Ascensió al Balandrau per les gorges del Freser
i baixada pel Serrat i Fustanyà
Queralbs, Vall de Ribes, el Ripollès
PN Capçaleres del Ter i del Freser
Pirineus orientals
L'itinerari d'avui és una ruta circular que ens portarà al cim del Balandrau, a 2.585 m d'altitud. El recorregut comença a la central de Daió de Baix, a prop de Queralbs, puja per les gorges del Freser cap al camí de les Marrades fins a trobar el torrent del Bugader. A la cruïlla del torrent del Bugader, deixa el camí que va cap al refugi de Coma de Vaca i puja resseguint el curs d'aigua fins a atènyer la partió de Fontlletera. A partir d'aquí, ascendeix pel camí carener fins al cim del Balandrau. Es baixa del Balandrau per la carena SO, per roques Blanques i el serrat de l'Atalaiador fins al Serrat. Del Serrat continua cap a Fustanyà i d'allà baixa a trobar les aigües del Freser a la central del Molí. Es torna al punt d'inici seguint el camí de les Centrals.
 |
| Panoràmica des del cim del Balandrau cap al nord |
Durant el recorregut descobrirem les espectaculars gorges del Freser amb les seves imponents cingleres de gneis i la frondosa vegetació muntanyenca, gaudirem del paisatge de l'alta muntanya pujant al cim del Balandrau, de les vistes panoràmiques de Coma de Vaca i la seva morfologia glacial, de la visió del Puigmal, el Fontlletera, el Torreneules, la Fossa de la Geganta, etc. A més, si som observadors i no fem gaire escàndol, segur que veurem els ramats d'isards a les pastures alpines que entapissen els cimals, i potser també, el cabirol a les zones boscoses dels voltants de Fustanyà i el Serrat.
 |
| El Puigmal i les gorges de Núria i del Freser baixant del Balandrau |
El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser està situat al vessant sud dels Pirineus orientals, a l'Alt Ripollès. Limita al nord amb el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans, ja a França, i al sud amb l'Espai d'Interès Natural de la Serra Cavallera. El parc engloba les capçaleres dels rius Ter i del Freser que neixen al vessant sud del Pirineu oriental axial i més avall s'ajunten, per finalment desembocar al mar Mediterrani. Aquest indret, antigament la Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases, va ser declarat parc natural el setembre del 2015. Aquesta zona presenta bons exemples del modelat glacial pirinenc, a més d'una gran diversitat de flora d'alta muntanya amb una marcada influència mediterrània. L'altitud màxima del parc és el cim del Puigmal, de 2910 m.
 |
| Puigmal, Torreneules i Bastiments des del Balandrau |
El Balandrau, que s'alça a 2.585 m d'altitud, és, comparat amb els seus cims veïns que s'alcen propers als 3.000 m, una muntanya d'altitud força modesta. No obstant això, el fet de trobar-se separat de la carena axial li atorga unes vistes panoràmiques que els seus germans no tenen. L'espectacle dels prats alpins florits a principi d'estiu, les vistes panoràmiques cap a la vall de Coma de Vaca, el Puigmal, el Torreneules, i els més de 1000 m de desnivell que el separen de la confluència de les gorges del Freser amb el riu Núria, no ens deixaran indiferents.
 |
| Coma de Vaca i serra del Catllar des del Bastiments |
Potser també t'interessa:
Punts forts de la ruta:
- Les gorges del Freser
- La flora i la fauna del Pirineu Oriental
- Les vistes des del cim del Balandrau
- La morfologia glacial de la vall de Coma de Vaca
ITINERARI SOBRE MAPA
 |
| Itinerari degradat sobre mapa ICC a escala 1:50.000 |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 18,71 km
Desnivell: +/- 1.641 m
Dificultat: molt exigent, per la distància i el desnivell a superar, però també perquè l'itinerari transcorre per terreny d'alta muntanya, per diferent tipologia de senders i/o camins, alguns no senyalitzats o difícils de seguir, on és necessari reconèixer els accidents geogràfics per orientar-se i, en cas de factors meteorològics adversos que no són infreqüents, la dificultat d'orientació pot augmentar notablement.
Temps aprox. (sense parades): 6 h
Altitud màxima: 2.585 m
Altitud mínima: 1.062 m
Punt d'inici: pàrquing de Daió de Baix (Queralbs)
Època: primavera, estiu i tardor (a l'hivern la dificultat i l'exposició de l'itinerari varia notablement i no és recomanable si no es disposa del material i dels coneixements tècnics necessaris; la zona de les Marrades és una zona propensa a les allaus; a més, a tota la zona s'hi dóna el fenomen del torb).
Observacions:
- Trobarem aigua al Serrat i, possiblement, a les petites torrenteres del camí de les Marrades i a la pujada a la carena del Balandrau pel torrent del Bugader, tot i que en èpoques de sequera pot ser que no n'hi hagi.
- En cas d'emergència hi ha emissora de ràdio al refugi de Coma de Vaca, que queda a uns 20 minuts de la cruïlla del torrent del Bugader.
Recomanacions:
- En cas de mal temps i/o mala visibilitat el camí de la serra de l'Atalaiador cap al Serrat pot resultar molt perdedor i exposat en cas de tempesta.
- Respectem l'entorn i les espècies que viuen al PN de les Capçaleres del Ter i del Freser.
- No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I si us plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca!
Més info del PN de les Capçaleres del Ter i del Freser
Consulta la meteo
Mapa recomanat:
Accés al punt d'inici: des de Vic, agafem la carretera C-17 en direcció a Ripoll. Passem Ripoll i continuem per l'N-260 fins a Ribes de Freser. A Ribes de Freser seguim les indicacions cap a Queralbs, travessem Ribes de Freser i prenem la GIV-5217 cap a Queralbs. Passem el trencall de Batet, travessem la via del cremallera a Rialb, deixem de banda el trencall a Vilamanya, i poc abans d'arribar a Queralbs, en un revolt molt marcat a l'esquerra, prenem el camí cap al Serrat i Fustanyà. Travessem el riu Freser per un pont i deixem la carretera a Fustanyà i el Serrat per prendre una pista asfaltada a l'esquerra que en poc més de 500 m ens porta fins al punt d'inici de la ruta, on enfilat a mà dreta hi ha un aparcament. 55 min (58,4 km) des de Vic.
- Puigmal - Vall de Núria - Escala 1:25.000 Editorial Alpina
- Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser - Carpeta 2 mapes Escala 1:25.000 Editorial Alpina
TRACK DE LA RUTA
Powered by WikilocDescarrega't el track aquí!
PERFIL ALTITUDINAL
 |
| Perfil altitudinal de l'itinerari realitzat amb el CompeGps |
Començo la ruta d'avui al camí de la central de Daió de Baix (1.177 m), en un petit aparcament a mà dreta de la carretera, poc abans d'arribar a la central, ja que l'aparcament de la central és molt petit i sol està ple.
 |
| Roques de Totlomón |
Continuo per la carretera asfaltada en direcció nord, amb les imponents parets de gneis de les roques de Totlomón al meu davant, on nidifica l'àguila daurada (Aquila chrysaetos) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus).
L'escalada està regulada en aquesta zona del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. La regulació de l'escalada s'ha fet de mutu acord amb els escaladors, representats pel col·lectiu Xesca.org i la Generalitat de Catalunya, per tal de protegir diversos rapinyaires que nidifiquen en aquestes parets. A prop hi ha altres zones, com la Dent d'en Rosell o les Marrades on sí que si pot escalar. Més info.
Al cap de poc arribo a la central de Daió de Baix, la deixo a mà dreta i travesso el riu Freser per un pont.
 |
| Pont sobre el riu Freser |
La central hidroelèctrica de Daió fou construïda el 1907 i, a més de ser la primera de les centrals hidroelèctriques del riu Freser, va ser la primera central hidroelèctrica de Catalunya que va transportar energia elèctrica a llarga distància, concretament a la ciutat de Vic. Aquesta central rep l'aigua dels canals que provenen del riu Núria i del Freser.
Deixo a mà dreta el camí de Núria i continuo aigües amunt del Freser pel costat esquerre en el sentit de la marxa. El camí és força ombrívol i transcórrer per un frondós bosc caducifoli que sovint impedeix veure el llit del riu. Blades, freixes i avellaners configuren una exuberant catifa cromàtica de verds en aquesta època de l'any.
Imperceptiblement el camí va guanyant alçada sobre el riu, que en arribar a l'alçada del salt del Grill (1.295 m) resta força més avall. M'atanso a veure la caiguda espectacular d'uns 30 metres d'alçada del salt, però malauradament, després d'una primavera tan seca i un juny tan calorós, quasi no baixa aigua.
 |
| Salt del Grill |
Torno al camí i passo per sota un espadat, just on es troba el peu de la via "La barca de l'avi". Deixo la paret del Grill enrere i continuo amunt pel camí empedrat en direcció nord-est.
 |
| Camí de les gorges del Freser |
A banda i banda del camí hi creixen nombrosos avellaners que m'obsequien amb les seves ombres, que tot i no sé un dia molt calorós, agraeixo notablement.
Continuo guanyant altura imperceptiblement pel camí fressat que en alguns moments em permet albirà el cel on les estel.les de condensació dels avions han ratllat el blau uniforme d'aquest matí. Dalt dels cims es comença a formar algun cúmul fractus preludi de la formació de les típiques tempestes d'estiu.
El camí continua encaixonat entre les altes parets de gneis que formen les gorges del Freser.
Es creu que el gneis de les gorges de Núria i del Freser és de les roques més antigues que hi ha al Pirineu, concretament té uns 540 milions d'anys d'antiguitat. Aquest tipus de roca es caracteritza per una gran duresa i resistència a l'erosió, fet que ha permès la formació de les dues gorges i de les roques de Totlomón.
Més amunt sembla que la vall s'obre una mica i deixo a mà esquerra el camí del salt de Grill que enllaça amb el més conegut camí dels Enginyers. Al cap de poc trobo la cruïlla del Serrat i Fustanyà, que també deixo de banda. Continuo amunt resseguint el curs del Freser, travesso el torrent de Joan Déu on sota l'espès brancam dels avellaners s'acumulen enormes blocs arrodonits.
Força més amunt, les clarianes sovintegen més i em permeten veure el traçat rectilini del canal del Freser, que ratlla la cinglera per la meitat. El canal recull les aigües del Freser i les condueix a la central de Daió per tal de produir energia elèctrica.
El canal del Freser
Arribo a una petita clariana en una esplanada on un pont de ferro (1.553 m), sostingut per dues enormes roques, em permet travessar el riu Freser.
Pont sobre el riu Freser
A l'altra banda del riu, un herbassar frondós i humit creix en una zona d'acumulació de dipòsits d'allaus on encara es poden veure les restes de troncs partits i la falta d'arbrat sota el marcat còrrec, rost i recte, per on periòdicament baixen les esllavissades de neu.
Començo a guanyar altura per sota del vessant nord del Balandrau i m'endinso en un bonic bosc de pi negre amb neret.
El bosc de pi negre amb neret
El bosc de pi negre amb neret és la pineda subalpina típica que trobem en els vessants obacs sobre terrenys àcids (esquistos, granits, ...) i que es fa entre els 1.600 m i els 2.300 m d'altitud. En el sotabosc, el neret (o abarset) ho cobreix tot amb una catifa uniforme de fulles coriàcies que en aquesta època de l'any llueix amb les seves boniques flors de color rosat.
 |
Pulsatil·la groga o herba del vent (Anemone alpina subsp. apiifolia) Ranunculàcies
|
Més amunt, en una ziga-zaga de les moltes que formen les Marrades, que és com s'anomena aquest tram del camí, ja veig que treu el cap sobre les roques de Totlomón el cim del Puigmal, el pic més alt del Parc Natural i de la comarca del Ripollès.
Les marrades són les voltes que fa un camí per tal d'evitar la línia de màxima pendent i guanya alçada més còmodament. Per tant, fer marrada vol dir fer volta, al contrari de fer drecera.
Les Marrades
Malauradament, sobre el Puigmal també comencen a créixer els núvols, que ara ja no semblen tan inofensius com fa una estona. Continuo guanyant altura i fent ziga-zagues. Al costat del camí hi creixen abundants les gerderes, tot i que encara els hi falta molt perquè els gerds es tornin vermells.
De cop i volta sento una olor penetrant que ho embolcalla tot, em giro i entremig de les gerderes m'apareix el símbol de la Vall de Núria: el marcòlic groc, malanomenat per alguns "lliri pirinenc", suposo pel fet que el seu nom científic és Lilium pyrenaicum.
 |
| El marcòlic groc (Lilium pyrenaicum) Liliàcies |
La pujada és molt còmoda i en poca estona, distreta per aquest jardí pirinenc en plena floració, m'adono que ja he guanyat 200 metres de desnivell des del pont.
 |
| Talictre aquilegifoli (Thalictrum aquilegifolium) Ranunculàcies |
Travesso el torrent de Costa Rubí on creix un bonic herbassar humit. Més endavant, deixo a mà dreta del camí un petit vivac que podria servir d'aixopluc en cas de pluja i continuo per terreny força obert, ja havent deixat el bosc enrere.
Tartera camí a Coma de Vaca
Travesso una extensa i dreta tartera que cau cap al Freser delectant-me amb la contemplació d'una bonica bosquina de pi negre entapissada de neret. A continuació, el camí passa per sota unes plaques rocoses força llises i, quan aixeco al cap, m'adono que al capdamunt m'observa un isard (Rupicapra pyrenaica).
 |
| El neretar al vessant septentrional del Balandrau |
 |
| Isard (Rupicapra pyrenaica) Bòvids |
Els núvols de sobre el Puigmal sembla que s'esfilagarsen, i continuo pujant a l'ombra de la muntanya gaudint d'un dia esplèndid. Faig un llarg flanqueig en direcció nord-est i al meu davant s'obre la vall de Coma de Vaca.
El Puigmal i les gorges del Freser
El camí davalla uns metres per flanquejar el vessant força rost que cau cap al Freser. Tot seguit, ja veig les plaques solars del refugi al fons, a tocar del riu, i una mica més endavant el refugi de Coma de Vaca.
El camí dels Enginyers arribant a Coma de Vaca
 |
| El refugi de Coma de Vaca als peus del Torreneules |
Arribo a la cruïlla del torrent del Bugader (2.045 m), on deixo el camí més marcat que davalla cap al refugi per continuar en direcció sud-est.
 |
| Refugi de Coma de Vaca |
 |
| Coma de Vaca |
 |
| Cruïlla del torrent del Bugader |
Enfilo per entremig del neretar, seguint rastres de sender i alguna fita, pujant pel marge dret del torrent en el sentit de la marxa. Una mica més amunt el travesso per continuar pujant pel marge esquerre. El vessant en aquest tram és força dret i el corriol es difumina, però amb bona visibilitat és evident el camí a seguir.
Pujant per la valleta del torrent del Bugader
El coster em fa esbufegar de valent, els núvols comencen a créixer sense treva. Quan miro enrere són foscos i amenaçadors, ho embolcallen tot, les seves bases negres cobreixen ja tots els cims i estan engolint la vall de Coma de Vaca.
La nuvolositat engolint Coma de Vaca
Accelero el pas, em falta poc i no m'agradaria haver de fer mitja volta ara que tinc el cim tan a prop, però encara menys que m'enganxés la tempesta aquí a dalt.
Salenca herbàcia (Salix herbacea) Salicàcies
Continuo guanyant metres per la valleta, resseguint el torrent del Bugader per la seva dreta orogràfica, l'esquerra en el sentit de la marxa.
 |
| Silene acaule (Silene acaulis) Cariofil.làcies |
Més amunt, el torno a travessar. L'aigua del torrent desapareix de sobte per tornar a aparèixer una mica més amunt, en una bonica surgència entapissada de plantes fontinals.
Vegetació fontinal al torrent del Bugader
Enfilo els últims metres força més pedregosos fins a atènyer la partió de Fontlletera (2.505m), on enllaço amb el camí carener.
Herba del mal gra (Ranunculus parnassifolius) Ranunculàcies
 |
| Erígeron aragonès (Erigeron uniflorus subsp. aragonensis) Compostes |
 |
| Isards pasturant a la partió de Fontlletera |
 |
| Linària alpina (Linaria alpina) Escrofulariàcies |
 |
| Arribant a la partió de Fontlletera |
Giro en direcció sud-oest i per un llom herbós cobert de plantes pulviniformes que s'arrapen al sòl prim que cobreix aquests lloms exposats als forts vents, encaro l'última pujada fins a albirar el vèrtex geodèsic que s'alça al cim del Balandrau.
Últims metres abans del Balandrau
Ja sóc al cim del Balandrau (2.585 m), curiosament el cel s'ha aclarit i les nuvolades sembla que es desinflen permetent-me de gaudir de les extenses vistes des d'aquest mirador natural.
 |
| El Puigmal des del Balandrau |
A l'oest la gran mola del Puigmal domina la Vall de Núria, més al nord els bonics pics bessons del cim de la Coma del Clot i el Torreneules, amb la seva aresta SE que davalla fins al refugi de Coma de Vaca. Al seu darrere la Fossa de la Genganta i la carena fronterera que l'uneix amb el pic de l'Infern, el Freser i la imponent tossa del Bastiments. La bonica vall de Coma de Vaca s'estén sota els seus peus.
 |
| De la Fossa de la Geganta al Bastiments des del Balandrau |
Més al nord-est, el Gra de Fajol enllaça amb la serra del Catllar i el puig de Fontlletera, que pel coll dels Tres Pics s'uneix amb el Balandrau. Cap al sud queda la serra Cavallera i el Taga, i més a prop, enllaçant amb el Balandrau per la serra de la Canya, s'alça el puig Cerverís. Cap al sud-oest davalla la carena del serrat de l'Atalaiador, per on baixaré, i a la seva dreta, al fons de la vall i als peus del Balandrau, hi queden les gorges del Freser, per on he pujat.
Serpoll (Thymus serpyllum subsp. nervosus) Labiades
Encara que el cel s'ha obert i sembla que el temps millora, no me n'acabo de refiar, la previsió meteorològica era de tempestes per aquesta tarda, i d'un moment a l'altre, igual que s'ha aclarit, es pot tornar a activar la convecció. Així que, després de fer un entrepà i un trago d'aigua, reprenc la marxa.
Un isard mascle baixant del Balandrau
Començo a davallar per l'ample llom en direcció sud, com si volgués anar cap a la serra de la Canya i el puig Cerverís, però a la que he fet uns 300 metres, trobo una bifurcació (2.515 m).
 |
| Baixant del Balandrau amb el Taga al fons |
Giro a la dreta en direcció oest, per davallar cap a les roques Blanques seguint unes fites. Un cop al collet de Regalíssia (2.477 m), a tocar d'uns rocs de tonalitats clares escampats sobre el llom, giro en direcció sud-oest per continuar baixant pel llom herbós, perdent alçada força més de pressa, fins a atènyer les roques Blanques (2.402 m).
Corona de rei o corona de reina (Saxifraga paniculata) Saxifragàcies
De tant en tant, trobo alguna marca de pintura groga força desgastada que m'assenyala que vaig per bon camí, i més avall uns senyals de pintura vermella força més vistosos. Però no si val a confiar-se, sé per experiència que aquest camí que ara sembla tan evident amb bona visibilitat, amb boira pot ser molt difícil de seguir.
Continuo davallant, més o menys pel llom, cap a uns pins negres escadussers, malgirbats i amb les agulles cremades pel fred i el vent, testimoni mut dels embats del vent de nord, tan freqüent i perillós durant els mesos més freds de l'any en aquest indret del Pirineu.
Els efectes del torb sobre els pins
Vaig perdent altura pel serrat de l'Atalaiador, gaudint de les vistes cap a la vall del Freser i del jardí de l'alta muntanya pirinenca que creix sobre la roca esquistosa que conforma aquest vessant del Balandrau.
 |
| Aster alpí (Aster alpinus) Compostes |
Com que de moment el temps m'ho permet, em deleixo amb la contemplació de les nombroses plantes pròpies de l'alta muntanya d'aquest hàbitat pedregós, on abunden les plantes típiques dels prats alpins, de les pastures ventejades d'alta muntanya, dels roquissars i de les codines.
 |
| Matafoc de muntanya (Sempervivum montanum) Crassulàcies |
Més avall deixo el fil de la carena i flanquejo pel vessant de tramuntana però sense apartar-me'n gaire. A partir d'aquí els pins ja són més nombrosos, però encara no s'alcen gaire més de dos metres del terra. El camí va serpentejant entre els arbrissons, permetent-me sempre veure cap a on vaig.
 |
| Baixant pel serrat de l'Atalaiador |
Les traces del corriol són força evidents, sempre resseguint el fil carener i superant els trams més pedregosos pel vessant septentrional, fins a arribar a l'última clariana (2.010 m) i entrar al bosc.
 |
| El bosc de pi negre |
Finalment, deixo els prats alpins i m'endinso en un bonic bosc de pi negre, on de ben segur el gall fer un dia o altre ha freqüentat. Davallo pel mig del bosc seguint els senyals de pintura vermella fins a trobar una pista de desemboscar, faig drecera i enllaço de nou amb la pista una mica més avall. La segueixo a l'esquerra fins a una cruïlla de pistes (1.750 m) on connecto amb una pista força més ampla.
Cruïlla de pistes baixant cap al Serrat
Continuo baixant en direcció sud-oest i, més enllà, creuo la pista que ve de Ribesaltes (1.675 m) i que va cap al mirador del Collell. Segueixo sempre en direcció sud-oest, pel llom ample i força esclarissat, que em permet gaudir de bones vistes cap a la vall del riu Freser. Els senyals de pintura vermells em guien per un camí que torna a endinsar-se a la pineda fins a trobar un mur de pedra seca des d'on ja veig el poble del Serrat. A partir d'aquí el camí es fa perdedor i em cal estar atenta per no perdre la direcció que portava.
 |
| Mur de pedra seca prop del Serrat |
Finalment, entre murs de pedra seca i prats montans, passo pel davant del mas de Cal Titet, i enmig dels lladrucs dels gossos que semblen els únics habitants de l'indret, passo una font i arribo al Serrat (1.350 m).
 |
| Prats montans al Serrat |
 |
| El Serrat |
Trobo un pal indicador amb els senyals d'Itinerànnia i a partir d'aquí segueixo els senyals de pintura groga en direcció a Fustanyà. Deixo de banda una font i la carretera asfaltada que hi ha a l'entrada del poble, i davallo per anar a cercar un camí que marxa en direcció sud-oest per sota la carretera. El camí passa pel costat de Ca La Carmeta i continua entre murs de pedra seca cap al barri del Raval, amb algunes cases mig enrunades i alguna altra reconstruïda.
Ca la Carmeta
Arribo a l'oratori de Sant Antoni (1.305 m) i prenc el camí de l'esquerra que baixa per davant de la capelleta i s'endinsa en una bonica roureda. Tot d'un plegat, per sorpresa, descobreixo un cabirol (Capreolus capreolus) despistat que pastura entre la roureda ignorant la meva presència. Per descomptat, el petit cèrvid no tarda gaire a olorar-me, i tot seguit arrenca córrer cames ajudeu-me desapareixent immediatament.
 |
| Camí del Serrat a Fustanyà |
Continuo baixant seguint el camí d'Itinerànnia i arribo al petit nucli de Fustanyà (1.183 m), on s'alça una de les obres del romànic català, l'església de Sant Sadurní de Fustanyà.
Poc abans d'arribar a l'església hi ha una cruïlla amb un pal indicador del sender d'Itinerànnia, i abandono el camí que segueixo per agafar el corriol de la dreta en direcció a Queralbs.
Queralbs des de Fustanyà
Al principi el corriol és perdedor a causa de l'alt herbassar i els camins de les vaques. Travesso vigilant de no ortigar-me i intentant trobar les marques blanques i verdes del SL (sender local).
Més endavant el camí és més evident, cada cop més marcat, i davallo enmig d'un bosc caducifoli fins a tocar del riu Freser, just al costat de la central del Molí (1.062 m).
 |
| La central del Molí |
Travesso el riu per un pont i tot seguit travesso la carretera GIV-5217 que va de Ribes a Queralbs. En aquest punt podria continuar per la carretera, però és estreta i no hi ha voral, o sigui que decideixo continuar recte.
Pujo uns metres pel costat de la depuradora en direcció a Queralbs, i tot seguit deixo el camí més marcat per prendre el corriol de la dreta senyalitzat com el camí de les Centrals amb els senyals de pintura blanques i verdes del SL.
El camí és brut i amb l'herba molt alta, es veu que la gent no hi passa, i el manteniment, diguem que tampoc es deu fer, pel que sembla. Segueixo el camí en direcció nord, paral·lel per sobre la carretera, poc menys d'un quilòmetre. Travesso diversos herbassars enfangats i algun tram una mica estret, i finalment davallo a la carretera, enfangada i ortigada (sort de no portar pantalons curts!).
Un cop a la carretera, agafo una pista a la dreta que em condueix al riu Freser que travesso per un gual. Pujo per un corriol, passo pel costat del campament juvenil de la Farga i una petita presa, i enfilo pel bosc en direcció nord fins a empalmar amb la carretera asfaltada que va a Fustanyà.
 |
| Cruïlla a la central hidroelèctrica de la Farga |
Ja sóc a la central hidroelèctrica de la Farga, a partir d'aquí només em queda fer els últims metres d'asfalt fins a l'aparcament, on acabo aquesta ruta circular al Balandrau.
Per sort el temps m'ha respectat, però al cap de poc de passar Ribes de Freser comença a caure el primer ruixat!
Ruta realitzada a finals de juny del 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.