Circular al Mont pujant per Sous i baixant per Falgars des de Beuda
Beuda - Alta Garrotxa - Garrotxa
Espai d'Interès Natural Alta Garrotxa
Prepirineu oriental
El recorregut d'avui és una volta circular a la muntanya del Mont que ens portarà fins al cim de la Mare de Déu del Mont. La ruta comença a Beuda, s'enfila pel vessant de migjorn passant pel monestir de Sant Llorenç de Sous per atènyer el cim del Mont. La baixada la farem pel vessant de tramuntana cap a Falgars i retornarem a Beuda passant pel Segueró.
Tota la ruta està senyalitzada, tot i això, cal estar atents a les cruïlles de camins.
 |
| Mossèn Cinto presidint les vistes des del Mont |
El principal atractiu d'aquesta ruta són les vistes des del cim del Mont i les runes de l'antic monestir benedictí de Sant Llorenç de Sous.
El massís del Mont es troba al límit fronterer entre les comarques de la Garrotxa i l'Alt Empordà, i forma part de l'Espai Natural Protegit de l'Alta Garrotxa. El cim del Mont, situat a 1.124m d'altitud, és una muntanya emblemàtica coneguda com la Porta del Pirineu que gaudeix d'una panoràmica inigualable del Pirineu oriental i el massís del Canigó. Aquest indret acull el santuari de la Mare de Déu del Mont i és on Mossèn Cinto Verdaguer va redactar alguns dels fragments del seu poema "El Canigó".
 |
| Mare de Déu del Mont |
L'Alta Garrotxa és una extensa zona que comprèn part del Ripollès, el nord de la Garrotxa i l'Alt Empordà. Aquest singular espai, actualment protegit i declarat Espai d'Interès Natural, es caracteritza per una notable complexitat orogràfica formada per relleus escarpats i valls profundes cobertes per extensos alzinars. Dins aquest extens espai hi trobem una gran riquesa de flora i fauna junt amb un ric patrimoni cultural en forma de petites ermites romàniques, masies, llogarrets i incomptables camins. L' Alta Garrotxa és coneguda com la terra aspra i de mala petja.
 |
| El massís del Canigó des del Mont |
Rutes properes:
Punts forts de la ruta:
- Les vistes panoràmiques des del cim del Mont
- Les runes de l'antic monestir de Sant Llorenç de Sous
- Les cases de Falgars i el Noguer del Segueró
- Els boscos de l'Alta Garrotxa
 |
| Itinerari sobre mapa comarcal de la Garrotxa ICC |
Tipus: ruta circular
Distància: 15,38 km
Desnivell: +/- 927m
Dificultat: moderada, per la distància i el desnivell a superar. L'itinerari transcorre per diferent tipologia de senders i/o camins senyalitzats.
Temps aprox. (sense parades): 5:05h
Altitud màxima: 1.124 m
Altitud mínima: 335 m
Punt d'inici: pàrquing de Beuda, just a l'entrada del poble, sota el restaurant.
Època: primavera, tardor i hivern (evitant les èpoques de més calor).
Observacions:
- Hem de portar suficient aigua, ja que no en trobarem en tot el recorregut.
Recomanacions:
- Cal que respectem l'entorn i les espècies que hi viuen. No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I si us plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca! LEAVE NO TRACE!
- Al Santuari del Mont hi ha un restaurant i una hostatgeria. Més info.
Més info Consorci de l'Alta Garrotxa
Consulta la meteo a Beuda
Mapa recomanat:
- Alta Garrotxa Escala 1:25.000 Editorial Alpina
Accés al punt d'inici: des de Vic, agafeu la C-37 pels túnels de Barcons cap a Olot. Passeu Olot i agafeu l'A-26 en direcció Besalú/Figueres. Preneu la sortida 65 en direcció N-260/GIV-5234 a Besalú Est/Beuda. Seguiu la GIV-5234 uns 5 km més fins a Beuda. Just a l'entrada del poble, a mà esquerra i davant d'un restaurant, trobeu un aparcament. A 1:02h i 69,4 km de Vic.
TRACK DE LA RUTA
 |
| Perfil altitudinal de l'itinerari |
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Primera setmana de febrer. Després de dos dies de llevantada amb nevades abundants al Pirineu fins a cotes mitjanes i pluges que han regat tot el territori, hem tornat a l'hivern més cru.
Avui prometia un dia fred però assolellat, però això deu ser a una altra part del país, aquí, a la Garrotxa, una densa capa de núvols cobreix tot el cel des de bon matí. Fa fred, avui serà qüestió de caminar sense parar-se gaire a badar!
Deixo el cotxe a Beuda, al pàrquing que hi ha només d'arribar al poble a mà esquerra. M'enfilo cap a la l'església de Sant Feliu i surto del poble seguint el GR 2 en direcció nord-est per una carretera asfaltada.
 |
| Església de Sant Feliu de Beuda |
L'església de Sant Feliu de Beuda és d'origen romànic i apareix ja esmentada a principis del s. XI amb motiu d'un judici per la seva possessió entre el bisbe de Girona i el comte Bernat Tallaferro.
 |
| Itinerari 2 al Mont |
Deixo a mà dreta la zona esportiva i prenc un corriol a la dreta que em permet fer drecera i enllaçar de nou amb el vial en un revolt molt marcat. Continuo uns metres més per la pista asfaltada fins que trobo un cartell que m'indica el camí cap a la zona d'escalada del Castellot.
 |
| El Castellot de Beuda |
Deixo la pista i el GR 2 i continuo pel camí a l'esquerra que s'endinsa al bosc. Uns cent metres més endavant, el camí es bifurca i deixo de banda el trencall cap al sector d'escalada per continuar pel de la dreta senyalitzat amb marques de pintura groga i un triangle de fusta de color lila.
 |
| Rocacorba pujant cap al monestir de Sous |
M'endinso en el selvàtic alzinar mediterrani, impenetrable i cobert de plantes lianoides. El camí està molt fressat i em condueix al barranc sec del torrent de Ca n'Oliveres que travesso un parell de vegades fins que començo a enfilar-me per un fort pendent tot fent ziga-zagues.
 |
| L'alzinar impenetrable |
L'alzinar mediterrani és el bosc mediterrani per excel·lència. Actualment, per culpa de l'abandó dels conreus i la falta d'aprofitament de l'alzina per obtenir-ne llenya i carbó, aquest bosc ha guanyat extensió i cobreix tot el que antigament eren feixes, de les quals encara en queden innumerables murs mig enrunats amagats dins de l'espessa boscúria.
 |
| L'herba pigotera (Polipodium virginianum) Polypodiaceae |
En algun tram cal estar atent a no despistar-se, ja que la malesa comença a emboscar el camí.
 |
| L'alzinar del Mont |
Més amunt l'alzinar s'aclareix i el camí és força més evident. La pujada no em deixa ni un moment per respirar, malgrat el fred, noto que estic suant.
 |
| Camí al monestir de Sous |
Pujo enèrgicament fent esses pel camí pedregós i sense adonar-me'n arribo al monestir de Sant Llorenç de Sous.
 |
| Les guixeres de Beuda |
 |
| Els cingles de Rocapastora |
El monestir de Sant Llorenç de Sous fou en principi un petit monestir benedictí depenent del monestir de Sant Aniol d'Aguja. L'església del monestir era d'estil romànic llombard i se situa cap a mitjans del segle XI. Com a conseqüència dels importants terratrèmols que van afectar aquesta zona entre els anys 1427 i 142, l'església va quedar força malmesa. Entre les restes del monestir podem trobar-hi el claustre, la bassa i diversos edificis annexos. Si ens hi fixem, veurem que la roca utilitzada en les parets del monestir està plena de nummulits, antics fòssils marítims.
 |
| Restes del monestir de Sous |
 |
| El claustre de Sant Llorenç de Sous |
 |
| Els nummulits de Sant Llorenç de Sous |
Després de visitar les ruïnes de l'antic monestir continuo pel costat de la font cap a la carretera, la travesso i m'enfilo pel sender pendent amunt, pel bell mig d'una pineda i més amunt per l'alzinar.
 |
| Pujant cap a Santa Maria del Mont |
Amb poca estona arribo a un gran mur de contenció sota de la carretera. Atenyo la carretera, tombo a la dreta i continuo uns metres amunt fins al revolt. Prenc novament el sender i m'enfilo pel mig del bosc cap a la carena. A la divisòria, giro a l'esquerra resseguint el llom pel vessant de tramuntana.
 |
| L'alzinar ben nevat |
Deixo un parell de bifurcacions de banda i atenyo de nou el vial pavimentat. Travesso una portella i ja soc al santuari de la Mare de Déu del Mont, avui, excepcionalment, cobert de blanc.
 |
| Santuari del Mont |
El santuari de la Mare de Déu del Mont es va construir a principis del segle XIV per ordre de l'abat del monestir de Sant Llorenç de Sous. L'església de Santa Maria es va construir sobre les restes d'un antic castell. Actualment, l'edifici annex a l'església, funciona com a hostatgeria i restaurant.
 |
| Mossèn Cinto presidint el cim del Mont |
La neu ha fet acte de presència fins i tot aquí, als últims contraforts del Prepirineu i just abans de la plana empordanesa. M'arribo al monument de Mossèn Cinto Verdaguer per contemplar el Pirineu ben nevat, amb el massís del Canigó en primer pla.
Mossèn Cinto Verdaguer s'allotjà aquí el 1884 i va escriure els últims fragments del seu poema "El Canigó". Del Mont escrigué: "La serra del Mont és comparable, per sa estranya figura, a un enorme bonyegut camell que baixa del Pirineu en direcció al Golf de Roses, vora avall del Fluvià. Amb lo cim del gep sosté lo Santuari, i al cim del cap, lo castell de Falgars".
 |
| El Canigó des del Mont |
Avui, malgrat els núvols, la panoràmica és extensa. A l'oest es veu la serra d'Ensija i el Pedraforca. A la dreta, la serra Cavallera, la serra del Catllar, el Gra de Fajol i el Bastiments.
 |
| Serra Cavallera i el Taga del del Mont |
La serralada enllaça amb el Costabona i el massís del Canigó. Al nord, les Salines ben blanques i fins i tot el Puig Neulós.
 |
| El massís de les Salines |
Al fons el pantà de Boadella, que ha recuperat part de l'aigua que tanta falta ens fa, i més a l'est, darrere els núvols, hi ha d'haver el massís del Montgrí i el golf de Roses.
 |
| El Puigmal, el Balandrau i la serra del Catllar |
Deixo el cim enrere i desfaig camí.
 |
| Església de Santa Maria del Mont |
Deixo de banda un trencall amb senyals grocs, que em conduirien al coll de Joncanat i continuo avall fins a la segona bifurcació. Abandono el camí per on he vingut i prenc el de l'esquerra, senyalitzat amb una marca taronja i una de verda, que davalla pel vessant septentrional del turó de Rocapastora.
 |
| El sender cap a Falgars |
Baixo resseguint el bac de Falgars, avui cobert per mig pam de neu. Segueixo les petjades d'algú que ahir va voler ser el primer a trepitjar la neu i que avui , ja estan ben glaçades. I és que la temperatura és ben baixa, no desglaça gens!
 |
| La pineda de pi roig al vessant nord del Mont |
Perdo alçada ràpidament flanquejant pel vessant obac de la muntanya, entre l'alzinar, la pineda de pi roig, la fageda i algun roure. Passo pel costat d'un gran faig i més avall el camí gira a l'esquerra per anar a trobar els camps de Falgars.
Continuo per una pista i seguint les marques de pintura en direcció oest. La pista va voltant la muntanya i tomba cap a migjorn permetent-me gaudir de les vistes cap a la plana empordanesa i el golf de Roses. Passo les restes d'un forn de calç i m'endinso en un bosc amb enormes roures i alzines. Arribo a la font de Falgars que, tot i les pluges quasi no raja, i continuo fins a l'imponent casal de Falgars.
 |
| El casal de Falgars |
El casal de Falgars és una casa pairal situada als contraforts orientals de la muntanya del Mont. Està format per la casa dels amos, la dels masovers, diverses pallisses i corrals, i una esglesiola. El mas ja s'esmenta el 1209 com a alou concedit pel monestir de Sant Pere de Besalú per administrar un extens territori forestal. Dos-cents anys més tard, la família Falgars va fer costat a la causa dels remences.
Deixo enrere la casa pairal i la casa dels masovers i continuo per la pista en direcció sud fins a enllaçar amb la carretera asfaltada que va al Mont. Continuo per la carretera a l'esquerra i davallo aproximadament un quilòmetre fins a trobar un indicador a mà dreta.
 |
| El camí cap al Segueró |
Abandono l'asfalt i baixo pel corriol en direcció al Segueró. M'endinso altre cop en un bonic alzinar i descendeixo enèrgicament en direcció sud-est.
L'alzinar amb marfull és el bosc que trobem al vessant sud de la muntanya del Mont. Aquest alzinar està format per un sotabosc dominat pel marfull, amb espècies típicament mediterrànies com el llentiscle, el galzeran, el càdec i plantes enfiladisses com l'arítjol, l'esparreguera o el lligabosc.
 |
| Oratori de Sant Miquel |
Passo l'oratori de Sant Miquel i força més avall, en una cruïlla de camins, deixo a l'esquerra un altre pedró.
 |
| Pedró |
Tombo en direcció oest i continuo davallant pel sender que em condueix a la carretera just enfront de Can Campmol. Enllaço amb el sender de gran recorregut GR 2, que ve de la Jonquera, i continuo per la carretera a la dreta. Pocs metres més endavant, just a la fondalada del torrent i al costat d'un altre forn de calç, deixo de banda el trencall que se'n va cap a Segueró i continuo per la carretera, seguint el GR 2.
 |
| A les envistes del Noguer del Segueró |
Arribo a la imponent casa del Noguer del Segueró, i aprofito per anar a visitar la font, on es diu que mossèn Cinto Verdaguer hi passà llargues estones.
 |
| Font de Mossèn Cinto |
El Noguer del Segueró és una gran casa senyorial del segle XVIII i XIX. Una de les filles de la casa, Josefa Olivas i de Noguer, es va casar amb Estanislau Vayreda i Vila, botànic d'Olot. Estanislau Vayreda fou un gran amic de Mossèn Cinto Verdaguer fet pel qual, aquest últim, feu llargues estades a la pairalia. Als jardins del Noguer del Segueró encara hi ha les restes d'una bonica font anomenada de Mossèn Cinto amb la inscripció "1739".
 |
| La casa senyorial del Noguer del Segueró |
Retorno a la carretera i continuo en direcció oest uns metres fins a una bifurcació. Deixo la carretera i prenc la pista de la dreta en direcció a Can Posades. Passo un altre torrent sec on just el costat, sota d'un dipòsit, hi ha les restes d'un altre forn de calç, i continuo per la pista.
 |
| Restes d'un forn de calç |
Poc abans d'arribar a Can Posades, el GR s'enfila per un corriol a la dreta per tal d'evitar la casa. Després de fer aquesta marrada, davallo altre cop i continuo en direcció a ponent. Més endavant, el sender abandona el camí ample per prendre un corriol a l'esquerra que em condueix a la carretera asfaltada. Continuo pel vial a la dreta uns centenars de metres fins a les guixeres situades al collet de Can Jou.
 |
| Les guixeres de Beuda |
Les guixeres de Beuda encara s'exploten i aprofiten els guixos terciaris del Lucetià. S'hi troba calcita, anhidrita i guix.
 |
| L'explotació de les guixeres |
Deixo la carretera principal i prenc la de la dreta. Passo per davant de les granges de l'Atlàntida i continuo per la pista asfaltada entre camps i amb vista als grenys del Castellot i a la Mare de Déu del Mont.
 |
| Vistes als grenys del Castellot i al cim del Mont |
Sense adonar-me'n, enllaço amb el camí del matí en el trencall a la zona d'escalada i retorno a Beuda desfent camí.
 |
| Viola a Beuda |
Ruta realitzada el 7 de febrer de 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.