Ruta circular pels cingles de Vallcebre

Els cingles de Vallcebre pel PR-C 128 des de Sant Corneli

Sant Corneli, Cercs, Alt Berguedà, Berguedà

Prepirineu oriental

     Aquest és un itinerari circular pels cingles de Vallcebre des de la colònia de Sant Corneli de Cercs, al Berguedà.

La ruta comença al museu de les Mines de Cercs, puja a l'altiplà de Vallcebre pel grau dels Boigs i ressegueix tot l'altiplà pel fil de la cinglera seguint el sender de petit recorregut PR-C128. El recorregut ens permetrà gaudir d'àmplies vistes de la vall del Llobregat, el Pedraforca, la serra de Moixeró i el massís del Catllaràs.

Cingles de Vallcebre i serra del Cadí

Aquesta volta ens permet descobrir els cingles de Vallcebre, els nombrosos graus o passos que pugen la cinglera, la Foradada, el poble de Vallcebre, l'ermita de Santa Magdalena i els boscos de l'Alt Berguedà.

Cingles de Vallcebre i serra de Gisclareny

     Els cingles de Vallcebre són una majestuosa cinglera calcària que s'alça entre els 1.100 i 1.200 metres d'altitud sobre la vall del Llobregat. Aquesta cinglera està limitada a l'est pel curs del riu Llobregat, al nord per la riera de Saldes, a l'oest limita amb la serra d'Ensija i al sud pels barrancs de Fumanya i Sant Romà.

Vall del Llobregat des dels cingles de Vallcebre

     Sant Corneli és una antiga colònia minera i un dels nuclis miners més significatius de Catalunya. En aquest indret s'han recuperat alguns afloraments i vestigis miners i s'ha construït el Museu de les Mines per divulgar la influència minera en el passat del Berguedà. Encara es troben algunes de les construccions originals com l'economat, diversos habitatges i l'església.

La serra del Catllaràs i el Llobregat

Punts forts de la ruta:

• Els cingles de Vallcebre 

• Els graus i la Foradada 

• Les vistes panoràmiques i el paisatge 

• La colònia de Sant Corneli i el poble de Vallcebre

Potser també t'interessa:

• Ruta al poble abandonat de Peguera 

• Ascensió a les Penyes Altes per la canal de la Serp

ITINERARI SOBRE MAPA

Itinerari sobre mapa de l'Editorial Alpina a escala 1:25.000

FITXA TÈCNICA

Tipus: ruta circular

Distància: 16,37 km

Desnivell: +/- 774 m

Dificultat: exigent, per la distància i el desnivell a superar. Hem de tenir en compte que, tot i que el tram equipat del grau dels Boigs no representa cap dificultat tècnica, és un tram una mica aeri que pot presentar certa dificultat amb gent amb por a l'altura. Tot el recorregut està senyalitzat (en la seva major part coincideix amb el PR-C 128).

Temps aprox. (sense parades): 5:05 h

Altitud màxima: 1337 m

Altitud mínima: 941 m

Punt d'inici: museu de les Mines de Cercs, a Sant Corneli.

Època: tot l'any (evitant els dies de més calor).

Observacions:

• Trobarem aigua a Vallcebre, on també hi ha bar i restaurant.

Recomanacions:

• Respectem l'entorn i les espècies que viuen. No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I sis plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca!

Més info sobre Museu de les Mines de Cercs

Consulta la meteo a Vallcebre

Mapa recomanat:

• Moixeró - La Tosa. 1:25.000. Editorial Alpina. Edició: 2017

• Rasos de Peguera - Serra d'Ensija. 1:25.000. Editorial Alpina. Edició: 2004 (actualment aquest mapa està fora d'estoc a l'espera d'una nova edició).

Accés al punt d'inici: des de Vic, agafem la C-25 en direcció Lleida i sortim per la sortida 170, a C-651 en direcció a Prats de L./St. Bartomeu del Grau/Olost. Passem Olost, Prats de Lluçanès i continuem per la C-62 fins a Gironella on enllacem amb la C-16 cap a Berga. Passem Berga i continuem en direcció a Guardiola de Berguedà. Just passada l'enorme xemeneia de la central hidroelèctrica de Cercs, girem a l'esquerra per la BV-4025 i seguim les indicacions cap a St. Josep/St. Corneli/Fígols. Pugem per una carretera estreta amb bastants revolts aproximadament uns 4 km i arribem a Sant Corneli, on un cartell a l'esquerra ens indica el camí al Museu de les Mines de Cercs. Hi ha un gran aparcament just davant del museu. A 56 min i 65 km des de Vic.

TRACK DE LA RUTA

  

Powered by Wikiloc

Descarrega't el track!

PERFIL ALTITUDINAL

Perfil altitudinal de l'itinerari

Subscriu-te al bloc si t'interessa conèixer més rutes!

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

     Començo l'itinerari just enfront del museu de les Mines de Cercs, a l'antiga colònia minera de Sant Corneli.

Museu de les Mines de Cercs

Pujo per unes escales entremig de dos vells edificis cap al carrer de l'Economat. Passo per davant d'un conegut restaurant i prenc el carrer del darrere que em condueix a l'antiga església de Sant Corneli.

Sant Corneli

     La colònia de Sant Corneli es va començar a construir a finals del segle XIX, coincidint amb l'explotació de les mines. El fet que la zona on es trobaven les mines de carbó fos una zona aïllada i amb comunicacions molt dolentes i que a les mines es necessités mà d'obra estable, va propiciar la construcció d'habitatges i serveis bàsics pels miners i les seves famílies, utilitzant el model de les colònies tèxtils que ja existia a Catalunya.

Safareigs de la colònia minera de Sant Corneli

     Els fets de Fígols de 1932, fou una vaga general de caràcter revolucionari que va tenir un notable seguiment del sector tèxtil i miner del Berguedà. De fet, la revolta començar a Fígols arran de la proclamació, per part dels anarquistes, del comunisme llibertari a la colònia obrera que fou fortament reprimit per l'exèrcit republicà. Arran d'aquests fets, molts obrers foren empresonats i alguns deportats a l'Àfrica. El principal motiu que propicià la revolta era el malestar, entre la classe obrera, arran de la mala situació econòmica que vivia el país i les expectatives de canvi social creades des dels primers temps de l'etapa republicana.

Travesso la placeta, passo per davant de la portada de l'església, deixo a mà esquerra uns safareigs i enfilo cap al carrer Gran Via 1a. A partir d'aquí, deixo el poble i segueixo unes marques de pintura groga que em condueixen per un camí perdedor per darrere de les cases del carrer Gran Via. El sender s'enfila resseguint les antigues feixes cobertes per l'herbassar tot fent ziga-zagues i, més amunt, travessa una roureda per atènyer la carretera que uneix Sant Corneli amb Fumanya just abans d'un revolt.

Passo la carretera i continuo pel sender que s'enfila pel bosc. A partir d'aquí el camí ja és clar i no té pèrdua. El corriol puja pel mig de la roureda fins a una cruïlla al coll dels Bous, on enllaço amb el sender de petit recorregut PR-C128.3.

La cinglera de Vallcebre des del coll dels Bous

A partir d'aquí segueixo les marques blanques i grogues del sender de petit recorregut.

Continuo per la pista en direcció a Vallcebre pel camí vell de Sant Corneli a Vallcebre. Uns metres més enllà, just passat un pas canadenc, deixo la pista i continuo pel caminoi a l'esquerra. El corriol s'enfila pels herbassars en direcció a la cinglera, que des d'aquest punt sembla infranquejable. Atenyo els primers ressalts calcaris on unes cadenes i graons em permeten superar una primera graonada sense cap dificultat. El caminoi flanqueja sobre l'estimball i supera un segon graó per atènyer una portella del bestiar. Sense gaire esforç, he superat el grau dels Boits, o dels Boigs, i ja sóc al damunt de l'altiplà de Vallcebre.

Pas equipat al grau dels Boigs

Enfront s'estén el terreny atossalat del serrat de Sant Joan, i al sud s'observa un paisatge accidentat cobert per boscos i solcat per la principal artèria fluvial del Berguedà: el riu Llobregat.

La vall del Llobregat des del Grau dels Boigs

El camí continua en direcció nord fins a entroncar amb una pista de terra ample, l'itinerari principal del PR-C128. Segueixo la pista a la dreta, en direcció a tossal Llisol i grau de Jou. Camino còmodament, badant amb l'extens paisatge i el vessant desforestat que s'alça a la meva esquerra, aixaragallat i tenyit de colors ocres i vermellosos.

Tonalitats ferruginoses al serrat de Sant Joan

La pista ressegueix el caire del cingle i va perdent altura imperceptiblement. Al davant s'alça el Puigllançada i a la dreta de la vall, el massís del Catllaràs amb l'olla de Malanyeu en primer pla. Per damunt del meu cap, un estol de voltors aprofiten els corrents tèrmics per guanyar altura. Durant una estona, gaudeixo del seu vol majestuós.

Aufrany (Neophron percnopterus) Accipitridae

     L'aufrany (Neophron percnopterus) és un voltor migrador de la família Accipitridae que a Catalunya trobarem a la primavera i l'estiu, i que hiverna a l'Àfrica. És un carronyaire de mida relativament petita, de color blanc, que s'alimenta principalment d'animals morts, però també insectes i despulles d'animals. A l'Àfrica també menja ous d'estruç, trencant la closca amb una pedra.

Voltor (Gyps fulvus) i aligot vesper (Pernis apivorus)

     L'aligot vesper (Pernis apivorus) és una au rapinyaire de la família Accipitridae que es caracteritza per la seva dieta basada, quasi exclusivament, en nius d'abelles i vespes. Es menja la mel, les larves i els insectes adults, i també menja ratolins i granotes. També és un ocell migrador que passa els estius a casa nostra i que hiverna a l'Àfrica equatorial.

Lli viscós (Linum viscosum) Linaceae

Més endavant enllaço amb una pista que puja pel grau de les Granotes, i continuo resseguint la cinglera per l'ample vial. Seguidament, arribo als plans de Cal Menut on trobo un nou trencall.

Philipomyia aprica, tàvec comú a les zones de muntanya

Deixo de banda el camí del Tossal, que marxa a l'esquerra, i continuo cap al grau del Jou. A continuació passo per la masia de Cal Menut i continuo pel camí de carro que ressegueix una petita pollancreda.

Tot just on s'acaben els arbres, el sender deixa la pista i marxa a la dreta en direcció al caire de la cinglera. Atenyo un cartell i la cruïlla del grau del Jou. Deixo de banda aquest baixador i continuo en direcció al grau de Sant Climents. Just al costat hi ha uns enormes forats a terra, mig tapats per fustes, que suposo que són restes de les antigues mines.

La serra de Moixeró des del grau del Jou

Continuo en direcció nord i m'atanso al llindar del penya-segat on s'alça un petit pedró coronat per una creu de ferro. És un monument funerari en record a Pedro Escarré Freixa, el pilot d'una avioneta que es va estavellar l'any 1958 al cingle de Vallcebre, prop d'aquest indret.

Des d'aquest punt les vistes són magnífiques: al davant s'estén la vall del Llobregat amb el poble de Guardiola de Berguedà al fons, i retallats a l'horitzó s'alcen els cims del Puigllançada i la tossa d'Alp.

Monument en record de Pedro Escarré Freixa

Retorno al sender i davallo cap a uns herbassars amarats d'aigua on hi creixen nombroses orquídies. El viarany segueix arran de cinglera, per terreny a estones xop d'aigua entre herbassars i claps d'arbrissons. Sota la cinglera s'albira l'ermita de Sant Climent de la Torre de Foix.

Ermita de Sant Climent de la Torre de Foix

Al cap d'una estona, el camí es va apartant de la cinglera, passa per una zona de feixes abandonades i va girant progressivament en direcció oest. Enfilo cap a una zona pedregosa des d'on em sorprèn la màgica silueta del Pedraforca.

El Pedraforca

Davallo i trobo la cruïlla del grau de Sant Climents. Deixo de banda aquest camí que baixa cap a Sant Climents, i continuo pel PR-C128 en direcció a la Foradada i Vallcebre. Continuo uns metres més pel caminoi i enllaço amb una pista de terra. Segueixo per la pista a la dreta, en direcció a ponent. La pista transita per una bonica pineda i una zona de prats de pastura fins a una nova cruïlla amb un cartell. Deixo de banda el camí al Tossal i continuo per un corriol a la dreta cap a la Foradada.

Vistes al Pedraforca des de l'altiplà de Vallcebre

Davallo enmig de prats amb àmplies vistes al massís del Pedraforca que s'alça al meu davant.

Pol·linitzador de digital groga (Digital lutea)

Deixo de banda un altre senderó al grau de les Granoteres i continuo resseguint la cinglera de Vallcebre. Més endavant arribo a unes cases i, al darrere, ja veig el nucli de Vallcebre sota les faldes de la serra d'Ensija.

Vallcebre i la serra d'Ensija

Els cingles de Vallcebre

Continuo pel sender en direcció oest just pel caire de la cinglera i amb l'estimball força a la vora. Més enllà m'endinso a una ombrívola pineda, deixo de banda el grau del Moro i atenyo un pont ample que em permet traspassar l'estret de la Foradada.

Aquest és el punt més baix de tota la ruta pels cingles de Vallcebre. M'atanso a la barana per contemplar l'aigua que s'arremolina i xarbota en els gorgs del torrent.

L'estret de la Foradada

Continuo fins a l'altra banda del pont, on hi ha una cruïlla. Deixo de banda el camí de la Foradada i continuo recte amunt, seguint el sender de petit recorregut en direcció al mirador de Cap Deig.

Pujo per terreny rocós i àrid, a plena solana, sense quasi vegetació i amb només alguns arbusts i plantes xeròfiles. Les vistes de l'altiplà i la cinglera continuen sent espectaculars. A baix, entre el mosaic de camps i boscos, destaca Sant Julià de Fréixens.

Sant Julià de Fréixens

Insòlita forma rocosa a Cap Deig

Camino per terreny pedregós on creix, ací i allà, alguna savina malgirbada. Més endavant passo un característic monòlit i atenyo el mirador de Cap Deig, a tocar de la carretera que va a Vallcebre.

Els cingles de Vallcebre des del mirador de Cap Deig

A partir d'aquí deixo la cinglera i continuo uns metres per l'asfalt, en direcció sud, per tal de prendre un vial en direcció a la Barceloneta. Continuo per aquesta pista força estona, caminant còmodament per l'ampli vial i gaudint de les vistes. A banda i banda s'estenen extensos prats de dall, passo pel mas de Can Galceran i, després de travessar una petita torrentera, arribo al nucli disseminat del raval de la Barceloneta.

Camí al raval de la Barceloneta

Deixo de banda el camí que va a Maçaners i continuo per la pista en direcció a Vallcebre. Passo unes cases i arribo a una bifurcació on prenc la pista de l'esquerra que em condueix al nucli de Vallcebre. Davallo pel carrer Major i arribo al bell mig del poble de Vallcebre, a la plaça de l'Església, davant del Campanar.

Església de Vallcebre

Tombo a la dreta i pujo per la carretera de la Mina. Passo per davant de l'ajuntament, on just al costat hi ha unes taules i una font on abeurar-se i, una mica més amunt, trobo un nou encreuament. Deixo el poble i segueixo les indicacions cap a Santa Magdalena.

Continuo per una pista de terra, travesso el torrent de la Muntanya i segueixo pista amunt. Quan la pista es bifurca, prenc el vial de la dreta en direcció a l'ermita de Santa Magdalena.

Gorgs del torrent de la Muntanya

Passo entre camps, per sota d'uns masos, i per la pista arribo a la creu del Collet, on hi ha una enorme roca coronada amb una creu. En aquesta cruïlla deixo la pista i prenc un camí en direcció sud-oest que s'enfila cap a una bonica pineda.

Creu del Collet

Més endavant el caminoi travessa una pista de terra, deixa a l'esquerra un mas i, una mica més amunt, ateny l'ermita de Santa Magdalena del Boixader, amagada enmig de la boscúria.

Santa Magdalena del Boixader

A partir d'aquí el sender va girant en direcció a llevant i, pel mig del bosc de pi roig, arribo al punt més alt de tot l'itinerari: la cruïlla del grau de la Mola.

Deixo de banda aquest grau per continuar per dalt de la cinglera. Travesso un tallafoc i m'atanso de nou al caire de la cinglera. A estones pel bosc i d'altres per la vora de la timba vaig perdent alçada. Deixo de banda el camí del grau del Sastre i continuo baixant per terreny més obert i amb vista als estrats de tonalitats ferruginoses del cap del Portet. Davallo admirant els colors de la terra pelada que s'alça al meu davant, passo de llarg el grau de la Canaleta i atenyo al pla de la Barrumba, on enllaço amb la pista que ve de Vallcebre.

Terra pelada del cap del Portet

Ara ja només em queda fer uns centenars de metres per la pista, en direcció a llevant, i enllaçar amb el camí de l'anada, a la balconada del grau dels Boigs.

Camí del grau dels Boigs

Davallo pel grau i desfaig el camí de pujada fins a Sant Corneli i el museu de les Mines de Cercs, punt final d'aquest recorregut per l'altiplà de Vallcebre.

Orquídia bruna o epipactis de fulla ampla (Epipactis helleborine) Orchidaceae

Ruta realitzada a finals de juny de 2018.