res sota els peus: INDRETS AMAGATS DE L'ALTA GARROTXA A L'ALT EMPORDÀ IV

INDRETS AMAGATS

DE L'ALTA GARROTXA I L'ALT EMPORDÀ IV

Una terra aspra, feréstega i salvatge: per perdre's i per descobrir

27 de desembre: de Sant Bartomeu de Pincaró als Trulls

Em llevo amb el fred de la matinada i tot el voltant blanc de gebre. L'ermita es troba situada en un clot bac i humit on en aquesta època de l'any quasi no hi toca el sol. Als cims de les carenes el sol ja escalfa, però aquí el fred és ben viu.

Ermita de sant Bartomeu de Pincaró

L'església de sant Bartomeu de Pincaró és del segle XII, romànica, i roman molt ben conservada. Té un esvelt campanar de cadireta de dos ulls sobre la façana de ponent, sota el qual hi ha una finestra de mig punt, amb l'absis orientat a llevant, com totes les ermites romàniques, i la porta orientada a migdia. A l'interior encara conserva l'antiga pica baptismal esfèrica i sense ornamentació, i una de rectangular que probablement és una ossera, a més de la pica d'aigua beneïda. El lloc apareix documentat des del segle IX, però l'església no s'esmenta fins al segle XIII. A partir del segle XVI va passar a formar part de la parròquia de Sant Pere d'Albanyà.

Imatge de sant Bartomeu de Pincaró

Interior de l'ermita de Sant Bartomeu de Pincaró, amb la pica
baptismal, l'ossera i la pica d'aigua beneïda

Surto de l'església seguint un camí marcat pel mig de l'alzinar fins arribar a la casa restaurada de can Coll. Allà el camí queda de cop tallat per la reixa de la casa i tinc que vorejar-la per entre els esbarzers. De sobte m'apareix un grup de gossos que han sentit la meva fressa, per sort són caçadors i amb quatre cops de roc aconsegueixo treure-me'ls de sobre. Per casualitat, fent aquesta marrada, he anat a parar a la font de Can Coll. Reomplo altre cop l'ampolla i seguint rastres de corriol arribo a una pista, i segueixo cap a la serra de Corsavell. De lluny sento els tirs dels caçadors que deuen estar caçant el senglar. Vorejo la serra per l'est i arribo a una pista asfaltada, al collet de la Teia, on enllaço un tram del GR11. Continuo per pista i després per sender fins a sant Martí de Corsavell, situat al vessant oriental del puig de Bassegoda.

L'església de sant Martí de Corsavell, junt amb el casal fortificat de la Torre, forma un conjunt d'arquitectura medieval molt interessant. L'edifici, d'estil romànic, és semblant a l'església de sant Pere d'Albanyà. La façana de ponent està coronada per un campanar de cadireta, o també anomenat d'espadanya, de dos ulls. Al costat hi trobem restes de l'antic poblat medieval i del cementiri. La Torre de Corsavell, al costat de l'església, era la residència del senyor de Corsavell. La parròquia de sant Martí depèn de Lliurona, i fou fundada pels monjos del monestir d'Arles l'any 878. Més tard, l'església fou cedida a la canonja de Girona.

Sant Martí de Corsavell

Interior de Sant Martí de Corsavell

Continuo cap a la font de Can Nou i Can Nou. Deixo el camí a sant Miquel de Bassegoda i Can Galan i segueixo cap a coll de Riu, passant pel torrent del Molí, on baixa l'aigua transparent i a dojo.

És curiós com la meva ment només pensa en trobar aigua, menjar i on dormir. Ara això és el més important.

Em trobo fregant els mil metres i l'aire és fred, el cel s'ha cobert i sembla que d'un moment a l'altre es posarà a ploure. Continuo carenejant per boscos de pi roig i fagedes cap al coll d'Espinabell i el Treu Gros, un pas entre els cingles de Gitarriu. Just allà em cau un petit ruixat de neu. Continuo per l'alzinar muntanyenc fins al coll de Faja. Començo al descens passant per la font de Faja, on un grup de salamandres han acabat afogades en l'abeurador de la font.

Salamandra comú (Salamandra salamandra) a la font de Faja

La salamandra és un amfibi de l'ordre dels urodels. És una espècie principalment forestal, amant dels boscos ombrívols com les fagedes. Viu en sòls humits i plens de fullaraca, i la trobarem des del nivell del mar fins als 1.800m. Mengen insectes, cargols i cucs. Són de costums nocturns i terrestres, i les veurem sobretot en dies plujosos. Per defensar-se, al tocar-la desprèn un líquid que pot causar irritació. Els seus principals deprededors són les serps, els escurçons i les musteles. Una curiositat és que poden viure 20 anys, i fins a 50 en captivitat!

Baixo fins més de 500 m. fins a travessar els afluents del riu Borró: el torrent de l'Orri i el de Lliurona. El torrent de Lliurona, ara sec, té l'impremta en el seu llit i en la vegetació de la llera, de fortes avingudes.

Pujo amunt, admirant aquest lloc tant salvatge, i arribo ja al captard, a les restes de la masia dels Trulls.

Els trulls, segons el diccionari de la llengua catalana, eren molins d'oli, cosa que ens fa pensar que antigament en aquest indret la plantació d'oliveres i la seva posterior transformació en oli era una activitat habitual en aquestes terres.