Ruta circular des de Cerbi per les valls de Nyiri i Unarre
Cerbi - La Guingueta d'Àneu - Vall d'Àneu - Pallars Sobirà
Parc Natural de l'Alt Pirineu
Pirineu central català
L'itinerari de serra Mitjana és un recorregut circular d'alta muntanya que des de Cerbi puja per la vall de Nyiri, travessa per coll Curiós i baixa per la vall d'Unarre rodejant la serra Mitjana. Durant el recorregut passarem per nombrosos estanys d'origen glacial com els estanys de la Tartera, Calberante i la Gola. Des del planell de Sartari, el camí flanqueja el llom meridional de serra Mitjana per atènyer l'ermita de Sant Beado, d'origen romànic, i finalment enllaça amb el recorregut d'anada per tal de tornar a Cerbi.
 |
| Serra Mitjana, valls de Nyiri i d'Unarre |
El principal atractiu de la ruta són els estanys d'alta muntanya d'origen glacial de les capçaleres de les valls pirinenques, així com la vegetació que cobreix aquestes valls, principalment els balegars i els prats alpins. A més, cal destacar la presència de la bonica ermita de Sant Beado d'origen romànic.
 |
| Estany de la Buixasse a la vall de Nyiri |
El poble de Cerbi està situat a la part més alta i septentrional del terme municipal de La Guingueta d'Àneu. Aquest petit llogarret és el de més altitud de les valls d'Àneu, a 1.420m d'altitud, i està situat a la confluència del riu d'Unarre amb el torrent dels Corriols, al nord de la comarca del Pallars Sobirà i al límit del Parc Natural de l'Alt Pirineu que abraça fins a les bordes d'Aurós, a tocar del poble.
Els principals cims de la zona són el Campirme de 2.633m d'altitud, el pic de la Gallina de 2.755m, el pic de Ventolau de 2.843m i el Montroig, de 2.864m, el punt culminant de la zona.
 |
| Cascada de Sartari |
La vall d'Àneu, és una subcomarca natural situada al nord-oest del Pallars Sobirà. Aquesta vall pirinenca està encaixada entre les valls frontereres de Boí, Aran i Cardós, i formada per l'alta conca del riu Noguera Pallaresa. En realitat, més que una vall, és un conjunt de valls que té el poble d'Esterri d'Àneu com el punt neuràlgic.
 |
| Vall d'Unarre |
El Parc Natural de l'Alt Pirineu s'estén entre la Vall d'Aran i el Parc Nacional d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici, a l'oest, el Principat d'Andorra a l'est i el límit meridional toca el port del Cantó. És l'àrea protegida més gran de Catalunya i ocupa quasi 70.000 hectàrees de les comarques del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell. El parc es caracteritza per un important gradient altitudinal que s'estén des dels 650 metres d'altitud del Santuari d'Arboló, al seu extrem meridional, fins als 3.143 metres de la Pica d'Estats, el cim més alt de Catalunya. Aquesta notable diferència d'altitud comporta una gran diversitat de paisatges propis de l'alta i la mitjana muntanya i una gran riquesa d'espècies de flora i de fauna, a més d'un important patrimoni cultural.
Potser també t'interessa:
Punts forts de la ruta:
- El paisatge d'alta muntanya.
- Els estanys d'origen glacial.
- La flora i la fauna de l'Alt Pirineu.
- L'ermita romànica de Sant Beado.
ITINERARI SOBRE MAPA
 |
| Itinerari sobre mapa ICC a escala 50.000 |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 16,68 km
Desnivell: +/- 1091 m
Dificultat: exigent, per la distància i el desnivell a superar. Però també hem de tenir en compte que transcorre per terreny d'alta muntanya on en cas de factors meteorològics adversos que no són infreqüents (boira), la dificultat d'orientació pot augmentar notablement. Cal recordar que en el tram de la vall d'Unarre cap a l'ermita de Sant Beado hi ha alguns trams equipats amb cadenes que poden resultar difícils per gent sense experiència o amb por a les altures. L'itinerari està senyalitzat amb una franja groga, a excepció del tram que coincideix amb l'Alta Ruta Pirinenca que està marcat amb una franja vermella i una de blanca.
Temps aprox. (sense parades): 5h 10min
Altitud màxima: 2.456m
Altitud mínima: 1.420m
Punt d'inici: font de la Morera, al costat de la plaça de l'església de Sant Serni, Cerbi
Època: a l'estiu i principis de tardor (a finals de tardor ja pot fer acte de presència la neu que perdura fins ben entrada la primavera i sovint fins a principi d'estiu).
Observacions:
- Tot i que per l'altura a què transcorre l'itinerari no el podríem considerar una ruta d'alta muntanya, les seves característiques climàtiques sí que pertanyen a l'alta muntanya.
- Atenció: a l'hivern aquestes valls són molt propenses a les allaus. Sempre tingueu en compte la previsió metereològica i el perill de tempestes.
Recomanacions:
- Cal que respectem l'entorn i les espècies que hi viuen. No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I si us plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca! LEAVE NO TRACE!
- Pica d'Estats - Escala 1:25.000 Editorial Alpina
Accés al punt d'inici: des de Sort, agafem la carretera C-13 en direcció al port de la Bonaigua. Passada la Guingueta d'Àneu, prenem el trencall a la dreta en direcció a Esterri d'Àneu per la C-13z. Just a l'entrada d'Esterri d'Àneu, prenem el carrer de la dreta en direcció Escalarre/Cerbi/Llaborre. Seguim per aquest carrer, travessem el riu Noguera Pallaresa i just després del pont, trobem una bifurcació i seguim les indicacions cap a Cerbi. Arribem a Cerbi després de 8 km des d'Esterri d'Àneu. A 46 min i 39,7 km de Sort.
 |
| Perfil altitudinal de l'itinerari realitzat amb el CompeGps |
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
De bon matí, després d'omplir la cantimplora a la font de la Morera, situada a l'entrada del poble de Cerbi (1.420m), començo a caminar.
 |
| Entrada al poble de Cerbi |
Segons Joan Coromines, el nom de Cerbi és d'origen basc i significaria camí de guineus. Aquest petit llogarret situat a 1.430 metres sobre el nivell del mar, a la capçalera de la vall d'Unarre i dins el terme de la Guingueta d'Àneu, és el poble més alt de les Valls d'Àneu.
Em dirigeixo cap a la plaça de l'església i començo l'itinerari de Serra Mitjana al costat de l'església de Sant Serni. Pujo per les escales i surto de Cerbi pel carrer de les Campanes tot seguint un camí de carro en direcció nord-est.
 |
| Església de Sant Serni de Cerbi |
El camí transcorre pel costat de roquissers esquistosos i bardisses amb romegueres i bedolls.
 |
| Colors de tardor a Cerbi |
Poc després de sortir del poble passo pel costat del petit i cuidat oratori de Sant Marçal.
 |
| Oratori de Sant Marçal |
Continuo per la pista i la deixo just quan aquesta davalla per travessar el riu d'Unarre en direcció a les bordes d'Aurós, on hi ha l'àrea d'esbarjo de les Bordes d'Aurós, equipada amb diverses taules de pedra.
Segueixo un camí anivellat amb un marge de pedra seca i amb un coster cobert de bàlec a l'esquerra. Camino en direcció nord a les envistes de serra Mitjana que s'aixeca enfront i que parteix la vall de Nyiri i la d'Unarre.
 |
| Vall de Nyiri |
El camí guanya altura progressivament pel vessant oest de la vall de Nyiri entapissat d'extensos i monòtons balegars que en aquesta època de l'any són d'un color glauc uniforme. Deixo a l'esquerra el planell que forma les confluències dels dos cursos d'aigua que resseguiré: el barranc de Nyiri a la banda esquerra de serra Mitjana, on em dirigeixo, i el riu d'Unarre a la dreta, per on baixaré.
Els colors de tardor tenyeixen de grocs i ocres les petites bosquines de bedolls que creixen a tocar del torrent, mentre que l'herbei va agafant l'aspecte torrat i cremat d'aquesta època de l'any.
 |
| Bedolls, gatsaules i balegars a la vall de Nyiri |
Arribo al pont sobre el torrent de Sant Beado (1.620m), que més amunt ja s'anomena barranc de Nyiri, i continuo per la riba dreta del riu aigües amunt, ignorant el camí que travessa el riu i que puja cap a Sant Beado i el pla de Sartari, que és per on tornaré.
Avanço pel sender que va guanyant altura quasi imperceptiblement en aquest primer tram, seguint sempre pel fons de la vall en direcció nord. Enmig de les bardisses que s'apoderen d'aquest paisatge antropogènic apareix un petit ocell de cos arrodonit i colors marronosos que es belluga nerviós entre els rosers, és un cargolet (Troglodytes troglodytes).
 |
| El cargolet (Troglodytes troglodytes) amagant-se entre les bardisses |
El camí és còmode i em permet gaudir del paisatge tardorenc i distreure'm contemplant els vessants rosts de serra Mitjana entapissats de mates de ginesta i esbaldregalls d'esquistos. De sobte, vessant amunt, sento el bram d'un cérvol (Cervus elaphus), que fuig corrent en detectar la meva presència. Em sorprèn la seva presència aquí, lluny del bosc, on té el seu hàbitat natural.
 |
| Cèrvol (Cervus elaphus) |
Més endavant arribo a un planell on encara hi ha les restes de parets de pedres arrenglerades formant el que en temps pretèrits devia ser una pleta per tancar el bestiar de pastura. Tot i que més avall m'he trobat un ramat de vaques, sembla que de bestiar ja no en queda gaire per aquesta zona.
 |
| Salt d'aigua al barranc de Nyiri |
Sempre me'n faig creus de la feinada que van tenir els habitants d'aquestes muntanyes a construir les nombroses parets de pedra seca que ara decoren el paisatge pirinenc. Des de molt antic, el pastoralisme ha jugat un paper molt important en la configuració del paisatge de muntanya i cal respectar el llegat que ens han deixat les antigues generacions de muntanyencs que tenien la muntanya com a mitjà de vida i que van gaudir, o potser hauria de dir patir, la difícil vida en aquestes boniques muntanyes.
Continuo ascendint pel fons de la vall de Nyiri, cada cop més tancada pels costers drets i pedregosos que s'alcen a banda i banda, coberts d'extensos i uniformes matollars de bàlec (Genista balansae). La manca de pastura fa que el que abans eren prats, ara siguin colonitzats de mica en mica per la ginesta i es transformin en extensos matollars de ginesta, espessos i monòtons.
Pocs dies després de fer aquesta ruta, un important incendi va cremar una gran extensió de matollars a Cerbi, al barranc de Pilàs, prop del pic de Pilàs. L'incendi va ser provocat per un llamp i va cremar més de 500 hectàrees de matollars i pastures. Els incendis forestals a l'alta muntanya cada vegada són més freqüents i aquest any, a conseqüència de la falta de precipitacions d'aquest estiu, la vegetació està molt seca, tot i que l'època més plujosa en aquestes valls pirinenques és a l'estiu.
 |
| Tarteres esquistoses a la vall de Nyiri |
Arribo al planell d'Ernari (1.800m), on hi pastura un ramat de cavalls. A partir d'aquí, el camí cada vegada es fa més costerut i m'enfilo cap al planell de Nyiri, passant per sota les canals de Nyiri on travesso una important barrancada que davalla del faldar de la serra de Pilàs, al vessant oest de la vall.
El clima d'aquesta zona és típic de l'alta muntanya, amb una temperatura mitjana anual entre els 5-7 °C i una amplitud tèrmica anual d'uns 15 °C. Les pluges més abundants es donen a l'estiu, seguides de la primavera i la tardor, i finalment a l'hivern, que és l'època amb menys precipitació. La pluviositat és de 800 mm/any a les parts més properes a Cerbi i fins als 1000 mm/anuals a la capçalera de la vall.
Més endavant travesso una tartera esquistosa on hi creix la falguera de muntanya (Dryopteris oreades) i una planta de flors liloses i reptant, el calament alpí (Satureja alpina) de la família de les Labiades.
 |
| Falguera de muntanya (Dryopteris oreades) Polipodiàcies |
 |
| Calament alpí (Satureja alpina) Labiades |
Un cop superada aquesta graonada, arribo al planell de Nyiri (2.075m).
 |
| Bedoll i tarteres esquistoses a la vall de Nyiri |
Contiuo amunt i segueixo cap al pixal de la Maleda, per on es despenja un bonic saltant d'aigua.
 |
| Pixal de la Maleda, vall de Nyiri |
A partir d'aquí, el camí planeja fins a atènyer la bassa de Platirós (2.160m), una zona de molleres i torberes, amb una petita bassa on sorprenc un bernat pescaire (Ardea cinerea), un ocell de silueta esvelta de potes llargues, amb un coll i un bec molt llargs, que es queda immòbil amb els peus dins de l'aigua esperant pescar la seva presa.
 |
| Torberes a la bassa de Platirós |
Deixo aquesta bonica zona de molleres enrere i continuo vall amunt, remuntant una altra graonada que em condueix a l'estany de la Buixasse, ja a més de 2.200 m d'altitud, on una merla d'aigua (Cinclus cinclus) fuig veloç, aigües amunt, en veure's sorpresa per la meva presència.
Ressegueixo la llera de l'estany, travesso un petit curs d'aigua que l'alimenta i remunto una suau pujada cap a la capçalera de la vall.
 |
| Estany de la Buixasse |
Atenyo un altre replà amb molleres i després de travessar un torrent, segueixo ascendint per uns pendents herbosos en direcció nord fins a la bassa Xica de la Tartera (2.364m), que més que una bassa és un estany força gran.
 |
| Bonys d'esfagnes |
Els bonys d'esfagnes sobresurten de les molleres formant unes tofes denses de molses (esfagnes). Aquestes molses tenen la capacitat de poder retenir l'aigua com una esponja i permeten que a sobre hi creixin altres espècies de plantes com la saxífraga estelada o la dròsera.
 |
| Saxífraga estelada (Saxifraga stellaris) Saxifragàcies |
 |
| Estany de la Buixasse |
A partir d'aquí, enllaço amb les marques blanques i vermelles del sender de gran recorregut i giro en direcció a llevant fins a trobar l'estanyet de la Tartera, situat a 2.371m d'altitud, a on trobo un cartell de l'HRP (Alta Ruta Pirinenca).
 |
| Estanyet de la Tartera |
L'Alta Ruta Pirinenca (ARP) o Haute Randonée Pyrénéenne (HRP) en francès, és una travessia del Cantàbric a la Mediterrània sortint de les platges d'Hendaia i travessant tota la serralada pirinenca fins a Banyuls, al mar Mediterrani. Aquesta ruta va néixer als anys 70 de mans del francès Georges Véron, i és un entremig entre el GR 11 i el GR 10, tot i que molt més dura i exigent física i tècnicament, que aquests dos senders de gran recorregut.
A partir d'aquí segueixo les indicacions cap a coll Curiós seguint les marques de pintura de l'Alta Ruta i remunto el tram final de la pujada rumb SE, ascendint per pendents herbosos que em porten sense cap dificultat al llom de la collada. En aquest punt deixo l'Alta Ruta, que continua cap a llevant, i davallo pel llom en direcció a migjorn tot seguint les marques de pintura groga que em porten fins al coll Curiós (2.420m), el punt més alt de l'itinerari de serra Mitjana.
 |
| Vista des de coll Curiós cap a l'estany de Calberante i la Gola |
Les vistes cap ambdues bandes des del coll són immillorables: enrere queda la vall de Nyiri amb l'estany de la Buixasse i la serra de Pilàs a ponent, i a l'altra banda, cap a on em dirigeixo, es veuen els estanys de Calberante i de la Gola.
Els estanys del Pirineu són d'origen glacial i es caracteritzen per les seves aigües fredes i amb molt pocs nutrients. Tot i així, els estanys són l'hàbitat de nombroses espècies de rèptils, d'algues, plantes aquàtiques, insectes, etc. Les principals amenaces per aquest ecosistema tan fràgil són la introducció d'espècies invasores, l'explotació hidroelèctrica, i encara que ens sembli estrany, la contaminació atmosfèrica. Més info: Limnopirineus
Després d'una parada per menjar i beure, començo la baixada en direcció SE cap al bonic estany de Calberante.
 |
| Estany de Calberante |
Travesso el desguàs de l'estany de Calberante (2.359m) i continuo baixant pel vessant esquerre aigües avall.
El camí fa una ziga-zaga per superar un tram més dret i retorna al fons de la vall per travessar de nou el curs d'aigua a tocar de l'enorme estany de la Gola (2.253m).
 |
| Estany de la Gola |
Ressegueixo la riba de l'estany de la Gola per la dreta, per sota la dreta pala de l'Abell. Malgrat l'època de l'any en la que ens trobem, encara he de travessar les restes d'una congesta de neu d'alguna de les nombroses allaus, que hivern rere hivern, davallen d'aquestes pales herboses per morir a les aigües glaçades de l'estany de la Gola.
 |
| Pala de l'Abell sobre l'estany de la Gola |
Arribo al final de l'estany i travesso la presa on encara perduren les parets d'antigues construccions de l'explotació hidroelèctrica de l'estany.
 |
| Estany de la Gola i pic Major de la Gallina |
Continuo davallant i arribo al refugi lliure de la Gola, situat a 2.233m d'altitud just sota la presa de la Gola. Al voltant del refugi un bonic ramat de vaca Bruna del Pirineu pastura tranquil·lament aprofitant els últims dies de bon temps abans que arribin les primeres nevades importants i hagin de baixar a la vall.
 |
| Refugi lliure de la Gola |
El refugi lliure de la Gola, situat a menys de 200 metres de l'estany de la Gola i a 2.233m d'altitud, és un refugi lliure propietat del Parc Natural de l'Alt Pirineu que es va inaugurar l'any 2010. El refugi consta de dues plantes: la de baix amb llar de foc i una taula, i la de dalt amb una tarima de fusta on poden dormir 10 persones.
Després de contemplar les majestuoses vistes des de la gran balconada sobre la vall d'Unarre continuo el descens.
 |
| Baixant cap a la vall d'Unarre |
Començo a baixar paral·lelament al riu d'Unarre fins a la cascada de Sartari, que es despenja fent nombrosos saltants fins al planell.
 |
| Cascada de Sartari |
Giro per fer un llarg flanqueig cap a llevant, on deixo de banda el camí que marxa cap a l'estany de Ventolau, i continuo davallant per un pendent molt inclinat, tot fent un reguitzell de ziga-zagues entre un extens balegar.
 |
| Cavalls baixant cap al planell de Sartari |
El pendent va perdent inclinació i l'última ziga-zaga em condueix al barranc d'Unarre, que travesso per un pont sota la impressionant cascada de Sartari.
 |
| Cascada de Sartari |
A partir d'aquí el camí es converteix en una pista que voreja el planell de Sartari (1.956m), un extens pla d'aigües sinuoses rodejat de vessants inclinats i presidit per l'espectacular cascada de Sartari, on pastura un nombrós ramat d'eugues i cavalls.
 |
| Planell de Sartari |
Vaig davallant còmodament per la pista fins a un marcat revolt on hi ha el pàrquing de Sartari, accessible des de Cerbi només en vehicle 4x4.
 |
| Pista al planell de Sartari |
Continuo baixant per la pista en direcció sud i després d'un altre revolt a l'esquerra i abans de travessar el riu d'Unarre, a 1.750m d'altitud, deixo la pista i prenc un camí a la dreta senyalitzat amb pintura groga.
 |
| Camí a l'ermita de Sant Beado |
El camí flanqueja el vessant meridional de serra Mitjana cobert de landes de bruguerola i falguerars.
 |
| Safrà bord (Crocus nudiflorus) Iridàcies |
 |
| Plegamans (Mantis religiosa) Màntids |
El sender travessa uns pendents força drets amb alguns trams equipats amb cadenes que ens permeten superar els trams més drets i exposats.
 |
| Tram equipat arribant a Sant Beado |
Finalment, arribo a l'ermita romànica de Sant Beado (1.676m), situada a dalt d'un llom herbós als estreps meridionals de serra Mitjana.
 |
| Ermita de Sant Beado |
L'ermita de Sant Beado és d'origen romànic i data de la primera meitat del segle XI. Es creu que el culte en aquesta capella es feia només a l'estiu, quan la gent de Cerbi, Unarre i Gavàs estava a la muntanya amb els ramats. Conte la llegenda que, antigament, la capella estava situada més avall, en un lloc de difícil accés. Es veu que un any, quan la gent acudí a l'aplec, s'adonaren que la imatge del sant no hi era, i la trobaren en aquest replà on ara s'aixeca l'ermita. Els veïns van tornar la imatge al seu lloc, però al cap de poc aquesta va tornar aquí. El cas és que, un any, una forta tempesta va fer malbé tota la collita i el sant va tornar a pujar a aquest indret, i a més amb totes les garbes que se li havien ofrenat l'any anterior. Veient això, els veïns dels tres pobles s'adonaren que el sant es volia quedar aquí, i decidiren construir l'ermita de Sant Beado en l'indret actual, d'on el sant mai més ha marxat.
 |
| Vall d'Unarre |
Ara ja només em queda seguir el camí ben fressat i davallar cap al barranc de Nyiri, que travesso per un pont de fusta, per enllaçar amb el camí d'anada.
Retorno cap a Cerbi amb les tonalitats crepusculars ressaltant l'ambient tardorenc que ja es respira a l'aire de l'alta muntanya, contenta d'haver pogut conèixer i gaudir d'un altre bell indret de la nostra geografia pirinenca.
 |
| Camí a Cerbi |
Ruta realitzada a mitjans del mes d'octubre del 2016.
Hola Alba, Siguiendo tus comentarios y fotos se ve que es una "marcha" exigente. Pero leyendo tu artículo tan instructivo y ameno dan ganas de hacerla. Gracias por escribir tus experiencias montañeras. Un abrazo. Lorenzo (CARROS/ Julio-17)
ResponEliminaHola Lorenzo, gracias por leer el blog. Me alegro de saber que te ha gustado el artículo y te animo que la próxima vez que vengas por aquí descubras el Parc Natural de l'Alt Pirineu, el parque más extenso de Catalunya y muy distinto al parque nacional! Te gustará!
ResponElimina