L'excursió d'avui és una ruta circular pels volcans de la vall de Llémena i Rocacorba. La ruta comença a Sant Martí de Llémena i després de passar pel volcà del Puig de la Banya del Boc, puja cap a la serra del Bruguetar, la ressegueix i baixa cap a la riera de Rocacorba per pujar pel camí de l'Escaleta al santuari de Rocacorba i la Roca Corba, el punt més alt de l'excursió situat a 933 m sobre el nivell del mar. La baixada és per la Llosa Llarga cap a Granollers de Rocacorba, el veïnat de Sant Esteve i pel fons de la vall de Llémena es retorna a Sant Martí.
L'excursió transcorre per diferent tipologia de camins i senders, alguns senyalitzats i d'altres no, on caldrà un bon sentit de l'orientació per no perdre's.
 |
| Vista panoràmica de Granollers de Rocacorba |
El principal atractiu d'aquesta ruta són les magnífiques vistes des del santuari de Rocacorba sobre la plana gironina i el pla de l'Estany, i els afloraments volcànics del volcà de la Banya del Boc i de Granollers de Rocacorba.
Les muntanyes de Rocacorba formen part de l'extrem oriental de l'alineació formada per les serres del Corb i de Finestres. Aquest espai està format pel cim de Rocacorba i un conglomerat de puigs propers isolats amb una alçada que no arriba als 1.000 m. L'erosió diferencial dels materials eocènics, amb alternança de gresos i margues, ha originat l'orografia abrupta i escarpada característica de Rocacorba. Aquest espai natural connecta la Serralada Transversal Catalana amb les planes del Gironès, fet que comporta l'existència d'una gran diversitat d'ecosistemes i un paisatge dominat per l'alzinar mediterrani. L'Espai d'Interès Natural Muntanyes de Rocacorba es reparteix entre els municipis de Sant Martí de Llémena i Canet d'Adri, al Gironès, Sant Miquel de Campmajor, al Pla de l'Estany, i Mieres a la Garrotxa.
 |
| Santuari de Rocacorba i Puigsou |
El volcà del Puig de la Banya del Boc, juntament amb el volcà de la Crosa, és el millor exemple del vulcanisme quaternari a Catalunya, situat fora de la zona Volcànica de la Garrotxa.
La importància de l'espai rau en la singularitat geològica, formada per un conus volcànic obert sobre la vall de Llémena i una àmplia colada de laves basàltiques que van originar la plana de Sant Joan. L'espai és una prolongació vers el sud de les muntanyes de Rocacorba, i gràcies a la seva situació geogràfica, és un bon representant dels paisatges mediterranis del Sistema Transversal on encara es mantenen àrees més o menys conservades d'alzinars. Tot l'Espai d'Interès Natural del Puig de la Banya del Boc se situa dins del municipi de Sant Martí de Llémena, a la comarca del Gironès.
 |
| Vista panoràmica de l'estany de Banyoles |
La vall de Llémena està limitada al nord per la serra de Finestres, a l'est per la conca lacustre de Banyoles, al sud per la vall del riu Ter i a l'oest per la vall del riu Brugent, i vertebrada per la riera de Llémena, que travessa la vall des de la capçalera a la serra de Finestres fins a la desembocadura al Ter, a Sant Gregori. Els sistemes muntanyosos més importants de la vall són les muntanyes de Rocacorba i la serra de Finestres, on s'alça el Puigsallança, que amb 1.041 m d'altitud és la màxima alçada de la vall.
Però, si per una cosa destaca la vall de Llémena, és per la diversitat de fenòmens eruptius que l'originaren, convertint-la en la segona zona volcànica més important de Catalunya després de la Garrotxa. Dins del seu territori hi trobem sis volcans: el puig de les Medes, el puig Moner, Granollers de Rocacorba, el puig de la Banya del Boc, el puig d'Adri i el clot de l'Omera.
Administrativament, la vall de Llémena està repartida en quatre municipis de dues comarques diferents: Sant Martí de Llémena, Canet d'Adri i Sant Gregori, dins de la comarca del Gironès; i Sant Aniol de Finestres a la comarca de la Garrotxa. La vall és un mosaic de petits pobles, llogarrets, veïnats i masies envoltades per un paisatge típicament mediterrani amb alzinars, conreus, cingles, torrents i rieres.
Rutes properes:
Punts forts de la ruta:
- El santuari de Rocacorba
- El volcà del Puig de la Banya del Boc
- Les vistes panoràmiques de la conca lacustre de Banyoles
- El paisatge de la vall de Llémena
 |
| Itinerari sobre mapa comarcal ICC a escala 50.000 |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 24,95 km
Desnivell: +/- 1000 m
Dificultat: exigent, la dificultat rau en la distància i el desnivell a superar, però sobretot en la dificultat d'orientació, ja que la ruta transcorre per diferent tipologia de camins, alguns no senyalitzats o difícils de seguir, i amb algun petit tram fora de sender traçat per dins del bosc. Per altra banda, el fet de no disposar d'un mapa topogràfic que inclogui tot el recorregut, incrementa la dificultat per trobar la ruta, per tant, és recomanable l'ús del GPS.
Temps aprox. (sense parades): 7:25h
Altitud màxima: 933 m
Altitud mínima: 228 m
Punt d'inici: Sant Martí de Llémena.
Època: primavera, tardor i hivern (evitant les èpoques de més calor).
Observacions:
*Cal dur suficient aigua per tota la ruta. Hi ha una font al costat de l'església de Sant Esteve.
Recomanacions:
- Cal que respectem l'entorn i les espècies que hi viuen. No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I si us plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca! NO DEIXIS RASTRE!
- Respectem també els diversos afloraments volcànics, important testimoni geològic de l'origen d'aquest territori.
- Tinguem en compte que creuem zones ramaderes i masies, amb bestiar pasturant. Respectem-lo!
Més info Vall de Llémena
Consulta la meteo a Sant Martí de Llémena
Mapa recomanat:
- Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa Escala 1:25.000 Editorial Alpina (només comprèn una part de l'itinerari)
- Banyoles - Besalú - Rocacorba 3 Escala1:25.000 Editorial ICGC
Accés al punt d'inici: des de Vic, agafem la C-17 i a continuació la C-37 en direcció a Olot pels túnels de Bracons. Un cop a la rotonda, continuem per la C-63 en direcció a Sant Feliu de Pallerols/Les Planes d'Hostoles/Santa Coloma de Farners. Passem Sant Feliu de Pallerols i les Planes. Just al final de les Planes trobem el trencall a mà esquerra GI-531 (Sant Esteve de Llémena/Sant Aniol de Finestres/Pocafarina/Les Encies). Prenem aquesta carretera i arribem a Sant Esteve de Llémena. Passem Sant Esteve de Llémena i continuem per la mateixa carretera GI-531 poc més de 8 km. Deixem de banda el trencall de Granollers de Rocacorba i arribem al petit nucli de Sant Martí de Llémena. Hi ha un aparcament just al costat de la carretera, davant d'un restaurant. A 1h 01 min i 63,4 km de Vic.
TRACK DE LA RUTA
 |
| Perfil altitudinal de l'itinerari |
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Després del xoc de l'aire siberià i la pertorbació atlàntica que ens ha deixat una nevada general seguida d'unes abundants pluges que han regat de manera general i generosa tot el territori, torno a visitar territori de volcans. Aquest cop coneixeré els volcans de la Banya del Boc i Rocacorba des de la vall de Llémena, a la comarca del Gironès.
Començo la ruta d'avui a Sant Martí de Llémena, un petit llogarret situat al costat de la riera de Llémena a la vall de Llémena.
 |
| Imatge de Sant Martí de Llémena |
Sant Martí de Llémena és un petit nucli de població situat a la vall mitjana del Llémena i pertanyent a la comarca del Gironès. Administrativament, el municipi comprèn els pobles de Granollers de Rocacorba, Sant Martí, Llorà i Les Serres. Geogràficament, el municipi és un conjunt de turons i puigs que separen la vall de Llémena de la vall de Rocacorba formats pels antics volcans del puig Moner i del puig de la Banya de Boc. La zona muntanyosa és ocupada per boscos d'alzines i castanyers, i el fons de la vall per conreus farratger i herbacis. Es té constància dels primers pobladors en el Neolític, quan vivien en coves situades en els cingles que envolten la vall.
 |
| Riera de Llémena |
Deixo el cotxe al petit nucli de Sant Martí de Llémena i començo a caminar. Travesso la riera de Llémena i just després trobo una cruïlla. Enllaço amb el camí ral de la Vall de Llémena, giro a la dreta, en direcció sud-est i continuo per una pista força ampla i plena de bassals que travessa el pla de Sant Martí tot resseguint la riera entre camps i bosc de ribera.
 |
| El pla de Sant Martí |
Segueixo les indicacions del camí ral de la Vall de Llémena cap a Llorà i deixo de banda diversos trencalls fins que arribo a Cal Ferreret i a la carretera de Llorà. Travesso la carretera amb compte i continuo recta per una pista entre camps que ens porta fins ca n'Abellar. Passo per davant de la casa i continuo fins a enllaçar de nou amb la carretera. Giro a la dreta i segueixo el vial asfaltat fins al punt quilomètric 16, on tombo per una pista a l'esquerra. Pujo per un bonic bosc fins a la cruïlla del pla de Sant Joan.
El pla de Sant Joan està situat sobre la darrera colada que va emetre el volcà del Clot de l'Omera. El volcà del Clot de l'Omera està situat just al costat del pla de Sant Joan, i està separat del volcà del Puig de la Banya del Boc pel turó metamòrfic dels rasos de Llorà. L'edifici volcànic del Clot de l'Omera és de tipus Maar i es va formar a partir d'una única fase eruptiva freatomagmàtica.
Deixo el camí de la dreta que se'n va a Llorà i continuo en direcció al volcà de la Banya del Boc. Continuo per la pista amunt, passo un marcat revolt i pocs metres després trobo a mà esquerra la gredera de Can Noguer.
 |
| La gredera de Can Noguer |
A la gredera de Can Noguer es pot observar una antiga explotació de lapil·li on hi abunden les bombes volcàniques. Segurament aquests materials pertanyen a la fase estromboliana del volcà del Puig de la Banya del Boc, quan es va edificar un con d'escòries i es van expulsar gran quantitat de materials piroclàstics.
 |
| Bloc vesiculat de la gredera de Can Noguer |
Continuo pujant per la pista, pel mig d'un típic bosc mediterrani dominat per l'alzinar, i després d'un altre marcat revolt trobo una cruïlla. Deixo de banda la pista que va cap a l'esquerra i giro cap a la dreta. Continuo pujant fins a les envistes d'uns camps. Ja sóc al cràter del volcà del Puig de la Banya del Boc.
 |
| Camí al volcà del Puig de la Banya del Boc |
El volcà del Puig de la Banya del Boc és un extraordinari edifici volcànic amb el cràter de forma el·líptica adossat al vessant meridional de la serra de Boratuna. Es troba sobre la falla de Llorà, al punt de contacte entre els materials metamòrfics paleozoics i els sedimentaris terciaris. L'activitat del volcà, primerament fou freatomagmàtica, posteriorment estromboliana i finalment efusiva. Tant el volcà del Puig de la Banya del Boc com el del Clot de l'Omera estarien relacionats amb el vulcanisme de la Garrotxa.
 |
| Cràter del volcà del Puig de la Banya del Boc |
Deixo la pista que segueix recta, i prenc un camí a l'esquerra que s'enfila per una pineda tot resseguint els camps que ocupen l'antic cràter del volcà. Continuo per la pista en direcció nord, deixo de banda un trencall a mà dreta que puja cap a un camp, i el següent trencall, prenc el ramal de la dreta que s'enfila per un bonic i ombrívol alzinar cobert de molses i falgueres.
 |
| Lleteresa vera (Euphorbia characias) Euphorbiaceae |
L'alzinar muntanyenc és una formació forestal densa i ombrívola, amb un sotabosc on hi predominen les espècies lianoides com l'arítjol, i on també trobem moltes espècies esclerofil·les com el llentiscle, l'aladern fals o el galzeran.
 |
| L'alzinar muntanyenc |
Pujo fins a un petit collet al serrat de les Castanyedes i giro a la dreta en direcció nord-est. A la següent cruïlla continuo recta i pujo per un corriol entremig de l'alzinar.
Arribo a una bifurcació i tombo a l'esquerra fins a un collet on una fita a la dreta em marca el camí a seguir. Pujo per un corriol entremig de l'alzinar senyalitzat amb alguna fita i marques de pintura vermella força desgastades i escadusseres. El corriol ressegueix el vessant de ponent del serrat i s'enfila cap a Roques Altes. Atenyo un collet a la carena de Roques Altes i deixo el camí que baixa, per prendre el que marxa a l'esquerra resseguint el llom.
Continuo resseguint la carena del serrat del Bruguetar en direcció nord-oest. Més amunt el camí es converteix en una pista forestal estreta que ressegueix el serrat del Bruguetar per l'obaga per tornar al fil de la carena.
 |
| Llogarret de Rocacorba |
Deixo la pista just quan travessa cap al vessant solell per prendre un camí a la dreta que continua amunt pel llom. Trobo un camí que marxa a la dreta i el deixo de banda per seguir recte pel llom. Poc més amunt el camí deixa la carena per resseguir a mig vessant l'obaga, però més endavant, el camí s'embardissa de mala manera. M'obro camí entre les bardisses talment com si fos un senglar i més endavant sembla que torna a estar més transitable. Continuo resseguint el vessant obac del serrat del Bruguetar fins a un punt que de sobte, el camí s'acaba, just en una bassa de senglars. Sense més remei, m'enfilo pel mig de l'alzinar, per sort força net en aquest punt, fins a atènyer la carena. Baixo resseguint la carena pel que semblen unes traces de corriol fins a enllaçar amb una ampla pista forestal que és la que he deixat fa ja força estona. Segueixo la pista a la dreta i em condueix fins al Portell.
 |
| Santuari de Rocacorba |
En aquesta cruïlla prenc la pista de la dreta que baixa en direcció a la riera. En un parell de llaçades arribo a la riera de Rocacorba i a l'enllaç del camí de Canet d'Adri, just en el punt on hi ha un vell cotxe estimbat dins del llit de la riera.
 |
| Riera de Rocacorba |
Deixo el camí cap a Canet d'Adri i continuo en direcció a Rocacorba resseguint la riera aigües amunt. Trobo una nova bifurcació i prenc el ramal de la dreta que em porta a travessar la riera al clot de Can Vives.
 |
| Herba fetgera (Anemone hepatica) Ranunculaceae |
Pujo per una pista en força mal estat i arribo a l'antic veïnat de Rocacorba, al mas Can Vives, on sembla que s'està reconstruint la casa. Tot just darrere d'un edifici enrunat prenc un corriol senyalitzat amb fites que s'enfila per un caire de gresos i margues bosc amunt.
 |
| La llimonera (Gonepteryx rhamni) Pieridae |
Segueixo les fites i enllaço amb un sender senyalitzat amb marques de pintura groga i blanca, és el camí de les Escales. Segueixo el PR a la dreta i continuo guanyant alçada per entremig de l'alzinar que pobla el bosc de Can Vives. Arribo a unes escales que em permeten superar un ressalt rocós sense dificultat i continuo amunt per entremig de l'alzinar. Ja força amunt atenyo a l'Arcova de Rocacorba, un forat a l'esquerra del camí força estret que dóna accés a una petita cova.
 |
| L'Arcova de Rocacorba |
Continuo amunt i arribo sense complicacions al santuari de Rocacorba.
 |
| Proa del santuari de Rocacorba |
El santuari de Rocacorba està situat dalt de les Muntanyes de Rocacorba i al costat del puig Sou, visible des de moltes parts de les comarques gironines a causa de les enormes antenes de telecomunicacions que s'aixequen al seu cim. El santuari destaca per la seva característica silueta en forma de proa de vaixell, inconfusible des de lluny. Des del cim, en un dia clar, es pot veure el Pirineu oriental , el massís del Canigó, el Montseny, la plana gironina, el Pla de l'Estany i l'estany de Banyoles, els cingles de Collsacabra, la serra de Finestres, l'Alta Garrotxa i fins i tot la costa i el mar mediterrani.
 |
| El massís del Montseny des de Rocacorba |
M'enfilo a la Roca Corba, que malgrat els núvols que han anat tapant el cel, em permet gaudir de bones vistes cap al Pirineu, el Collsacabra, la serra de Finestres, el Mont i l'estany de Banyoles.
 |
| Els cingles del Far i la vall de Llémena |
 |
| L'estany de Banyoles des de Rocacorba |
Tot i que les enormes antenes que s'aixequen sobre el cim del Puigsou li resten bellesa a l'indret, val la pena la pujada fins aquí per gaudir de la vista.
 |
| Puigsou i el santuari de Rocacorba |
Emprenc la baixada pel mateix camí que he pujat en direcció a Can Vives, però en comptes de baixar cap a la casa, continuem seguint els senyals del PR. Passo per la característica pedra del Barret i continuo fins a una clariana i una cruïlla.
 |
| La pedra del Barret |
El camí de l'esquerra em portaria cap a Can Vives, però jo continuo recte fins a enllaçar amb una pista. Baixo per la pista a l'esquerra i, just trobar una bifurcació, continuo per un corriol que baixa paral·lel a la pista i més avall travessa la riera de Rocacorba per entroncar de nou amb la pista.
Travesso la pista i m'enfilo per un camí senyalitzat amb les marques blanques i vermelles d'un GR. Pujo en direcció nord fins a atènyer un collet amb una cruïlla de camins i un pal indicador. Deixo el de la dreta que va cap a coll Saposa i el de l'esquerra que va cap al turó Rodó i continuo recte en direcció oest.
Baixo pel corriol que més avall fa un gir sobtat cap al sud i perdo altura ràpidament pel mig del bosc fins a atènyer uns lloms margosos anomenats la Llosa Llarga.
 |
| Camí de la Llosa Llarga |
Continuo baixant i atenyo unes terres més fosques, indici que torno a trepitjar territori de volcans. Deixo a mà dreta un aflorament de cendres i materials lítics, segurament procedent del volcà de Granollers, i continuo baixant fins a trobar el mas El Portaló, en un lamentable estat ruïnós.
 |
| Mas El Portaló |
El volcà de Granollers de Rocacorba està situat al vessant sud de la serra de les Portelles, al nord-est del llogarret de Granollers de Rocacorba, a una altitud d'uns 600?m. Tot i ser un dels volcans menys estudiats de la zona, sembla que va tenir una alternança entre fases eruptives estrombolianes i freatomagmàtiques. El con del volcà està esbocat cap al sud-est, per on s'escolaren les laves, una colada per la riera de Granollers i una d'anterior cap al Raval de Sant Esteve de Llémena.
 |
| Aflorament del volcà de Granollers de Rocacorba |
Continuo descendint per una pista forestal i pel mig d'un bonic bosc de suros sobre terres volcàniques i finalment enllaco amb una pista asfaltada. Giro a l'esquerra i continuo pel vial asfaltat fins a Can Plana.
 |
| Sureda baixant cap a can Plana |
Just davant de la casa trobo el camí del Turó Gros que deixo de banda per continuar baixant per la pista asfaltada. Baixo entre camps de cereals i farratges amb vista al casalot de Granollers de Rocacorba fins a enllaçar amb la carretera de Granollers. Tombo a la dreta i continuo uns centenars de metres en direcció a Granollers fins als plans del Castell.
 |
| Ramat pasturant a can Plana |
Granollers de Rocacorba és un nucli disseminat situat en el vessant occidental de la serra de Rocacorba i pertanyent al municipi de Sant Martí de Llémena. El nucli principal de l'antic poble de Granollers és el que fou el castell de Granollers i on avui s'aixeca l'església de parroquial de Santa Maria de Granollers i una masia.
 |
| Església de Santa Maria de Granollers de Rocacorba |
Tombo a l'esquerra per una pista que baixa paral·lela a la riera de Granollers. Baixo durant força estona resseguint el curs de la riera en direcció sud. Deixo a mà esquerra la casa de la Vessana i en la següent bifurcació prenc el ramal de l'esquerra. Continuo baixant entre camps i just abans de travessar la següent riera, deixo la pista i agafo un corriol a l'esquerra que ressegueix la riba d'aquest afluent de la riera de Granollers. Passo prop de la masia de les Feixes i més avall enllaco amb una pista just en un revolt. Prenc el ramal de la dreta que ens condueix a Can Casica. Passo per davant de la casa i continuo per la pista en direcció a ponent. Baixo per una garriga amb alguns pins blancs, travesso una petita velleta i continuo avall fins a una cruïlla, on agafo el ramal de l'esquerra en direcció sud. Arribo a una nova cruïlla i continuo recta. Passo una bassa i enllaco amb una pista asfaltada que segueixo a l'esquerra i que em condueix cap al veïnat de l'Església.
 |
| Església de Sant Esteve de Llémena |
Sant Esteve de Llémena és una construcció moderna que data del segle XVIII i que pertany al municipi de Sant Aniol de Finestres. L'església presideix el veïnat disseminat de l'Església.
Passo per darrere de l'església de Sant Esteve, deixant de banda un trencall a mà dreta i continuo per la pista en direcció a llevant. A partir d'aquí, segueixo les indicacions de l'antic camí ral de la vall de Llémena que unia Sant Gregori amb Sant Aniol de Finestres i que em conduirà fins a Sant Martí. Passo per davant de la Rectoria, amb camps de conreu a banda i banda i el mas del Colobret a l'esquerra. Baixo cap al torrent i el travesso per un corriol per pujar a la pista de Can Jan. Deixo la pista que porta a la casa i continuo per la que marxa en direcció sud-est. Continuo per l'ampla pista que travessa el pla del Raval, entre camps de farratge.
 |
| Camí ral al pla del Raval |
Passo una cruïlla i continuo recta en direcció a llevant per anar a travessar la riera de Granollers sota el mas de Can Camisa. Surto a la carretera de Granollers i la segueixo uns metres a l'esquerra fins a la cruïlla de Cal Teixidor.
Deixo la carretera i agafo la pista en direcció a Sant Martí de Llémena. El camí continua planejant entre el bosc i els plans de l'Arbreda i finalment s'atansa cap a la riera de Llémena. Passo Can Sisó i continuo resseguint el curs de la riera de Llémena en direcció sud. Deixo la pista principal just davant de Can Benito i continuo recte, resseguint el bosc de ribera fins a enllaçar amb el camí d'anada i després de travessar la riera arribar al petit llogarret de Sant Martí de Llémena, punt final de la nostra ruta per territori de volcans a la vall de Llémena.
 |
| Palmera exòtica invasora (Trachycarpus fortunei) a la riera de Llémena |
Ruta realitzada a finals de febrer de 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.