PR C-214: Ruta circular als Bufadors de Beví des de Montesquiu
Montesquiu - Santa Maria de Besora, el Bisaura, Osona
EIN de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt i
EIN Parc del Castell de Montesquiu
Pre-pirineu oriental
L'itinerari d'avui és una ruta circular al Bisaura que ens portarà a
visitar als Bufadors de Beví des de Montesquiu.
La ruta comença a la
plaça del poble osonenc de Montesquiu, travessa el riu Ter i continua en
direcció a la Farga de Bebié seguint el PR C-214 fins al mas de Sant
Moi. A partir d'allà, gira cap a llevant i continua cap al coll de la
Bassa de la Processó. Tot seguit, deixa el PR i segueix pel vessant
septentrional de la serra de Bufadors. Més endavant, s'enfila per
l'obaga i ressegueix pel fil carener la serra de Bufadors fins al coll
de Beví. A continuació davalla cap al vessant meridional i enllaça de
nou amb el PR C-214 per tal de continuar cap a la collada de Beví Gros.
L'itinerari continua cap a la serra de la Rovira per tal de travessar-la
pel coll dels Tres Pals i davallar cap a la riera de la Solana.
Finalment, el sender remunta cap al castell de Montesquiu i retorna al
poble.
 |
| Panoràmica des de la serra de Bufadors |
El principal atractiu de la ruta són els Bufadors de Beví i el castell de Montesquiu, però a més, dins l'espai relativament petit que constitueix el Parc del Castell de Montesquiu, descobrirem una mostra de la diversitat de l'estatge montà de la muntanya mitjana prepirinenca més llevantina, amb les seves rouredes amb boix, la fageda i el bosc de ribera.
 |
| Mirant cap al castell de Besora des de la serra de Bufadors |
El Bisaura s'ubica en una zona de transició entre la Serralada Transversal, el Pre-Pirineu i la depressió de l'Ebre, a uns 20 km de la ciutat de Vic en direcció a Ripoll, al nord de la comarca d'Osona. L'espai està format per les serres de Milany-Santa Magdalena, serra de Bufadors i de Sovelles al nord, el Puigsacalm a l'est, la serra de Bellmunt al sud i finalment el serrat de Guinard i els Munts a l'oest. Administrativament, el formen un conjunt de cinc municipis: Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora, Vidrà i Montesquiu.
El paisatge bisaurenc es caracteritza pel relleu muntanyós força
accentuat comparat amb la resta de la comarca d'Osona, amb altituds per
sobre els 1.000 m, i una altitud màxima de 1.526 m corresponent al pic
de Milany. A la zona hi dominen les masses forestals de caràcter submediterrani i atlàntic, majoritàriament la roureda seca i la fageda.
La zona del Bisaura està inclosa dins l'Espai d'Interès Natural de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt i l'EIN del Castell de Montesquiu.
 |
| Vessant sud de la serra de Bufadors |
La serra de Bufadors és una formació singular on el vent circula per les escletxes de les roques produint uns sons característics. També anomenats els Bufadors de Beví, aquests forats, situats entre grans blocs de gresos per on surt aire fresc, generen un microclima especial on les molses i altres espècies amants dels llocs humits i ombrívols entapissen el sotabosc de la baga dels Bufadors, poblada per una frescal fageda. El punt culminant és el Turó Gran de Bufadors, que s'alça fins als 1.006 m d'altitud.
El Parc del Castell de Montesquiu ocupa un espai força reduït d'unes 546 ha, repartides entre els municipis de Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Montesquiu i Sora. Tota la superfície del parc és de titularitat pública i pertany a la Diputació de Barcelona. El parc està format per un paisatge bàsicament agroforestal típic de la mitja muntanya mediterrània i presidit pel castell de Montesquiu, situat a llevant del riu Ter. Dins del parc hi podem trobar animals com la llúdriga, la marta, el gat salvatge, el gorjablanc, el teixó, la guineu, el cabirol, el senglar, l'esquirol i ocells com el picot garser gros, el picot negre, el gaig, la merla, així com d'altres ocells forestals.
Potser també t'interessa:
- Osona
- Vall del Ges
- Bisaura
- EIN Collsacabra
- EIN Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt
Punts forts de la ruta:
- Els Bufadors de Beví
- El paisatge de muntanya mitjana articulat pel riu Ter
- Els boscos caducifolis i les pinedes montanes
- El castell de Montesquiu
ITINERARI SOBRE MAPA
 |
| Itinerari sobre mapa ICC a escala 50.000 |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 16,12 km
Desnivell: +/- 608 m
Dificultat: moderada, per la distància i el desnivell a superar. Hem de tenir en compte que en la travessa pels Bufadors hi ha algun tram aeri i /o exposat on cal anar amb compte. Tot el camí està senyalitzat com a PR C-214, però cal parar atenció a les diferents cruïlles que ens trobem. El tram dels Bufadors no està senyalitzat, però és evident.
Temps aprox. (sense parades): 4h 25min
Altitud màxima: 982 m
Altitud mínima: 570 m
Punt d'inici: plaça de l'Ajuntament o Emili Juncadella, de Montesquiu
Època: tot l'any (durant els mesos més càlids eviteu les hores de màxima insolació).
Observacions:
Cal portar suficient aigua per tota la ruta.
* El tram de la travessa dels Bufadors per la carena es pot evitar si després de visitar-los, tornem enrera fins a la cruïlla i enllacem altra vegada amb el PR C-214 per tal de continuar cap a la collada de Beví Xic.
Es pot començar la ruta al castell de Montesquiu, on comença el PR C-214 però, en aquest cas, no es passarà pel poble de Montesquiu.
Recomanacions:
• Cal que respectem l'entorn i les espècies que viuen a la serra de Bufadors, un indret singular i únic al Bisaura.
• No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I si us plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca! LEAVE NO TRACE!
Més info Parc comarcal del Castell de Montesquiu
Consulta la meteo!
Mapa recomanat:
• Puigsacalm-Bellmunt-Parc del Castell de Montesquiu - Escala 1:25.000 Editorial Alpina
Accés al punt d'inici: des de Vic, agafem la carretera C-17 en direcció a Ripoll i sortiu per la sortida 81, a C-17z en direcció a St. Quirze De Besora Sud. Passeu Sant Quirze de Besora i continueu recte fins a Montesquiu. Gireu a la dreta cap a carrer Sant Boi i seguiu-lo fins al capdavall on trobareu la plaça d'Emili Juncadella o de l'Ajuntament. A prop trobareu aparcament. A 22 min i 26 km des de Vic.
TRACK DE LA RUTA
Descarrega't el track!
PERFIL ALTITUDINAL
 |
| Perfil altitudinal de l'itinerari realitzat amb el CompeGps |
Comencem l'itinerari pel Bisaura a la plaça d'Emili Juncadella a Montesquiu.
Emili Juncadella fou un aventurer, fotògraf i muntanyenc, un destacat pirineista i excursionista català que visqué entre els anys 1885 i 1936. Durant els primers anys del segle XX va pujar diversos cims del massís de la Maladeta, i fins i tot, a la cresta de Cregüeña, hi ha una agulla que porta el seu nom: l'Agulla Juncadella. A més, gràcies a la seva pertinença a l'alta burgesia catalana i a la seva bona situació econòmica, es va poder dedicar a viatjar a l'Àfrica i l'Àsia, participant en safaris i gaudint d'una de les seves aficions, la fotografia. Va ser afusellat el juliol del 1936 a Barcelona, pocs dies després del cop d'estat franquista. Emili Juncadella fou el darrer propietari del castell de Montesquiu.
Seguim el sender local SL Ronda de Montesquiu en direcció al pont de Ferro. El camí segueix el curs del riu Ter en direcció nord. Deixem les escoles enrere, passem un parc amb una pèrgola i arribem al pont de Ferro.
 |
| Pont de Ferro sobre el riu Ter |
Travessem el riu Ter pel pont de Ferro i arribem als horts del poble. Continuem pel mig dels horts i girem en direcció nord deixant a la nostra esquerra el riu i a la nostra dreta la central hidroelèctrica del Carbur de Baix.
 |
| Horts de Montesquiu |
Els horts són propietat de Fecsa Enher, també propietària de la central del Carbur de Baix, que els va cedir als seus antics treballadors perquè els conreessin, amb els quals hi ha un acord perquè puguin regar amb l'aigua procedent del canal.
 |
| Central hidroelèctrica del Carbur de Baix |
La central hidroelèctrica del Carbur de Baix fou construïda, junt la del Carbur de Dalt, entre els anys 1895-1897 i fou la primera indústria de Montesquiu. El seu promotor fou Adolf Juncadella, antic propietari del castell de Montesquiu. Anteriorment s'hi fabricava carbur de calci, una substància utilitzada principalment en els llums de carbur i hi van arribar a treballar 47 persones. El 1986 se la va quedar l'empresa Fecsa-Enher per produir electricitat.
Continuem per un camí de carro que ressegueix el bosc de ribera i que ens condueix fins a la via del tren, que travessem per un pas a nivell. A l'altra banda de la via enllacem amb l'SL C-130, el GR 210 i el GR151, i el PR C-214 als Bufadors de Beví, que és el que seguirem.
 |
| Línia de tren de Vic a Puigcerdà |
Continuem per la pista de l'esquerra que ens condueix a un pont que ens permet travessar la riera de la Solana. Comencem a pujar per la pista, deixant de banda un primer desvio a mà dreta cap a Sant Moí pel sender local SL C-130. Seguim ascendint per la pista principal, senyalitzada amb les franges de pintura blanca i vermella dels GR, mentre gaudim d'una bonica panoràmica del poble de Montesquiu.
 |
| Teulades de Montesquiu |
Ens endinsem en una roureda de roure martinenc (Quercus pubescens) i tot seguit arribem a una altra cruïlla. Deixem el GR-210, el GR-151i l'SL C-130 que marxen cap a la Farga de Bebié i Sant Moí, respectivament, i seguim les indicacions del PR C-214 cap a les Planeses i els Bufadors de Beví.
Continuem amunt remuntant una pineda de pi roig i més endavant tornem a enllaçar amb l'SL C-130. Seguim per la pista en direcció a les Planeses i arribem a la collada de les Planeses, on hi ha una bassa.
Deixem el camí cap al coll dels Tres Pals que marxa a la dreta i baixem per la pista en direcció a les Planeses.
 |
| Collada de les Planeses |
Deixem el mas de les Planeses a la nostra dreta i continuem per la pista en direcció nord-est, voltats d'un bonic paisatge agroforestal.
 |
| Mas de les Planeses |
El mas de les Planeses és una de les quatre masies que encara són productives i que forma part del parc de Montesquiu i l'única habitada, encara que ocasionalment. La finca es dedica a l'activitat ramadera extensiva i al conreu de camps de farratge pel bestiar, principalment boví, que pastura a la finca.
Al marge del camí, al costat dels conreus de secà, hi trobem el porradell (Allium scorodoprasum ssp.rotundum), un all silvestre de flors purpúries i inflorescència esfèrica, a més d'altra flora arvense pertanyent als conreus de secà.
 |
La centaura major o gratabous (Centaurea scabiosa) Compostes
|
 |
| Pou de les Planeses |
Passem pel costat d'un pou i després d'un revolt, ens endinsem novament al bosc.
 |
| Mosaic de camps de secà i rouredes seques al Bisaura |
Davallem per un camí de carro envoltat d'un bosc caducifoli força ombrívol amb abundància de til·lers i aurons.
 |
| Til·ler (Tilia platyphyllos) Tiliàcies |
 |
| Auró negre (Acer monspessulanum) Aceràcies |
 |
| Camí al torrent de les Dous |
Més avall, deixem el camí i prenem un corriol a l'esquerra on creix abundant el boix (Buxus sempervirens) i algun exemplar de moixera (Sorbus aria), i davallem fins a un petit pont que ens permet creuar el llit sec del torrent de les Dous.
 |
| Àrnica borda o Ínula salicina (Inula salicina) Compostes |
 |
| Gallaret (Papaver) Papaveràcies |
 |
| Moixera (Sorbus aria) Rosàcies |
 |
| Pont sobre el torrent de les Dous |
Comencem a pujar pel corriol entremig d'una fageda (Fagus sylvatica) amb exemplars d'auró blanc (Acer campestre) i roure martinenc, que més amunt esdevé una altiva pineda amb pi roig.
 |
| Pineda de pi roig (Pinus sylvestris) |
 |
| Moixera de pastor (Sorbus torminalis) Rosàcies |
Travessem un altre torrent sec i flanquegem a mà esquerra mentre guanyem altura pel vessant solell i finalment enllacem amb una pista i el GR 151.
Seguim la pista a l'esquerra uns quants metres i arribem al mas de Sant Moí, on just al seu costat s'alça l'ermita de Sant Moí.
 |
| Mas de Sant Moí |
Reculem fins al pal indicador i continuem per la pista seguint les marques del GR 151 que coincideixen amb el PR C-214. Una mica més amunt, en uns codinars solells, deixem el GR 151 que marxa a l'esquerra en direcció a Ripoll, i continuem en direcció a llevant guanyant altura progressivament per la pista.
 |
| Deixem el GR 151 |
Més endavant trobem un cartell del Parc del Castell de Montesquiu i tot seguit arribem al collet de la Bassa de la Processó.
Una mica més enllà, trobem una altra cruïlla* i seguim el camí que baixa a l'esquerra en direcció als Bufadors de Beví, senyalitzat amb les marques blanques i grogues dels senders de petit recorregut.
 |
| Caminants a la cruïlla dels Bufadors de Beví |
* Una vegada visitat els Bufadors, es pot retornar en aquest punt i seguir pel PR que continua cap a la collada de Beví Xic i enllaça amb l’itinerari aquí descrit a la collada de Beví Gros.
Nosaltres però, seguim a la dreta pel camí que ressegueix el vessant septentrional de la serra de Bufadors. El corriol s'endinsa a la baga de Bufadors entremig d'una ombrívola fageda.
Més amunt deixem el PR i seguim una fletxa de pintura blava que ens condueixen pendent amunt cap als Bufadors de Beví.
 |
| Baga de la serra de Bufadors |
Anem trobant enormes blocs de roca de formes cúbiques i un fantasmagòric paisatge d'avencs, forats i escletxes on les molses, les falgueres i les heures ho cobreixen tot.
La fageda omnipresent proporciona un ambient ombrívol i fresc al laberint de blocs de gres que formen els Bufadors de Beví.
 |
| Avenc als Bufadors de Beví |
El nom dels Bufadors es deu a l'aire que surt de les escletxes i els forats que hi ha entre les roques, que sembla que bufin. El nom de Bebí, i Babí, té el seu origen en les cases de pagès properes, situades al vessant meridional de la serra de Bufadors, anomenades el Bebí Gros i el Bebi Xic, actualment en estat ruinós.
 |
| El paisatge fantasmagòric dels Bufadors de Beví |
 |
| La fageda dels Bufadors |
 |
| Els Bufadors de Beví |
 |
| Llengua de cérvol (Phyllitis scolopendrium) Polipodiàcies |
Anem ascendint seguint els rastres de corriol pel laberint rocós fins a atènyer el collet de Bufadors, a la carena de la serra de Bufadors. Des d'aquest punt tenim una bonica vista cap al serrat de la Rovira i la vall del Ter.
 |
| Vista des del collet de Bufadors |
Continuem pel camí carener, força aeri i amb algun tram exposat, en direcció a llevant. El corriol ressegueix el fil de la carena superant algun tram força estret on cal parar atenció, sempre evitant els trams més exposats pel vessant de tramuntana.
 |
| El collet de Beví Gros des de la carena dels Bufadors |
Cap a migjorn gaudim de vistes al castell de Besora que destaca al cim d'un turó.
 |
| El castell de Besora |
Continuem resseguint el crestall que cau vertical cap a migjorn, transitant entre alzines i boixos, amb una bonica però costeruda fageda a la nostra dreta que cobreix el vessant rost de l'obaga de la serra de Bufadors.
Mirant cap al nord, ja en terres ripolleses, envoltat de feixes i enlairat en un turó, ens apareix el bonic llogarret de Llaés.
 |
| Llaés |
Voltem el Turó Gros de Bufadors pel vessant septentrional i davallem seguint el corriol que baixa per un pendent rost fins a tocar la carretera, al coll de Beví.
Seguim uns metres la carretera asfaltada en direcció sud i prenem un corriol que davalla per entremig de la roureda per enllaçar amb una pista.
Seguim la pista que ressegueix els Quintans del Beví Gros en direcció a ponent, passem una porta i més endavant arribem a uns codinars on enllacem amb el PR C-214 i l'SL C-130.
 |
| Els Quintans del Beví Gros |
 |
| Orenga (Origanum vulgare) Labiades |
Seguim ara la pista a l'esquerra en direcció al castell de Montesquiu i al coll dels Tres Pals. Davallem per la pista entre prats secs i ens endinsem de nou al bosc.
Passem el collet de Beví Gros, on a prop resten les ruïnes d'aquest mas, i continuem pista avall seguint ara unes fletxes de pintura groga.
 |
| Pericó vermell (Centaurium erythraea) Gencianàcies |
Als herbeis del costat del camí hi trobem diverses espècies comunes dels límits del bosc i els prats secs, com el pericó vermell o herba de santa Margarida (Centaurium erythraea), amb el seu ramell de petites flors rosades o l'orenga (Origanum vulgare). Més amunt, en els terraprims i indrets més secs i assolellats del coll dels Tres Pals hi destaquen les mates, ja seques, de la sempreviva borda (Helichrysum stoechas).
 |
| Camí al coll dels Tres Pals |
Pugem cap al collet Xic, on deixem un corriol amb unes fites que marxa a l'esquerra, i continuem fins al coll dels Tres Pals, un pas estret i obert que ens permet travessar el serrat de la Rovira.
 |
| Sempreviva borda (Helichrysum stoechas) Compostes |
Davallem seguint la pista i, en el següent revolt a la dreta, la deixem per prendre un corriol que baixa de dret pel mig de la roureda en direcció sud.
Descendim pel vessant solell del bosc de les Planeses fins al fons de la vall a tocar del llit sec del torrent de la Solana. Seguim paral·lelament al torrent de la Solana aigües avall i enllacem amb una pista força ampla que seguim a la dreta fins a desembocar a una pista principal al costat d'un pont.
 |
| Roureda del parc del Castell de Montesquiu |
Travessem el torrent i remuntem per una bonica roureda que ens condueix als jardins del castell de Montesquiu. Deixem unes taules i la font del castell Xic a l'esquerra i arribem a una cruïlla de camins. Continuem a la dreta, en direcció a ponent, deixant a l'esquerra el camí al castell de Besora.
 |
| Font del castell Xic |
Passem pels jardins del castell deixant a la dreta la masoveria i, tot seguit, per davant del majestuós castell de Montesquiu.
 |
| Castell de Montesquiu |
El castell de Montesquiu és una antiga casa fortificada que data del segle XIII i que actualment forma part del Parc del castell de Montesquiu. Aquest castell, junt amb el de Besora i el de Saderra formen un triangle defensiu. Antigament hi visqueren els Besora, i més tard passà a mans dels Juncadella que a principis del segle XX el convertiren en una mansió residencial. Actualment pertany a la Diputació de Barcelona i és la seu del Parc del Castell de Montesquiu.
Aquí deixem el PR C-214 i continuem per la carretera asfaltada avall. Deixem a la nostra dreta un mirador amb unes boniques vistes de Montesquiu i el riu Ter i continuem baixant fins a una cruïlla.
 |
| Montesquiu des del mirador del Castell |
Girem a la dreta, seguim per la carretera que ens porta a travessar el riu Ter per un pont i just després, tombem pel primer carrer a la dreta per retornar al punt d'inici i final de la ruta, a la plaça d'Emili Juncadella de Montesquiu.
Ruta realitzada a finals de juny de 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.