La Presó de Busa des de la vall d'Ora
Navès, Solsonès
EIN Serra de Busa - Els Bastets - Lord
Prepirineu
Aquesta ruta circular ens permetrà pujar a la Presó de Busa des de la vall d'Ora, superant la impressionant cinglera de Busa per l'escala.
La muntanya de Taravil i la vall d'Ora des de Busa
L'excursió comença a la riba del riu d'Aigua d'Ora, a Sant Lleïr, en terme de Navès i a la comarca del Solsonès. El camí ens permetrà accedir a l'altiplà de Busa pel grau de l'Orriols i l'espectacular pas de l'Escala. Un cop dalt de l'altiplà, resseguirem el caire meridional de la llarga cinglera fins a Ca l'Artiller. Travessarem el pla en direcció nord i ascendirem al punt culminant de Busa: el Cogul, que s'alça fins als 1.526 m d'altitud i des d'on gaudirem d'una privilegiada panoràmica de la vall de Lord. A continuació, davallarem cap a ponent resseguint el cingle de les Gralles fins a la Creu de Busa i la Presó de Busa, on accedirem travessant un impressionant esvoranc natural. La tornada la farem travessant pel mig l'altiplà i per les collades del Grau, pel camí de bast de Busa a la Vall d'Ora, per enllaçar amb l'itinerari de pujada a la masia de l'Orriols i desfer el camí fins a la vall d'Ora.
La rasa del Fornell des de la serra de Busa
Aquest itinerari ens permetrà conèixer la serra de Busa i descobrir la singular Presó de Busa i a més, admirar els imponents penya-segats de conglomerats que envolten l'altiplà i les àmplies vistes de la vall de Lord, la vall d'Ora, les serres del Verd, Port del Comte, Ensija, Rasos de Peguera i els cingles de Taravil. El camí, a estones força aeri i un xic exposat, és apte per a bons caminadors.
La serra de Busa és un altiplà que s'alça entre els rius Cardener, a l'oest, i el riu d'Aigua d'Ora a l'est i separa la vall de Lord i la serra prepirinenca del Verd, de la Depressió Central. Administrativament està situada a la comarca del Solsonès dins del municipi de Navès. El cim més alt és el Cogul, situat a 1.526 m d'altitud, que també forma part del "repte dels 100 cims" de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).
L'altiplà de Busa
L'altiplà de Busa està envoltat de cingleres conglomeràtiques que el converteixen en una fortalesa natural quasi inexpugnable, escenari d'importants fets històrics, com la Guerra del Francès. Per la seva situació privilegiada és un bon mirador de la vall de Lord i les serres prepirinenques que l'envolten, així com de la Depressió Central.
La serra dels Bastets i la cara nord de Busa
La vall d'Ora o Valldora, és un veïnat del municipi de Navès, a la comarca del Solsonès i limítrof amb el de Montmajor, al Berguedà. Està format per un conjunt de masies disseminades disposades al llarg del riu d'Aigua d'Ora i envoltades de boscos, entre les serres de Busa, Bastets i Taravil. A prop hi ha el monestir de Sant Pere de Graudescales i es diu, que en aquesta vall va ser ferit de mort el comte Guifré el Pilós.
Punts forts de la ruta:
- Les vistes panoràmiques
- La Presó de Busa
- Els penya-segats de Busa
- L'impressionant pas de l'Escala i el grau d'Orriols
Potser també t'interessa:
ITINERARI SOBRE MAPA
Itinerari sobre mapa de l'Editorial Alpina a escala 1:25.000
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 18 km
Desnivell: +/- 900 m
Dificultat: exigent, per la distància i el desnivell a superar, però principalment pel tram equipat del pas de l'Escala i els passos aeris i un xic exposats del grau d'Orriols, on cal extremar la precaució. Gran part del recorregut està senyalitzat amb estaques i cartells com "Itinerari núm. 1 Camí a Busa per l'escala", però cal estar atents a les cruïlles i variants de l'itinerari ressenyat. És una ruta adequada per bons caminadors sense por a les altures.
Temps aprox. (sense parades): 4:50 h
Altitud màxima: 1.526 m
Altitud mínima: 729 m
Punt d'inici: Pàrquing davant del monument a Guifré el Pilós, a tocar de Sant Lleïr i el museu de la Valldora, Navès.
Època: tot l'any (hem de tenir en compte però, que a l'estiu hi pot fer molta calor).
Observacions:
- Trobarem aigua a la font dels Reguerets (tot i que segurament a l'estiu, o en anys de sequera, no raja).
Recomanacions:
- Respectem l'entorn i les espècies que viuen. No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I si us plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca!
Més info sobre l'Ecomuseu de la Valldora
Consulta la meteo a Sant Llorenç de Morunys
Mapa recomanat:
- Vall de Lord - Port del Comte. 1:25.000. Editorial Alpina. Edició 2015.
Accés al punt d'inici: des de Vic, agafeu la C-25 en direcció Lleida i la sortida 170, a C-651 en direcció a Prats de L./St. Bartomeu del Grau/Olost. Passeu Olost, Prats de Lluçanès i continueu per la C-62 fins a Gironella on enllaceu amb la C-16 cap a Berga. Abans d'arribar a Berga, preneu la sortida 95 en direcció a Solsona/Avià per laC-26. Passeu Avià, l'Espunyola i a l'encreuament amb la B-420, deixeu de banda la carretera cap a Cardona i continueu per la C-26 en direcció a Solsona. Just passat el PK 120 i el Forn de l'Aigua d'Ora, trobareu un trencall a mà dreta cap a la vall d'Ora. Seguiu aquesta carretera estreta però asfaltada, uns 12 km, fins just passat un pont on trobareu l'aparcament de l'Ecomuseu de la Vall d'Ora. A 1:25 h i 88 km des de Vic.
TRACK DE LA RUTA
Powered by Wikiloc
Descarrega't el track!
PERFIL ALTITUDINAL
Perfil altitudinal de l'itinerari realitzat amb el CompeGps
Subscriu-te al bloc si t'interessa conèixer més rutes!
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Avui comencem la ruta a tocar de les aigües del riu d'Aigua d'Ora, en el lloc on s'aixeca el monument a Guifré el Pilós. El cel és ben blau i la temperatura agradable, sembla que avui i aquí no ha glaçat.
Monument a Guifré el Pilós, a la vall d'Ora
El comte Guifré el Pilós va viure entre els anys 840 i 897. Aquest personatge fou comte de la Cerdanya, de Barcelona, Besalú, Urgell i Girona. Fou el gran impulsor del repoblament de Catalunya després de les diverses invasions sarraïnes. Fou també el fundador del monestir de Ripoll on posteriorment fou enterrat. Diu la llegenda que va ser ferit de mort pel governador Llop Ibn Muhammad a la batalla de Valldora l'any 897. La llegenda atribueix a l'emperador Lluís el Piadós el fet d'haver dibuixat sobre l'escut daurant de Guifré, amb els dits tacats de la seva sang, les quatre barres vermelles que constitueixen la bandera catalana.
Travessem el riu pel pont romànic situat al costat de l'Ecomuseu i la serradora del Molí de l'Ambròs, i pugem resseguint camps i pastures fins a la casa del Pujol de la Vall d'Ora.
Cingles de Busa
Des de l'edat mitjana ja es té constància de l'existència de molins a la vall d'Ora que aprofitaven l'energia hidràulica del riu d'Aigua d'Ora. Aquells molins depenien del monestir de Sant Pere de Graudescales i servien per moldre farina, però més tard també s'utilitzaren com a serradores i ferreteries. Alguns d'aquests molins van estar en funcionament fins a mitjans del segle XX, quan l'activitat agrícola va davallar notablement i aquestes contrades van patir una important despoblació.
Serradora del Molí de l'Ambròs
El Pujol de la Vall d'Ora es convertí l'any 1838, durant les guerres carlines, en un hospital de campanya. L'encarregada de l'hospital fou la mare Anna Maria Janer. Durant les batalles entre carlins i lliberals que es van lliurar a la comarca i als voltants, tots els ferits del bàndol carlí eren portats a aquest hospital.
El Pujol de la Vall d'Ora
Travessem pel mig de la casa i continuem per una pista de terra fins a una cruïlla de camins. Deixem de banda la pista principal, que marxa en direcció a ponent, i continuem per la de la dreta, barrada al pas dels cotxes. Caminem un centenar de metres fins a trobar un camí que marxa a l'esquerra. Enfilem per aquest viarany pel mig del bosc, poblat per pi roig i roures.
Canal d'Orriols vist des del Pujol de la vall d'Ora
El sender comença a enfilar-se lleugerament, travessa un torrentet que avui baixa abundós, i continua amunt fins a trobar una antiga pista forestal que seguim a la dreta. Travessem el torrent del Canal d'Orriols i continuem amunt fins a un entroncament de camins. Deixem de banda el ramal que baixa a la dreta i continuem amunt pel de l'esquerra.
A partir d'aquí, emprenem una forta pujada fent ziga-zagues per un bosc amarat per les pluges abundants d'aquesta tardor. L'aigua s'escorre pel coster i davalla pel corriol convertint-lo en un petit regueró. En aquest tram cal estar atents, ja que, entre el camí enfangat i que hi ha algun tram una mica exposat, un mal pas ens podria comportar un ensurt.
Més amunt atenyem una nova cruïlla. Deixem de banda el camí que marxa cap a l'esquerra i que ens conduiria a la balma del Xalet, on un cartell ens avisa que hi ha un tram equipat i passos aeris, i continuem pel de l'esquerra cap al pla de Busa per l'escala.
Les balmes de Busa com aquesta del Xalet, foren utilitzades durant les diverses guerres que van patir aquestes contrades, per emboscats que s'hi amagaren o per la gent del veïnat que les feu servir d'amagatall i de rebost.
Passem una zona amb unes imponents estalactites calcàries per on regalima l'aigua i que ens regalen una petita dutxa que a l'estiu segur que s'agrairia, però ara, en plena tardor, no té cap gràcia!
Estalactites a la serra de Busa
Més amunt, trobem una petita cova formada per un amuntegament de blocs de conglomerat despresos de la cinglera. Tot seguit, atenyem una petita balconada des d'on gaudim de bones vistes sobre la Vall d'Ora. A partir d'aquí el camí va perdent inclinació i deixem enrere el bosc caducifoli per endinsar-nos a una zona més seca amb pins i alzines. Superem el grau d'Orriols i enllacem amb una pista de terra, a tocar de la masia d'Orriols.
La masia d'Orriols, encimbellada en un relleix de la cinglera, gaudeix de vistes privilegiades a la vall d'Ora i als penya-segats de Busa.
Masia de l'Orriols i el turó de l'Escala
Passem pel costat de la casa i uns metres més enllà, abandonem el vial i prenem el sender a mà dreta. Pugem i, poc més enllà, trobem una bifurcació. En aquest punt ens toca decidir si seguim cap a l'escala o prenem el camí de bast de Busa a la Vall d'Ora. Decidim pujar per l'escala.
Agafem el ramal de l'esquerra i ens endinsem en un alzinar força frondós. El caminoi passa per la font dels Reguerets, on hi ha un banc de fusta, i continua cap a l'oest fins a peu de cingle, on trobem la paret balmada de cal Cabreró.
Balma de cal Cabreró
Resseguim el peu de cingle i tot just al tombant, trobem el pas de l'Escala. En aquest punt s'alça una gran escala metàl·lica de 6 metres que ens permetrà superar la cinglera. Amb precaució, enfilem per l'escala i continuem per una canal força dreta, equipada amb graons de fusta amb un cable un xic esfilagarsat, que ens condueix a dalt del ressalt.
Pas de l'escala de Busa
Un cop a dalt, trobem una estelada que corona el morro rocós i des d'on tenim una bonica vista sobre la masia de l'Orriols i l'altiplà de Capolat.
Conillets (Antirrhinum majus) a la serra de Busa
Continuem pel camí i atenyem l'extens pla de Busa. Nombrosos cartells ens avisen que ens trobem dins d'una zona amb bestiar pasturant, per tant, vigilem de no esverar el ramat. De fet, veient les imponents i amenaçadores banyes de les vaques Salers, em sembla que som nosaltres els esporuguits!
Vaques de la raça Salers al pla de Busa
Seguim el caminoi, marcat amb fites i estaques de fusta, en direcció al sud-oest, i atenyem el mirador de la Bartolina.
Cingle de la Creu des del mirador de la Bartolina
Les vistes des d'aquest punt són immillorables: la vall d'Ora s'estén als nostres peus, a l'esquerra veiem la serra d' Ensija, ben nevada, els Rasos de Peguera, els cingles de Taravil, i al fons al sud, mig emboirat, s'insinua el massís de Montserrat. A la dreta mirant cap a ponent, destaquen els imponents penya-segats del cingle de la Creu i al darrere, el massís del Port del Comte també ben emblanquinat.
El turó de l'Escala i la muntanya de Taravil al fons
Deixem el mirador i continuem resseguint el caire de la cinglera gaudint de les espectaculars vistes al penya-segat de conglomerats. A la dreta, el ramat de vaques pastura plàcidament i al bell mig del pla, destaca la masia de la Bartolina, ara reconvertida en casa de turisme rural.
Masia de la Bartolina al pla de Busa
Caminem en direcció a ponent pel camí encinglerat i més endavant ens endinsem en un bosquet de pi roig. Travessem el bosc i arribem a una clariana i unes pastures on s'alça la casa de Ca l'Artiller, ja mig enrunada.
Ca l'Artiller
Just al seu darrere i una mica enfilada i mig amagada per la pineda, s'alça l'ermita de Sant Cristòfol de Busa.
Sant Cristòfol de Busa
Ca l'Artiller va ser un antic polvorí durant la Guerra del Francès, quan Busa es va fortificar i convertir en un campament militar on el capità general de Catalunya, Luis Lacy, va fer construir un miler de casetes de fusta per a l'allotjament dels resistents contra les tropes de Napoleó.
Cingle de la Creu des de Ca l'Artiller
A partir d'aquí, deixem el cingle i prenem direcció nord-oest. Resseguim el prat per l'esquerra, a tocar del bosc, passem una caseta del llum i continuem per un caminoi que travessa el prat fins a una pista ample.
Arribem a una ampla cruïlla de camins, a l'indret anomenat els Colls. Prenem el camí de carro en direcció nord-est cap a Sant Cristòfol i la Casa Vila. Fem uns centenars de metres i trobem el camí que va a Sant Cristòfol.
Deixem de banda aquest trencall i continuem per la pista forestal en direcció a la Casa Vila i la Presó del Capolatell. Passem unes basses i uns camps sobre la masia del Rial de Busa, l'única que ha restat permanentment habitada, i atenyem la Casa Vila, força malmesa.
Casa Vila a l'altiplà de Busa
Continuem per la pista i just passat el mas, prenem un corriol a la dreta senyalitzat amb una estaca i marques de pintura groga. Enfilem per un pendent pedregós poblat per bosquines de boixos i ginebrons, atents per no perdre el camí. Guanyem altitud pel pendent pedregós fins al fil del vessant nord de l'altiplà de Busa.
Conglomerats de Busa
Els conglomerats són roques sedimentàries, detrítiques i constituïdes per fragments d'altres roques preexistents que han estat arrencades per l'acció de l'erosió, han estat transportades i posteriorment s'han sedimentat i cimentat. Els conglomerats de Busa pertanyen a la formació Berga i van ser dipositats pels curts i violents rius pirinencs fa uns 25 milions d'anys (durant l'Oligocè), a l'antiga línia de costa del llac que cobria la Depressió de l'Ebre. En els còdols que formen el conglomerat hi podem observar diversos tipus de roques procedents dels Pirineus i de diferents èpoques geològiques, i si ens hi fixem bé, també hi trobarem algun fòssil.
Arribant al cim del Cogul
Un cop al coll, abandonem les marques grogues, que marxen a la dreta, i girem en direcció nord-oest. Enfilem per la carena seguint rastres de camí i alguna fita, i atenyem el punt més alt de la serra de Busa: el Cogul, situat a 1.526 m d'altitud.
Serra dels Bastets i parets nord de Busa des del Cogul
Llàstima que el dia s'ha anat ennuvolant però, tot i així, gaudim d'espectaculars vistes a la vall de Lord i totes les serres prepirinenques: el Port del Comte, el Verd, Ensija i el pantà de la Llosa del Cavall als peus de Sant Llorenç de Morunys.
Vall de Lord, pantà de la Llosa i Sant Llorenç de Morunys des de Busa
Deixem el cim i davallem per un camí pedregós arran de la timba en direcció a ponent. Passem la canal de les Gralles i baixem entre boixedes fins a la creu del Capolat, on hi ha un mirador i una taula d'orientació.
Serra d'Ensija i el vessant nord de Busa des del mirador del Capolat
En aquest punt enllacem amb el camí senyalitzat a la Presó de Busa i el seguim en direcció oest. Davallem per un camí molt fressat i força ample i atenyem la passarel·la de la Presó. Travessem l'enorme esvoranc que separa la cinglera de Busa del Capolatell, on se situa l'antiga Presó de Busa.
Recorrem l'esperó del Capolatell, inaccessible per totes bandes i cosit d'esquerdes i avencs pertot arreu i, sense perdre gaire més temps, ja que en aquesta època de l'any la tarda s'escurça ràpidament, emprenem la tornada.
Travessem de nou l'osca per la passarel·la, sentint el buit sota els nostres peus, i emprenem la pujada.
La passarel·la d'accés a la Presó de Busa
L'esperó del Capolatell fou utilitzat com a presó pels soldats de Napoleó durant la Guerra del Francès. La Presó de Busa, com es coneix aquest lloc, era una presó natural envoltada d'espadats i separada de la cinglera per un enorme esvoranc només accessible per un tronc de fusta, on ara hi ha una passarel·la metàl·lica. Diu la llegenda que els soldats francesos, afamats i desesperats, es llançaven al buit cridant: "Morir a Busa i ressorgir a París".
A partir d'aquí, desfem el camí fins al mirador del Capolat i continuem pel camí ample i fressat que ressegueix a mig vessant el Cogul. Més endavant, el camí esdevé una pista forestal que travessa una pineda i ens condueix a la Casa Vila, arrecerada al peu de la serra de Busa. Desfem camí fins a la cruïlla dels Colls, a les envistes de la casa del Rial de Busa a la nostra dreta.
El Rial de Busa
Des dels Colls, prenem la pista en direcció a la Bartolina. Caminem per l'àmplia pista enmig de la pineda fins al trencall de la Bartolina.
Deixem de banda el camí a la casa, i continuem pel de l'esquerra que continua en lleugera pujada fins a un petit collet amb una cadena. Passem la cadena i comencem una suau baixada entre les pastures del pla de Busa tot seguint la pista.
Pastures del pla de Busa
Continuem baixant fins al grau de les Collades, on el camí de carro fa un marcat gir a l'esquerra, amb vista al vessant nord, a la serra dels Bastets, i comença a baixar decididament.
Serra dels Bastets des del grau de les Collades
Fem un parell de ziga-zagues, i al segon revolt a l'esquerra, abandonem la pista per prendre un camí a la dreta senyalitzat amb una estaca. Prenem aquest corriol que ressegueix la cinglera en direcció sud. Aquest és l'antic camí de bast que unia Busa i la Vall d'Ora.
Baixant pel grau d'Orriols
Flanquegem per sota les parets del turó d'Orriols i atenyem la cruïlla on enllacem amb el camí de l'escala, on aquest matí ja hem passat. A partir d'aquí només ens queda desfer el camí de pujada.
Baixant cap a la vall d'Ora
Baixem cap a la masia de l'Orriols, i pel grau d'Orriols i la canal, atenyem el Pujol de la Vall d'Ora i el riu d'Aigua d'Ora, on hem començat el recorregut.
Riu d'Aigua d'Ora
Ruta realitzada a principi de novembre de 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.