ESCALADA ESPORTIVA AL CLOT DE L'ESPASA

ESPORTIVA AL CLOT DE L'ESPASA

RIPOLLÈS

amb l'Edu, en Miquel i en Jordi, 28 de gener de 2.015

 

     Avui la previsió tampoc pinta gaire bé, temperatures baixes, cel enteranyinat, ... no sabem on anar, l'únic que tenim clar és que tenim ganes d'escalar. 

 

El Clot de l'Espasa

     Finalment decidim anar al Clot de l'Espasa, a la serra de Montgrony, al Ripollès,  un sector a on no havia estat mai, i ja he entès per què: no hi han vies fàcils, la majoria de vies són de 7è grau i mantingudes! Altra cop a tibar de valent! Com diu el meu pare: el que no mata, enforteix! i té tota la raó.

     L'indret, ja ho diu la guia del Ripollès, queda lluny de tot i de tothom, és una zona super tranquil.la enmig d'un bosc de pi roig, on fins hi tot es pot sentir el cant del pigot negre.

El bosc de pi roig del Clot de l'Espasa

Per arribar-hi:

     Agafem la carretera de Campdevànol a Gombrèn, i a uns 5km. trobem un trencall a la dreta, just passat un revolt, on un cartell ens indica Mas Pujol. Seguim la pista pavimentada fins al Mas Pujol. Aquí passem pel mig de la casa, (tenint en compte que passem per una propietat privada), i continuem uns metres fins que la carretera es torna intransitable per turismes. Podem deixar el cotxe aquí (40' des d'aquí fins a peu de paret), aparcat i sense molestar el pas, o si anem amb un 4x4, continuar pista amunt. Continuem per la pista, amb forta pujada i molt pedregosa, que ens porta fins a una cruïlla, on prenem la pista de la dreta i a un centenar de metres deixem el cotxe, just sota la paret (a l'est ens queda l'ermita de sant Pere d'Aüria). Pugem fins a peu de paret per un corriol (1'). 

Tipus de roca:

     El sector és un impressionant mur calcari, principalment format per calcària nummulítica. La calcària nummulítica es va originar als mars eocens d'un sector de l'antic oceà mesozoic de Tethys, que cobria àmplies zones de l'actual territori català.  Els nummulits són el grup de fòssils més característic de l'Eocè i eren protozous marins amb esquelet calcari que es van extingir a la fi de l'oligocè.

Detall de la roca calcària nummulítica

Tipus d'escalada: 

     L'escalada és vertical, sovint desplomada, i mantinguda, amb forats, preses romes i regletes. 

Dificultat i longitud:

     Hi ha alguna via de 6a, però la majoria són de 6c i 7è grau. Alguna de les vies arriba fins als 40 metres, la majoria però, són de 20-35 metres. 

Equipament:

     Les vies estan equipades amb parabolts i les reunions amb cadena i anella. El principal equipador del sector ha estat en Pere Morales. 

Més informació a la guia: 

     Escalades al Ripollès, del Luis Alfonso i el Xavier Buxó, Supercrak Edicions.

Ressenyes del sector. 

En Miquel provant una de les últimes vies obertes a la paret

     Comencem escalfant al sector esquerra de la paret, on hi han les vies fàcils: 6a i 6a+. I d'aquí ja ens n'anem a provar coses més difícils al sector dret i al centre de la paret (jo de segona, per suposat!).

Intentant treure'ns el fred

     Marxem a la que s'amaga el sol, la temperatura és baixa, no ha passat dels 8ºC, i sense sol et quedes glaçat! Finalment ens ha sortit el dia rodó: malgrat el fred, hem pogut escalar. 

Està clar que això d'escalar crea adicció: com més ho fas més ganes en tens! Costarà deixar-m'ho!

Subscriu-te al blog de Ressotaelspeus!