Els volcans del Traiter, can Tià i Fontpobra i el castell de Colltort des de Sant Iscle
Sant Iscle - Vall d'Hostoles - Garrotxa
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
Serralada Transversal Catalana
L'excursió d'avui és una ruta circular per la zona volcànica de la Garrotxa que ens portarà a conèixer alguns dels volcans del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: el volcà del Traiter, el de Can Tià i el de Fontpobra i a enfilar-nos al cim del castell de Colltort (837m), des d'on es gaudeix d'una àmplia panoràmica sobre els volcans del Croscat i Santa Margarida.
La ruta comença a Sant Iscle de Colltort i després de passar pel Traiter i el de Can Tià, ascendeix a la carena de la serra de les Lleixeres passant per Fontpobra fins al castell de Colltort. Des del castell baixem cap a Sant Iscle pel vessant meridional de la serra des de la collada de Colltort.
La major part de l'excursió transcorre per camins senyalitzats on caldrà estar atents a les cruïlles.
 |
| Vista panoràmica des del castell de Colltort |
El principal atractiu d'aquesta ruta són les espectaculars vistes des del castell de Colltort sobre la zona volcànica i la plana olotina, que tot i tenir una altura modesta gaudeix d'una impressionant panoràmica. A més, descobrirem els volcans del Traiter, de Can Tià i de Fontpobra on podrem observar afloraments dels antics volcans de la Garrotxa.
 |
| Vista panoràmica del Collsacabra i el Puigsacalm |
La zona volcànica de la Garrotxa està formada per més de 40 cons volcànics i 20 colades de laves basàltiques i és el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica i una de les zones volcàniques de més valor de l'Europa occidental. El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa va ser creat l'any 1982 i ocupa una superfície de més de 15.000 hectàrees repartides per onze municipis garrotxins.
 |
| Vista panoràmica de la ciutat d'Olot |
La vall d'Hostoles està situada al sector meridional de la comarca de la Garrotxa i té les seves valls orientades cap al Ter. El riu Brugent, que neix a la serralada del Corb, travessa la vall i segueix cap a Amer per anar a desembocar al Ter prop de l'embassament del Pasteral. La seva situació fa que es trobi en la zona de transició entre el clima submediterrani atlàntic propi de la serralada Transversal, i el clima de caràcter mediterrani del sector oriental de la comarca, fet que comporta un notable contrast en la vegetació de la vall. Les planes estan ocupades pels nuclis principals de població de Les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols, i envoltades per boscos de faig, rouredes de roure martinenc i alzinars.
 |
| Serra de Llancers i Puigsacalm |
Bona part de la vall està dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i dins dels seus límits hi trobem cinc volcans: el de Fontpobra, el de Can Tià, el de Sant Marc, el de Puig Rodó i el del Traiter, a més de tres castells: el castell d'Hostoles, el de Colltort i el de Puig-Alder.
 |
| Panoràmica de la serra del Catllar des del castell de Colltort |
Rutes properes:
Punts forts de la ruta:
- Les vistes panoràmiques de la zona volcànica
- Els afloraments volcànics del Traiter, de Can Tià i Fontpobra
- L'alzinar i la fageda de la serra de les Lleixeres
ITINERARI SOBRE MAPA
 |
| Itinerari sobre mapa Ed. Alpina a escala 25.000 |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 9,36 km
Desnivell: +/- 485 m
Dificultat: fàcil, la dificultat rau en la distància i el desnivell a superar. La major part de la ruta està senyalitzada amb les marques de seguiment del GR 83 o les d'Itinerànnia, a excepció del tram d'inici fins al collet del Traiter i el de baixada de la collada de Colltort a Sant Iscle.
Temps aprox. (sense parades): 3 h
Altitud màxima: 883 m
Altitud mínima: 616 m
Punt d'inici: Sant Iscle de Colltort, accessible des de la carretera que uneix les Preses amb Sant Feliu de Pallerols.
Època: primavera, tardor i hivern (evitant les èpoques de més calor).
Observacions:
- Cal dur suficient aigua, no trobarem cap font pel camí.
Recomanacions:
- Cal que respectem l'entorn i les espècies que hi viuen. No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I si us plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca! LEAVE NO TRACE!
Mapa recomanat:
- Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa Escala 1:25.000 Editorial Alpina
Accés al punt d'inici: des de Vic, agafem la C-17 i a continuació la C-37 en direcció a Olot pels túnels de Barcons. Un cop a la rotonda, continuem per la C-63 en direcció a Sant Feliu de Pallerols/Les Planes d'Hostoles/Santa Coloma de Farners. Poc abans d'arribar a Sant Feliu de Pallerols, passat el PK 62 prenem el trencall a l'esquerra en direcció a Sant Iscle de Colltort. Seguim per la carretera asfaltada uns 4 km fins a arribar a l'església de Sant Iscle de Colltort. A 42 min i 46,3 km de Vic.
TRACK DE LA RUTA
PERFIL ALTITUDINAL
 |
| Perfil altitudinal de l'itinerari |
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
A l'espera de la "gran bèstia de l'est", com l'anomenen alguns a l'onada d'aire siberià que s'espera que entri la setmana que ve, avui anem de volcans. Visitarem la zona volcànica de la Garrotxa però des de la vall de Sant Iscle de Colltort, molt menys massificada que la zona de la Fageda d'en Jordà i del Croscat.
Començo l'excursió a l'església de Sant Iscle de Colltort, al municipi de Sant Feliu de Pallerols, a la vall d'Hostoles.
 |
| Sant Iscle de Colltort |
L'església de Sant Iscle de Colltort està situada al vessant sud-oriental de la serra del Corb o de Marboleny, sota el castell de Colltort. Aquesta església d'origen romànic fou construïda el segle XI però es va aterrar amb els terratrèmols que van afectar la Garrotxa el segle XV. Més tard se'n va construir una altra en el mateix lloc que va ser notablement reformada el segle XVIII i restaurada posteriorment el 1987.
 |
| Vall de Sant Iscle de Colltort |
Deixem el cotxe en un petit espai al costat de l'església de Sant Iscle, vigilant que no faci nosa als pagesos del veïnat que sovint passen amb els tractors, i emprenem la marxa.
Desfem uns dos-cents metres la carretera per on hem vingut fins a un trencall a l'esquerra, just enfront del cementiri, que queda a l'altre costat de la riera.
 |
| Alzinar camí al mas El Port |
Prenem aquesta pista entre camps i la seguim en direcció sud-est. Enfilem cap a un alzinar on pastura un ramat de cabres i arribem al mas El Port. Voregem la masia per sota i just passat aquesta, prenem un camí força trepitjat a la dreta, en direcció sud.
 |
| Mas El Port |
Enfilem per l'alzinar típic de la muntanya mediterrània humida poblat per alzines i algun roure martinenc amb un sotabosc esclarissat poblat per espècies típiques de la roureda com el boix, el lloreret, les violes, l'heura i el galzeran.
 |
| Collet del Traiter |
Arribem al collet del Traiter (708m), on hi ha una clariana i continuem en direcció sud fins a una altra clariana on trobem un tancat que travessem. Baixem per un camí ample en direcció est que més avall es va eixamplant fins a convertir-se en una pista i arribem al mas El Traiter.
 |
| Mas El Traiter |
Es veu que des de l'última vegada que vaig estar aquí, fa un parell d'anys, han estat netejant de bardisses l'entorn i han ballat l'accés al mas. Baixo per la pista i tombo a la dreta per visitar el cràter del volcà del Traiter, on hi ha un camp.
 |
| Cràter del volcà del Traiter |
El volcà del Traiter va entrar en erupció fa uns 46.300 anys, i pels materials que s'han trobat, s'interpreta que la seva erupció començà amb activitat de tipus freatomagmàtic, que passà a ser estromboliana i finalment efusiva. Està format per tres edificis volcànics: el Traiter superior, l'inferior i el Puig de la Codina.
 |
| Escòria volcànica del volcà del Traiter |
 |
| Piroclastos del volcà del Traiter |
Als costats del camp s'amunteguen les escòries volcàniques i fins i tot i trobo una bomba volcànica.
 |
| Bomba volcànica del volcà del Traiter |
Deixo el volcà i prenc la pista que baixa en direcció sud-est pel costat d'uns camps i uns estrats de cendres volcàniques i al capdavall enllaço amb el GR 83. Giro a l'esquerra i continuo per la pista en direcció nord cap al coll de la Serrella i el volcà de Can Tià, seguint les indicacions de l'itinerari núm. 19 que uneix Sant Feliu de Pallerols i Can Tià.
 |
| Margenera comuna (Lasiommata megera) |
La margenera comuna (Lasiommata megera) és un lepidòpter ropalòcer que pertany a la família dels nimfàlids. Aquesta espècie és una de les primeres papallones diürnes que vola a la primavera. La trobem freqüentment en boscos oberts, assolellats i en marges de camins, des del nivell del mar fins a més de 2000 metres. Les erugues de la margenera s'alimenten de gramínies.
Deixo de banda les granges de la Codina a la dreta i continuo recte seguint els senyals vermells i blancs del sender de gran recorregut. Pujo per una pista en força mal estat que ressegueix uns camps ballats on hi ha plantats uns petits arbrissons. Aquest és l'antic camí que unia Sant Feliu de Pallerols i Santa Pau.
 |
| Verònica pèrsica (Veronica persica) de la família Scrophulariaceae |
 |
| Bambú (Phyllostachys aurea) de la família Poaceae |
Les plantes exòtiques, al·lòctones o xenòfits, com la verònica pèrsica i el bambú, són dues espècies força abundants a la vall d'Hostoles. La verònica pèrsica, a diferència del bambú, és un arqueòfit naturalitzat, és a dir, una espècie exòtica que després de ser introduïda d'ençà de temps antics, s'ha adaptat al nostre clima i és capaç de reproduir-se de manera regular. En canvi, el bambú és un neòfit, una espècie procedent de zones temperades i subtropicals de la Xina que va arribar aquí recentment de forma accidental per culpa del seu ús com a planta ornamental però que de moment no s'ha naturalitzat.
La pista s'enfila i em porta fins a la Penosa, una casa reconstruïda. Continuo per la pista, que està en molt mal estat, fins a una cruïlla. Deixo de banda la pista de l'esquerra que va a mas El Port i continuo a la dreta en direcció al coll de Serrella i al volcà de Can Tià. Pujo per la pista, molt malmesa i pedregosa, que s'enfila per un alzinar ombrívol fins a atènyer un tram enllosat i una cruïlla amb un cartell que m'indica que sóc al coll de la Serrella (849m). Des d'aquest punt gaudeixo d'una àmplia panoràmica cap a ponent amb el Puigsacalm, la vall d'en Bas i la serra de Llancers.
 |
| Coll de la Serrella |
Deixo de banda el camí cap al volcà de Puig Rodó i giro a l'esquerra en direcció nord. En pocs minuts arribo a una pista pavimentada on, segons el mapa de l'Institut Cartogràfic, es troba l'autèntic coll sa Rella (851m). Giro a l'esquerra i deixo el vial per prendre un camí de carro que em porta a Can Tià (845m). Just al davant del mas, a la dreta de la pista, hi ha un aflorament de cendres estratificades pertanyents a una erupció del volcà de Can Tià.
 |
| Can Tià |
El mas de Can Tià dóna nom al volcà de Can Tià que es troba prop de la carena de la serra de Lleixeres, a la capçalera de la vall de Sant Iscle de Colltort. A la zona hi ha nombrosos afloraments dels materials piroclàstics que va expulsar.
 |
| Detall de la gredera de Can Tià |
A la gredera de Can Tià, just davant del mas, s'hi pot observar a la base de l'aflorament, un dipòsit d'escòries de color negre on no s'observen capes, constituït per fragments de mida lapil·li i bloc amb algun fragment de tipus lític. Al seu damunt hi ha un conjunt d'estrats formats per cendres i bretxes.
Continuo per la pista vorejant el volcà de Can Tià, que queda a l'esquerra mig tapat per l'arbrat.
 |
| Materials piroclàstics al camí a la collada de Fontpobra |
Vaig guanyant altura progressivament per un bonic alzinar amb restes de cendres i roques volcàniques a banda i banda de la pista fins a atènyer la collada de Fontpobra (875m). Just en arribar a la collada me'n recordo que estem a les portes de l'onada de fred: un vent fred i fi em glaça la cara.
El volcà de Fontpobra es troba a la serra de Lleixeres i és de tipus estrombolià i de cràter esvorellat, i tot i que està força degradat i cobert per la vegetació, es reconeix fàcilment perquè està cobert per un bosc caducifoli, majoritàriament de castanyers.
 |
| Pota de cavall o tussílag (Tussilago farfara) de la família Asteraceae |
Baixo per la pista, pel costat d'uns marges de tons negres formats per cendres del volcà de Fontpobra fins a trobar una nova cruïlla senyalitzada amb un pal indicador.
 |
| Cruïlla de Fontpobra |
Deixo la pista i el GR 83 que continua cap al volcà de Santa Margarida, i prenc un corriol a l'esquerra en direcció al castell de Colltort i Sant Miquel de Sacot, l'itinerari número 5 del Parc. Pujo per un corriol aixaragallat sobre un substrat negrós de cendres i atenyo el collet de Fontpobra (863m) , a la carena de la serra de Marboleny o de Lleixeres.
Giro a la dreta i segueixo el sender senyalitzat amb marques de pintura groga que ressegueix la carena en direcció a ponent. El camí ressegueix el vessant septentrional de la serra de Lleixeres per una bonica fageda fins a atènyer de nou la carena on hi ha un marcat clot amb un faig caigut.
 |
| Fageda de Bassols |
Continuo ara pel fil carener perdent altura progressivament pel mig de l'alzinar fins a la collada de Colltort (801m), on deixo de banda el camí que baixa a la dreta cap a Can Xel i Sant Miquel Sacot, i continuo per la carena cap al castell de Colltort.
 |
| Alzinar a la serra de Lleixeres |
El camí planeja per un terreny irregular i rocallós, resseguint la carena en direcció a ponent per un bonic alzinar muntanyenc amb un sotabosc poblat pel bruc. Passo per unes lloses de gresos i arribo a una marcada escletxa entre els blocs on s'arrapen diverses plantes d'orella d'ós.
 |
| Lloses de gres a la serra de Lleixeres |
Deixo de banda l'escletxa i continuo flanquejant pel vessant meridional fins a la següent escletxa, on just a sobre s'aixeca el castell de Colltort. Enfilo pel corriol sense cap dificultat fins a atènyer les restes de l'antic castell de Colltort (837m).
 |
| Castell de Colltort |
El castell de Colltort es troba encimbellat en un punt estratègic entre les serres del Corb i la de Finestres, a la serra de Lleixeres. Aquest castell data del segle XI i la seva privilegiada situació va convertir-lo en una fortalesa clau des del punt de vista estratègic. Durant la revolta dels remences fou ocupat per Francesc Verntallat, cabdill dels pagesos insurgents a la zona de la "Muntanya".
Verntallat va ser un pagès que liderà els pagesos remences en la primera revolta pagesa d'Europa, que es produí a la Garrotxa durant l'edat mitjana, fruit de les injustícies dels nobles i senyors amb els pagesos de l'època, els quals eren sotmesos a maltractaments i abusos.
 |
| Sant Miquel de Sacot i volcà del Croscat |
Des del cim d'aquesta privilegiada talaia es domina tota la plana olotina, amb els volcans del Croscat i Santa Margarida en primer pla, la serra de Sant Julià del Mont al darrere, l'Alta Garrotxa, la ciutat d'Olot i el Pirineu més oriental presidit pel massís del Canigó, aquest hivern vestit sempre de blanc.
 |
| Volcà de Santa Margarida i Sant Julià del Mont |
Gaudeixo de les vistes i del sol de febrer arrecerada del vent de nord, que tot i no ser fort, és fred com un dimoni. Només el cant d'algun ocellet trenca el silenci i la solitud de l'indret en un dia com avui.
 |
Olot i la serra del Catllar i Ulldeter
|
Deixo enrere el castell i desfaig el camí fins a la collada de Colltort. Just abans d'arribar al cartell, a la dreta, trobo un corriol que baixa a la dreta senyalat amb una creu groga. Deixo el camí senyalitzat i prenc aquest corriol a la dreta que baixa en direcció sud.
 |
| Falzia blanca (Asplenium ruta-muraria) als murs del castell |
Baixo per entremig de l'alzinar muntanyenc i després de travessar una clotada m'endinso en una bonica fageda. El camí flanqueja a mig vessant. Deixo de banda un primer camí que baixa a la dreta i continuo fins a una nova bifurcació. Deixo de banda el camí més marcat a l'esquerra, que va cap a la casa de colònies de Colltort, i continuo pel corriol de la dreta que flanqueja el vessant occidental del puig Sa-Sales. Baixo per l'alzinar del solell de la Salota i arribo al fons de vall on enllaço amb una àmplia pista.
 |
| Mallerenga carbonera (Parus major) Paridae |
La mallerenga carbonera (Parus major) és un passeriforme de la família dels Pàrids i la més generalista i adaptable de totes les mallerengues. És un ocell forestal que prefereix boscos oberts mixtes o de planifolis de terra baixa i muntanya mitjana i escasseja en boscos subalpins. S'alimenta sovint als arbustos i al terra d'insectes, principalment coleòpters i aranyes, i durant l'hivern, de llavors i fruits com fages o avellanes. S'ha vist que aquesta mallerenga és capaç d'utilitzar acícules de pi amb el bec per tal d'extreure larves dels forats. Les mallerengues són els ocells ocupants de cavitats més comuns en els boscos planifolis. La mallerenga carbonera fa el niu en forats d'arbre, a vegades en forats de murs de pedra seca i ocasionalment en cavitats de roca, i molt sovint utilitza les caixes niu. És un ocell territorial en l'època de cria, com tots els pàrids, però que a la tardor i a l'hivern forma petits grups per tal de trobar menjar més fàcilment.
Prenc la pista a l'esquerra, en direcció est, i poc més avall enllaço amb la pista asfaltada que recorre la plana de Colltort i que em condueix en direcció sud fins a l'església de Sant Iscle de Colltort, punt final de l'excursió d'avui.
 |
| Pulmonaria (Pulmonaria longifolia) de la família Boraginaceae |
Ruta realitzada a finals de febrer de 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.