert en una clariana.
|
Caputxina olorosa (Gymnadenia conopsea) Orquidàcies |
Continuem seguint rastres de sender i remuntem un llom margós en direcció oest-sud-oest fins a trobar un camí ben fressat dins de la fageda.
|
Orquis maculat (Orchis maculata) Orquidàcies |
Pocs metres a l'esquerra, trobem una fita i prenem el camí batut de la dreta, que guanya altura sense treva per un pendent força dret, fins a atènyer al coll de Sabastida o coll de Saiols, depenent de si mirem el mapa de l'Editorial Alpina o el de l'ICC.
|
L'altiplà de Falgars des del coll de Saiols |
Travessem una portella i girem a la dreta per enfilar-nos al cim pelat del puig de Sabastida o puig de la Bastida, de 1.239 m.
|
Puig de la Bastida, 1.239m |
Gaudim de les vistes panoràmiques que ens ofereix aquest cimal de tota la serra de Cabrera, la serra de Llancers, el Puigsacalm i l'altiplà de Falgars.
Retornem al coll de Saiols i carenegem en direcció sud-est. Ens enfilem enmig de la fageda per una cresta força estreta, a estones una mica aèria, però sense dificultats, i arribem al punt més alt de la nostra excursió d'avui: el cim del pla d'Aiats, a 1.312 m.
Tot i tractar-se del punt més alt de la carena, el cim del pla d'Aiats no gaudeix de molt bones vistes perquè l'arbrat li impedeix, així que, continuem carenejant i baixem seguint el fil de la cinglera cap a un bon mirador, voltat d'un herbassar on abans onejava una bandera que els vents han estripat.
|
Orquis socarrat (Orchis ustulata) Orquidàcies |
|
Cantonigròs i la plana de Vic des del pla d'Aiats |
Les vistes des d'aquí sí que valen la pena, es veu tota la plana de Vic, el Montseny, Tavertet, Rupit i l'Agullola, la serra de Mateus, etc.
|
Mirant cap al sud amb l'Agullola de Rupit al fons |
Ens hi podríem passar hores contemplant aquesta bella panoràmica, però el vent que ens permet tenir tanta bona visibilitat, també és el culpable que avui no ens hi puguem quedar gaire estona, ja que aquest indret queda força exposat. Així que, fem mitja volta, i altre cop amunt cap al cim del pla d'Aiats, que està més arrecerat. Fem un mos al cim i emprenem la baixada.
|
La serra de Mateus des del pla d'Aiats |
Desfem el camí fins al coll de Saiols i davallem pel corriol que hem vingut fins a trobar el camí més ample i fressat. En aquest punt deixem el camí d'anada i prenem el camí de la dreta en direcció sud, per entremig d'una ombrívola i frescal fageda. Ignorem diversos trencalls que baixen a l'esquerra i continuem recte vorejant la cinglera, tot i que no la veiem perquè resta amagada per l'arbrat.
Finalment el camí perd altura quasi imperceptiblement i ens condueix a una pista on hi ha un pas canadenc. En aquest punt enllacem amb el camí ral de Vic a Olot que ja no deixarem fins al final.
El camí ral de Vic a Olot té una llargada de 44 km i uneix la plana de Vic amb la Garrotxa travessant el Collsacabra des de Cantonigròs cap a la Vall d'en Bas. El camí ral era un camí públic utilitzat per les comunicacions abans de la construcció de les carreteres. De fet, molts d'aquests camins ja existien des de la prehistòria, i foren utilitzats i arranjats en èpoques posteriors. Durant el segle XVIII, el camí ral de Vic a Olot va ser empedrat, s'hi van construir desguassos, cunetes, talussos, ponts i marrades. Fou una infraestructura d'una gran complexitat, i més tenint en compte en l'època que es va construir.
Continuem per la pista a l'esquerra en direcció nord, deixem un primer trencall a la dreta i arribem a una cruïlla al pla de Bertajol.
|
Gladiol (Gladiolus illyricus) Iridàcies |
En aquest punt enllacem amb el GR 2 i el GR 151.1. Abandonem la pista i continuem pel GR a la dreta, en direcció a llevant, resseguint la serra de Mateus pel llom, força desforestat i cobert pels herbassars, on abunden tot tipus d'orquídies.
|
Ramat de vaques a la serra de Mateus |
|
Flor caputxina (Orchis pyramidalis) Orquidàcies |
Poc més enllà, abandonem la carena i el GR, i comencem a baixar per un corriol a l'esquerra en direcció nord. Més avall, retrobem els senyals del sender de gran recorregut i enllacem de nou amb el camí ral.
Continuem avall en direcció nord i trobem una bifurcació amb uns cartells de fusta, on prenem el camí de l'esquerra indicat com el camí ral de Vic a Olot/la Serra, tot deixant els senyals blancs i vermells que marxen a la dreta cap a la Salut. Continuem baixant i enllacem amb una pista just després de traspassar una porta.
|
Baixant cap al mas La Serra |
Prenem la pista a l'esquerra i seguim perdent altura tot fent ziga-zagues, passem per uns camps i arribem a una granja amb un tancat d'ovelles. Entrem dins la finca privada del mas La Serra i continuem per la pista que creua la propietat pel bell mig, passant a tocar de la casa de turisme rural.
|
Mas La Serra |
Més avall tornem a enllaçar amb la *carretera de Falgars (enllaç opció 2), que aquest cop seguim a la dreta, en direcció sud-est, fins a la cruïlla de l'Hostalot.
Abandonem l'asfalt i continuem pel camí que ens condueix al pont de l'Hostalot.
El pont de l'Hostalot deu el seu nom a la casa de l'Hostalot, situada molt a la vora del pont, antigament anomenada l'hostal de l'Esca i que era una mena de sucursal de l'hostal del Grau. El pas del pont era estret, i per tal de facilitar el pas als traginers, però sobretot als exèrcits, es van construir dues plataformes a banda i banda del pont, perquè els que l'havien de creuar tinguessin un lloc per esperar-se mentre creuaven els altres.
Travessem el torrent del Grau i continuem davallant pel camí de ferradura que en aquest tram conserva força l'empedrat fins a enllaçar amb el *sender d'Itinerànnia (enllaç opció 1). El seguim a la dreta i passem pel costat de l'hostal del Grau.
|
L'hostal del Grau |
L'hostal del Grau era el lloc on feien parada els viatgers abans de baixar cap a la Vall d'en Bas. Si ens hi fixem, veurem les arcades per davant de les quals passava el camí ral. L'hostal s'esmenta des del segles XVIII, quan els hostalers foren testimonis de la Guerra de Successió.
A partir d'aquí comencen les Marrades, un camí empedrat construït per tal de superar el grau i que resta molt ben conservat. Comencem a baixar i, just en un revolt, trobem un cartell que ens indica el camí cap a la mina dels Bandolers.
Un cop passat l'hostal del Grau, els viatgers que venien de Vic havien de descavalcar de les seves muntures per tal de superar el grau. El descens de les Marrades supera forts pendents per mitjà d'un camí empedrat, una magnífica obra de l'enginyeria civil de l'època.
|
Les Marrades del camí ral de Vic a Olot |
Deixem el camí ral per anar a visitar la mina dels Bandolers per un caminoi que en cinc minuts ens permet conèixer aquest amagatall de malfactors.
|
La mina dels Bandolers |
Retornem al camí ral i continuem davallant per les Marrades meravellant-nos per la faraònica obra d'enginyeria civil feta en aquella època amb els mitjans de què es disposava.
Perdem altura còmodament i arribem a la font de les Marrades. Seguim avall les indicacions del camí ral, passem el pixador dels Matxos, que com el seu nom indica no costa gaire d'imaginar perquè servia, i anem fent esses per salvar el desnivell fins al coll de la Cirera.
Voregem el puig dels Solans pel seu vessant est i anem a parar a uns camps, al costat de la casa de L'Esquirol.
Continuem ara per una pista fins a un pont que ens permet travessar el torrent de l'Artigamala i arribem al molí Vell.
|
Pallissa del molí Vell |
Just travessat el torrent marxa un camí batut a l'esquerra, paral·lel al torrent, que deixem de banda. Nosaltres continuem per la pista, passem el molí Vell i retornem al punt final de la ruta a la masia de l'Aubert.
Ruta realitzada a principi de juny del 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.