El Puigmal des del collet de les Barraques

Ascensió al Puigmal, a la tossa del Pas dels Lladres i al puig de Dòrria des del collet de les Barraques

Queralbs - vall de Ribes - Ripollès

Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

Pirineu oriental

     L'excursió d'avui és una ruta circular d'alta muntanya que ens portarà al cim més alt del Ripollès i de la província de Girona, el Puigmal, a 2.910 m d'altitud. El punt d'inici de la ruta és al collet de les Barraques, accessible des de Planoles. El recorregut segueix el camí dels Ventolanesos passant per la font de l'Home Mort fins a la collada de Fontalba. A partir d'aquí, el camí puja per la carena al cim de la Dou i al Puigmal i continua carenejant cap a la Tossa del Pas dels Lladres i el puig de Dòrria, tot tancant la circular retornant al collet de les Barraques.

El Puigmal des de la Vaquerissa

     El principal atractiu d'aquesta ruta són les vistes panoràmiques sobre els cims que envolten el santuari Núria, la Cerdanya, la serra de Montgrony, el Taga, les gorges del Freser i del Núria, a més de la vegetació dels prats alpins i el bosc de pi negre de la serra Estremera.

Vista panoràmica des del cim del Puigmal

     El Puigmal és una de les muntanyes emblemàtiques per l'excursionisme català, junt amb el Pedraforca i la Pica d'Estats. Tot i ser un cim arrodonit i molt ample, cobert de pedruscall, sense caràcter de gran cim i que no presenta dificultats en la seva ascensió, cal remarcar que la seva altura no arriba als 3.000 metres per poc, ja que s'enlaire fins als 2.910 metres d'altitud. És el cim més alt del Ripollès i de la província de Girona i limita amb l'Alta Cerdanya, ja en territori francès. El Puigmal pertany als termes municipals de Queralbs, al Ripollès i Er, a l'Alta Cerdanya, i presideix la vall de Núria, on es troba el santuari de Núria.

El Puigmal des del cim de la Dou

     El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser engloba les capçaleres dels rius Ter i del Freser, al vessant sud dels Pirineus orientals i íntegrament dins de la comarca del Ripollès, essent el Puigmal la seva màxima altitud. Aquest espai, declarat parc natural el 2015, és una bona representació del notable grau de diversitat del Pirineu oriental, amb un relleu modelat per les antigues glaceres i on trobem una gran diversitat d'espècies de fauna i de flora d'alta muntanya de gran interès.

La Cerdanya des del Puigmal

Potser també t'interessa:

• Ripollès
• Vall de Ribes
• Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

Punts forts de la ruta:

• El cim més alt del Ripollès.
• El paisatge d'alta muntanya.
• La flora i la fauna del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.

ITINERARI SOBRE MAPA

Itinerari sobre mapa ICC a escala 50.000

FITXA TÈCNICA

Tipus: ruta circular

Distància: 20,24 km

Desnivell: +/- 1.262 m

Dificultat: exigent, per la distància i el desnivell a superar. Però també hem de tenir en compte que transcorre per terreny d'alta muntanya on en cas de factors meteorològics adversos que no són infreqüents (boira), la dificultat d'orientació pot augmentar notablement.

• La major part de l'excursió transcorre per carenes amples i lloms suaus que amb boira són molt perdedores , a més a més, aquesta zona és molt exposada al vent, sobretot del NW i a la primavera i a l'estiu hi són freqüents les tempestes.

• Cal recordar també que en aquesta zona és freqüent el vent de nord, que pot bufar molt fort i pot anar acompanyat del fenomen del torb si hi ha neu solta a terra.

• L'itinerari està senyalitzat amb les marques del GR 11 i PR fins a la font de l'Home Mort. A partir d'allà i fins a l'enllaç del camí de Fontalba al Puigmal com a PR i GR 11.8. D'aquí al cim del Puigmal no està senyalitzat però el camí està molt fressat. La baixada del Puigmal cap a la tossa del Pas dels Lladres està senyalitzat amb una marca de pintura groga i una de blava. Des de la tossa del Pas dels Lladres fins al collet de les Barraques no està senyalitzat però el camí és evident amb bona visibilitat.

Temps aprox. (sense parades): 6h

Altitud màxima: 2.909 m

Altitud mínima: 1.798 m

Punt d'inici: collet de les Barraques, pàrquing passat el refugi del Corral Blanc accessible des de Planoles.

Època: primavera, estiu i tardor (sempre depenent de la presència la neu que, segons la temporada, pot perdurar fins ben entrada la primavera i sovint, ja hi és present a la tardor).

Observacions:

• Malgrat ser un cim fàcilment accessible, no hem de menystenir-lo, ja que les seves característiques climàtiques pertanyen a l'alta muntanya i no són estranys els canvis sobtats del temps, ni la boira, ni el vent fort de nord.
• Atenció: amb presència de neu cal utilitzar el material adequat i sempre tenir en compte el perill d'allaus.
• Trobarem aigua a la font de l'Home Mort i a la font de la Mantegosa.

Recomanacions:

• Cal que respectem l'entorn i les espècies que hi viuen. No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I si us plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca! LEAVE NO TRACE!

Més info Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser 

Consulta la meteo

Mapa recomanat:

• Puigmal- Vall de Núria - Ulldeter Escala 1:25.000 Editorial Alpina

Accés al punt d'inici: des de Ripoll, continuem per l'N-260 en direcció a la collada de Toses. Passem Ribes de Freser i continuem en direcció Puigcerdà. Just davant del trencall de Planòles, prenem el trencall a mà dreta en direcció al collet de les Barraques i Corral Blanc. Pugem per una carretera força estreta, asfaltada i en bon estat, fins a un centenar de metres després de passar el refugi de Corral Blanc, on hi ha un aparcament. A 36 min i 25,71 km de Ripoll.

TRACK DE LA RUTA

Powered by Wikiloc

Descarrega't el track!

PERFIL ALTITUDINAL

Perfil altitudinal de l'itinerari realitzat amb el CompeGps

Subscriu-te al blog si t'interessa conèixer més rutes!

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

     Estem a molt pocs dies de començar la tardor i ja es respira a l'aire des de fa dies. Passo Ribes de Freser i el termòmetre del cotxe em marca 0 °C. Fa fred, però el cel té el blau de la tramuntana. El dia promet una jornada clara i assolellada.

Deixo el cotxe en una petita esplanada just passat el refugi del Corral Blanc i abans de la barrera (1850 m).

Tot i que el sol llueix amb força en aquesta hora del matí, encara fa fred. Començo a caminar per la pista en direcció al collet de les Barraques, i tot just passar la barrera ja em trobo dos boletaires que van de retirada, desencantats i amb els cistells mig buits: i és que aquest estiu ha estat molt sec en aquesta contrada i difícilment se'n faran gaires de bolets!

Mirador de la serra de Montgrony

Continuo per la pista amunt, deixo a mà dreta el mirador de la serra de Montgrony, i arribo al collet de les Barraques (1893 m). Des d'aquí s'alça majestuós el Puigmal estenent els seus braços en forma de carena, a banda i banda del cim, per on transcorre la ruta d'avui.

El Puigmal des del collet de les Barraques

Prenc el camí del GR 11 seguint les indicacions cap a Núria i Queralbs. Continuo en direcció NO per un camí ample que en suau baixada se submergeix en un bonic bosc de pi negre i em condueix a una clariana, al pla dels Ventolanesos (1884m).

Pensament de camp (Viola tricolor)

En aquest punt, el GR continua per un corriol a la dreta que davalla més pronunciadament per entremig de la pineda tot seguint el camí del Ventolanesos, senyalitzat amb les marques de PR (grogues i blanques), que va fins al santuari de Núria i que seguiré fins a la collada de Fontalba.

Pla dels Ventolanesos

Entre les petites clarianes del bosc, al fons de la vall, ja veig l'aiguabarreig del riu de la Tossa i el torrent del Borrut. Vaig davallant enmig de la boscúria mentre em distrec escoltant el bosc. Se senten els atrefagats picots (Dendrocopus major) amb el seu repicar frenètic i observo a les mallerengues petites (Parus ater), un resident comú als boscos de coníferes, fent equilibris penjant-se de cap per avall a les puntes de les branques dels pins per extreure'n els petits insectes que s'hi amaguen.

El picot garcer gros (Dendrocopus major)

Niu de picot garcer gros

Al cap de poc arribo a l'aiguabarreig del riu de la Tossa i el torrent del Borrut, on un ramat de vaques hi pastura. Travesso el riu de la Tossa per un petit pont (1792m) i segueixo en direcció nord uns metres més, en direcció a la font de l'Home Mort.

Aiguabarreig a la font de l'Home Mort

Just abans de travessar el torrent del Borrut, el camí fa un gir sobtat a la dreta i s'enfila pel bac de la Foradada. Travesso un vessant força dret cobert de bosquines de pi negre i segueixo amunt fins que el camí tomba en direcció sud-est i surt del bosc per arribar a una extensa clariana on hi ha les restes de la barraca de la Mantegosa (1908m).

Restes de la barraca de la Mantegosa

     Un dels principals atractius del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser és el passat i present ramaders i l'aprofitament sostenible dels recursos naturals. Les pastures en són un bon exemple, una activitat que cal conservar per protegir la biodiversitat del parc.

Just a la barraca de la Mantegosa, el sender gira sobtadament amunt, en direcció nord, i cal estar al cas, ja que els senyals de pintura de les pedres costen de veure. Guanyats uns pocs metres de desnivell, el camí torna a girar a l'est per continuar resseguint el vessant solell en direcció al collet d'Estavanís.

Passo la font de la Mantegosa, on sorgeix un raig d'aigua freda, i arribo al collet d'Estavanís (1935m), on sobresurt un greny rocós.

Saxífraga aizoide (Saxifraga aizoides) a la font de la Mantegosa

 

La vista des del collet s'ho val la pena. Al davant s'obren les gorges del Freser, emmurallades pel Balandrau a un costat i el Torreneules a l'altre.

Les gorges del Freser des del collet d'Estavanís

Continuo seguint el sender ben marcat que travessa el serrat de les Dues Lliures cobert de landes de ginebró i amb alguns pins escampats.

Landes de ginebró al serrat de les Dues Lliures

     Antigament, la ramaderia era la principal riquesa d'aquestes valls pirinenques. Durant l'edat mitjana, tot i que la propietat era del rei, els habitants de Queralbs tenien els dret de pastura.  Les muntanyes destinades a pastura estaven dividides en comunals i baixants. Els comunals estaven dividits en comarques i cada comarca en comarquetes o curtons i es mesuraven en lliures, sous i diners d'herba, formant un total de 227 lliures d'herba. El serrat de les Dues Lliures formava part del quart curtó, anomenat del Borrut, que comprenia des de la carena del Borrut i la cova del Penitent fins a la serra de Fontalba, els Planassos i la Mantegosa.

Se senten els xiscles de les marmotes (Marmota marmota) que avisen de la meva presència a la resta de membres de la colònia i sobre el meu cap, els voltors (Gyps fulvus) aprofiten els corrents d'aire per enlairar-se fent cercles.

El voltor comú (Gyps fulvus)

Un estol de gralles de bec groc (Pyrrhocorax graculus) passa xisclant per sobre el meu cap fent acrobàcies en el cel blau i transparent, sense cap núvol.

La marmota (Marmota marmota)

Segueixo flanquejant cap a pla Gran dels Planassos on un nombrós ramat de vaques pastura tranquil·lament ignorant la meva presència.

Vaques pasturant als Planassos

El camí continua en direcció nord-est, resseguint cota i travessant aquesta zona de pastures amb les marcades esses de la carretera de Fontalba ben visibles al davant, i els dos cims bessons del Torreneules que s'alcen majestuosos sobre les gorges del Freser. Al sud, serra Cavallera i el Taga dominen la vista.

El Torreneules i la Coma del Clot

Més endavant topo amb un ramat d'eugues que em segueixen amb la mirada i finalment arribo a les restes d'una cabana.

Eugues pasturant als Planassos

A partir d'aquí, el camí guanya altura per atènyer l'ample llom del serrat de la Baga de Fontalba, ja a les envistes del santuari de Núria.

Serra Cavallera i el Taga

A la dreta, una mica més avall, hi ha l'aparcament de Fontalba, des d'on se surt per fer la típica ascensió al Puigmal. En aquest punt deixo el GR11 i el camí dels Ventolanesos i enllaço amb el camí al Puigmal des de Fontalba (2086m).

Vistes de l'alberg Niu de l'Àliga i el Noufonts

Començo a pujar en direcció a ponent per l'ampli llom tot seguint el camí ample i fressat. El principi guanyo altura ràpidament, entre prats alpins pedregosos, fins a arribar al cim del puig de la Dou (2457m), que vorejo per la dreta. Paro uns segons per recuperar l'alè i contemplar la gran mola del Puigmal que s'alça ben bé al davant.

El Puigmal des del puig de la Dou

Davallo uns metres fins al poc marcat coll del Borrut (2443m) i emprenc de nou la pujada, no tan pronunciada, per la serra del Borrut. Una mica més enllà, el camí torna a guanyar altura de forma progressiva i pronunciada fins al cim del Borrut (2668m), l'últim tram una mica planer abans d'emprendre l'última i forta pujada.

Els últims metres abans del cim del Puigmal

Començo a pujar el tram més dret per un trepitjat camí entre llicorelles que en marcades ziga-zagues però sense més complicació que l'esforç que cal esmerçar, em condueix als últims metres abans del cim. La neu fa acta de presència en aquest últim tram, força planer.

Recorro sense cap dificultat els últims metres que em separen del cim trepitjant les primeres neus de la temporada, ja una mica transformades pel sol diürn i les baixes temperatures nocturnes de les passades nits. Finalment, arribo al cim del Puigmal (2910m), on s'alça una gran creu metàl·lica i un vèrtex geodèsic.

Arribant al cim del Puigmal

La visibilitat avui és immillorable, l'aire que es respira és fred i net, i el dia radiant. Contemplo les àmplies vistes des del cim, faig un glop, i començo la baixada.

Surto del cim en direcció a ponent per davallar pel llom seguint traces de camí i fites i amb el següent objectiu a la vista: la Tossa del Pas dels Lladres.

Baixo tot seguint el llom i tot seguit, tombo al nord tot deixant la carena per baixar cap a una valleta, on la neu hi és molt més abundant.

El camí cap al Bressol del Puigmal

Continuo perdent altura pronunciadament seguint marques de pintura grogues i blaves i algunes fites que em porten a un petit clot: el Bressol del Puigmal (2631m). Segons el mapa, aquí hi hauria d'haver una petita bassa, però si mai hi ha sigut, ara està seca.

     El Bressol del Puigmal, també anomenat Clot de la Pastera, és una petita olla situada al vessant oest del Puigmal, al fil carenen que l'uneix amb la Tossa del Pas dels Lladres, on sembla que hi hauria hagut un petit estany. A diferència d'altres valls pirinenques, a la capçalera de la Vall de Ribes no hi ha estanys, ja que els tipus de roques que la constitueixen no han permès que s'hi formin cubetes glacials tancades i impermeables.

Camí a la Tossa del Pas del Lladres

Deixo un camí que marxa a la dreta i segueixo pel fil carener en direcció a ponent. Ressegueixo l'àmplia i ventada carena fronterera que planeja sobre les clotxes del Puigmal durant una estona. Finalment, enfilo els últims metres fins a la Tossa del Pas dels Lladres (2661m).

El Puigmal des de la Tossa del Pas dels Lladres

En aquest cim, coronat per l'estació d'esquí francès de Puigmal, s'hi alça un remuntador i les restes de tanques de fusta de l'estació, actualment tancada.

Baixant cap al pas dels Lladres

Deixo el cim i baixo en direcció sud fins a un pilot de rocs que marca el pas dels Lladres (2534m). Des d'aquí, ja només em queda pujar lleugerament, fora de camí, per atènyer el cim del puig de Dòrria (2547m), coronat per un vèrtex geodèsic.

Cim del puig de Dòrria

En aquest cim faig una merescuda parada per contemplar el paisatge i per fer un mos, que ja va essent hora. Els raigs del sol de tarda encenen els pendents del Puigmal i l'omplen de tonalitats taronges i rogenques. Durant una estona gaudeixo de l'aire fresc i del sol que escalfa la pell mentre veig cargolar-se uns núvols sobre meu, fer-se i desfer-se contínuament.

Entomoscelis adonidis al cim del puig de Dòrria

Deixo el cim i davallo per l'ample i ventada carena de la Vaquerissa, amb el cim del Taga just al davant.

La carena de la Vaquerissa

Alguna fita i els rastres de camí em porten pel fil de la carena, primer per pedrisses i més avall per prats alpins fins a arribar a unes grans pilones de pedres.

Pilones a la Vaquerissa

El camí, ja més marcat, s'endinsa al bosc de coníferes i em retorna al collet de les Barraques. Des d'aquí, ja només em queda desfer els últims metres fins a l'aparcament on acaba aquesta ruta circular al cim més alt del Ripollès i de la província de Girona.

El Taga arribant al collet de les Barraques

Ruta realitzada el 20 de setembre de 2017.