Les Agudes per la cresta dels Castellets
Arbúcies, La Selva
Parc Natural del Montseny
Serralada Prelitoral Catalana
Aquest itinerari ens permetrà ascendir al cim de les Agudes (1.705m) per la cresta dels Castellets, al massís del Montseny.
L'ascensió a les Agudes pels Castellets és un recorregut curt però de marcat caràcter alpí, que tot i no ser difícil, té passos de II+, aeris i exposats. Comencem el recorregut al coll de Sesferreres, pugem pel llom boscós fins a atènyer la carena rocallosa i continuem pel fil de les agulles i crestalls superant diverses graonades fins a assolir el cim. Baixem seguint el GR 5.2. pel bosc. Tot el recorregut es troba dins del Parc Natural del Montseny.
La cresta dels Castellets a les Agudes |
Durant el recorregut gaudirem d'àmplies panoràmiques cap a la plana de Vic, les Guilleries, el massís del Montseny i els Pirineus.
El cim de les Agudes ateny els 1.705 m i és el segon cim més alt del massís del Montseny després del turó de l'Home. Aquest cim es troba dins del Parc Natural del Montseny en el límit dels municipis d'Arbúcies, a la comarca de la Selva, i de Fogars de Montclús i de Montseny, a la comarca del Vallès Oriental. A diferència del turó de l'Home i el Matagalls, el cim de les Agudes té una característica silueta en forma de piràmide rocosa, força escarpada i accidentada.
Les Agudes, al massís del Montseny |
El Parc Natural del Montseny està format pel massís del Montseny, el massís més alt de la Serralada Prelitoral Catalana. El parc engloba part del territori de 18 municipis i pertany a tres comarques diferents: Osona, la Selva i el Vallès Oriental. El massís està format per tres conjunts muntanyosos: el Matagalls (1.697 m), la carena de Les Agudes (1.705 m) al turó de l'Home (1.706 m) i el pla de La Calma. L'any 1978 va ser declarat Reserva de la Biosfera i el Parc Natural es va crear l'any 1987. El Parc es caracteritza per un mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus envoltat per planes i situat a tocar de les grans zones metropolitanes del Barcelonès, el Maresme i el Vallès Oriental. Més de ¾ parts del territori són de titularitat privada.
El Matagalls |
Punts forts de la ruta:
- La cresta dels Castellets
- Les vistes des del cim de les Agudes
- Les plantes rupícoles
Potser també t'interessa:
ITINERARI SOBRE MAPA
Itinerari sobre mapa de l'Editorial Alpina a escala 1:25.000 |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 7 km
Desnivell: +/- 676 m
Dificultat: exigent, per la dificultat i exposició de la grimpada, on caldrà utilitzar les mans per progressar. Trobarem passos de fins a II+, que tot i no ser molt difícils, sí que són exposats i aeris, i poden ser perillosos per gent amb por a les altures o poc acostumats a la progressió per crestes. L'itinerari està senyalitzat amb marques de pintura vermella força desgastades, grogues al tram més vertical i final de l'ascens a les Agudes. Aquest últim tram es pot evitar flanquejant per la dreta, així com es poden evitar alguns trams dels Castellets. Cal estar al cas de la caiguda de pedres provocada pels mateixos membres del grup o altra gent.
Temps aprox. (sense parades): 2:55 h
Altitud màxima: 1.705 m
Altitud mínima: 1.117 m
Punt d'inici: pàrquing del coll de Sesferreres, passat PK 27 de la ctra. GIV-5201/BV-5114 de Viladrau/Espinelves a Santa Fe del Montseny.
Època: tot l'any (si no hi ha neu). Amb neu i/o gel la dificultat i exposició varien notablement.
Observacions:
- Durant el recorregut no hi ha fonts.
- En cas de molta afluència de gent, el recorregut pot resultar més exposat, principalment per la caiguda de pedres.
Recomanacions:
- Respectem l'entorn i les espècies que viuen. No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I sis plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca!
- Recordeu que us trobeu dins del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, espai regit per una normativa específica.
Més info sobre El Parc Natural del Montseny
Consulta la meteo a Viladrau
Mapa recomanat:
- Parc Natural Montseny. Escala 1:25.000 Editorial Alpina
Accés al punt d'inici: des de Vic, prenem la C-25 en direcció a Girona. Sortiu per la sortida 202, a GI-543 en direcció a Coll de Revell/Viladrau. A la rotonda, agafem la C-543 en direcció a Viladrau. Passats uns 4 km des de la rotonda de coll de Revell, força abans d'arribar a Viladrau, trobem un trencall a l'esquerra i girem per la GIV-5201 en direcció a Santa Fe del Montseny. Seguim amunt, passem el pàrquing de coll de Borderiol, més amunt el del coll de Sant Marçal, i poc després de passar el PK 27 (ja a la BV-5114), després d'un revolt a l'esquerra, trobem a mà esquerra el pàrquing del coll de Sesferreres. A 32 min (30,6 km) de Vic.
TRACK DE LA RUTA
Powered by Wikiloc
PERFIL ALTITUDINAL
Perfil altitudinal de l'itinerari realitzat amb el CompeGps |
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Sortim del pàrquing del coll de Sesferreres i just travessar la carretera preneu un corriol emboscat, senyalitzat amb una fita, que s'enfila per la fageda.
Camí a la cresta dels Castellets |
Seguim unes marques de pintura vermella que s'endinsen a l'ombrívola fageda. Més amunt, trobem diverses bifurcacions i seguim sempre per corriol, sovint fent drecera, pel camí més evident cap a buscar el llom de la carena. Arribem a una zona més oberta coberta per matollars alts amb ginesta, ginebró, falgueres i esbarzers. És el pla de Lligamoltons, a 1.380 m d'altitud.
Pla de Lligamoltons |
A partir d'aquí, continuem pel fil del llom en direcció sud. El camí esdevé cada cop més obert i passem per una carena herbosa fins al coll de Sa-Siureda, on ja gaudim de bones vistes cap al nostre objectiu: la cresta dels Castellets a les Agudes.
Superant els primers ressalts de la cresta dels Castellets |
Trobem els primers ressalts rocosos que superem amb l'ajuda de les mans. Peus i mans s'arrapen als esqueis granítics amb facilitat, ja que en aquest tram la roca té molt bona adherència. Tot i no sé molt difícil, o precisament per això, cal parar atenció als trams fàcils per no relliscar amb la sorra resultat de l'erosió del sauló. Grimpem entre roques i branques de faig, resseguint el crestall i gaudint amb les extenses vistes a banda i banda.
Tram fàcil a la cresta dels Castellets |
L'àmplia mola de la muntanya del Matagalls s'alça a ponent, coberta per extenses fagedes per tots els seus vessants. Més al sud-oest es veu el pla de la Calma, i al nord-oest tota la plana de Vic. Al nostre darrere s'estenen les forestades Guilleries i els petits poblets de Sant Hilari Sacalm i Arbúcies. Més al nord, s'endevina el pantà de Sau, emmarcat per les cingleres de Tavertet, al seu darrere el Collsacabra i el Puigsacalm, i més enrere encara, la gran serralada pirinenca tanca el conjunt muntanyós pel costat de tramuntana.
Faigs arrapant-se als Castellets |
Seguim avançant cap a migjorn, sense presses, gaudint del suau airet que fa agradable aquesta passejada acrobàtica per la cresta dels Castellets.
Grimpant pels Castellets |
Val a dir que, tot i que per diferents motius no hem sigut matiners, hem estat prou de sort: es veu que avui tothom ha decidit anar al Matagalls! Al pàrquing del coll de Borderiol no s'hi cabia, i el de Sant Marçal, Déu ni do els cotxes que hi havia. Aquí, sortosament, a l'aparcament només hi havia 5 o 6 cotxes i durant tot el recorregut no ens trobem més de deu persones. Tots sabem, per experiència, que últimament el perill no l'imposa la muntanya ni l'itinerari escollit, sinó la quantitat de gent que et pots trobar i el seu grau d'expertesa, o destresa, per moure's sobre el terreny.
Tram més dret a la cresta dels Castellets |
Pugem i baixem pels penyals, sempre buscant el millor camí, el més evident i trepitjat. Tot i que alguns dels esqueis es poden evitar flanquejant per la dreta, nosaltres intentem pujar-los tots, superant les diverses grades escalonades que conformen el crestall. Superem diversos ressalts on la dificultat no passa de II+, alguns amb força pati.
Les marques de pintura vermella estan força desgastades i cal estar al cas per veure-les. Grimpem ajudant-nos de les mans i col·locant bé els peus, assegurant-nos que, on ens agafem, la pedra és bona i no ens cedirà. Com més amunt, la cosa es va posant més dreta i vertical i, tot i que la dificultat no passa del II+, cada cop el buit impressiona més.
La piràmide de les Agudes |
A banda i banda s'obren els fondals de la vall de Santa Fe per un costat i per l'altre al coll de Sant Marçal, coberts per la fageda que aquest any verdeja com mai gràcies a les generoses tempestes d'aquest inici d'estiu.
El pensament del Montseny (Viola bubanii) |
El pensament del Montseny (Viola bubanii) és una Violàcia de distribució atlàntica que té al massís del Montseny la seva localització més extrema. Aquesta espècie la trobarem localment al Ripollès, al Canigó, a la zona de Luchón i Gavarnie. El massís del Montseny, i sobretot els seus punts culminals i més inaccessibles, esdevenen una illa biogeogràfica eurosiberiana i boreoalpina enmig d'un entorn mediterrani.
Arribem al coll dels Castellets. Al davant nostre s'alça amenaçadora la piràmide cimera de les Agudes. A partir d'aquí la roca canvia sobtadament.
Grimpant sobre esquistos als Castellets |
Deixem el granit enrere i continuem ara grimpant per llicorella, no tan adherent, més pulida i trencada per l'acció erosiva del fred i l'aigua durant l'hivern.
Tenim un grup al davant que sembla que no es mou amb gaire destresa. Per seguretat, decidim esperar-nos una mica per tal de prendre una mica de distància, no fos cas que ens fessin caure alguna pedra. Mentrestant, gaudim de les àmplies panoràmiques que ens ofereix aquest matí de principis de juliol mentre fem petar la xerrada.
Començant el tram més dret de la cresta |
Passats uns minuts, reprenem la marxa. Deixem a la dreta un camí que flanqueja per evitar el tram més dret dels Esglaons dels Castellets, i nosaltres flanquegem en diagonal a l'esquerra seguint a partir d'ara unes marques de pintura groga.
Els esqueis dels Castellets |
Superant algun vessant força inclinat i dret |
Herba de Sant Segimon (Saxifraga vayredana) |
La vegetació rupícola és aquella que es desenvolupa sobre roques dures i amb poc sòl. Sovint les plantes que hi creixen estan adaptades a ambients secs, ventosos i amb temperatures extremes. Als esqueis de les Agudes, de substrat àcid, compostos principalment per esquistos i granits, hi trobem una espècie endèmica que no trobem enlloc més del món: l'herba de Sant Segimon (Saxifraga vayredana). La Saxifraga vayredana és una espècie casmofítica que arrela a les fissures de les roques. En els replans i codines dels Castellets hi trobem una espècie comofítica, la boixerola (Arctostaphylos uva-ursi) que arrela als roquissers més planers.
Superant algun pas més vertical |
Puja i baixa als Castellets |
Encarem ara el tram més dret de la cresta, espectacular i aeri, on gaudim d'allò més. La vegetació rupícola colonitza cada relleix i replanet on arrela i creix ufanosa, agraïda per la bonança meteorològica d'aquests mesos.
Els Esglaons dels Castellets |
L'any 1970 aquest indret fou testimoni de l'accident aeri més mortal ocorregut a Catalunya. Aquell any, un avió amb 113 persones es va estavellar prop de les Agudes causant la mort de tots els seus passatgers i tripulants. Els passatgers eren de nacionalitat britànica i van ser enterrats al cementiri d'Arbúcies. Podeu trobar més informació aquí i aquí.
Els Esglaons dels Castellets |
Superat el tram més vertical |
Grimpem, sempre amunt, encadenant un ressalt i un relleix rere l'altre. Tot plegat, sense adonar-nos-en, i més aviat del que ens pensàvem, arribem a dalt.
Fi de les dificultats |
Fem els últims metres força planers, ja amb la vista al punt culminal, travessem una petita bretxa i assolim el cim de les Agudes, a 1.705 m d'altitud.
Últims metres fins al cim |
Després de fer-nos la foto de rigor, deixem tota la gentada que hi ha el cim i anem a seure i fer un mos a l'ombra del rocam. Són les dotze del migdia i, tot i que la calor és suportable, és millor seure a l'ombra.
Cim de les Agudes |
A un tir de pedra tenim el turó de l'Home, però avui no tenim temps d'anar-hi, alguns han quedat per dinar a casa així que, sense entretenir-nos, tirem cap avall.
El turó de l'Home des de Les Agudes |
Descendim cap a la collada de Sesagudes i continuem per les marques blanques i vermelles del GR 5.2. Baixem per una ombrívola fageda, fent ziga-zagues tot seguint un camí força pedregós i gaudint de la frescor de la boscúria.
La collada de Sesagudes |
Travessem un parell de tarteres i davallem pel mig de la fageda fins a enllaçar amb una pista. Continuem per la pista vorejant les faldes de la muntanya en direcció nord-oest.
Baixant pel GR 5.2 |
Tarteres de Les Agudes |
El camí per la fageda |
Travessem un parell o tres de barrancs i arribem a una bifurcació. Deixem el GR 5.2 que continua cap al coll de Sant Marçal, i prenem el ramal de la dreta que en lleugera pujada ens condueix a la carretera de Santa Fe. Enllacem amb la carretera asfaltada just al PK 27, i la seguim a la dreta, amunt, uns centenars de metres fins a atènyer el pàrquing de Sesferreres, punt final de l'excursió d'avui.
Tornant cap al pàrquing de Sesferreres |
Ruta realitzada a principi de juliol de 2018 (8 anys després, sense en Tin-tin).
Fantàstica la vostra Ressenya, amb l ajuda de la senyora Tecnologia. Meerciii..
ResponEliminaDavid Castellà Espinet
Gràcies David, contenta de que t'hagi servit per gaudir d'un indret tan guapo!
EliminaHola Alba, le tic ganes a aquest ruta , genial!!!! Chors
ResponElimina