dilluns, 24 d’agost de 2015

ASCENSIÓ A LA PICA D'ESTATS I AL PIC VERDAGUER



ASCENSIÓ A LA PICA D'ESTATS 

I AL PIC VERDAGUER
per la via normal del vessant sud





Pic Verdaguer, Pica d'estats i Punta Gabarró des de l'estany de Sotllo


La Pica d'Estats, amb els seus 3.143 m, és el cim més alt de Catalunya. Està situada a la zona axial de la serralada pirinenca i, tot i que pertany a Catalunya, és al límit fronterer amb França, i molt a prop d'Andorra. Està dins del terme municipal del municipi d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà, i dins la zona protegida més extensa de Catalunya: el Parc Natural de l'Alt Pirineu.
El Parc Natural de l'Alt Pirineu és l'últim parc de recent creació a Catalunya (2003) i és el més extens que hi ha a Catalunya, estenent-se per les comarques del Pallars Sobirà i al nord de l'Alt Urgell. El seu límit septentrional coincideix amb la frontera francesa i el Parc Natural Regional dels Pirineus Ariegesos, al nord oest limita amb la Vall d'Aran, a l'oest hi trobem la Zona Perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i entremig d'ambdós les Valls d'Àneu i la Vall Fosca. Una mica més cap al sud hi trobem també l'Espai Protegit de la Serra de Boumort, i ja a l'est, en terreny andorrà, el Parc Natural de les Valls del Comapedrosa. Com veieu, es tracta d'una extensa àrea protegida, envoltada d'altres zones també protegides que fan que el Parc de l'Alt Pirineu s'hagi convertit en l'hàbitat favorable per moltes espècies vegetals i animals: d'entre elles la més emblemàtica és l'ós bru (Ursus arctos).
Barranc de Sotllo des del Pont de la Molinassa

Per arribar-hi, ens dirigim a l'extrem nord de la Vall Ferrera (nom que deu els seus orígens al ferro, que durant anys va ser el motor econòmic de la vall) passant pel poble d'Alins i fins a arribar a Àreu, des d'on una pista forestal en no molt bones condicions (recomanable 4x4) ens porta fins al Pont de la Molinassa, a 12 km. d'Àreu. Des del pàrquing emprenem l'ascensió cap al refugi de Vallferrera, situat a 1.905 m. d'altitud, on fem nit per tal de l'endemà poder sortir ben d'hora cap al cim.

Bosc de pi negre (Pinus uncinata) i bedoll (Betula pubescens) pujant cap al refugi



El Refugi de Vallferrera va ser inaugurat l'any 1935, convertint-se així amb el refugi federatiu més antic de Catalunya. Va ser construït amb la col·laboració de diverses entitats excursionistes del país i durant més de seixanta anys, va mantenir l'estructura de borda amb parets de pedra i teulada de pissarra, típica de les valls pallareses. Durant la Guerra Civil va ser utilitzat com a refugi pel bàndol republicà, concretament pel Batalló Català Pirinenc, format per soldats joves provinents del món excursionista. L'any 2010 la FEEC, amb el suport de la Secretaria General de l'Esport, va inaugurar la seva remodelació i ampliació, passant de 21 places a les 60 places actuals. Hem de recordar que el refugi és punt de pas del sender transpirinenc GR11 i pas obligat de l'ascensió a la Pica d'Estats pel vessant meridional, i és aquí on aquest cop ens dirigirem: al cim més alt de Catalunya, la Pica d'Estats, a 3.143 m. d'altura.

     Sortim de bon matí encara a les fosques i amb els frontals, i enfilem el camí que surt de darrere el refugi. Estem una bona estona callats, no sé si per l'esforç, perquè anem concentrats per no entrebancar-nos o perquè encara anem mig adormits. La forta pujada ens fa suar, tot i que encara és de nit, però la temperatura no és gens baixa i s'agraeix el vent suau que bufa. A uns 2.080 m deixem el camí que ens portaria cap al barranc d'Areste i emprenem un llarg flanqueig per les Pales d'Areste vigilant que un mal pas no ens porti un ensurt. Quan comença a clarejar fem una parada per esmorzar, tenim l'estomac buit, no hem menjat res d'ençà que ens hem llevat, i el nostre cos necessita energia per la llarga jornada que tenim per endavant. Amb l'estomac ple baixem cap al barranc de Sotllo i travessem el riu per un petit pont de fusta. Reprenem la pujada pel fons de la vall resseguint el torrent que ens porta fins als Plans de Sotllo, i després de superar unes quantes graonades, testimoni de les glaceres que cobrien aquest indret fa unes desenes de milers d'anys, arribem a l'Estany de Sotllo, situat a 2.346 m.

Tota la colla a l'estany de Sotllo

Just sobre l'estany passem pel costat d'una cabana que en cas de pluja ens podria servir d'aixopluc. Continuem pujant cap a l'Estany d'Estats, des d'on podríem ascendir cap a l'estany de la Conca Gelada i a la Pica per la via Gabarró, també anomenada ruta integral dels tres mils. Però nosaltres avui pugem per la via normal, o sigui que continuem amunt, on passem a prop d'una emissora que en cas de necessitat ens serviria per contactar amb els serveis d'emergències. Enfront tenim la descoratjadora tartera de Sotllo, quasi 400 m de fort pendent per un camí costerut enmig del pedregaller d'esquist fins a arribar al Port de Sotllo, a 2.893 m. Aquí fem una altra parada, per descansar i beure, però també per contemplar les impressionants vistes que tenim cap al vessant francès i la Cometa d'Estats

Port de Sotllo

Baixant cap a la Cometa d'Estats amb les últimes restes de l'antiga glacera
Per un moment sembla que oblidem que encara no som dalt, i que encara que no ho sembli, ens queda bastant camí per recórrer. Ara ens toca baixar un centenar de metres cap a la Cometa d'Estats, on ja quasi no en queda res de l'antiga glacera que no fa tant cobria aquest vessant, i tornar a remuntar pel pedregar i alguna petita congesta de neu, cap al coll de la Cometa, a 2.905 m, i més amunt, fins a arribar al coll de Riufred, a 2.983 m. Aquí ja es fa visible el cim, el tenim molt a prop, i l'últim tram el fem sense cap complicació, fins al cim de la Pica d'Estats, a 3.143 m d'altitud

Al cim més alt de Catalunya: la Pica d'Estats

Tot i haver sortit d'hora i no haver trobat quasi ningú fins a l'estany de Sotllo, a partir de l'estany d'Estats se'ns ha anat sumant gent que havien fet nit a la zona, i ja al coll de Riufred, la peregrinació s'ha fet multitudinària en ajuntar-s'hi els que ascendien pel vessant francès. Hem de compartir el cim com a bons germans, som molts i el cim tampoc és tan ampli, i aprofitem un moment de relativa tranquil·litat per fer-nos la foto de rigor amb la creu del cim més alt de Catalunya.

Pujant al Pic Verdaguer amb la Pica al fons
Pic Verdaguer, 3.133 m

Aprofitem per dinar mentre contemplem les amples vistes que ens ofereix la Pica: el vessant andorrà amb el Tristaina, el francès amb el massís granític dels Tres Senyors, el llac de Certascan amb el seu cim, els Bessiberris i, fins i tot el massís de la Maladeta. Després de descansar una bona estona reprenem la marxa, el grup està molt motivat, i de baixada no ens costa gaire pujar al Pic Verdaguer, de 3.133 m. i a tocar del collet.
"Què són los Pirineus?: serpent deforme
que, eixint encara de la mar d’Astúries,
per beure l’aigua a on se banya Empúries
atravessa pel mig un continent.
Quan ja a la mar Mediterrània arriba,
al mirar-la, potser, tan espantable,
amb un colp de sa espasa formidable
en dos lo migpartí l’Omnipotent."  
       JACINT VERDAGUER Canigó, Cant IV
Cim del Pic Verdaguer, a 3.133 m

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles l'any 1845. Fill d'una família pagesa va fer-se capellà, i més endavant va esdevenir l'escriptor més representatiu de les lletres catalanes del segle XIX, el gran poeta català. Fou l'autor de dos grans poemes èpics: L'Atlàntida i El Canigó, i també un gran viatger i excursionista realitzant diverses travesses i ascensions als Pirineus. Va pujar a l'Aneto i al Canigó entre molts altres, i es diu que va ser el primer a pujar a la Pica d'Estats, el 25 d'agost de l'any 1883, però no per la ruta que ara ho fem nosaltres, sinó des d'Auzat, al vessant nord, i baixant després cap a l'estany de Soulcem i entrant a Andorra pel coll de Creusans. Cal remarcar que fou membre de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques que posteriorment es convertí en el Centre Excursionista de Catalunya.
Coll de la Cometa d'Estats

Baixem cap al coll de Riufred, però un cop allà, tot i que n'havíem parlat durant la pujada, ens fa mandra pujar al cim del Montcalm i el deixem per una altra ocasió. Baixem cap a la Cometa i tornem a remuntar cap al Port de Sotllo. Ara ens queda la llarga baixada per la tartera, que tot i conèixer-la, se'ns fa més llarga que de pujada. Aprofitem un petit salt d'aigua per reomplir les cantimplores i continuem desfent camí cap a l'Estany d'Estats i el de Sotllo, ara ja amb el sol que ens toca de ple i amb força calor, pensant que hem tingut molta sort de fer tota la pujada fins al Port de Sotllo a l'ombra, no com d'altres que tot just pugen!
Baixant del Port de Sotllo
Estany d'Estats i de Sotllo amb el Monteixo al fons

Arribem al petit pontet que travessa el barranc de Sotllo i reprenem la pujada per l'Obagueta d'Areste, que ara a ple sol se'ns fa forta feixuga. Fem el flanqueig per les Pales d'Areste, contemplant la caiguda cap a la vall de la Noguera de Vallferrera i, finalment, la baixada cap al refugi de Vallferrera, on arribem a 2/4 de 6 de la tarda, tot just 12 hores després d'haver sortit.
Ha estat una jornada profitosa, hem aconseguit el nostre objectiu i hem gaudit d'un dia immillorable amb uns molt bons companys. Ara ja només ens queda baixar fins al pàrquing i fer el llarg camí cap a casa, cansats però molt satisfets: HO HEM ACONSEGUIT!
Perfil altitudinal de l'ascensió

FITXA TÈCNICA:

Distància: 20 Km.
Desnivell: +/-1.800 m.
Durada: des del refugi de Vallferrera fins a la Pica d'Estats 6 h.15' (amb parades), total: 12 h. des del refugi i tornar.
Dificultat: molt exigent, tot i que tècnicament no té dificultat si es troba sense neu, però s'ha de superar un desnivell important, per tant, cal tenir una bona forma física.
Punt més alt: 3.143 m.
Punt més baix: 1.810 Pont de la Molinassa (pàrquing)
Punt d'inici: Pont de la Molinassa, accessible des d'Àreu per pista forestal (12 km.), recomanable 4x4. Tancada a l'hivern. El refugi de Vallferrera es troba a 15 min. des del pàrquing.
Mapa recomanable: Pica d'Estats-Montroig, 1:25.000 Editorial Alpina (2015-2016)
Observacions: és recomanable fer nit al refugi de Vallferrera per poder sortir ben d'hora (recomanem fer reserva). Durant el recorregut trobarem aigua a diferents punts, però a partir de l'estany d'Estats serà més difícil trobar-ne.
Material recomanat: En aquesta època de l'any (agost), normalment no es necessiten grampons i piolet per la congesta de la Cometa d'Estats, però a principis d'estiu o en un any de forta innivació, poden ser necessaris, fins i tot a la pujada del Port de Sotllo. Els bastons són molt recomanables.
En cas d'emergència hi ha una emissora situada una mica per sobre de l'estany d'Estats camí al Port de Sotllo. També hi ha una cabana situada entre l'estany de Sotllo i el d'Estats que ens pot servir d'aixopluc. Consulteu la meteo!
Track al wikiloc 

Ascensió realitzada el 6 d'agost de 2015 amb el Gerard, la Maria, la Marta, l'Ovidi i el Carles. 



Subscriu-te al blog de Ressotaelspeus!

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari

Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.