RUTA PELS ESTANYS DEL CARLIT

RUTA PELS ESTANYS DEL CARLIT

ALTA CERDANYA

PIRINEU FRANCÈS

Estany de la Pradella amb el Carlit al fons

     Fugint de la calor i buscant nous racons per descobrir, arribem a la regió del Capcir, al Pirineu oriental francès, a pocs quilòmetres de la frontera. Som a finals d'agost, aquest estiu ha estat un dels més calorosos dels últims anys i continuem amb temperatures altes, encara que no tant com dies enrera. Ens trobem a l'Espai d'Interès Natural del Llac de les Bulloses, protegit des de l'any 1976. És un espai ideal per fer excursions, però també per la pesca, on el seu principal atractiu són els més de 20 estanys d'alta muntanya d'origen glacial que podem trobar-hi.


Altres llocs d'interès:
Prop d'aquí ens queda la fortificació de Vauban que és un exemple de l'arquitectura militar del segle XVII molt ben conservada i declarada patrimoni mundial de la Unesco, situada al poble de Montlluís. Al mateix poble també podem visitar el forn solar. A prop ens queda el llac de Matamala o els banys de Dorres, entre altres llocs d'interès per visitar.

Com accedir-hi:
Per accedir a la zona cal anar fins a Puigcerdà, i des d'allà per la carretera N116 cap a Bourgmadame, Sallagosa i Montlluís. Des de Montlluís agafar la carretera D118 direcció als Angles i Matamala, i a menys d'un quilòmetre passat Montlluís, agafar la carretera RD60 a l'esquerra, que ens porta a les Bulloses passant pel Pla de Barrès.
Recordeu que durant l'estiu només es pot accedir a les Bulloses en vehicle privat de 19 a 7 del matí, durant el dia hi ha un servei d'autobús que surt des del pàrquing del Pla de Barrès cada 15 minuts (5 € anar i tornar) o 2 € fins al Pla dels Avellans. Estar prohibit estacionar en tot el recorregut des del Pla de Barrès fins a la presa de Les Bulloses. Durant aquest període hi ha un autobús que accedeix des de Montlluís fins al Pla de Barrès. També si pot accedir a peu per diversos camins senyalitzats, o amb el telecadira de Font Romeu.

La ruta:
Comencem la ruta al Pla dels Avellans, on ens deixa l'autobús que hem agafat al Pla de Barrès. El dia s'aixeca fresquet i agradable, sembla que ens farà un bon dia. Travessem el riu Tet, que baixa de la presa de les Bulloses, i comencem a pujar per dins d'un bosc esclarissat de pi negre.

Bosc de pi negre amb neret

     El bosc de la ruta dels Estanys dels Esquits és una pineda de pi negre amb neret, la pineda típica de l'estatge subalpí, que trobem als vessants més o menys obacs entre uns 1600 i 2300 metres d'altitud i sobre terreny esquistós o granític. Aquest tipus de bosc, més o menys esclarissat, permet que hi passi força llum i que a l'hivern el sotabosc quedi cobert per la neu. Si estem atents, i caminem amb silenci, podrem veure diversos animals, entre ells molts estols de pinsans, mallerengues i potser l'astor, un rapinyaire típic dels hàbitats forestals, o sentir el pigot com pica al tronc dels arbres per buscar aliment.

Moixera de guilla (Sorbus aucuparia)

La moixera de guilla (Sorbus aucuparia), junt amb el bedoll pubescent (Betula pubescens), és un arbre típic dels boscos de pi negre amb neret que es troba de manera esparsa, mai formant bosquines o boscos, i present a la ruta dels estanys dels Equists. És un arbre pertanyent a la família de les Rosàcies i una espècie molt pròxima del server domèstic. Els seus fruits són d'un color ataronjat vermellós, que a la tardor destaquen sobre el verd uniforme de les pinedes de pi negre i serveixen d'aliment a molts dels animals que viuen als boscos subalpins.

Nius de Pigot Garcer Gros

El Picot garser gros (Dendrocopos major) s'alimenta d'insectes, larves, fruits com fages, pinyons o avellanes, i fins i tot pot depredar ous i polls d'altres ocells. Fa els nius en arbres vius o morts, entre 3 i 8 metres d'alçada per evitar depredadors, i sol tardar unes 3 setmanes per construir-los. Viu en tota mena de boscos de coníferes, planifolis, parcs i jardins, principalment en zones de muntanya entre 600 i 2200 m. d'altitud cobertes de pi roig, pinassa o pi negre. Tot i no sé un ocell escàs, és molt difícil d'observar, però és fàcil de sentir com perforen els arbres amb el seu bec a la recerca d'aliment.

Estany de la Pradella

Arribem al primer estany: l'estany de la Pradella, amb unes boniques vistes del massís del Carlit al fons, i amb el refugi lliure de la Pradella al costat. Els refugis lliures són edificacions sovint destinades a aixopluc temporal dels pastors que pasturen els seus ramats durant l'estiu a les muntanyes, solen tenir una part destinada al pastor, que normalment està tancada, i una altra part lliure i oberta que ens pot servir en cas de tempesta o per no haver de passar una nit al ras. Moltes vegades hi trobarem sacs de sal, que el pastor té per donar en el seu ramat. És molt important deixar portes i finestres tancades quan marxem perquè no hi entren animals i animalons, o la pluja i/o la neu a l'hivern.

Refugi lliure de la Padrella

Des d'aquí podem baixar una mica per visitar l'estany Negre i l'estany Llong tot passant per l'estany del Recó, o continuar pel GR 10 fins a l'estany de les Bulloses. Pel camí segur que ens trobarem algun ramat de cavalls que pasturen tranquil·lament en aquests indrets.

Estany Negre dels Equists

Estany del Recó

Euga vora l'estany del Recó

Arribant ja a l'estany de les Bulloses trobarem ramats d'eugues i els seus pollins, i algunes plantes de flors molt vistoses, com els acònits.

Tora pirinenca (Acònitum vulparia)

Tora blava (Acònitum napellus) a l'estany de Llat

La tora blava (Aconitum napellus) és una megafòrbia de flors blaves molt vistoses en forma de casc, però si per alguna característica aquesta flor és coneguda, és perquè és la planta més tòxica que trobem als Pirineus, junt amb els altres dos acònits que també trobem: la tora groga i la tora pirinenca. Els acònits contenen substàncies molt tòxiques que són mortals a dosis de pocs mil·ligrams. La tora pirinenca (Aconitum vulparia) és una espècie endèmica dels Pirineus, té les flors també en forma de casc però de color groc pàl·lid, tot i que menys abundant, la trobarem sovint als mateixos indrets que la tora blava, però també més avall i en indrets més frescals.

Estany Negre

Estany Sec

Travessem la presa i continuem amunt per visitar tota la zona lacustre dels estanys del Carlit, passant per l'estany Negre, l'estany Sec i deixant el bosc enrere, per landes de bruguerola i prats alpins, arribem a l'estany Llat, on parem a dinar. A l'altre costat del llac, entre el bosc esclarissat, veiem un parell de cérvols que espantats corren a amagar-se dins del bosc.

Genciana alpina (Gentiana alpina)

La genciana alpina (Gentiana alpina) sovint fa poblaments extensos dins del prat alpí que destaquen pel seu color blau i la grandària de les seves flors. Considerada com un símbol de l'alta muntanya és especialment abundant als Pirineus, però la trobarem en altres muntanyes europees i asiàtiques.

Genciana campestre (Gentiana campestris)

La genciana campestre (Gentiana campestris), normalment amb una flor de color lilós, també té alguns exemplars albins com la de la foto. Té una notable amplitud ecològica i la trobem des de l'estatge montà fins a la zona alpina, en tota mena de prats acidòfils, a les landes de bruguerola i a altres matollars baixos. Floreix a finals d'estiu, i quan li toca una mica el fred les seves fulles es tornen de color d'aram.

Estany Llong

Estany del Vallell

Estany de Sobirans

Estany de Trebens

Estany de Castellà

Pescadors a l'estany de les Dugues

Ànecs a l'estany del Viver

Podem continuar camí cap a l'estany Llong, cap al Vallell i pujar pel camí que ens portaria al pic del Carlit (2921 m.) per girar cap a l'estany de Sobirans, el de Trebens i el de Castellà, ja per terreny esquistós i rondant els 2300 metres d'altura, i baixar cap a l'estany de les Dugues i el de Viver per enllaçar amb el camí de pujada.

Deixant l'estany Llat enrere i baixant cap a l'estany de la Comassa

Nosaltres baixem cap a l'estany de la Comassa i retornem a les Bulloses, on hi ha diversos allotjaments per passar la nit.

Tota la colla a la presa de les Bulloses

La presa de les Bulloses es va construir a principis del segle XX per proveir d'aigua les centrals elèctriques que proveirien d'energia el tren groc. Actualment serveix per abastir d'aigua en temps de sequera als canals de regadiu del Rosselló i subministra aigua potable els pobles de Font Romeu i del voltant, i durant l'època hivernal, subministra aigua a les estacions d'esquí pròximes per la fabricació de neu artificial.

Vorejant la presa de les Bulloses

     L'endemà ens llevem d'hora, i després d'un bon esmorzar, travessem novament la presa. Al fons de la presa ens queda el Puig Peric, de 2810 m. i el Petit Peric a la seva dreta, de 2690 m. Al final de la presa agafem el GR10 que voreja l'estany de les Bulloses.

Estanys de les Bulloses amb el Puig Peric i el Pic Peric al fons

Ja quasi al final de l'estany ens alerten uns crits: molt a prop nostre, en una tartera, unes marmotes, espantades per la presència d'una àguila, corren a amagar-se als seus caus. L'àguila, després de sobrevolar la zona unes quantes vegades, se'n va sense cap presa, aquest cop les marmotes han estat a temps d'amagar-se!

Marmota (Marmota Marmota)

Les marmotes (Marmota marmota) són uns mamífers rosegadors que poden arribar als 5 quilos de pes i que hivernen durant els mesos més freds de l'any quan el seu territori està cobert de neu. Viuen en colònies i mentre el grup menja, sempre hi ha un individuo situat sovint sobre un gran bloc de roca, que vigila la possible presència d'algun depredador, normalment una àguila, i que emet un crit estrident en detectar qualsevol possible amenaça. La marmota és una espècie que fou reintroduïda pel govern francès cap al 1950, i actualment està en franca expansió a tot el Pirineu, fins al punt que en alguns llocs del Pirineu s'està convertint en un mal de cap important.

Travessant el riu Tet

Més endavant deixem el GR 10 que va cap a la Portella de la Grava i nosaltres anem direcció al refugi de Camporrells, però abandonem aquest camí poc després d'haver travessat el riu Tet, per remuntar direcció al Mont Llaret, camí que deixem a l'altura dels Corrals de Llaret i flanquejant per sender senyalitzat per entremig de bosc de pi negre arribem a l'estany d'Auda, on fem una merescuda parada.

El riu Tet neix sota el Puig de la Grava, omple la presa de les Bulloses i després de travessar tot el Conflent i la plana del Rosselló, passa per Perpinyà i desemboca al mar Mediterrani.

Estany d'Auda

Cep (Boletus edulis)

Reig bord (Amanita muscaria)

Dins d'aquests boscos de pi negre no és difícil de trobar bolets, sobretot ara que ja s'acaba l'estiu. El cep (Boletus edulis) és un dels bolets comestibles més apreciats de la zona. Per contra, el Reig bord (Amanita muscaria), és un dels més tòxics, i sovint s'ha confós amb l'ou de reig, espècie que en els seus primers estadis de creixement s'assembla molt. Sovint les espècies comestibles i les tòxiques i/o mortals no són tan fàcils de distingir: si no n'estem completament segurs, és millor no collir-los. Pensem, que encara que per nosaltres no siguin comestibles, tots els bolets tenen una funció beneficiosa pel bosc, per tant, evitem fer-los malbé.

El merescut descans al costat de l'estany d'Auda

Després d'un bon dinar i una bona migdiada, encarem ja la recta final del dia, o més ben dit, la baixada final. Per camí senyalitzat i per entremig de bosc, arribem cansats però molt satisfets a la carretera de les Bulloses, on agafem l'autobús que ens porta al Pla de Barrés, a la fi de la nostra ruta.

Fi de la ruta

Fitxa tècnica:

Distància: 13,14 km (1r dia) + 9,4 km (2n dia)

Desnivell: +621 m - 378 m (1r dia)/ +415 m -469 m (2n dia)

Durada: 5 hores (1r dia) + 4 hores (2n dia) sense parades

Dificultat: fàcil

Punt més alt: 2194 m estany Llat (1r dia) /2212 m collet estany Auda (2n dia)

Punt més baix: 1694 m Pla dels Avellans (1r dia) / 1917 m ctra. punt d'arribada (2n dia)

Punt d'inici: Pla dels Avellans 1700 m.

Mapa recomanable: IGN 1:25.000 FONT ROMEU-CAPCIR 2249 ET

Previsió meteo: a meteoblue i meteofrance

Enllaç Wikiloc ruta 1r dia i 2n dia

Perfil altitudinal del 1r dia

Perfil altitudinal del 2n dia

Ruta realitzada els dies 20 i 21 d'agost de 2015.

Subscriu-te al blog de Ressotaelspeus!