Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris formació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris formació. Mostrar tots els missatges

dimarts, 27 de novembre del 2018

Curs de GPS i mapes digitals


Curs d'orientació amb GPS, mapes digitals, gestió i visualització de dades


Novembre de 2018





     Aquest diumenge 25 de novembre hem finalitzat el curs de GPS i mapes digitals que com cada any organitza la Unió Excursionista Vic.

Curs de GPS i mapes digitals
Curs de GPS

dimecres, 18 de març del 2015

COM FER UNA COVA DE NEU


Pràctiques de construcció de coves de neu amb els companys de La Pobla: els futurs Guies de Mitja Muntanya!

Març 2015

     Saber com fer un refugi a la neu ens pot ser d'utilitat en cas d'emergència, però espero que si mai l'heu de fer sigui per gust i no per necessitat. 

     La neu és un excel.lent aïllant i, la construcció d'una cova de neu ens permetrà protegir-nos del vent i mantenir una temperatura constant al voltant dels 0ºC quan a l'exterior les temperatures poden ser clarament negatives.

  1. Primer de tot hem d'escollir un pendent on s'hagi acumulat força neu, si pot ser entre 1,20m. i 1,50m. o més (utilitzarem la sonda per mesurar la profunditat).
  2. Si fa vent o està previst que en faci, intentarem escollir un indret a sotavent (arrecerat del vent).
  3. Apilem neu a sobre i la comprimim passant-hi per sobre, a peu o amb les raquetes.
  4. Comencem a fer un forat uns 2m. per sota el punt central de la futura cova.
  5. Excavem un túnel de tal manera que ens puguem moure còmodament a l'hora de palejar (al voltant d'1 metre d'amplada).
  6. Treiem la neu cap enrere i cap als costats, (guardem els blocs de neu per protegir l'entrada).
  7. Comencem fent una trinxera horitzontal i després continuem fent un forat amunt en direcció al punt central de la cova, on hem deixat una sonda clavada.
  8. Hem de deixar un mínim d'uns 40cm. de gruix de neu al sostre del túnel i de la cova (utilitzarem la sonda per mesurar-ho).
  9. Aquesta part és la més laboriosa, perquè la mobilitat ens queda molt limitada i només pot excavar una persona. L'altre pot ajudar a retirar la neu cap enrere.
  10.  Treiem neu del sostre per tal de que hi cabem bé a dins, i després continuem eixamplant el forat cap a la sonda i cap als costats, sempre tenint en compte de no treure massa neu perquè se'ns enfonsaria (un cop ja hi caben dos persones la feina és més còmode i ràpida).
  11. Un cop tenim l'amplada i llargada necessàries per cabre-hi 2-3 persones estirades, depenent dels que siguem, i la suficient altura per estar-hi asseguts, aplanem el terra i allisem les parets.
  12. Hem de tenir en compte de deixar el terra anivellat, serà més còmode per dormir i farà que no ens desplacem cap avall!
  13. També s'ha de polir bé el sostre perquè no hi hagi goteres.
  14. Un cop anivellat el terra (que ens ha de quedar mínim 40 cm. per sobre del nivell de l'entrada) i hàgim polit el sostre i les parets perquè no hi hagi goteres, hem de fer una canalització al voltant de la paret perquè l'aire fred s'escoli cap a fora. Hem de pensar  que l'aire és un fluid, per tant, la canalització ha de fer baixada cap a fora!
  15. I per acabar, fem un forat al sostre d'uns 4cm de diàmetre perquè l'aire circuli i tinguem una bona ventilació (podem utilitzar la mateixa sonda). 
  16. Tapem el forat de la porta amb "totxos de neu", o les mateixes motxilles, utilitzant els bastons i les raquetes.
I ja tenim el nostre refugi! Ara:

  1. Recobrim el terra amb un plàstic i els aïllants per aillar-nos del fred.
  2. Preparem el sopar.
  3. I cap a dormir!



Esquema d'una cova de neu:

Precaucions:
  • Fer una cova comporta un temps de 1 a 2 hores amb persones entrenades i condicions òptimes, per tant, tindrem en compte les hores de llum que ens queden.
  • És recomanable ser 2 o 3 persones: serem més eficaços i ràpids a l'hora de construir el refugi, podem fer torns i descansar ("sin prisa pero sin pausa").
  • Tindrem en compte de hidratar-nos correctament mentre treballem.
  • Escollirem un lloc que no sigui sota una pendent o paret exposada a les allaus o caiguda de pedres.
  • També escollirem un vessant a sotavent.
  • La neu humida és molt més plàstica i fàcil de treballar que la neu pols i seca, o la neu ventada, que costarà molt més de comprimir i pot esfondrar-se fàcilment. Per tant, serà molt més fàcil fer-lo a la primavera que a l'hivern.
  • Tindrem sempre una pala dins l'iglú, per si de cas s'enfonsa i hem de treure la neu per sortir.
  • Utilitzarem guants i roba impermeable per construir la cova, i tindrem roba de recanvi per canviar-nos una vegada hàgim acabat.
  • Si durant la nit neva, farem guàrdia perquè l'entrada i el forat de ventilació no ens quedin tapats.
  • Marcarem el perímetre exterior de la cova amb bastons, raquetes, sondes o el que tinguem a l'abast, perquè es vegi des de fora on és la cova, i ningú passi per sobre o ens puguin localitzar en cas d'emergència.
  •  Comprovem la solidesa del refugi, però en compte, sense ningú a dins!


I el  més important: treballar en equip!


Subscriu-te al blog de Ressotaelspeus!

 

 

dilluns, 12 de gener del 2015

JORNADA TÈCNICA DE SEGURETAT I ALLAUS

JORNADA TÈCNICA DE SEGURETAT I ALLAUS

Vic - coll de Pimorent

8 i 10 de gener de 2015 

 

De bon matí al coll de Pimorent, Pirineu francès
    
     La setmana passada la Unió Excursionista Vic va organitzar una jornada tècnica sobre seguretat en terreny nevat i rescat de víctimes d'accidents d'allau. El grup estava format per gent de totes les edats i nivells, practicants d'esquí de muntanya, raquetistes, alpinistes o practicants d'altres activitats en terreny nevat. Un grup molt heterogeni però molt ben avingut, disposat a aprendre i col.laborar.
Arva
Pala i sonda

     El monogràfic es va dividir en una sessió teòrica i una de pràctica. La sessió teòrica va constar de dues parts: en la primera es van explicar conceptes sobre el terreny, la neu, les allaus i el grup, així com la combinació del Butlletí de perill d'allaus (BPA), amb l'Escala de classificació del terreny d'allaus (ATES) i els coneixements i capacitats tècniques i físiques del grup, per tal d'escollir l'itinerari més segur. En la segona part, es va explicar el protocol d'autorescat de víctimes d'allau mitjançant el dispositiu de cerca de víctimes d'allau (arva), la sonda i la pala. Aquest protocol ens descriu els passos que s'han de seguir en cas que el nostre grup sigui sorprès per una allau i algun, o alguns dels membres del grup quedin enterrats: la cerca primària o cerca de la primera senyal, la cerca secundària, la cerca fina o terciària, la cerca multivíctima, el sondatge en espiral, el paleig estratègic i els primers auxilis.


El bosquet on vam realitzar les pràctiques

Preparant-se pel rescat

Observació de cornises i restes d'allau de placa al pic de la Mina

     La sessió pràctica, finalment, es va realitzar al coll de Pimorent, en territori francès, degut a l'escassetat de neu de les zones més properes de les capçaleres del Ter i el Freser. Equipats amb esquís, raquetes o a peu, els alumnes van fer pràctiques de rescat amb arva. Es va realitzar el protocol de funcionament dels arves per tal de comprovar que tots funcionessin correctament, tant en emissió com en recepció. A continuació es va fer l'observació sobre el terreny de les condicions de la neu i la seva correlació amb el butlletí de perill d'allaus previst per aquell dia i en aquella zona. Posteriorment, es va fer una simulació d'accident per una allau, on es va enterrar prèviament una motxilla amb un arva en emissió. Els participants van poder localitzar l'arva, sondejar i desenterrar la suposada víctima. Després de dinar, es va continuar amb les pràctiques de recerca multivíctima i el protocol per localitzar les víctimes segons el tipus d'arva del que es disposava, comprovant el temps que es tardava en localitzar-les. També es va fer una simulació de rescat organitzat amb múltiples víctimes i amb múltiples rescatadors on es va explicar, i practicar, la manera d'actuar en aquests casos. Es va poder observar també, un tall estratigràfic i les diferents capes de neu que composen el mantell nival i la posterior comprovació de la consistència i la resistència a la fractura amb el test de la pala. Finalment, es va realitzar l'enterrament de dues "víctimes", dues cursetistes molt valentes es van prestar a ser enterrades. Equipades amb una emissora, ben abrigades i protegides, van ser colgades de neu que a més es va comprimir per tal d'experimentar què se sent quan s'està enterrat. Tota una experiència!

Comença la cerca primària
La cerca secundària amb el mètode direccional
La cerca fina amb el mètode en creu


El sondeig en espiral
Practicant el sondeig per localitzar la víctima
Paleig organitzat
Localització de la víctima
Perfil estratigràfic
Les suposades víctimes
L'enterrament







Després d'enterrar-les ens hi passegem per sobre

Comunicació amb les víctimes
Comença el desenterrament
Palejant ràpid: el temps és or!
Netegem la cara de la primera víctima
Surt un braç de la segona víctima
Salvades!
Espolsant-se la neu dels ulls
Explicant les sensacions sota la neu
     Va ser un curs molt profitós, gràcies per una part, als instructors per la seva paciència i motivació, així com als alumnes per la seva col.laboració i disposició per aprendre i gaudir aprenent, i per l'altra, a les condicions meteorològiques que van acompanyar: el cel blau, les temperatures agradables i el vent suau van fer que es pogués aprofitar la jornada fins a pondre's el sol.

Fi de la jornada

     Des d'aquí us animo a conèixer més sobre el tema, ja que el coneixement i la formació són eines al nostre abast per minimitzar el risc d'accident en les nostres activitats i gaudir amb seguretat del que més ens agrada: la muntanya.

Per més informació:



Subscriu-te al blog de Ressotaelspeus!