El Talló i al puig d'Ou des de la vall del Bac
Vall del Bac - Alta Garrotxa - Garrotxa
Espai d'Interès Natural Alta Garrotxa
Prepirineu oriental
L'excursió d'avui és una ruta circular a l'Alta Garrotxa que ens portarà a uns cims poc coneguts d'aquest territori: el Talló, de 2.177 m i el puig d'Ou, de 2.199 m.
 |
| Vista panoràmica des del cim del puig d'Ou |
La ruta comença a l'hostal de la Vall del Bac, travessa la riera de la Vall del Bac i enfila la carena de darrere de Cal Ferrer. Carena amunt el camí tomba cap al vessant llevantí de la pujada de Llonganya i ateny el pla de coll Joell. Des d'aquí ascendeix al Talló per la fageda del vessant est. Davalla cap a la collada de Resclusanys i es dirigeix a ponent per ascendir al puig d'Ou pel vessant obac. Baixa del puig d'Ou pel caire del vessant meridional, sempre buscant el millor pas i sense camí marcat, per anar a petar a Sant Andreu de Porreres i d'allí retornar a l'Hostal del Bac passant per Sant Miquel de la Torre.
La major part de l'excursió transcorre per camins no senyalitzats i per dins del bosc, on caldrà saber trobar els rastres de sender.
El principal atractiu d'aquesta ruta són les espectaculars vistes des del puig d'Ou i el Talló, situats a 1.299 m i 1.277 m, respectivament, que tot i tenir una altura modesta gaudeixen d'una impressionant panoràmica. A més, descobrirem la flora i la fauna de la vall del Bac, localitzada en una zona de transició entre els alzinars mediterranis i els boscos caducifolis d'influència atlàntica.
 |
| Vista panoràmica des del cim del Talló |
El Talló i el puig d'Ou es troben a la línia divisòria entre els municipis de la Vall de Bianya, a la comarca de la Garrotxa i Camprodon, a la comarca del Ripollès. Al vessant sud hi ha la vall del Bac i la vall de Bolòs i Salarsa al vessant nord.
La vall del Bac pertany al municipi de la vall de Bianya, està situada al nord-oest de la Garrotxa al límit amb la vall de Camprodon, al Ripollès. Aquesta vall es caracteritza per ser una zona de transició entre l'orografia extremadament abrupta del cor de l'Alta Garrotxa, marcada per valls profundes envoltades de cingleres i parets de roca, i el terreny ondulat, cobert per boscos caducifolis i prats de pastura característic de la zona limítrofa del Ripollès. Tota aquesta zona està inclosa dins l'Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa.
Rutes properes:
Punts forts de la ruta:
- Les vistes panoràmiques des del cim del puig d'Ou.
- El contrast dels boscos eurosiberians i mediterranis.
- La flora i la fauna de la vall del Bac.
ITINERARI SOBRE MAPA
 |
| Itinerari sobre mapa Ed. Alpina edició 2011 a escala 25.000 |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 13,42 km
Desnivell: +/- 1.062 m
Dificultat: exigent, per la dificultat per trobar el camí i pel desnivell a superar. La major part de la ruta no està senyalitzada. La baixada directa del puig d'Ou pel vessant S no està senyalitzada i no apareix en l'edició del mapa de l'Editorial Alpina del 2011 (no sé si en l'última edició 2015 hi apareix). El tram de camí de les Lleixes pot resultar exposat si ha plogut o està moll. No és recomanable si es té por a les altures.
Temps aprox. (sense parades): 5h
Altitud màxima: 1.299 m
Altitud mínima: 564 m
Punt d'inici: hostal de la Vall del Bac, accessible des de Sant Pau de Segúries o Castellfollit de la Roca.
Època: primavera, tardor i hivern (evitant les èpoques de més calor).
Observacions:
* Malgrat ser uns cims d'altitud moderada, l'itinerari no és fàcil de seguir i no es recomana a gent poc avesada a caminar per l'Alta Garrotxa.
* La ruta descrita s'ha efectuat amb condicions meteorològiques idònies (terreny sec i bon temps), la dificultat i exposició de la ruta pot variar notablement amb condicions meteorològiques adverses.
* En cas de pluges abundants o risc de tempesta cal recordar que només començar s'ha de travessar la riera de la vall del Bac a gual, així com altres torrents que normalment resten secs la resta de l'any.
*En molts punts del recorregut NO hi ha cobertura telefònica.
Recomanacions:
- Cal que respectem l'entorn i les espècies que hi viuen.
- No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència.
- I si us plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca! LEAVE NO TRACE!
Més info: Consorci de l'Alta Garrotxa
Consulta la meteo a Sant Pau de Segúries
Mapa recomanat:
• Alta Garrotxa Escala 1:25.000 Editorial Alpina
Accés al punt d'inici: des de Ripoll, continuem per l'N-260 en direcció a Sant Joan de les Abadesses i després per la C-38 en direcció a Sant Pau de Segúries i Camprodon. Just a l'entrada de Sant Pau de Segúries, a la rotonda, prenem la primera sortida a la dreta en direcció Sant Salvador de Bianya per la C-153a. Passants uns centenars de metres trobem, a mà esquerra, el desvio cap a la vall del Bac. Agafem aquesta carretera que en poc més de 10 km ens condueix a l'hostal de la Vall del Bac. Al davant de l'hostal (actualment tancat), es pot aparcar. A 52 min i 29,7 km de Ripoll.
TRACK DE LA RUTA
Descarrega't el track!
PERFIL ALTITUDINAL
Subscriu-te al blog si t'interessa conèixer més rutes!
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Estem a finals de tardor i es respira a l'ambient, les nits són fredes i els dies cada cop més curts. De bon matí fa fred, l'anticicló fa que durant la nit la temperatura baixi sota zero, però al migdia s'està d'allò més bé, fins i tot fa caloreta. Comença el temps de gaudir de l'Alta Garrotxa. Avui li toca el torn a la vall del Bac.
No recordo els boscos tan secs com aquest any, almenys a aquesta zona del Ripollès i l'Alta Garrotxa la sequera és molt important. El bosc està eixut com mai, de bolets aquest any n'hi ha hagut molt pocs i la forta tramuntana que ha bufat aquests últims dies s'ha encarregat d'eixugar-ho encara més, a més de fer caure moltes fulles, branquillons, branques i fins i tot algun arbre.
Deixo el cotxe just davant de l'hostal de la Vall del Bac (578 m), ara tancat.
 |
| Hostal de la Vall del Bac |
L'hostal de la Vall del Bac estava situat a l'antic camí que anava d'Olot a Camprodon, passant per Capsec i la Vall de Bac. Actualment l'hostal roman tancat, tot i que l'edifici es veu en prou bon estat i està just al costat de la carretera asfaltada que uneix Sant Pau de Segúries i Castellfollit de la Roca, al bell mig de la bonica vall del Bac.
 |
| Cal Ferrer |
Deixo el camí marcat que continua per la pista cap a la Torre, i prenc la pista que porta a Cal Ferrer (573 m). Vorejo la casa passant pel jardí i just darrere, travesso un filat rovellat i m'enfilo bosc amunt seguint rastres de sender. En aquest tram el camí és poc evident, però més amunt el corriol està més marcat. Guanyo altura seguint el llom de la carena, primer pel mig de l'alzinar i més amunt per bosc esclarissat. Travesso un camí i segueixo sempre pel llom amunt.
Arribo al collet del Ferrer (701 m), on creuo un altre camí i continuo llom amunt. Arribo al corral del Quer (726 m), on hi ha un edifici relativament nou però en mal estat que serveix de corral, el vorejo i m'endinso de nou en l'alzinar muntanyenc.
 |
| L'alzinar muntanyenc a la vall del Bac |
 |
| Aster novi-belgii, espècie exòtica procedent d'Amèrica del Nord |
Les espècies exòtiques són aquelles espècies, siguin animals o plantes, que no són autòctones del lloc on es fan i que han arribat aquí de forma accidental o voluntària (jardineria, alliberaments voluntaris de fauna exòtica, etc.). També s'anomenen espècies al·lòctones o importades. Ara bé, quan una espècie exòtica, ja sigui per falta d'enemics naturals, per tenir millor capacitat d'adaptació a un canvi d'hàbitat o per altres múltiples causes, s'estableix en un territori i es converteix en una amenaça per la flora o la fauna locals, es converteix en una espècie invasora.
El camí deixa el llom i va tombant cap a la dreta progressivament mentre va guanyant altura pel vessant de llevant de la pujada de Llonganya. Finalment atenyo una mena de collet on hi ha una petita clariana (807 m) des d'on es gaudeix d'una bona vista cap al Montmajor, l'engorjat del bosc del Quer, també anomenat estret de Bodelquer, el Bestracà i el Bassegoda.
 |
| Vista cap a l'estret de Bodelquer |
M'endinso altre cop al bosc, força obac i més humit, poblat per l'alzinar muntanyenc i més amunt per les rouredes seques de roure martinenc.
 |
| Vall de Llonganya |
Arribo a la zona de les Lleixes (874 m), on el corriol passa penjat sobre els ressalts, coberts per l'arbreda que amaga el buit que s'obre sota la boscúria.
 |
| El Montmajor des de les Lleixes |
Vaig guanyant altura per entremig de l'alzinar, passo per sota un cingle que s'alça a la meva esquerra i continuo per un relleix, que em condueix a un vessant força inclinat però a un terreny menys exposat. Arribo a un barranc sec i pujo pel costat del llit del barranc en direcció nord. Passo per una avellanosa ja sense cap fulla i arribo a una pista (1030 m) just enfront d'una font, avui eixuta.
Giro a l'esquerra i segueixo la pista en direcció sud fins a una enorme esplanada coberta per un prat colonitzat per esbarzers, al coll de Joell o coll de les Cadiretes (1.055 m).
 |
| Prat de pastura al coll de Joell |
 |
| El Montmajor des de coll de Joell |
Deixo la pista i segueixo unes traces de corriol que s'enfilen pel costat d'un filat cap a una roureda de roure martinenc amb algun exemplar de pi roig cobert per les bardisses.
 |
| La roureda del vessant meridional del Talló |
Pujo en direcció a un vessant desproveït de massa arbòria on creixen els ginebrons. Aquí el camí es perd. Un cop a la clariana (1.120 m), tombo a la dreta i m'endinso cap al bosc. En aquest primer tram, el camí s'embardissa una mica, però més enllà es fa evident.
Flanquejo el vessant de llevant pel mig del bosc, primer per un clap d'alzinar i després per una roureda seca. Segueixo rastres de corriol sense ni guanyar ni perdre altura, i força més enllà començo a pujar i arribo a una zona de vegetació més esclarissada, amb alguns faigs encerclats per la boixeda. Sóc al coll del Faig (1.164 m).
Flanquejo el vessant de llevant pel mig del bosc, primer per un clap d'alzinar i després per una roureda seca. Segueixo rastres de corriol sense ni guanyar ni perdre altura, i força més enllà començo a pujar i arribo a una zona de vegetació més esclarissada, amb alguns faigs encerclats per la boixeda. Sóc al coll del Faig (1.164 m).
 |
| El coll del Faig |
Faig un gir de 90° a l'esquerra i pujo cap a la fageda seguint alguna fita escadussera i marques de pintura groga força desgastada. El camí aquí es fa perdedor, sobretot perquè les últimes ventades han fet caure alguns arbres i la fullaraca i els branquillons tapen tot rastre del sender. La direcció però, és evident. Pujo pel mig del bosc fins a trobar un sender senyalitzat amb pintura.
Enllaço amb el sender, pintat amb una franja taronja i una de verda, just a on s'aixeca un enorme faig (1.214 m) amb un característic forat rodó al troc.
Enllaço amb el sender, pintat amb una franja taronja i una de verda, just a on s'aixeca un enorme faig (1.214 m) amb un característic forat rodó al troc.
 |
| El faig del forat rodó |
Continuo pel sender amunt fins a atènyer la carena que em condueix sense cap complicació al cim.
 |
| El cor de l'Alta Garrotxa des del Talló |
El Talló (1.277 m) està coronat per una fita i envoltat per una bonica boixeda que el priva de totes les vistes del seu entorn.
 |
| Mirant a ponent des del Talló |
Des del cim davallo només uns metres en direcció a ponent per arribar a una clariana oberta al vessant nord amb una gran panoràmica sobre el Pirineu oriental. Al nord hi tinc tota la carena que uneix la zona d'Ulldeter, passant pel Costabona i fins al massís del Canigó, avui coronat per un enorme núvol blanc en forma de capell com a conseqüència del vent de tramuntana que encara avui bufa a l'extrem més oriental de la serralada axial.
 |
| L'Alta Garrotxa a ull d'ocell |
Després de gaudir de les vistes, davallo seguint les marques de pintura del sender en direcció a ponent fins a atènyer un petit collet (1.177 m), que al mapa de l'editorial Alpina consta amb el nom de les Colladiques.
 |
| El Comanegra des de les Colladiques |
Deixo el sender i giro a la dreta per baixar tot fent drecera per una petit comellar que em condueix a la collada de Resclusanys o de les Colladiques (1.126 m), on un ramat de cavalls pastura tranquil·lament.
 |
| Equins pasturant a la collada de Resclusanys |
En aquest coll, deixo les marques taronges i verdes, i continuo per la pista a l'esquerra, en direcció a ponent, seguint ara les marques grogues dels senders d'Itinerànnia.
 |
| Camí al portell de les Roques |
Passo per un bonic bosc de roure i faig i, tot seguit, atenyo una cruïlla de pistes, al portell de les Roques (1.120 m), on la pista que marxa a la dreta em portaria cap al Tubert i Sant Martí de Salarsa.
 |
| Prats de pastura al portell de les Roques |
Travesso la porta i continuo recta per la pista, fins a trobar una fita a mà esquerra marcada amb un enorme punt de pintura verda.
Prenc el corriol a l'esquerra que s'enfila cap al bosc. Camino pel mig d'una bonica fageda enfonsant els peus en l'abundant fullaraca que cobreix el terra i m'enfilo cap al coll Salgà (1.201 m) on hi ha una bassa, ara també seca.
 |
| La fageda del puig d'Ou |
Giro a l'esquerra i segueixo el camí força marcat que per entremig de la fageda em condueix sense cap complicació al cim del puig d'Ou (1.299 m).
 |
| El cim del puig d'Ou |
Les vistes des d'aquest cim són àmplies i extenses: la serra Cavallera, la zona d'Ulldeter, el Costabona, el massís Canigó, el Comanegra, el Bassegoda, el Montmajor, la serra de Malforat, el Puigsacalm, ... Miri a on miri, només veig boscos i muntanyes, les meves muntanyes.
 |
| Serra Cavallera, el Taga i el puig de Sant Amand |
 |
| Sant Antoni, el Balandrau i el puig de Fontlletera |
 |
| El massís del Canigó cobert per un Altocúmul lenticular |
Els Altocúmuls lenticulars són uns núvols en forma de capell o plat que es formen en dies de fort vent sobre els cims de les muntanyes. Són indici que allà dalt, a uns 6.000 metres d'altura, el vent hi bufa molt fort.
 |
| El Talló des del puig d'Ou |
Surto del vèrtex geodèsic que corona el cim i em dirigeixo seguint el llom cap al sud, on hi ha una creu i una estranya caixa penjada d'un pal enfilada en un faig. Just per sota la creu davalla un estrep que és per on baixaré.
 |
| Mirant al sud des del puig d'Ou |
Aquest camí no està senyalitzat en el mapa de l'alpina, però trobo una fita que em convida a aventurar-m'hi.
 |
| Encarant la baixada del puig d'Ou |
Baixo pel contrafort, per camí evident encara que gens trepitjat. Més avall trobo una sèrie d'escletxes a la roca que he d'anar esquivant, baixo un petit ressalt sense cap dificultat, i continuo descendint uns metres més seguint el fil de la carena.
 |
| Davallant pel caire del puig d'Ou |
A la cota 1.213 es dibuixen uns petits rastres de pas sobre l'herbei ajagut. Tombo a la dreta i flanquejo el vessant herbós en direcció SO per atènyer una bosquina d'avellaners.
 |
| Sant Andreu de Porreres baixant del puig d'Ou |
Segueixo en la mateixa direcció, perdent altura discretament, fins a atènyer una altra contrafort on hi ha una fita (1.195 m). Davallo pel caire, buscant el terreny menys abrupte, descendint per un camí molt rost primer, entremig de l'arbrat i per claps d'herbassar. Més avall travesso per terrers margosos, sempre davallant pel caire de la muntanya.
 |
| Baixant pel vessant meridional del puig d'Ou |
Arribo a un petit collet (1.054 m) on trobo una altra fita que em marca el camí a l'esquerra. Giro a l'esquerra i baixo per una petita comella seguint les fites per endinsar-me en una esclarissada roureda de roure martinenc.
 |
| La roureda de roure martinenc |
Més avall els roures es barregen amb alzines i, pel net sotabosc de l'alzinar muntanyenc, continuo perdent altura seguint el fil de la carena on de tant en tant afloren alguns esqueis calcaris.
 |
| El Triadú, al vessant sud del Talló |
Més avall trobo un altre clap de roure martinenc i finalment arribo a una petita clariana on hi ha una enorme fita (859 m).
A partir d'aquí enllaço amb un camí força trepitjat on encara resta alguna marca desgastada que correspon a un antic sender de petit recorregut (PR).
A partir d'aquí enllaço amb un camí força trepitjat on encara resta alguna marca desgastada que correspon a un antic sender de petit recorregut (PR).
 |
| Clariana a la carena del puig d'Ou |
Deixo la carena i giro a l'esquerra. Continuo per un camí força més fressat, per un alzinar frondós on hi ha alguns exemplars força vells de roure. El camí flanqueja a mig vessant, sempre a la mateixa altura vorejant la vall. De tant en tant, els arbres em deixen entreveure l'ermita i la casa de Sant Andreu de Porreres i del Triadú, cap a on em dirigeixo.
 |
| Vells roures entre l'alzinar |
Travesso un parell de barrancs secs i ja arribant a Sant Andreu de Porreres, deixo el camí i m'enfilo per unes feixes colonitzades per les bardisses, per sota la casa en ruïnes del Triadú, per tal d'assolir al collet de Triadú (881 m).
 |
| Gavarrera a les feixes embardissades del Triadú |
L'ermita de Sant Andreu de Porreres és d'origen romànic i durant molt temps va ser el principal centre de culte de la vall del Bac. Durant els terratrèmols del segle XV, el temple es va veure greument afectat però fins a l'any 1936 encara s'hi celebraven misses. Al costat de l'ermita hi ha una masia habitada.
 |
| Sant Andreu de Porreres |
Al coll de Triadú, enllaço amb el sender senyalitzat amb pintura groga i segueixo una pista a la dreta, en direcció sud. Davallo per la pista fins a un corral de nova construcció. A partir d'aquí, segueixo un corriol que descendeix pel mig de l'alzinar resseguint el llom del serrat d'en Guillla.
 |
| Crani de senglar al serrat d'en Guilla |
A la cota 667, el sender fa un canvi de direcció sobtat a l'esquerra. Continuo pel corriol, ara en direcció nord, travesso el llit sec d'un torrent, passo pel costat de les restes del que sembla un antic forn de calç i arribo al bonic torrent de la Garfera (660 m), on encara baixa aigua, tot i que poca.
 |
| Alzinar muntanyenc de la vall del Bac |
 |
| El torrent de la Garfera |
Continuo seguint les marques grogues, deixo un camí a l'esquerra i davallo cap a una clariana on pastura un ramat de cavalls, ja a les envistes de Sant Miquel. Passo pel costat d'un petit cementiri, que deixo a la meva dreta, i atenyo l'ermita de Sant Miquel de la Torre (621 m).
 |
| Ermita de Sant Miquel de la Torre |
L'ermita de Sant Miquel de la Torre, abans anomenada Sant Miquel d'Avellanacorba, surt esmentada en un document del monestir de Besalú de l'any 998. És d'origen romànic i l'actual edifici és del final del segle XII o de la primeria del XIII.
Continuo baixant per la pista, travesso una porta que barra el pas als vehicles i meno al llit de la riera del Bac (565 m) on enllaço amb el camí de l'anada. Desfaig els darrers metres fins a l'hostal de la Vall del Bac ja amb les últimes clarors d'aquest clar dia de novembre.
Ruta realitzada el 19 de novembre de 2017.
Ruta realitzada el 19 de novembre de 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.