ACROFÒBIA: LA POR A LES ALTURES

ACROFÒBIA: LA POR A LES ALTURES o com passar de no poder pujar una escala a escalar!

      Continuant amb el tema de la por, avui m'he decidit a escriure sobre la por a les altures, mal anomenada també vertigen, amb el qual no hem de confondre. L'acrofòbia és la por exagerada, irracional, angoixosa i impossible de controlar, a les altures. Aquesta por pot  presentar-se davant de determinades situacions i pot arribar a provocar alts nivells d'ansietat a la persona que la pateix. En canvi, el vertigen és una afectació sobre el sentit de l'equilibri que pot tenir múltiples causes i que es caracteritza perquè la persona que la pateix té la sensació que tot dóna voltes, que tot es mou al seu voltant.

     Tenir por és normal: quan percebem una amenaça el nostre cervell envia senyals que fa que fugim o ens hi enfrontem, però de vegades l'amígdala desencadena una resposta bioquímica que activa el nostre metabolisme de forma excessiva.

      Segurament la majoria de persones que fem muntanya hem sentit a parlar-ne, i alguns de nosaltres l'hem experimentat en pròpia pell. El senzill fet de passar per un pas aeri on no poder-nos agafar amb les mans, o arribar a un mirador i acostar-nos a la barana, o senzillament, veure a algú que s'hi acosta, ens produeix un salt al cor: se'ns accelera el cor, ens suen les mans, ens augmenta la respiració, ens posem nerviosos, les cames ens tremolen, i fins i tot podem arribar a plorar o cridar, i bloquejar-nos del tot! En aquell moment la por ens paralitza, ens confon i no pensem ni som capaços d'actuar amb calma i serenitat.

El nivell d'ansietat pot arribar a convertir aquella situació que en principi no era perillosa en perillosa: per nosaltres i per la persona que està amb nosaltres i que ens vol ajudar, ja que en aquell moment les reaccions que podem tenir són del tot irracionals. Sovint, el simple fet d'observar a algú davant nostre que té por de passar un tram aeri, fa que a nosaltres se'ns incrementi l'ansietat, i no pel pas en si, sinó pel que ens imaginem que és. La primera reacció de la persona que pateix acrofòbia és la d'agafar-se a alguna cosa o algú, d' ajupir-se, ... Fet que si, per exemple, ens trobem en un pendent d'herba, el que provoca és l'efecte contrari al desitjat: fer-nos perdre l'equilibri en apartar el nostre centre de gravetat d'entre els nostres dos peus i acostar-lo cap endavant fent que sigui molt més fàcil patinar. O encara pitjor, que aquella persona ens agafi desequilibrant-nos a nosaltres.

     I això és una malaltia? Es cura? Doncs si, es pot curar. Es tracta, com totes les pors, d'enfrontar-nos-hi! El cervell ha après a associar un determinat estímul a una situació de perill, per tant, es tracta de reeducar el cervell perquè no associï aquest estímul amb perill.

     Com? Hem d'acostumar-nos als llocs alts a poc a poc, intentar acostar-nos al lloc que ens provoca aquesta por, tranquil·lament, sense sentir-nos pressionats per ningú, i sense que la reacció de pànic ens immobilitzi, sense perdre el control. I no és cosa fàcil: sovint són moltes vegades les que ens farem enrere en notar que se'ns accelera el cor, però es tracta de ser persistent, de tornar-ho a provar l'endemà, la setmana que ve o el mes següent, però tornar-ho a intentar!

     Us garanteixo que es pot arribar a superar la por a les altures, però heu de ser insistents i no desistir: ho aconseguireu!

 

      L'èxit dependrà del teu esforç i de les ganes que tinguis de superar aquesta por! Intenta-ho!

Aquí tens més informació i altres opinions sobre la por a les altures!

Subscriu-te al blog de Ressotaelspeus!