ACROFÒBIA: LA POR A LES ALTURES o com passar de no poder pujar una escala a escalar!
Continuant amb el tema de la por, avui
m'he decidit a escriure sobre la por a les altures, mal anomenada també
vertigen, amb el qual no hem de confondre. L'acrofòbia és la porexagerada, irracional, angoixosa i impossible de controlar, a les altures. Aquesta por pot presentar-se davant de
determinades situacions i pot arribar a provocar alts nivells
d'ansietat a la persona que la pateix. En canvi, el vertigen és una
afectació sobre el sentit de l'equilibri que pot tenir múltiples causes i
que es caracteritza perquè la persona que la pateix té la sensació que
tot dóna voltes, que tot es mou al seu voltant.
Tenir por és normal:
quan percebem una amenaça el nostre cervell envia senyals que fa que
fugim o ens hi enfrontem, però de vegades l'amígdala desencadena una
resposta bioquímica que activa el nostre metabolisme de forma excessiva.
Segurament la majoria de persones que fem muntanya hem sentit a
parlar-ne, i alguns de nosaltres l'hem experimentat en pròpia pell. El
senzill fet de passar per un pas aeri on no poder-nos agafar amb les
mans, o arribar a un mirador i acostar-nos a la barana, o senzillament,
veure a algú que s'hi acosta, ens produeix un salt al cor: se'ns
accelera el cor, ens suen les mans, ens augmenta la respiració, ens
posem nerviosos, les cames ens tremolen, i fins i tot podem arribar a
plorar o cridar, i bloquejar-nos del tot! En aquell moment la por ens
paralitza, ens confon i no pensem ni som capaços d'actuar amb calma i
serenitat.
El nivell d'ansietat pot arribar a convertir aquella situació
que en principi no era perillosa en perillosa: per nosaltres i per la
persona que està amb nosaltres i que ens vol ajudar, ja que en aquell
moment les reaccions que podem tenir són del tot irracionals. Sovint, el
simple fet d'observar a algú davant nostre que té por de passar un tram
aeri, fa que a nosaltres se'ns incrementi l'ansietat, i no pel pas en
si, sinó pel que ens imaginem que és. La primera reacció de la persona
que pateix acrofòbia és la d'agafar-se a alguna cosa o algú, d' ajupir-se, ... Fet que si, per exemple, ens trobem en un pendent d'herba, el que provoca és l'efecte contrari al desitjat: fer-nos perdre l'equilibri en
apartar el nostre centre de gravetat d'entre els nostres dos peus i
acostar-lo cap endavant fent que sigui molt més fàcil patinar. O encara
pitjor, que aquella persona ens agafi desequilibrant-nos a nosaltres.
I això és una malaltia?
Es cura? Doncs si, es pot curar. Es tracta, com totes les pors,
d'enfrontar-nos-hi! El cervell ha après a associar un determinat estímul
a una situació de perill, per tant, es tracta de reeducar el cervell
perquè no associï aquest estímul amb perill.
Com? Hem d'acostumar-nos
als llocs alts a poc a poc, intentar acostar-nos al lloc que ens provoca
aquesta por, tranquil·lament, sense sentir-nos pressionats per ningú, i sense que la reacció de pànic ens immobilitzi, sense perdre el control. I no és cosa fàcil: sovint són moltes vegades les que ens farem enrere en notar que se'ns accelera el cor, però es tracta de ser persistent, de tornar-ho a provar l'endemà, la setmana que ve o el mes
següent, però tornar-ho a intentar!
Us garanteixo que es pot arribar a
superar la por a les altures, però heu de ser insistents i no desistir:
ho aconseguireu!
L'èxit dependrà del teu esforç i de les ganes que tinguis de
superar aquesta por! Intenta-ho!
Aquí tens més informació i altres opinions sobre la por a les altures!
