Pla de les Pasteres i Pedra dels Tres Bisbats
Camprodon - vall de Camprodon- Ripollès
Espai d'Interès Natural Serra Cavallera
Prepirineu oriental
L'excursió d'avui és una ruta circular que des del municipi de Camprodon ens portarà al puig Pla de les Pasteres i a la Pedra dels Tres Bisbats resseguint la carena de serra Cavallera.
La ruta comença al poble de Camprodon i ressegueix la carena de la serra de les Pasteres, primer per boscos i després entrant al domini dels prats de pastura per atènyer els cimals del puig del Pla de les Pasteres (1.894 m) i la Pedra dels Tres Bisbats (1.899 m). La baixada la fem cap a coll de Pal i retornarem pel vessant meridional de la serra Cavallera a Camprodon.
La ruta comença al poble de Camprodon i ressegueix la carena de la serra de les Pasteres, primer per boscos i després entrant al domini dels prats de pastura per atènyer els cimals del puig del Pla de les Pasteres (1.894 m) i la Pedra dels Tres Bisbats (1.899 m). La baixada la fem cap a coll de Pal i retornarem pel vessant meridional de la serra Cavallera a Camprodon.
 |
| La Pedra dels Tres Bisbats, el puig Estela i el Taga |
L'itinerari ressegueix el fil carener durant força estona permetent-nos gaudir d'àmplies vistes cap al Pirineu i les extenses serralades prepirinenques de l'Alta Garrotxa, el Ripollès i el Berguedà. El camí està senyalitzat com a PR C-190 i PR C-189.
El principal atractiu d'aquesta ruta és la llarga passejada per la carena de la serra de les Pasteres que ens permet gaudir d'àmplies vistes al nord i al sud. A més, descobrirem els contrastos entre la vegetació dels cims careners i el vessant meridional de serra Cavallera.
 |
| La serra de Sant Bernabé i la ribera d'Abella |
La serra Cavallera és una serra prepirinenca formada per part dels municipis de Camprodon, Ogassa i Pardines. El cim més alt és el puig Estela, amb 2.013 metres d'altitud. La serra està orientada d'oest a est i abraça des de la portella d'Ogassa fins a Camprodon, passant pel puig Estela, el coll de Pal, la Pedra dels Tres Bisbats i el puig del Pla de les Pasteres. La seva característica principal són els extensos prats de pastura i els ramats de vaques i cavalls que hi pasturen. Des del 1993 forma part de l'Espai d'Interès Natural Serra Cavallera.
 |
| Vistes al nord des de serra Cavallera |
L'Espai d'Interès Natural de Serra Cavallera està situat entre el Freser i el Ter i comprèn territoris dels municipis de Camprodon, Llanars, Ogassa, Pardines i Vilallonga de Ter, a la comarca del Ripollès.
Aquest espai presenta una clara tendència marítima i humida, amb un relleu que es caracteritza per lloms suaus amb alçades que amb prou feines assoleixen els 2.000 m (Taga, 2.032 m), on hi són representats una àmplia diversitat de paisatges propis del Prepirineu oriental.
És una serra predominantment forestal on destaquen per la seva riquesa i diversitat els boscos caducifolis centreeuropeus, principalment les fagedes i les rouredes, però també les pinedes de pi roig.
Camprodon és el municipi més oriental de la comarca del Ripollès i limita amb la Garrotxa. El municipi es troba entre els Pirineus axials i l'àrea prepirinenca, al costat del riu Ter i està solcat per múltiples serralades que assoleixen alçades de 1.740 m (el puig Moscós). El nucli urbà es troba a 950 m i té una població d'uns 2.200 habitants.
Camprodon és el municipi més oriental de la comarca del Ripollès i limita amb la Garrotxa. El municipi es troba entre els Pirineus axials i l'àrea prepirinenca, al costat del riu Ter i està solcat per múltiples serralades que assoleixen alçades de 1.740 m (el puig Moscós). El nucli urbà es troba a 950 m i té una població d'uns 2.200 habitants.
Potser també t'interessa:
Punts forts de la ruta:
- Els cims del puig del Pla de les Pasteres i la Pedra dels Tres Bisbats.
- Les vistes panoràmiques
- Els prats de pastura i la ramaderia
ITINERARI SOBRE MAPA
 |
| Itinerari sobre mapa a escala 1:25.000 de Ed. Alpina |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 18,4 km
Desnivell: +/- 1.045 m
Dificultat: moderada. La dificultat de la ruta rau bàsicament en la distància i el desnivell a superar. L'itinerari transcorre per senders senyalitzats i/o pistes, seguint la senyalització groga i blanca del PR C-190 a l'anada, i el PR C-189 a la tornada. El recorregut és per terreny de mitja muntanya.
Temps aprox. (sense parades): 5 h
Altitud màxima: 1.899 m
Altitud mínima: 943 m
Punt d'inici: pàrquing Mas Ventós a Camprodon.
Època: primavera, estiu, tardor i hivern (tot i que hi pot haver neu).
Observacions:
- Trobarem aigua a la font de la Teula - l'abeurador sota coll de Pal (utilitzat pel bestiar)
Recomanacions:
- Recordeu que us trobeu en una zona de pastures, per tant, és recomanable no portar gos, i si es porta, cal que vagi ben lligat.
- Cal que respectem l'entorn i les espècies que hi viuen. No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I si us plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca! LEAVE NO TRACE!
Més info : Vall de Camprodon
Consulta la meteo a Camprodon
Mapa recomanat:
- Taga - Serra Cavallera - Sant Amand. Escala 1:25.000 Editorial Alpina
Accés al punt d'inici: des de Vic prendrem la C-17 fins a Ripoll. Continuarem per la C-26 cap a Sant Joan de les Abadesses i després seguirem per la C-38 fins a Camprodon. Just a l'entrada de Camprodon, prendrem direcció a Llanars/Setcases/Vallter, i uns 100 metres després de la rotonda, i abans d'entrar a un túnel, prendrem el desvio a l'esquerra cap al pàrquing de Mas Ventós. A 58 min i 62 km de Vic.
TRACK DE LA RUTA
Powered by Wikiloc
PERFIL ALTITUDINAL
 |
| Perfil altitudinal de la ruta |
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
La previsió per avui no pinta gaire bé, diuen que cap al migdia nevarà a cotes baixes i la veritat, nevar no sé si ho farà, però de bon matí el fred és ben viu.
Què millor per fer-se passar el fred que una bona caminada! Així que, me'n vaig cap a la vall de Camprodon per recórrer una part de la serra Cavallera i gaudir de bones vistes.
 |
| Inici de l'itinerari a la serra Cavallera |
El corriol ressegueix un mur de pedra seca entre feixes embardissades i, al cap de poc, comença a enfilar-se pel mig d'una roureda. Arribo a una bifurcació i prenc el camí de la dreta (pel de l'esquerre és per on tornaré).
Continuo guanyant desnivell decididament fins al collet del Gener (1.128 m), punt de pas del Meridià Verd i on hi ha una cruïlla de camins. Deixo el camí de la dreta que se'n va cap a Llanars, i el de l'esquerra que ve del Puixeu, i segueixo recte amunt, pel PR C-190.
 |
| Collet del Gener |
M'enfilo pel mig del bosc entre roures i pins, amb un sotabosc poblat per boix i ginebrons. A la cota 1.340 trobo una fita i uns rastres de camí a la dreta, és el camí dels Burros, que ignoro. Segueixo amunt pel fil carener. Més amunt el pagès s'ha cuidat d'estassar les mates perquè no toquin el fil del pastor elèctric i el seneci del Cap s'ha afanyat a colonitzar l'espai obert que ha deixat l'estassada.
 |
| Avellaners carenajant per la serra Cavallera |
 |
| Pujant per la carena de serra Cavallera |
L'eruga de la processionària, una altra espècie oportunista, està infestant tots els pins de la serra, i no distingeix entre el pi roig o el pi negre, hi ha bosses de processionària per tot arreu. Malgrat el vent que ha fet les passades setmanes, i tot i que algunes bosses han caigut, la gran majoria continuen als arbres, devorant les agulles dels pins. Confio que el fred que ha de venir hi posi remei, però no sé jo si podrà, les erugues estan molt crescudes i aviat baixaran de l'arbre per anar-se a enterrar i convertir-se en crisàlide per seguir amb el seu cicle de vida.
 |
| Pins afectats per la processionària del pi |
 |
| Les erugues de la processionària |
Continuo pujant per la carena i em trobo diversos pedrons de pedres amuntegades, ben posades, com enormes fites per marcar quelcom.
 |
| Pedrons a serra Cavallera |
Els arbres cada cop són més petits i escadussers, i al nord em permeten veure la serralada pirinenca, sense ni una mica de neu. Bé, només es veu blanc la zona de l'estació d'esquí de Vallter, que aprofitant el fred està fabricant neu artificial.
A mesura que vaig pujant els pins deixen pas a la boixeda i als ginebrons. El cel està ennuvolat, però ara per ara no fa pas cara de ploure ni de nevar, fa cara de fred.
 |
| Abella i la serra del Catllar |
De tant en tant apareixen uns afloraments calcaris de tonalitats vermelloses on s'arrapen les rosetes de la saxífraga envoltades de molses, la lluqueta nana i el xuclamel de roca.
 |
| Ruixats de neu sobre el Mont-roig, puig Cerverís i el Balandrau |
La pujada afluixa i carenejo entre prats de pastura amb vista a la dreta de la vall d'Espinalba, Tregurà i la serra del Catllar.
Ressegueixo la carena pedregosa en direcció a ponent, gaudint de les vistes de tota la serra, malgrat que els núvols i les boires l'envolten intermitentment. L'aire cada cop és més fi, i de tant en tant, cau alguna volva de neu.
 |
| Vaques amb cara de fred a serra Cavallera |
Sento al pastor que des del vessant de migjorn crida el ramat. Ell també pensa que ara va de debò, i que el fred i la neu ja són aquí.
Continuo carenant i sense ni adonar-me'n, passo pel Collsalarca on trobo tres vaques que gaudeixen de la seva darrera pastura d'alçada abans de baixar a la vall.
 |
| Vaques al Collsalarca |
En aquest tram el fil elèctric està petat i s'ha d'anar en compte de no entrebancar-s'hi. Segur que més d'una vaca ha aprofitat per canviar de vessant, el pobre pastor ho té clar si les vol arreplegar totes avui, vés a saber on són! També fan cara de fred.
 |
| Prats de pastura esgrogueïts a serra Cavallera |
La carena s'eixampla i camino per l'herbassar esgrogueït i assedegat. No li aniria malament una bona nevada!
 |
| El vèrtex geodèsic del cim del Pla de les Pasteres |
Finalment arribo al puig dels Evangelis o al puig del Pla de les Pasteres, depèn del mapa que es miri, coronat per un vèrtex geodèsic a 1.894m.
 |
| Cim del Pla de les Pasteres |
Faig una parada per fer un mos i un trago d'aigua, i sense perdre gaire temps, emprenc de nou el camí. Continuo per la carena en direcció a ponent, amb el puig Estela i el Taga al meu davant.
 |
| Vistes al nord des del Pla de les Pasteres |
Davallo per l'ample llom fins al collet de les Pasteres i remunto fins a la Pedra dels Tres Bisbats, a 1.899 m d'altitud.
 |
| Camí a la Pedra dels Tres Bisbats |
El nom de Pedra dels Tres Bisbats es creu que ve perquè antigament en aquest cim hi confluïen els bisbats d'Urgell, el de Vic i el de Girona. Actualment hi conflueixen els termes de tres pobles: d'Ogassa, Pardines i Vilallonga.
Deixo aquest cim enrere i començo a baixar cap a l'ampla collada de coll de Pal, situada a 1.773 m d'altitud.
 |
| Baixant cap a coll de Pal amb el puig Estela i el Taga |
Baixo en direcció sud cap a un abeurador que recull les aigües de la font de la Teula. Just abans passo dues boques de túnel que suposo que són les restes d'algun búnquer de la Guerra Civil.
 |
| Abeurador de la font de la Teula |
Segueixo per la pista en direcció est, pel camí de Surroca, i just quan aquesta gira cap al sud per baixar cap al refugi de Montserrat, deixo la pista i segueixo en direcció a llevant.
 |
| Cartell que ens indica que estem en una zona ramadera |
 |
| Refugi de Montserrat |
 |
| Senyalització desgastada del PR C-189 |
El sender es confon amb els mil i un camins del bestiar, i em guio per l'enorme antena del pla de Can Plata, cap a on em dirigeixo.
Segueixo rastres de sender travessant els prats de pastura envaïts totalment pel seneci del cap.
 |
| Seneci del Cap (Senecio inadequens) |
El seneci del Cap (Senecio inadequens) és una planta exòtica, nativa del sud d'Àfrica, que va arribar aquí de manera accidental amb el comerç de llana i s'ha convertit en una espècie invasora. És una planta herbàcia perenne, de la família de les asteràcies i tòxica. Aquesta espècie està colonitzant àmpliament el NE de Catalunya i fent malbé les pastures de mitja i alta muntanya. Les espècies invasores s'estan convertint amb una amenaça seriosa per a la conservació de la biodiversitat.
Tot baixant, passo per la Gran Jaça i el pla Gran de la Fogonella, importants zones de pastura des de temps immemorables. Per aquí passava un tram del recorregut de l'antic camí ramader de l'Empordà que permetia portar el bestiar cap a les pastures d'alta muntanya tot passant per coll de Pal, la collada Verda i cap al coll de Tres Pics i Coma de Vaca.
Flanquejo en diagonal cap a l'antena, tot travessant prats de pastura i finalment, arribo a unes bosquines de boixos i al pla de Can Plata. Sóc al costat de la carretera asfaltada que uneix Surroca amb la colònia Estabanell, al costat d'una bassa artificial i un carregador de bestiar.
 |
| Pla de Can Plata |
El nom del Pla d'en Plata, diu un cartell que es troba a la cruïlla i segons l'historiador camprodoní Mossèn Julià Pascual, provindria del molt llatí "platea" que significa plaça d'armes. Tot relacionat amb els usos militars que va tenir aquesta serra anys enrere.
A partir d'aquí, continuo per la carretera en direcció a Camprodon. El cel cada cop està més amenaçador, i al cap de poc comença a caure neu rodona.
A partir d'aquí, continuo per la carretera en direcció a Camprodon. El cel cada cop està més amenaçador, i al cap de poc comença a caure neu rodona.
 |
| Bassa al pla de can Plata |
Camino còmodament per la carretera, entre boscos caducifolis i prats de pastura embardissats. A l'altura de la Cànova, un mas en ruïnes, retrobo el Meridià Verd.
 |
| Seguint la pista cap a la colònia Estabanell |
El Meridià Verd va ser traçat l'any 2000 pels governs francès i català per commemorar els dos segles de l'existència del metre (m). El Meridià Verd va des de Dunkerque, al mar del Nord, fins a la platja d'Ocata, al Masnou i coincideix parcialment amb el Meridià de París. Un segment del Meridià de París, el que va de Barcelona a Dunkerque, va ser utilitzat per definir la unitat de longitud del metre (m). El Puig Estela, a la serra Cavallera i molt a prop de coll de Pal, va ser un dels punts que, conjuntament amb el Puigsacalm i el Costabona, formaven un dels triangles que el 1718 van ser utilitzats per mesurar la distància del meridià entre Dunkerque i Barcelona.
Continuo baixant per la pista asfaltada, amb vistes a Sant Miquel de Cavallera que queda un tros més avall, fins just després d'un marcat revolt on hi ha un trencall i un cartell indicador cap a Camprodon. Deixo l'asfalt i tombo a l'esquerra. Segueixo per la pista que passa per sota l'esvelta torre de mas Pomer, i davallo cap al mas Puixeu.
 |
| Torre del mas Pomer |
Mas Pomer és un edifici d'inicis del segle XX, amb elements modernistes i una teulada de ceràmica vidriada.
Just arribant al mas, a l'altra banda d'un prat, s'aixeca amagada entre els arbres, la torre Cavallera.
 |
| Torre Cavallera |
Sense temps per perdre, continuo per davant del mas Puixeu, on encara hi viuen, i just després trobo una cruïlla amb un pal indicador. Deixo el camí de l'esquerra que puja cap al coll del Gener, i prenc el de la dreta que em portarà cap a Camprodon.
 |
| El puig de Sant Antoni camí a Camprodon |
Davallo per un camí entre prats de pastura i més avall m'endinso en la roureda amb boix. El corriol em condueix sense cap entrebanc a unir-me al camí de pujada. Desfaig els últims metres sota la pluja i finalment arribo a Camprodon.
 |
| Parets de pedra seca arribant a Camprodon |
Ruta realitzada a finals de novembre de 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.