Ruta circular des de Ribes de Freser al Balneari de Montagut passant per Campelles i el Baell
Ribes de Freser, Vall de Ribes, Ripollès
EIN Obagues de la Vall del Rigart - EIN Serra Cavallera
Prepirineu oriental
Aquesta ruta circular ens permetrà visitar els pobles de Campelles i el Baell situats a la vall de Ribes. L'itinerari comença a Ribes de Freser, puja cap al collet de Segura i tot seguit davalla cap al veïnat de Roques Blanques. Després de travessar el riu Rigart, s'enfila per les obagues del Rigart cap al coll de la Casassa per atènyer el poble de Campelles. Després de creuar Campelles, continua cap al llogaret del Baell passant pel Molí del Coll i finalment, emprèn la baixada cap al balneari de Montagut per retornar a Ribes de Freser pel fons de la vall. Tot l'itinerari està senyalitzat amb les marques dels senders d'Itinerànnia.
 |
| Panoràmica del Pirineu oriental des del Baell |
El principal atractiu de la ruta és el paisatge de mitja muntanya de les valls del Freser format principalment per boscos de roure martinenc i pinedes de pi roig, prats de dall i els petits nuclis poblats de Campelles i el Baell. Situats a mig vessant de les serres prepirinenques, aquests llogarrets gaudeixen d'unes extenses vistes cap al Taga i la serralada pirinenca, i junt amb l'antic balneari de Montagut i l'Espai d'Interès Natural de les Obagues del Rigart són l'al·licient d'aquesta ruta.
 |
| Prats de dall a la vall del Rigart |
La vall de Ribes està situada a la comarca del Ripollès, als caients meridionals del Pirineu oriental, abraçant la conca alta i mitjana del riu Freser, el principal afluent del riu Ter. Aquesta vall es caracteritza per un important gradient altitudinal de més de 2.000 m, que va des de la part més baixa, situada prop de Campdevànol a 785 m, fins al cim del Puigmal, a 2.910m. Ribes de Freser és el punt neuràlgic de la vall i el punt de confluència del riu Rigat, el Segadell i el Freser. Aquest poble es troba enclotat i encerclat per la serralada pirinenca al nord, la serra de Montgrony a l'oest i la serra Cavallera a l'est, i obert cap al sud pel riu Freser.
L'EIN de les Obagues del Rigart és un espai natural protegit
que s'estén de Toses fins a Ribes de Freser resseguint el curs
del riu Rigart i amunt, per l'obaga del Rigart, entre el veïnat de
Roques Blanques i el puig de Sant Antoni. Aquest espai, eminentment
fluvial, es caracteritza per ser una bona representació de les obagues
baixes i humides de la serra de Montgrony, formades per importants
boscos mixtos caducifolis, i el bosc de ribera, on abunden les vernedes.
 |
| Panoràmica del Pirineu oriental i el Taga |
Potser també t'interessa:
Punts forts de la ruta:
- El granòfir de Ribes
- El paisatge de muntanya mitjana
- Els pobles de la vall de Ribes
- El balneari de Montagut
- Les vernedes i boscos caducifolis de l'EIN de les Obagues del Rigart
ITINERARI SOBRE MAPA
 |
| Itinerari sobre mapa ICC a escala 50.000 |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Dificultat: moderada, per la distància i el desnivell a superar. Tot el camí està senyalitzat amb una franja de pintura groga i cartells d'Itinerànnia, però cal parar atenció a les diferents cruïlles que ens trobem.
Temps aprox. (sense parades): 5h
Punt d'inici: Oficina de Turisme de la Vall de Ribes (pàrquing a l'inici del passeig Àngel Guimerà), Ribes de Freser
Època: tot l'any (durant els mesos més càlids eviteu les hores de màxima insolació). A l'hivern pot ser que trobem neu.
Observacions:
- Trobarem aigua a Campelles, el Baell i a Ribes de Freser.
- Es pot escurçar la ruta pujant directament des de Ribes de Freser a Campelles pel camí de Sant Antoni i enllaçant amb l'itinerari descrit al coll de la Casassa.
- No es té constància de la presència de tortuga mediterrània al Ripollès, si fos així, aquest seria un dels primers exemplars observats! En tot cas, està pendent de confirmació.
Recomanacions:
- Cal que respectem l'entorn i les espècies que hi viuen.
- Recordeu que part de l'itinerari passa per l'Espai d'Interès Natural de les Obagues de la vall de Rigart.
- No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I si us plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca! LEAVE NO TRACE!
Mapa recomanat:
- Taga - Serra Cavallera Escala 1:25.000 Editorial Alpina
- Ripollès - Itinerànnia Escala 1:50.000 Editorial Alpina
Accés al punt d'inici: des de Vic, agafem la carretera C-17 en direcció a Ripoll. Un cop a Ripoll continuem per l'N-260 en direcció a Ribes de Freser. Arribem a Ribes de Freser i agafem el primer trencall a mà dreta en direcció a Bruguera. Just passat el pont sobre el riu Freser, girem a mà dreta on hi ha un aparcament i l'oficina de turisme de la Vall de Ribes. A 43 min i 51,4 km des de Vic.
TRACK DE LA RUTA
PERFIL ALTITUDINAL
 |
| Perfil altitudinal de l'itinerari realitzat amb el CompeGps |
Comencem l'itinerari a l'oficina de turisme de Ribes de Freser. Sortim del pàrquing i seguim el passeig d'Àngel Guimerà en direcció nord. Caminem per l'ampli passeig a l'ombra dels plataners i resseguint la llera del riu Freser amb vista als roquissers asprius del granòfir de Ribes.
 |
| El granòfir de Ribes |
El granòfir de Ribes és un sortint rocós de relleu abrupte que s'aixeca al nord de la població de Ribes de Freser, coronat per una gran creu i una senyera. El granòfir és una roca volcànica constituïda per quars i feldespat a mig camí entre el granit i la diorita. Aquest tipus d'aflorament correspon a la xemeneia d'un antic volcà pertanyent a l'Ordovicià Superior, o sigui, de fa entre 460 i 443 milions d'anys. El granòfir de Ribes està format pel turó de Segura, on s'alça la creu, i la roca del Duc, a l'altre costat de la vall, al turó de Sant Antoni. Aquest aflorament és únic a Catalunya.
Quan el passeig s'acaba, girem a l'esquerra per un carrer de vianants que ens permet travessar el riu per un pont. Arribem a una plaça i girem a l'esquerra per continuar pel carrer Major que ens porta a l'església de Santa Maria.
 |
| Església de Santa Maria de Ribes |
Deixem l'església a mà dreta i continuem pel carrer Major fins a gairebé enllaçar amb la carretera, però pocs metres abans, agafem un carreró costerut a la dreta, el carrer de Cerdanya, que ens condueix a l'oratori de Sant Cristòfol, ja als afores del poble.
A partir d'aquí, seguim les indicacions cap a Roques Blanques. El corriol senyalitzat amb una franja de pintura groga, s'enfila per les costes de Segura fins a la collada de Segura, prop del cim del granòfir de Ribes.
 |
| Freixes (Fraxinus excelsior) a la collada de Segura |
 |
| Agrella (Rumex acetosella) Poligonàcies |
Un cop a la collada deixem el camí que marxa en direcció nord cap a Batet, i també el que marxa cap a ponent en direcció a Ventolà, i davallem en direcció SO, seguint la fondalada herbada en direcció a Roques Blanques (tot i que aquest tram és perdedor, una mica més endavant el camí es fa evident i apareixen de nou els senyals de pintura groga).
 |
| El Taga des de la collada de Segura |
El camí continua flanquejant pel vessant solell de la muntanya entre feixes cobertes de matollars de gódua i bardisses.
 |
| Ginestell o gódua (Sarothamnus scoparius) Papilionàcies |
 |
| Clavell de pastor o clavell vermell (Dianthus carthusianorum) Cariofil·làcies |
 |
| Trèvol pudent (Psoralea bituminosa) Papilionàcies |
 |
| Panical comú (Eryngium campestre) Umbel·líferes |
Més endavant ja veiem les parets de dolomia, una roca sedimentària de tonalitats blanquinoses que donen nom al veïnat de Roques Blanques.
 |
| Roques Blanques |
Davallem pel corriol entre boixos i prats de dall fins a atènyer una vella font i les quatre cases del veïnat de Roques Blanques.
 |
| Blenera o trepó pulverulent (Verbascum pulverulentum) Escrofulariàcies |
 |
| Capferrada o gratabous (Centaurea scabiosa L. subsp. scabiosa) Compostes |
Travessem la carretera nacional que uneix Ribes de Freser amb Puigcerdà per la collada de Toses i davallem cap a l'alberg de Roques Blanques. Tot seguit passem pel costat d'aquest gran edifici i a continuació per sota d'una paret dreta i trencada de dolomia, per davallar cap al riu Rigat que travessem per un pont.
 |
| Paret de dolomia a Roques Blanques |
La dolomia és una roca sedimentària d'origen químic composta bàsicament de dolomita, la composició química del qual és carbonat de calci i magnesi. Les Dolomites, als Alps, estan formades bàsicament per aquesta roca.
 |
| Verneda del riu Rigat |
El riu Rigat (o Rigart) neix als faldars del Puigllançada, passa pels pobles de Toses, Fornells i Planoles recorrent prop de 20 km abans d'abocar les seves aigües al Freser a Ribes.
 |
| Vern (Alnus glutinosa) Betulàcies |
 |
| Ortiga pudent (Stachys sylvatica) Labiades |
Després de travessar el riu comencem a pujar per una pista. Passem un búnquer de la Guerra Civil i just després travessem la via del tren per un pont.
 |
| Búnquer a la vall de Rigart |
A continuació prenem el camí de la dreta que ens condueix a un revolt molt marcat on trobem l'entrada a una altra construcció defensiva. Continuem guanyant altura progressivament per les obagues de la Vall del Rigard, un espai protegit inclòs dins l'EIN Obagues del Rigard.
Més amunt atenyem una gran clariana on trobem unes caixes d'eixams d'abelles al bell mig d'un prat, on és recomanable no acostar-se.
 |
| Caixes d'abelles |
Continuem en direcció a migjorn, seguint el camí de carro que passa per una zona de pastures i finalment s'endinsa de nou al bosc per atènyer finalment el coll de la Casassa, on s'estenen uns ufanosos prats de dall.
 |
| Vaques pasturant al coll de la Casassa |
 |
| Vista de la vall del Rigard des del coll de la Casassa |
 |
| Prats de dall al coll de la Casassa |
En aquest punt coincidim amb el camí de Sant Antoni, que puja de Ribes de Freser passant per aquesta ermita, però nosaltres girem a la dreta en direcció oest, cap a Campelles.
Seguim per un camí de carro que ens permet gaudir d'una bonica vista cap a la vall del Rigart amb els cims arrodonits del Puigmal i el puig de Dòrria que s'enlairen a la nostra dreta. Al cap de poc trobem les primeres cases de Campelles, de construcció recent i algunes encara en obres.
 |
| Campelles |
Entrem al poble de Campelles i pugem pel carrer del Puigmal que ens condueix a un parc amb una font. Continuem recta, deixant a la nostra esquerra el turó del Castell, fins a atènyer una cruïlla al collet de Cal Climent. Deixem el sender que va cap a Nevà i girem en direcció sud cap al Baell. Enllacem amb el carrer de Fontibernes i el seguim en direcció a ponent. Passem una granja i tot seguit deixem la pista i girem per un camí cimentat en direcció sud.
 |
| Malrubí (Ballota hirsuta) Labiades |
 |
| Sanguinària blanca (Paronychia kapela) Cariofil·làcies |
Davallem entre camps de conreu i prats de dall fins al pont nou del Molí de Can Coll i la casa del Molí de Can Coll i Can Coll.
 |
| El Molí de Can Coll |
Just abans d'entrar al mas, deixem la pista i prenem un corriol que s'enfila a la dreta per tal de vorejar la masia.
 |
| Camí al Molí de Can Coll |
Retrobem el camí de carro i comencem a pujar entre bosquines i clarianes amb boniques vistes sobre Campelles i el Taga.
 |
| Les nuvolades creixen a la serralada pirinenca |
En aquesta zona de la vall de Ribes, les precipitacions més importants es donen a l'estiu, principalment durant els mesos de maig i juny. Aquestes pluges solen caure en forma de tempestes, amb abundant aparat elèctric, provocades per núvols convectius d'evolució diürna. Per tant, tindrem en compte que un dia qualsevol de matí serè i assolellat de juny, pot ser el preludi d'una tarda tempestuosa.
Més amunt arribem als plaus del Baell, on enllacem amb la pista asfaltada que ve de Campelles i que seguim a l'esquerra, en direcció sud-est.
La pista, força planera, transcorre entre prats de dall i pastures i ens permet gaudir de bones vistes cap al Taga, però també cap als cimals més alts del Pirineu oriental: el Balandrau, els cims bessons del Torreneules i la Coma del Clot i el Puigmal.
 |
| Zigena de sis punts (Zygaena filipendulae) Zigènids |
 |
| Els plaus del Baell |
Arribem a una nova cruïlla on un cartell ens indica el camí a la zona d'escalada del Baell i a Montgrony, que marxa a la dreta, però que deixem de banda. Nosaltres seguim per la pista i arribem al llogarret del Baell.
 |
| Espunyidella groga (Galium verum L. subsp. verum) Rubiàcies |
Passem per davant de la petita ermita de Sant Bartomeu, i continuem baixant per la carretera fins a una placeta amb una font.
 |
| Sant Bartomeu del Baell |
Aquí abandonem l'asfalt i prenem un camí a la dreta en direcció a Ribes de Freser per Montagut. Baixem pel costat del mur d'una casa i resseguim un camí amb una barana de fusta que ens davalla cap a unes pastures. Anem perdent altura còmodament amb vistes al Taga i el puig de Sant Amand que s'alcen just enfront nostre.
 |
| Vista del Taga des del Baell |
 |
| Santolina o espernallac (Santolina chamaecyparissus) Compostes |
 |
| La roureda del Baell |
Més avall ens endinsem en una ombrívola roureda de roure martinenc (Quercus pubescens) on sorprenentment ens apareix aquesta tortuga mediterrània (Testudo hermanni).
 |
| Tortuga mediterrania (Testudo hermanni) Testudínids |
Aquest rèptil de la família dels testudínids engloba diverses tortugues terrestres herbívores de l'ordre Testudines. A Catalunya la tortuga mediterrània es distribueix actualment en 4 sectors de la regió mediterrània: a l'Albera, on persisteix encara una població autòctona, i als P.N. del Garraf, del Montsant i del Delta de l'Ebre, zones naturals on ha estat reintroduïda. De fet, aquest exemplar de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) és el primer del qual es té constància a la comarca del Ripollès. Segons fonts oficials, fins ara només havia estat citada a l'Albera i mai als Pirineus catalans (segons l'última guia de J. Speybroeck et al, de 2017). Més info: Servidor d'informació: Zones especials de conservació.
 |
| Pineda de pi roig (Pinus Sylvestris) Pinàcies |
Després de gaudir d'aquesta inesperada troballa, continuem baixant pel corriol entremig del bosc, que més avall es converteix en una espessa pineda de pi roig i finalment arribem al fons de la vall, al balneari de Montagut.
 |
| Balneari de Montagut |
El balneari de Montagut d'arquitectura vuitcentista va començar a construir-se el 1869 i es va acabar de construir el 1914. L'antic baixador d'Aigües de Ribes pertanyent a la línia de tren de Barcelona a Puigcerdà i actualment tancat, donava servei al balneari. Al costat, i de la mateixa època, hi ha la capella del Remei i, a l'altre costat de la carretera, trobem els jardins i instal·lacions esportives que formaven part del conjunt dels banys de Ribes. Durant la Guerra Civil va donar servei com a hospital i, després d'uns anys de decadència, finalment, als anys 90, el balneari va tancar.
Travessem la carretera nacional i el riu Freser per un ample pont per atènyer els jardins del balneari, on enfront s'aixequen les restes de l'antic baixador d'Aigües de Ribes.
 |
| El riu Freser al seu pas pel balneari de Montagut |
Girem a l'esquerra i continuem per una pista asfaltada entre plataners que ens porta a la central Hidroelèctrica de Montagut. Travessem la via del tren per un pas subterrani i comencem a pujar per una pista.
 |
| Cinc-en-rama (Potentilla reptans L.) Rosàcies |
 |
| Saüc pudent o èvol (Sambucus ebulus) Caprifoliàcies |
Trobem una nova cruïlla i deixem de banda el camí a Bruguera per continuar per la pista en direcció a Ribes de Freser. Deixem a mà dreta en un revolt la casa de la Talaia, i més amunt trobem la cruïlla dels camps de la Talaia.
 |
| Malva o malva de cementiri (Malva sylvestris) Malvàcies |
Aquí abandonem la pista i prenem un corriol en direcció nord que passa entremig d'uns prats de pastura i s'endinsa al bosc. El camí voreja un camp i gira a l'esquerra per atènyer la font de la Casa, un dipòsit d'on raja abundosa l'aigua. Continuem pel corriol que, després de travessar un prat, enllaça amb una pista en un revolt. Prenem la pista a la dreta i la seguim poc més de dos-cents metres fins a trobar un corriol a mà esquerra, senyalitzat amb un rètol de color verd com la "Ruta del Freser" i un de groc del "Camí".
 |
| Bosc humit a la vall de Ribes |
Prenem aquest caminoi que s'endinsa novament al bosc, per una espessa i ombrívola boixeda amb faigs i comencem a davallar tot resseguint un coster força dret per atènyer la font de la Teula, situada a tocar de la depuradora de Ribes (aquest tram del camí pertany a l'Espai d'Interès Natural de la Serra Cavallera).
 |
| Papallona a l'EIN de la Serra Cavallera |
Continuem en direcció nord i arribem a la pista que condueix a la depuradora. Girem a la dreta i enllacem amb la carretera de Bruguera. Seguim la carretera a l'esquerra, travessem un pas a nivell i arribem el punt final de la ruta, a l'oficina de turisme de Ribes de Freser.
 |
| Fageda a l'EIN Serra Cavallera |
Ruta realitzada a finals de juny de 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.