ESCALADA ESPORTIVA AL VERMELL DEL XINCARRÓ
Montserrat, 17 de gener de 2015
amb en Miquel
 |
| Sector esquerre del Vermell del Xincarró |
 |
| Sector dret del Vermell del Xincarró |
El Vermell del Xincarró és una zona d'escalada esportiva situada al vessant sud del massís de Montserrat, concretament a l'oest del massís, sota del sector d'Agulles. És un dels primers sectors on es van obrir vies d'escalada esportiva a Montserrat (les primeres vies daten de la dècada dels 80). Actualment compte amb un bon grapat de vies, de dificultat moderada, on hi trobem vies des de IV a 8a però amb predomini de les vies de 6è i 7è grau.
Orientació i època recomanada:
El sector es troba a la vessant sud del massís, arrecerat dels vents.
Al Vermell s'hi pot escalar de la tardor a la primavera, però és ideal per dies d'hivern com avui, assolellats però amb temperatures baixes i vent d'oest. Al matí escalant al sector esquerre i a la tarda al dret, hem gaudit del sol i la roca calenta tot el dia! A l'estiu, degut a la seva situació a la vessant est i arrecerat, es pot convertir en un forn!
Tipus d'escalada i de roca:
L'escalada montserratina és una escalada especial, generalment de plaques, bastant tècnica, on t'has de fiar molt dels peus i col.locar-te bé per no perdre l'equilibri. Al sector del Vermell, tot i que es mantenen els trets de la típica escalada montserratina, també i trobem forats i foradets, i especialment presa molt petita, sobretot sobre plaques verticals, però també xemeneies i fissures, algunes per equipar.
La roca és de molt bona qualitat, de conglomerat vermell format per còdols, generalment petits en aquest sector.
Equipament i longitud de les vies:
El sector està generalment ben equipat, quasi totes les vies estan equipades amb parabolts i espits, amb reunions amb anella (algunes amb mosquetons gastats).
La longitud de les vies va des dels 15 fins als 35 metres o més (hi ha algunes vies de 2 llargs).
Situació i accés:
Des de Vic, agafem la C-25, passem Manresa i agafem la sortida d'Igualada. Passats uns quilòmetres agafem la sortida Manresa/Salelles. Fem una primera rotonda i agafem direcció Manresa/Salelles, i a la segona rotonda agafem la sortida direcció al Bruc. Pugem al coll de Can Massana i baixem fins a l'Hotel del Bruc. A l'encreuament de l'Hotel, prenem la carretera a l'esquerra i el segon trencall a la dreta (just abans d'entrar a l'autovia), que ens porta fins al Bruc. A l'entrada del poble del Bruc, prenem el carrer que baixa pel costat de les escoles, i després de travessar el barranquet, girem el primer trencall a l'esquerra (revolt molt tancat). Seguim per pista de terra tot recte, fins a un bosquet de pins i camps d'oliveres on hi ha lloc per deixar el cotxe. Continuem per la pista a peu fins a un punt on trobem un cartell (ara en blanc) on abans indicava les zones on era prohibida l'escalada. Per anar al sector esquerre continuem recte per entre brolles de romaní i bruc fins a sota les parets (20'). Per anar al sector dret, ho podem fer des del sector esquerre resseguint les parets (20'), o des del cartell , prenent el camí a la dreta que condueix al sector de la Desdentagada i a la Cova de l'Arcada, i just sota el morro del sector dret del Vermell, pujar per rastres de sender fins a les parets (40').
Orientació i època recomanada:
El sector es troba a la vessant sud del massís, arrecerat dels vents.
Al Vermell s'hi pot escalar de la tardor a la primavera, però és ideal per dies d'hivern com avui, assolellats però amb temperatures baixes i vent d'oest. Al matí escalant al sector esquerre i a la tarda al dret, hem gaudit del sol i la roca calenta tot el dia! A l'estiu, degut a la seva situació a la vessant est i arrecerat, es pot convertir en un forn!
Tipus d'escalada i de roca:
L'escalada montserratina és una escalada especial, generalment de plaques, bastant tècnica, on t'has de fiar molt dels peus i col.locar-te bé per no perdre l'equilibri. Al sector del Vermell, tot i que es mantenen els trets de la típica escalada montserratina, també i trobem forats i foradets, i especialment presa molt petita, sobretot sobre plaques verticals, però també xemeneies i fissures, algunes per equipar.
La roca és de molt bona qualitat, de conglomerat vermell format per còdols, generalment petits en aquest sector.
 |
| Via Ciencia fricción, 6a, sector dret |
 |
| Via 45 Aniversari, 6b al sector dret |
 |
| Xemeneia Bruguera-Matas, V+ al sector dret |
 | ||
| Adaptacions de l'espècie humana a la crisi! |
Equipament i longitud de les vies:
El sector està generalment ben equipat, quasi totes les vies estan equipades amb parabolts i espits, amb reunions amb anella (algunes amb mosquetons gastats).
La longitud de les vies va des dels 15 fins als 35 metres o més (hi ha algunes vies de 2 llargs).
Situació i accés:
Des de Vic, agafem la C-25, passem Manresa i agafem la sortida d'Igualada. Passats uns quilòmetres agafem la sortida Manresa/Salelles. Fem una primera rotonda i agafem direcció Manresa/Salelles, i a la segona rotonda agafem la sortida direcció al Bruc. Pugem al coll de Can Massana i baixem fins a l'Hotel del Bruc. A l'encreuament de l'Hotel, prenem la carretera a l'esquerra i el segon trencall a la dreta (just abans d'entrar a l'autovia), que ens porta fins al Bruc. A l'entrada del poble del Bruc, prenem el carrer que baixa pel costat de les escoles, i després de travessar el barranquet, girem el primer trencall a l'esquerra (revolt molt tancat). Seguim per pista de terra tot recte, fins a un bosquet de pins i camps d'oliveres on hi ha lloc per deixar el cotxe. Continuem per la pista a peu fins a un punt on trobem un cartell (ara en blanc) on abans indicava les zones on era prohibida l'escalada. Per anar al sector esquerre continuem recte per entre brolles de romaní i bruc fins a sota les parets (20'). Per anar al sector dret, ho podem fer des del sector esquerre resseguint les parets (20'), o des del cartell , prenent el camí a la dreta que condueix al sector de la Desdentagada i a la Cova de l'Arcada, i just sota el morro del sector dret del Vermell, pujar per rastres de sender fins a les parets (40').
 |
| Croquis d'accés als sectors |
Recomanacions:
Degut a la freqüentació de la zona algunes de les instal.lacions estan molt gastades, per tant, si volem escalar en tope-rope, és recomanable deixar-hi un mosquetó nostre de seguretat i que l'últim passi la corda per l'anella. Així aconseguim escalar amb seguretat i que les instal.lacions ens durin més temps. L'altre problema de la freqüentació de les zones d'escalada, és la gran quantitat de burilles de cigarret, papers, peles de taronja, etc. que trobem al voltant dels sectors d'escalada. No costa gens endur-se la brossa i dipositar-la al primer contenidor que trobem a l'entrada del poble.
Recordem que ens trobem dins d'un parc natural i que hi ha una normativa que regula les zones d'escalada. En algunes zones l'escalada està prohibida alguns mesos de l'any per nidificació d'espècies protegides, principalment rapinyaires, i en d'altres no s'hi pot escalar. Els forestals s'encarreguen de fer complir aquesta normativa, i s'han multat varis escaladors per incompliment!
Informació i ressenyes:
Al poble del Bruc, al Bar Anna, trobareu ressenyes de les vies i dels sectors.
Trobarem aigua a la font del poble del Bruc (prop del sector no hi ha cap font).
I després de l'escalada us recomano el Bar Granada, al carrer principal del Bruc, al final del poble direcció Barcelona, a mà dreta, on tenen cervesa fresca i, si teniu gana, fan un cuscús per llepar-se els dits. Però el millor és el bon tracte i el somriure del Moha!
Podeu trobar un croquis de les vies als següent enllaç:
Degut a la freqüentació de la zona algunes de les instal.lacions estan molt gastades, per tant, si volem escalar en tope-rope, és recomanable deixar-hi un mosquetó nostre de seguretat i que l'últim passi la corda per l'anella. Així aconseguim escalar amb seguretat i que les instal.lacions ens durin més temps. L'altre problema de la freqüentació de les zones d'escalada, és la gran quantitat de burilles de cigarret, papers, peles de taronja, etc. que trobem al voltant dels sectors d'escalada. No costa gens endur-se la brossa i dipositar-la al primer contenidor que trobem a l'entrada del poble.
Recordem que ens trobem dins d'un parc natural i que hi ha una normativa que regula les zones d'escalada. En algunes zones l'escalada està prohibida alguns mesos de l'any per nidificació d'espècies protegides, principalment rapinyaires, i en d'altres no s'hi pot escalar. Els forestals s'encarreguen de fer complir aquesta normativa, i s'han multat varis escaladors per incompliment!
Informació i ressenyes:
Al poble del Bruc, al Bar Anna, trobareu ressenyes de les vies i dels sectors.
Trobarem aigua a la font del poble del Bruc (prop del sector no hi ha cap font).
I després de l'escalada us recomano el Bar Granada, al carrer principal del Bruc, al final del poble direcció Barcelona, a mà dreta, on tenen cervesa fresca i, si teniu gana, fan un cuscús per llepar-se els dits. Però el millor és el bon tracte i el somriure del Moha!
Podeu trobar un croquis de les vies als següent enllaç:
- Article de Barrabes
Existeixen varies guies publicades sobre l'escalada a Montserrat, la més actual és:
- Montserrat cara sur vol 1. vías cortas
Existeixen varies guies publicades sobre l'escalada a Montserrat, la més actual és:
- Montserrat cara sur vol 1. vías cortas
 |
| Croquis del sector dret del Vermell del Xincarró |
Zones properes:
La Desdentegada, la Cova de l'Arcada, el Clot del Tambor, Can Jorba, etc. n'hi ha per tots els gustos!
 |
| Bauma del Xincarró |
PINZELLADES DEL PAISATGE
 |
| Paisatge de Montserrat sud |
La vegetació d'aquest sector del massís de Montserrat, de clima mediterrani, està dominada per les brolles de romaní (Rosmarinus officinallis) amb foixarda (Globularia alypum) i les garrigues de coscoll o garric (Quercus coccifera). Són matollars densos, d'1 a 2 m. d'alcària, on hi sobresurt algun pi blanc (pinus halepensis), formats per arbustos de fulla petita i estreta, sovint endurida o acicular, adaptatas a un eixut estival acusat. Aquest tipus de vegetació ocupa els costers rocallosos i molt assolellats de la vessant sud del massís de Montserrat, formats per conglomerats.
La vegetació està composta principalment per arbustos, on dominen el garric, el bruc d'hivern i el romaní, però on també hi trobem el llentiscle, la gatosa, i plantes enfiladisses com l'arítjol i el lligabosc, a més d'un estrat herbaci dominat per plantes xeròfiles (pròpies de llocs secs) com la rogeta, el llistó, l'esteperola, la foixarda, la bufalaga o la farigola. Solen ser comunitats permanents de costers rocallosos, però també comunitats secundàries esteses per la deforestació principalment causada pels incendis, degut a la facilitat de rebrot que tenen les espècies dominants d'aquest tipus de comunitats.
L'arítjol (Smilax aspera) pertany a la família de les Liliàcies. És una planta enfiladissa de fulles en forma de cor, amb espines a la tija i a les fulles. Fa una flor blanca que desprèn una olor molt dolça, de mel, i el fruit és una baia de color vermell. Es troba en abundància als alzinars, i a vegades els fa impenetrables.
 | ||
| Arítjol (Smilax aspera) |
 |
| Pit roig (Erithacus rubecula) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.