Circular al puig de Sant Marc des de la vall de Sant Aniol
Vall de Sant Aniol - Sadernes - Alta Garrotxa - Garrotxa
Espai d'Interès Natural Alta Garrotxa
Prepirineu oriental
Aquesta ruta circular ens portarà al puig de Sant Marc des de la vall de Sant Aniol. El recorregut comença al pont dels Aures, a Sadernes, i ressegueix la riera de Sant Aniol fins a l'ermita de Sant Aniol. Després s'enfila cap a can Barrufa i per l'escalar del Jóc puja a les balmes d'Uja i al puig de Sant Marc. La baixada la fem cap a Talaixà i retornem a la vall de Sant Aniol passant per sota el grau de Sadidorta.
Tot i que el primer tram de l'excursió està molt ben senyalitzat, a partir de Sant Aniol l'excursió transcorre per camins poc senyalitzats dins del bosc on caldrà saber trobar els rastres de sender.
 |
| Vista panoràmica del Bassegoda i el Martanyà |
El principal atractiu d'aquesta ruta és la riera de Sant Aniol i les espectaculars vistes des del puig de Sant Marc. A més, descobrirem les balmes d'Uja i el poble abandonat de Talaixà, tot endinsant-nos en el domini de l'alzinar i fer un petit tast de la fageda de l'Alta Garrotxa.
El puig de Sant Marc es troba a la carena que uneix el Comanegra i el puig de les Bruixes amb el coll de Talaixà i el pic del Ferran, tot separant la vall de Sant Aniol de la vall d'Hortmoier, a l'Alta Garrotxa i dins de la comarca de la Garrotxa.
 |
| Vista panoràmica del puig de les Bruixes i el Bassegoda |
La vall de Sant Aniol pertany al municipi de Montagut i Oix, està situada al cor de l'Alta Garrotxa on si accedeix des de Sadernes. Aquesta vall és coneguda per la riera de Sant Aniol i Sadernes, uns dels indrets més visitats de l'extens territori protegit que engloba l'Espai Natural de l'Alta Garrotxa. Aquesta zona es caracteritza per un relleu extremadament abrupte, marcat per valls profundes i espectaculars cingleres calcàries amb una extensa coberta forestal dominada per l'alzinar.
 |
| Vista pujant per la vall del Bac de Can Barrufa |
Rutes properes:
Punts forts de la ruta:
- Les vistes panoràmiques des del cim del puig de Sant Marc.
- La riera de Sant Aniol
- Les balmes d'Uja
- L'ermita de Sant Aniol i Sant Martí de Talaixà
- La flora i la fauna de la vall de Sant Aniol.
ITINERARI SOBRE MAPA
 |
| Itinerari sobre mapa comarcal de la Garrotxa ICC a escala 1:50.000 |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 16,73 km
Desnivell: +/- 1.342m
Dificultat: exigent, per la dificultat per trobar el camí i pel desnivell a superar. Algun tram de la ruta o no està senyalitzat o és difícil de seguir. En el tram de camí de la riera de Sant Aniol s'ha de travessar diverses vegades la riera a gual, que en cas de pluges fortes no és recomanable. La pujada per les balmes d'Uja i l'escalar del Jóc passa per algun tram aeri on un mal pas podria suposar una caiguda al buit, pot resultar exposat si ha plogut o està moll. No és recomanable si es té por a les altures. També cal anar amb compte al tram de baixada per sota el grau de Sadidorta (ull a la caiguda de pedres si tenim algú per sobre el grau).
Temps aprox. (sense parades): 6:25h
Altitud màxima: 1.326 m
Altitud mínima: 287 m
Punt d'inici: pàrquing 2 de Sadernes, just després del pont dels Aures. L'accés amb cotxe està regulat a Sadernes, normalment de març a novembre, consulteu a la pàgina del Consorci de l'Alta Garrotxa.
*Si no podem accedir-hi i hem de deixar el cotxe al pàrquing de Sadernes hem d'afegir-hi 0:40h i 2,6km en total (0:20h i 1,3km anada).
Època: primavera, tardor i hivern (evitant les èpoques de més calor).
Observacions:
* Malgrat ser uns cims d'altitud moderada, l'itinerari aquí descrit no és fàcil de seguir i no es recomana a gent poc avesada a caminar per l'Alta Garrotxa.
*La ruta descrita s'ha efectuat amb condicions meteorològiques idònies (terreny sec i bon temps), la dificultat i exposició de la ruta pot variar notablement amb condicions meteorològiques adverses.
* En cas de pluges abundants o risc de tempesta cal recordar que s'ha de travessar la riera de Sant Aniol a gual, així com altres torrents que normalment resten secs la resta de l'any. En aquest cas no és recomanable fer la ruta descrita.
*En la majoria de punts del recorregut NO hi ha cobertura telefònica.
*L'entrada massiva de visitants en determinades èpoques, sobretot durant els caps de setmana d'estiu, ha obligat a implementar mesures de restricció de l'entrada dels vehicles motoritzats, com és el cas del camí que surt de Sadernes seguint el Llierca. Més info sobre les restriccions d'accés a Sadernes.
Recomanacions:
- Cal que respectem l'entorn i les espècies que hi viuen. No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I si us plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca! NO DEIXIS RASTRE!
Més info Consorci de l'Alta Garrotxa
Consulta la meteo a Sadernes
Mapa recomanat:
- Alta Garrotxa Escala 1:25.000 Editorial Alpina
Accés al punt d'inici: des de Vic, agafem la C-37 pels túnels de Barcons cap a Olot. Passem Olot i agafem l'A-26 en direcció Besalú/Figueres. Sortim a la sortida 75, a N-260z en direcció a GI-P-5233/Montagut I Oix/Sant Jaume de Llierca/Castellfollit de la Roca. Seguim la GIV-5233 en direcció a Montagut. Just passat Montagut, prenem el trencall a mà esquerra cap a Sadernes per la GIV-5231. Arribem a l'hostal de Sadernes i a l'església de Santa Cecília de Sadernes, on depenent de l'època haurem de deixar el cotxe a l'aparcament que hi ha just després i fer la resta a peu. Si se'ns permet l'accés, continuarem per la pista 1,6km més, i just passat el pont dels Aures, trobem un aparcament. A 1:09h i 63,3 km de Vic.
TRACK DE LA RUTA
Powered by Wikiloc
Descarrega't el track!
PERFIL ALTITUDINAL
 |
| Perfil altitudinal de l'itinerari |
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Som en ple hivern i avui la previsió és de vents forts de mestral a la major part de Catalunya, vent a tot arreu menys a l'Alta Garrotxa, o sigui, que no em costa gens decidir-me: avui li toca el torn al puig de Sant Marc.
 |
| El Galzeran (Ruscus aculeatus) família Asparagaceae |
L'alzinar amb marfull és el bosc dominant a la vall de Sant Aniol, on trobem diverses espècies mediterrànies com l'alzina, el galzeran, el marfull, l'arítjol o l'esparreguera.
Deixo el cotxe just passat el pont dels Aures, al segon pàrquing de Sadernes (287m). Avui estic sola, però de ben segur que això el cap de setmana està ple a vessar, i en aquest cas recomano deixar-lo al pàrquing de Sadernes, allargant la ruta 0:40h i 2,6km (0:20h i 1,3km anada).
Surto del pàrquing en direcció nord, passo pel portell d'en Roca i el passant d'en Roca just per sobre de la riera de Sant Aniol que em queda a mà dreta i forces metres més avall, i sota la imponent paret del castell Sespasa.
Castell Sespasa és una gran penya situada sobre la riera de Sant Aniol on durant l'Edat Mitjana hi havia hagut un castell pertanyent als senyors de Sales. El castell, encimbellat en les roques i d'accés molt complicat, rep el nom de la forma de la roca on es troba, antigament anomenades "les Roques de Spata". Actualment és un conegut sector d'escalada esportiva de Sadernes.
Travesso la riera pel pont de Ferro, i pujo per la pista, resseguint la riera de Sant Aniol aigües amunt. Passo per l'hort d'en Roca, on hi ha un petit aparcament avui ple i continuo amunt. Més enllà travesso un pont fet d'obra de nova construcció, on fa uns anys una màquina retroexcavadora va caure al llit del riu i arribo a un cartell indicador. Deixo la pista i davallo pel sender a l'esquerra, pel camí a Sant Aniol (325m).
Baixo cap al llit de la riera i travesso el pont d'en Valentí (312m). Deixo a mà esquerra l'antic hostal de Ca la Bruta, ara reconstruït i reconvertit amb centre de visitants, i tombo a la dreta tot seguint el sender senyalitzat amb marques de pintura groga i verda-taronja.
 |
| El pont d'en Valentí i l'hostal de Ca la Bruta |
Avui, el fons de la vall de sant Aniol és força humit després de les pluges de les últimes setmanes que, tot i que no han ajudat a pal·liar la sequera crònica dels nostres boscos, si que han fet verdejar la vegetació i que comencin a florir algunes plantes primerenques com l'herba fetgera (Anemone hepatica) o el marfull (Viburnum tinus).
El sender ressegueix la riera on hi trobem multitud d'espècies de falguera: la falzia de bosc (Asplenium onopteris), la falguera d'avellanosa (Polystichum setiferum), la llengua de cérvol (Asplenium scolopendrium), la falzia roja (Asplenium trichomanes) i a les roques del llit esquitxades per l'aigua de la riera, la bonica capil·lera (Adiantum capillus-veneris).
 |
| Capil·lera (Adiantum capillus-veneris) família Pteridaceae |
Deixo de banda el trencall a Talaixà, i continuo sempre seguint les marques de pintura deixant de banda diversos trencalls. M'aparto de la riera i m'enfilo amunt entre l'alzinar mediterrani per travessar una pista i continuar pel sender en direcció a Sant Aniol.
Passo pel mirador de Sant Feliu de Riu (367m), on enfilada a l'altre vessant, sota els espectaculars cingles de Gitarriu, s'amaga aquesta ermita romànica. Torno a baixar, seguint un camí empedrat que segurament és part d'alguna antiga canalització i enllaço amb la pista de la Muntada.
 |
| Senyalització del camí a Sant Aniol |
Deixo a mà dreta les ruïnes de l'antic molí de la Farga (350m), ara cobertes per la malesa de l'alzinar, i arribo a un cartell. Deixo la pista, que va cap a la masia de la Muntada, i giro a la dreta per un corriol que em condueix a travessar la riera de Sant Aniol a gual. Avui, tot i les pluges, baixa molt poca aigua i no tinc cap dificultat per travessar-la saltant de pedra en pedra.
Continuo ara per la riba dreta (l'esquerra orogràfica) en direcció nord. Passo arran d'aigua i deixo de banda el dipòsit de materials per la construcció del refugi de Sant Aniol per arribar a la presa del Gomarell (360m).
 |
| Presa del Gomarell |
Segueixo per la mateixa riba les indicacions cap a Oix per Sant Aniol . La vall s'estreny i la riera transcorre encaixonada entre verticals parets calcàries que li donen un caire feréstec en aquesta part del recorregut.
 |
| La riera de Sant Aniol |
El camí empedrat a estones, s'enlaira sobre el llit de la riera per superar els passos més estrets sobre els gorgs blaus d'aigües transparents que ha format l'aigua durant milers d'anys. A banda i banda, els cingles calcaris s'aixequen amenaçadors i l'alzinar cobreix qualsevol indret amb suficient terra per enfonsar les seves arrels.
 |
| Els gorgs de la riera de Sant Aniol |
Arrapades a les cingleres calcàries hi trobem espècies com l'orella d'os (Ramonda myconi), la corona de rei (Saxifraga longifolia), la falguereta de cingle (Asplenium exiguum) i la potentil·la de roca (Potentilla caulescens) que aprofiten qualsevol fissura amb una mica de sòl per arrelar-hi.
 |
| L'orella d'os (Ramonda myconi) de la família Gesneriaceae |
 |
| La corona de rei (Saxifraga longifolia) de la família Saxifragaceae |
 |
| La potentil·la de roca (Potentilla caulescens) de la família Rosaceae |
Més enllà el llit torna a fer-se més ample i arribo al gorg del Citró (394m), on haig de tornar a travessar la riera a gual perquè les fortes pluges del 2014 fruit d'una llevantada es van endur el pont que hi havia.
 |
| El gorg del Citró |
Continuo per la dreta orogràfica i arribo al Prat, on destaquen uns enormes blocs de pedra tosca coberts de molses, i més enllà m'enfilo a un petit collet on trobo una cruïlla (415m) i l'enllaç amb el sender de gran recorregut GR11.
 |
| El puig de Mas d'en Coll o puig d'en Coll s'aixeca sobre Sant Aniol |
M'enfilo per terreny sorrenc i vermellós que contrasta notablement amb el color blau-blanquinós de la roca calcaria que he trepitjat fins ara.
 |
| Vistes al puig de Sant Marc des de la vall de Sant Aniol |
Després de deixar de banda diversos trencalls a dreta i esquerra, finalment arribo al pont sobre la riera de Sant Aniol que travesso per arribar a l'ermita i al refugi de Sant Aniol (443m).
 |
| Ermita de Sant Aniol |
Cada vegada que visito aquest lloc, em faig creus de la feina feta pels voluntaris que estan donant-li una nova vida a aquest bonic indret fins fa poc abandonat. Els nous avanços aquest cop es presenten ja en forma de vidres a les finestres i la quasi finalització de l'edifici annex. Només espero la construcció dels nous WC, cosa indispensable a parer meu perquè es pugui posar en funcionament el nou refugi de Sant Aniol.
 |
| Refugi de Sant Aniol |
M'apropo a la font, situada a l'era just al costat del refugi, on només raja un petit regalim d'aigua i un cartell anuncia que per culpa de la sequera l'aigua de la font no és potable.
Deixo Sant Aniol i el GR 11, per continuar per sobre la font en direcció al gorg Blau. Just passar per sobre la font, i abans de l'heliport, prenc un corriol a mà esquerra que s'enfila entre feixes abandonades cap a trobar una casa en ruïnes.
 |
| Camí a Can Barrufa |
Pujo pel mig de l'alzinar seguint rastres de corriol i alguna fita. Passo una bonica bosquina de llorers (Laurus nobilis) i segueixo guanyant alçada progressivament fins a atènyer uns murs de pedra seca i les ruïnes de Can Barrufa (553m), una antiga masia amb diverses estances on només en queda dempeus les parets i un petit edifici que serveix d'aixopluc.
 |
| Can Barrufa |
A partir d'aquí, el camí és menys trepitjat, però està senyalitzat amb fites i alguna marca de pintura vermella força despintada.
Segueixo pujant pel mig de l'alzinar pedregós, seguint el torrent del Bac de Can Barrufa pel vessant meridional fins a trobar un ressalt de roca calcària a mà dreta amagat entre el brancatge de l'alzinar.
L'alzinar muntanyenc en terreny calcari es caracteritza per ser un bosc d'alzines ombrívol, amb algun arbre de fulla caduca i un estrat arbustiu poc dens, dominat per arbustos esclerofil·les mediterranis i alguns submediterranis com el boix. Les lianes són molt menys abundants que a l'alzinar de terra baixa que trobem al fons de la vall de Sant Aniol. Aquest hàbitat ha estat fins a mitjans del segle passat explotat per a obtenir-ne carbó vegetal, fet que comporta que la majoria d'alzines siguin de rebrot.
 |
| L'alzinar al torrent del Bac de Can Barrufa |
A continuació, el pendent augmenta i començo a guanyar alçada més enèrgicament, tot fent ziga-zagues per superar diversos ressalts rocosos coberts per l'alzinar. En una d'aquestes llargues ziga-zagues m'atanso cap al llit del torrent per girar a la dreta i enfilar-me cap a l'escalar del Jóc (847m), un ressalt que se supera per una mena d'escales que em permeten guanyar aquest tram més dret.
 |
| L'escalar del Jóc |
Més amunt camino per algun tram aeri sobre la cinglera però amb boniques vistes cap a la vall de Sant Aniol, amb el Bassegoda, el Martanyà i els cingles de Gitarriu enfront.
 |
| Vistes del Bassegoda pujant per l'escalar del Jóc |
Ja força amunt, arribo a una cruïlla (990m) amb un cartell que m'indica el camí cap al "camp de Roc", a la dreta, que deixo de banda, i el camí cap a les "balmes d'Uja", a l'esquerra, que és on em dirigeixo. Segueixo el camí a l'esquerra i en poc més de cinc minuts arribo a les amagades però espectaculars baumes d'Uja (998m).
 |
| Les baumes d'Uja |
Retorno uns metres per on he vingut i segueixo unes marques de pintura verda, blava i vermella que s'enfilen amunt per guanyar un últim ressalt calcari i atènyer la carena (1.112m). Uns metres més enllà, en direcció a ponent, enllaço amb un camí més trepitjat i senyalitzat amb pintura groga.
 |
| Habitants de l'Alta Garrotxa: Trombidium holosericeu |
Trombidium holosericeu és una àcar de la família dels Trombídids que es troba a la fullaraca de boscos mixtos i jardins. És una espècie paràsita i les larves s'adhereixen a artròpedes i vertebrats per tal d'alimentar-se de la seva sang. Finalment es desprenen i cauen, i s'enterren al sòl per transformar-se en adults. Els adults surten del sòl quan ha plogut per aperallar-se.
Com per art de màgia, m'endinso en un bonic bosc d'influència atlàntica dominat per la fageda i amb espècies típiques d'aquest hàbitat on els plançons de l'el·lèbor verd (Helleborus viridis) i la prímula (Primula veris) ja comencen a despuntar. Arribo a un collet (1.262m), a la carena que va del puig de les Bruixes al puig de Sant Marc.
 |
| La fageda al puig de Sant Marc |
Un cop a la carena, giro a l'esquerra en direcció sud i recorro els últims metres que em separen del cim.
Segueixo el camí marcat amb pintura groga que, pel mig d'un bosc amb enormes faigs i alguns boixos, em condueix a atènyer el caire del cingle que ressegueixo fins al cim del puig de Sant Marc (1.326m).
 |
| El Bassegoda des del puig de Sant Marc |
Malgrat els núvols, les vistes des d'aquest cim són impressionants. Al nord-est, el Comanegra queda amagat sota un núvol baix, però encara és ben visible el puig de les Bruixes. Més al nord, s'endevina la divisòria fronterera i sobresurt el Montnegre, de forma piramidal i ja en territori francès. A l'est, s'estén el cor de l'Alta Garrotxa amb el puig de Mas d'en Coll, la inconfusible silueta del Bassegoda, el Martanyà, els cingles de Gitarriu, etc. i cap al sud, més enllà de la carena per on davallaré, treu el cap el cim del Ferran.
 |
| El puig de les Bruixes des del puig de Sant Marc |
Després de gaudir de les vistes des d'aquesta privilegiada talaia, baixo del cim en direcció NE seguint un corriol força trepitjat que em permet davallar la cinglera sense cap dificultat.
Continuo seguint rastres de sender i arribo al collet de l'Arç (1.278m), on encara perduren alguns claps de neu, això si, plens de petjades del senglar i la guineu. Segueixo els rastres de sender en direcció SO i sense perdre ni guanyar altura, entremig d'un bosc amb pi roig força embardissat, enllaço amb el sender d'Itinerànnia (1.260m) senyalitzat amb marques grogues.
 |
| Bosc de pi roig al pla Magre |
Segueixo les marques grogues cap al pla Magre (1.245m), on el sender tomba a la dreta per baixar en direcció sud cap a un pla amb pins i ginebrons.
Tot seguit les marques grogues em condueixen sobre una cinglera, la ressegueixo a l'esquerra per un curt tram aeri i baixo pel pujant del Llop (1.150m) per tal d'endinsar-me de nou al domini de l'alzinar.
 |
| Tram aeri sobre el pujant del Llop |
Continuo davallant per entremig d'un alzinar pedregós i força remogut, on sorprenc un grup de muflons (Ovis aries) que marxen tranquil·lament al veure'm. No semblen molt espantats per la meva presència, com si sabessin que l'únic que vull d'ells és aconseguir una "instantània".
 |
| Mufló (Ovis aries) de la família Bòvids |
El mufló (Ovis aries) és un òvid salvatge semblant a una ovella de la família Bovidae. Els mascles tenen banyes en forma d'espiral que marxen enrere i les femelles normalment no tenen banyes. És un mamífer herbívor que prefereix les gramínies i els brots dels arbres i arbusts. Presenta hàbits diürns. Les femelles i les cries viuen en petits grups mentre que el mascle és més solitari (excepte en èpoques de zel, moment en què s'integra al grup). A la tardor comença el zel i els mascles es barallen entre ells per tal de quedar-se amb l'harem de femelles. La femella a la primavera pareix una cria. El mufló s'adapta a tots els hàbitats, però prefereix muntanya baixa i orografia accidentada, així que l'Alta Garrotxa és un hàbitat adient per aquesta espècie. És una espècie exòtica i introduïda per la caça esportiva.
Arribo a les ruïnes del Cortal (1.039m) on el sender fa un gir sobtat en direcció oest i després de passar un portell del bestiar, torna a girar al sud per atènyer una clariana.
A partir d'aquí el camí es fa més ample i continuo per un alzinar més esclarissat amb vistes al Ferran i en direcció SE. Més avall deixo de banda un camí cap a les balmes d'Uja i arribo a un collet (838m) on hi ha les restes d'una antiga bassa de la qual només en queda un tros de plàstic foradat. Continuo baixant i atenyo Sant Martí de Talaixà (776m).
 |
| Sant Martí de Talaixà |
Deixo l'ermita i davallo en direcció sud cap a Can Torner, passo diverses portelles que barren el pas al bestiar i arribo al coll de Talaixà (755m). En aquesta important cruïlla de camins, prenc el camí senyalitzat amb una marca blava i una de vermella en direcció al pont de Valentí.
 |
| Cruïlla de camins al coll de Talaixà |
Davallo pel bosc en direcció est, sud-est, fins a atènyer una antiga plaça carbonera a la cota 520 senyalitzada amb un cartell verd.
 |
| Camí del coll de Talaixà a la vall de Sant Aniol |
Deixo el camí al pont d'en Valentí i prenc un corriol a mà dreta senyalitzat amb pintura i alguna fita. Passo unes tarteres força inclinades i arribo sota el grau de Sadidorta.
 |
| Els cingles de Gitarriu des del grau de Sadidorta |
Deixo el camí equipat que puja pel grau de Sadidorta a la dreta i travesso els enormes blocs de la tartera on alguna marca de pintura vermella i alguna fita em marquen el camí. Camino sense perdre ni guanyar altura, travessant claps d'alzinar i tarteres, per sota la imponent cinglera de Plansesserres.
Arribo a un punt en què el corriol comença a perdre altura decididament fins a atènyer la pista. Segueixo la pista a la dreta i després d'un marcat revolt a l'esquerra, prenc de nou el corriol senyalitzat amb una fita.
Davallo sense treva per entremig de l'alzinar sentint ja l'aigua de la riera i arribo al fons de vall just a tocar de l'antic hostal de Ca la Bruta i el pont de Valentí.
Enllaço amb el camí d'anada, travesso el pont de Valentí i desfaig el tram de pista fins a l'aparcament, contemplant un espectacular despreniment de tones de roca, força recent, que ha caigut a la riera just al costat de la Cúpula, un sector d'escalada desplomat de Sadernes.
 |
| Despreniment vora coll Roig |
Ja amb les últimes llums del dia arribo al cotxe, escoltant el silenci, que no és silenci, del capvespre de Sadernes.
Ruta realitzada el 17 de gener de 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.